Transcribe your podcast
[00:00:00]

Tot el que sentireu en aquest programa ha passat els fets els noms i els llocs són reals. Alguns diàlegs estan dramatitzades però el seu contingut consta en documents de testimonis que eren al lloc dels fets. En algunes descripcions aquest programa podria ferir sensibilitats. Relaten crims reals la realitat i la mort no entenen de sensibilitats. En el capítol anterior. L'octubre del 1984 lliguen de peus i mans el Gregori un nen de 4 anys i el llencen al riu a la regió dels volts a França.

[00:00:42]

Feia anys que algú estrany que es feia dir el corb amenaçava els seus pares. La gendarmeria creu que l'autor del crim és un cosí del pare a qui tindria enveja pels seus èxits professionals. Tanquen el cosí a la presó però per defectes de procediment i perquè la cunyada del sospitós una noia de 15 anys canvia de declaració el jutge l'allibera. Una segona línia d'investigació assenyalen la mare del nen mort i això fa embogir el pare que carregat de ràbia mata d'un tret el seu cosí.

[00:01:14]

El primer sospitós mentrestant l'assassinat del Grigori continua sent un misteri. Hola a tothom sóc Carles Porta. Gràcies per escoltar nos. La mort del Gregori un nen de 4 anys a França va deixar al descobert totes les misèries humanes. Pot ser veritat que un cosí matés el nen per enveja dels èxits professionals del seu pare. Té lògica que el jutge el deixi en llibertat i passi a investigar la mare del nen. Quan la majoria de proves assenyalen el cosí té justificació una lapidació mediàtica contra la mare perquè se la considera guapa i freda.

[00:01:58]

El pare del nen mort no ho va suportar i es va prendre la justícia pel seu compte. Va matar el cosí sospitós un acte que va posar gasolina al foc. En aquesta història encara queden moltes coses per explicar. Intentarem posar llum a la foscor. Comencem. L'exèrcit. Així el principal grup que perdería estructura organitza la mesquita i ho vol. Crims. Per començar dient que. El relat dels moments foscos de la nostra societat. Crims. En Carles Porta el capítol anterior vam acabar molt ràpid amb la mort del cosí sospitós a mans del pare del nen assassinat torna amb una mica endarrere.

[00:03:24]

El Gregori el van matar l'octubre del 84 el novembre van empresonar el cosí del pare i Bernard Lacroix i el febrer del 85 el van deixar en llibertat. El 29 de març de 1985 va començar com un divendres qualsevol als pobles de la riba del riu on els ciutadans es van llevar a l'hora de sempre i van anar cap a la feina com ho feien cada dia. L'escenari d'aquest cas es reparteix en tres pobles molt petits el Gregori i la seva família vivien a Ponts si un volum de mil habitants.

[00:04:00]

El cosí sospitós el Bernat Lacroix vivia a un municipi de 500 habitants a quinze minuts en cotxe de panys valona i panys és a cinc minuts del dos del riu avall. El cel és on van trobar mort el nen. Lídia Orriols aquell 29 de març de 1985 per a la família Lara formada per Bernard II la seva dona Maria anys i el seu fill petit també era un dia normal però ells tenien motius especials per estar contents. Feia molt poc que el Bernat havia sortit de la presó.

[00:04:34]

L'home havia accedit a la llibertat condicional a principis de febrer després que la seva cunyada Muriel de 15 anys canviés la seva primera declaració on li atribuïa la mort. Gregori Guillamon en un primer moment la noia la Muriel havia explicat als gendarmes que el dia de l'assassinat del Grigori havia vist com el seu cunyat agafava un nen del poble de Le Pen sobre Bolonya i el feia desaparèixer a la localitat veïna de tots els que és on van trobar el cadàver. Aquella delació va facilitar la detenció de l'heroi i va suposar un pas important en una investigació que fins aleshores estava encallada però el jutge d'instrucció que era un home sense gaire experiència professional va admetre davant dels mitjans de comunicació que Muriel era la testimoni clau contra l'arròs.

[00:05:22]

L'endemà ella va convocar la premsa a casa seva per retractar se i per acusar els gendarmes que l'havien interrogat d'haver la pressionat per assenyalar el seu cosí. Aleshores es va dir que la família l'havia maltractat perquè canviés la versió però això no s'ha arribat a provar mai. En qualsevol cas l'heroica tornaven a ser una família aparentment unida formalment del Bernard encara estava acusat del crim però tenia l'esperança que la llibertat condicional fos el primer pas cap a la seua absolució. Tornem al divendres 29 de març de 1985 la una de la matinada ja el marit i l'amant el pare de la víctima acaba de marxar del cementiri d'elefants sud Bolonya on hi ha enterrat el seu fill Gregori assassinat l'octubre de l'any anterior.

[00:06:15]

Recordem que va explicar la mare del Gregori Kristin Filemón sobre què va passar el fatídic 16 d'octubre de 1984. Kristin Guillamon va explicar que el 16 d'octubre va sortir de la fàbrica on treballava 16 56 de la tarda. Immediatament va conduir fins a casa de la cangur del seu fill el va recollir i d'allà va anar a casa seva als afores del poble. Pel camí es va trobar amb dos veïns i els va saludar des del cotxe. Sempre segons la versió de la dona va arribar a casa.

[00:06:46]

Minuts després de les cinc i es va posar a planxar roba mentre el seu fill jugava al pati. Una estona després cap a les cinc i vint va sortir a buscar lo i el nen ja no hi era. Passades les sis de la tarda un grup de gendarmes va començar a buscar el Gregori pels voltants d'alemanys però tampoc no el van trobar. No va ser fins que la mare del nen va rebre una trucada de la seva sogra que la recerca es va encaminar segons li va dir la sogra al seu fill.

[00:07:13]

Miquel Vila Mont és a dir el tiet del nen havia rebut una trucada anònima del club que deia que havia matat el nen i l'havia llançat al riu. Aleshores els gendarmes van buscar la vora del riu i van localitzar el cos del nen.

[00:07:26]

Passades les nou del vespre en un poble a tocar dels panys a Brussel·les la persona que va trucar el tiet del nen assassinat era el cuc que assetjava la família Guillem des de feia anys es feia dir el corb i a través de trucades i cartes anònimes intentava enfrontar els membres de la família escampant els seus secrets més íntims. Però la cosa no es va quedar aquí sinó que aviat va començar a amenaçar los pagant marit i l'amant per exemple li va arribar a dir que li cremaria la casa.

[00:07:57]

Sembla que el motiu d'aquest assetjament era que el corb tenia enveja de la família especialment del gel marí. El pare Gregori que havia passat de ser un obrer ras a ser el capatàs d'una fàbrica de la zona i per això li deien xef que vol dir cap.. Finalment l'any 1984 després d'un silenci que havia durat aproximadament un any l'anònim corb va reivindicar la mort del nen a través d'una trucada i d'una última carta manuscrita dirigint se a Joan Marí va dir això. Espero que et moris de la pena.

[00:08:31]

Pels diners no ens retornaran el teu fill. Tornem al març de 1985 quan Joan Maria me'n va al cementiri a visitar el seu fill. Oficialment encara no hi ha un culpable de l'assassinat del Gregori però ell està segur que el seu cosí germà Lacroix és qui va tenir alguna cosa a veure la justícia per la seua banda acaba d'acusar la seua dona Kristin Lehman de ser l'autora de la carta en què el cor reconeixia l'autoria del crim. Joan Marí que es pensa que ha sentit com el seu fill li parlava des de la tomba.

[00:09:06]

Decideix anar a un monestir pel poble on viu el seu cosí germà. Quan surt del cotxe el pare Gregori porta un fusell a les mans i en el moment en què es troba el cosí dels dos homes tenen una breu conversa Jan marí dilema va arribar amb un fusell apuntant Bernard i Bernard li va dir Ja et Mari no facis cap bogeria i ell li va respondre té sentit que no vols donar me explicacions. Aleshores Bernard li va dir Jo mai he dit això.

[00:09:35]

Vinga deixa l'arma al meu cotxe entres i en parlem. I va afegir et juro que jo no vaig fer li cap mal al teu fill no vaig ser jo. Després ja Maria li va dir Tinc una pregunta sobre Miguel Bernard li va dir deixa el fusell i entra va per Joan Maria va disparar Bernard es va agafar el pit i va caure. La versió que heu sentit és la que explica als mitjans la dona de Bernard Lacroix Juan Marín l'autor del tret.

[00:10:09]

En canvi just abans d'entregar se a la policia torna a l'hospital on encara hi ha ingressada la seva dona i li explica una versió diferent. Kristin Lehman que estava embarassada havia tingut una hemorràgia interna. Hores després de sentir per la ràdio que els experts en grafologia l'acusen de ser l'autora de la carta del cor com efectivament va passar sentint en paraules de Kristin el que li va dir el seu marit quan va tornar de matar el cosí no sé què li va passar em va dir He matat Lerroux.

[00:10:40]

No me'l vaig creure. Es va posar de genolls i va cridar et dic que l'he matat. Li vaig preguntar per què em va dir volia anar a parlar amb ell amb l'arma però Bernard es va riure de mi i li vaig dir que s'ho havia buscat. T'ho juro. No volia disparar li però es va passar de la ratlla. Es va posar de genolls i va tirar. Mai vaig pensar que feia això. Abans de marxar em va dir t'estimo molt.

[00:11:05]

Pensa en mi i en la criatura i espera. De dir ho havia de fer. Sigui quina sigui la versió real de la conversa el cas és que Joan Marí ha matat una persona la seua acció no només té conseqüències per a ell i per a la família de l'home assassinat sinó també per a Kristin Lehman. Primer perquè el seu marit anirà a la presó i haurà de criar un fill tota sola. I segon perquè després de l'assassinat de l'agost la policia que ja la tenia en el punt de mira se centra encara més en ell.

[00:11:40]

En les seves declaracions la mare de Gregori sempre repeteix que el dia que va desaparèixer el seu fill va tornar directament a casa però els nous investigadors del cas la Policia Nacional es plantegen si és possible que després de creuar se amb els veïns a només uns metres de casa seva la dona trenqués a l'esquerra i anés fins a 200 que és on van trobar el cadàver del nen. Ja vam explicar al capítol anterior que els gendarmes francesos eren els que havien començat la investigació en un primer moment però que el jutge instructor els va apartar arran de les queixes dels advocats de Bernard Lerroux que els acusaven d'estar obsessionats amb el seu client.

[00:12:21]

Els nous investigadors des del primer minut se'ls posa entre cella i cella que han de demostrar la culpabilitat de Cristina dilema. Sospiten d'ella no només perquè els folis diguessin que és l'autora de la carta en què el corb confessava el crim cosa que també havien dit de Bernard Lacroix sinó perquè va ser l'última persona que va veure el nen amb vida. Així doncs per comprovar la seua hipòtesi la policia considera molt important determinar amb seguretat on van llançar el cadàver del nen per saber si Cristina hauria tingut temps entre les 5 i les 5 i 20 de droga i lligar el seu fill amb fins a 7 per un camí rural llençar al riu i tornar a casa.

[00:13:06]

Els anteriors investigadors creien que el més probable és que l'assassí hagués llançat el nen davant del parc de bombers de Dos Cels molt a prop d'on el van trobar una altra localització a la riba del Bolonya on l'endemà del crim van trobar petjades i marques de neumàtics. La van descartar després de fer diverses proves amb ninots perquè veien que mai arribaven fins on es va trobar el cos del Gregori. Pel camí sempre es topaven amb cúmuls de branques i altres obstacles naturals que els impedien seguir el camí i que haurien provocat ferides en el cadàver del nen.

[00:13:39]

Unes ferides que no tenien com amb tot però els nous investigadors comencen de zero i es desplacen al lloc on van trobar les marques de neumàtics que per cert els tècnics no van poder confirmar si es corresponien amb les rodes del Renault 5 de Cristina de Leman. La policia després d'observar l'entorn estima que el camí des d'on hi havia les marques fins al riu és fàcilment transitable és a dir que no seria complicat arribar hi amb un nen en braços. Alhora constaten que és un indret amagat perfecte per cometre un crim sense que ningú vegi res però de moment tot això són només especulacions.

[00:14:16]

Els mateixos agents de la policia francesa ho tenen clar. Per tant després de mesos d'investigació conduïda per dos cossos de seguretat diferents encara no hi ha cap prova contundent que indiqui qui va assassinar Gregori Vila l'octubre de 1984 o com a mínim no hi ha cap prova que hagi quedat incorporada al sumari com a vàlida.

[00:14:39]

Els gendarmes estaven convençuts que Bernard Lacroix hi havia tingut alguna cosa a veure però ara l'home és mort i ells fora del cas i la Policia Nacional que ha substituït els gendarmes continua determinada prova la culpabilitat de la dona Kristin Guillem. Però ho han fet seguint intuïcions i indicis no gaire fiables com la grafologia de la carta perquè els experts primer van dir que la Croix n'era l'autor i allò es va descartar per un defecte formal del procediment i després un tribunal va anul·lar aquests informes.

[00:15:16]

Cap a finals d'abril però les coses es mouen. La policia aconsegueix un permís per escorcollar el domicili de Jan marí i Kristin Lehman. I allà hi troben el que els investigadors consideren un indici més de la culpabilitat de la mare. és un acord exactament igual que la que es va utilitzar per lligar el cos del Gregori abans de llançar lo al riu per a la defensa. Aquesta troballa no té cap rellevància perquè diuen que qualsevol podria tenir una corda així a casa seua en aquella zona.

[00:15:49]

Però per a la policia ja ho hem dit sí que és important. Escoltem el comissari que va estar a càrrec de la investigació. Es diu Jack i això que sentireu és un fragment de la seua intervenció en el documental de Netflix dedicat al cas Gregori.

[00:16:04]

La corda no és un element clau no és decisiu. No és una empremta és un tros de corda normal i corrent però sí que és un element entre molts altres. Una investigació no és cap element aïllat ni un sol testimoni és un conjunt és un conjunt que pot forjar la convicció del jutge i això és el que va passar. Amb Carles Porta. Kristin Lehman s'ha d'enfrontar tota sola a les acusacions de parricidi perquè el seu marit és a la presó a l'espera de judici.

[00:16:47]

Tot i que el pot anar a veure tres cops per setmana se sent atacada constantment i s'ha de prendre ansiolítics cada dia. En aquell moment el cas ja s'ha convertit en un autèntic espectacle mediàtic a França. Podríem dir exagerant només una mica que no hi ha ni una sola persona en tot el país que no hagi sentit a parlar de Gregori dilema. Perquè us en feu una idea de la fascinació morbosa que desperta aquesta història de foscor. Escolteu això és una notícia de l'època.

[00:17:20]

Espanya s'ha convertit en una atracció turística per als francesos. El cementiri és ara un lloc de pelegrinatge pervers. Els turistes vénen a visitar la tomba de Gregori alemany que va ser assassinat als quatre anys l'octubre de l'any passat. Per què hem vingut a veure la tomba. He vingut a veure el nen. Però per què ha fet fotos. Doncs per tenir ne un record a la premsa. Gairebé cada dia es dediquen portades al cas però sobretot a parlar de Cristina Vila a qui alguns diaris arriben a anomenar el monstre del vol on es publiquen rumors i hipòtesis sense cap ni peus.

[00:17:56]

Teories de la conspiració. Com que Joan Marí Vila amant és un agent del contraespionatge francès i va matar el seu cosí per encàrrec tot sembla una competició per veure qui la diu més grossa i aquell ambient d'histèria col·lectiva no se n'escapa ningú. Recordeu que el capítol anterior explicava que l'escriptora Margarit va tenir la hipòtesi que Cristina filament era una mena de bruixa que havia matat el seu fill per venjar se en nom de totes les dones oprimides per la maternitat. Doncs bé l'any 1985 va viatjar des de París fins a panys amb la voluntat de conèixer els protagonistes del cas.

[00:18:39]

La Cristina que sap el que ha publicat sobre ella no s'hi vol reunir però Jean Michel Lambert el jutge instructor si per algun motiu que ens és totalment desconegut aquest jutge que molts deien que més que la justícia buscava la fama. Troben l'explicació de la novel·lista un mòbil convincent per explicar que la mare hagués assassinat el seu fill que aleshores ja es veu amb cor de fer un pas endavant molt important en aquesta història. El 5 de juliol de 1985 el jutge d'instrucció envia a la presó Kristin Lehman que no té encara 25 anys i està embarassada.

[00:19:25]

Només entrar i li fan un examen psiquiàtric per buscar algun tret que permeti explicar la hipòtesi de l'assassinat. A falta d'un mòbil més lògic que el de la venjança universal però no li troben res. és una dona completament normal. Això sí emocionalment destrossada. Dies abans com que ja se'n sumava que podia acabar a la presó la Cristina va declarar això en una ràdio francesa.

[00:19:56]

No sé per què hauria d'anar a la presó. No ha fet res malament. Si passa una dos mesos a la presó me'n trauran amb els peus per davant perquè no penso menjar i dormir com si no passés res. Faré una vaga de fam. No em acusarà sent innocent.

[00:20:09]

Un cop a dins compleix la seva promesa i comença una vaga de fam per denunciar una situació que considera completament injusta. El seu marit que també està entre reixes s'hi afegeix però ella és la que es troba en una situació més delicada perquè està embarassada. Per tant és un risc per a la seua salut i per a la salut del fetus. Que no vulgui menjar. De fet els seus advocats li demanen que ho deixi estar qui li prometen que ja es defensaran a través de les vies legals.

[00:20:39]

Tot i això ella es manté ferma i de forma paral·lela els seus advocats presenten un recurs d'apel·lació. El recurs prospera i la Kristin obté la llibertat condicional el 16 de juliol en llibertat després d'onze dies tancada i 5 de vaga de fam. Aquesta dona embarassada de sis mesos que ha complert 25 anys a la presó es va enfrontar al jutge Lambert que el 5 de juliol la va acusar d'haver assassinat el seu propi fill per no estar sola a casa seva.

[00:21:08]

Va viure amb la seua àvia però fins i tot allà està vigilada nit i dia per quatre gendarmes. El jutge Lambert aquesta vegada no es vol arriscar que passi el mateix que va passar amb Bernard Lerroux de l'anterior capítol vam explicar que un periodista amic dels Leman havia advertit al jutge que Juan Mari volia matar el seu cosí i la resposta del jutge havia sigut que no era el seu problema. L'1 d'octubre de 1985 amb Jean-Marie encara a la presó Kristin Vila Mohn donà a llum el seu segon fill Julien.

[00:21:42]

Falten quinze dies per l'aniversari de la mort del Gregori i la dona participa en un reportatge fotogràfic de la revista París maig on treballa el seu amic ja que en les fotos i surt ella somrient amb el Julián en braços vendre fotos a la premsa es va convertir en una pràctica habitual dels afectats del cas Gregori per costejar se els advocats la família Lacroix per exemple va cobrar una quantitat important per una portada en què apareixia el cadàver de Bernard Lacroix i la seva vídua plorant al costat millor que no en fem cap comentari.

[00:22:16]

En el cas de la Kristin a més de per diners ho fa perquè creu que així donarà una imatge diferent que en aquell moment es diu que és la dona més odiada de França. Per tant ella creu que si els seus compatriotes la veuen amb el fill acabat de néixer amb una camisa de dormir amb cara cansada sentiran empatia per ella. Però ves per on les coses surten just al revés del que pensen els opinadors francesos. és que no fa ni un any que va matar Gregori i ella i l'ha substituït arran d'aquelles fotos encara refermen més en la creença que ella és l'assassina.

[00:22:54]

N'hi ha que parlen d'ell com un monstre i es pregunten quant trigarà a matar el seu nou fill.

[00:23:02]

El cas continua sense gaires novetats durant un any. Aleshores el desembre de 1986 el jutge Jean-Michel Lambert dóna per acabada la instrucció i insisteix en la culpabilitat de Kristin Villamor i l'acusa formalment d'haver assassinat el seu fill dos anys abans ella que havia pogut recuperar se una mica emocionalment confessa el seu entorn més proper que no li fa por enfrontar se a un judici sinó a la possibilitat que li treguin la custòdia del nen amb els nervis a flor de pell una altra vegada. Kristin Guillamon intenta suïcidar se.

[00:23:38]

Un dia se la troben inconscient a casa de la seva àvia i quan la porten a l'hospital veuen que ha ingerit una gran quantitat de tranquil·litzants dels que tenia receptat. Ni tan sols en aquest moment els periodistes s'adonen del seu paperot. Podríem pensar que el gest de Cristina està relacionat amb la decisió d'enviar la a judici. és un nou símptoma de la vertadera ansietat de Cristina. O és només una altra estratagema de defensa de l'acusada més famosa de França. Som a finals de 1986 i està previst que s'engega la maquinària per celebrar el judici per l'assassinat de Gregori dilema.

[00:24:15]

Però en aquesta història en queden uns quants girs de guió una decisió judicial trastoca els plans del jutge instructor Lambert i obre una nova etapa després de les reclamacions i recursos de la defensa de Cristina dilema del Tribunal de Cassació de la zona dic que jutja la dona en aquelles condicions seria una violació flagrant dels seus drets. Segons els magistrats la instrucció del jutge Lambert ha estat un autèntic nyap i crec que cal començar de zero. L'encarregat d'intentar resoldre el misteri i la pífia del jutge Lambert és un magistrat veterà que rep l'aprovació de totes les parts.

[00:24:54]

Maurici Mon és un home seriós amb una llarga trajectòria professional i que es caracteritza pel fet de ser molt meticulós. Molts diuen que és l'oposat de Lambert. Per cert una anècdota quan el van apartar del cas Lambert es va agafar un any sabàtic i va escriure un llibre autobiogràfic titulat El petit jutge. Després de voltar durant 365 dies quan va tornar el van destinar al jutjat d'una regió encara més perduda a fer coses més petites.

[00:25:30]

El jutge Simon doncs és qui agafa el cas i torna a començar. Interroga una altra vegada els involucrats en el cas. Quan parla amb Kristin Guillamon li sembla que ella contesta sempre de forma sincera i que no amaga res. A més ell li fa preguntes trampa i ella se'n surt prou bé. A simple vista no sembla sospitosa. Després toca interrogar se Mariví Lemon que és a la presó del seu cas. Ja en parlarem més endavant però recordeu que l'assassinat de Bernard Lacroix i Gregori es jutgen per separat.

[00:26:03]

Quan arriba a l'oficina de Simon Maris se'l veu molt pàl·lid i demacrat. édith Godin la secretària judicial que treballava amb el nou instructor explica el documental de Netflix que en un principi el part estava molt nerviós però de mica en mica es va adonar que morís. Simon volia investigar sense cap prejudici. Sentíem que estava molt agitat. Era com un riu i de cop es va trencar el dic i va començar a parlar de la vida amb la seva dona de la mort que sentien l'un per l'altre així com per al seu fill i cap al final.

[00:26:34]

Rogatòria hi va haver un moment en què va dir és la primera vegada que he parlat i he sentit que me escoltaven. Banys reviurà el dia del crim. Els magistrats del jutjat de dilluns construiran demà la mort de Gregori VI que va tenir lloc el 16 d'octubre del 1984 és una darrera oportunitat per saber la veritat. El jutge Simon desplega tots els mitjans de què disposa el tribunal per reconstruir què va passar el dia del crim. Vol esbrinar com sigui si la mare hauria tingut temps de matar el seu fill o no per això entre altres coses demana que cronòmetre en el trajecte entre la casa dels l'amant i els llocs on podrien haver llençat el cos del Gregori.

[00:27:16]

Cosa que tampoc no està clara. En total l'operació dura tres dies perquè puguem comparar la reconstrucció del jutge Lambert havia durat només unes quantes hores durant aquests tres dies doncs tothom mira amb atenció com treballa el jutge Simon. Els panys contenen l'alè. Desenes de periodistes veïns curiosos involucrats en el cas marit i l'amant que el treuen de la presó i de pas li atorguen un permís per visitar la tomba del seu fill. També és una oportunitat perquè passi un temps amb la seva dona.

[00:27:52]

Les imatges d'aquells dies se'ls veu agafats de la mà i fent se petons rodejats dels seus advocats i de la policia. Enlloc. Quina hora és el que busca saber el jutge Simon a partir d'aquesta reconstrucció als voltants de Bolonya. Treballa amb dues hipòtesis. La primera és el lloc privilegiat determinat per la policia judicial i pel jutge Lambert que conduïa a la inculpació de Cristina Villamor a prop del pas a nivell i en un lloc amagat de la carretera. S'hi van trobar petjades de botes de dona i marques de neumàtics.

[00:28:23]

Aquest indret quadra amb la suposada cronologia de la mare. La pregunta que queda per respondre és si un cos pot recórrer 400 metres i creuar una presa sense danyar se. La segona hipòtesi. El parc de bombers al centre de 200. Un lloc que els gendarmes van tenir en compte des del principi. Encara que és difícil imaginar se un assassí actuant allà a plena llum del dia on qualsevol podria veure respecte a la primera pregunta que els científics determinen que no és impossible que el cos de Gregori Vilanant recorregués el tram de riu que hi ha entre el lloc per les marques de neumàtics i allà on van trobar el cadàver.

[00:29:02]

I diuen que no pot ser perquè el cos no tenia ni una sola esgarrinxades. Ja ho havien dit els gendarmes. De fet els experts també determinen basant se en els resultats de l'autòpsia que és impossible que el nen estigués a l'aigua des que va desaparèixer cap a un quart de sis de la tarda fins que el van trobar passades les nou del vespre. Segons diuen és molt probable que se'n fessin poc abans de les 9. El jutge Simon creu que la segona hipòtesi la del parc de bombers és més viable perquè és més a prop d'on es va trobar el cadàver del nen.

[00:29:35]

A més té en compte la prova de la qual el jutge Lambert no n'havia volgut ni sentir a parlar de la capsa amb la xeringa d'insulina que un testimoni va trobar allà mateix. Segons el raonament del magistrat pel temps que va passar entre l'hora del segrest i la mort per ofegament hi va haver més d'una persona involucrada en el crim. La seva hipòtesi és que qui restés el Gregori el va drogar amb insulina i després el va entregar a una segona persona que s'hauria encarregat de lligar lo i llançar lo inconscient al riu.

[00:30:08]

Gràcies a la reconstrucció d'aquells dies a més es posa una mica de llum sobre les sospites contra Cristina en les proves judicials determinen el contrari del que creia el jutge Lambert que la dona no va tenir temps material per baixar al riu o frenar el seu fill i tornar a casa com si res cronometrat o amb exactitud però no quadrava era absolutament impossible que tingués temps de cometre el crim. Seguint amb l'interrogatori dels testimonis després de tant de temps el jutge Simon intenta que Muriel que té 20 anys recuperi la versió de l'any 84 en què va denunciar el seu cunyat al llarg de l'interrogatori en què la noia ho torna a negar tot.

[00:30:52]

He dit la secretària judicial pot veure com Muriel es rasca els braços cada cop que parla en el seu diari personal el jutge Simon va relatar així aquella conversa 21 de juny de 1989 va ser una batalla de cinc hores durant les quals vaig utilitzar tots els recursos intel·lectuals de què disposo per trencar la resistència obstinada de la jove Muriel. Una bona dotzena de vegades va estar a punt d'esfondrar se però sempre ho va evitar per l'últim moment. Estava visiblement atemorida d'haver de retre comptes davant la seva família en un determinat moment.

[00:31:34]

Va ser molt breu em va mirar als ulls com volem dir ho veus que no puc parlar. Hi vaig perdre Maurici Simon interroga també Miguel Alemán el germà de Joan Marí i els seus pares Munic i Albert. Recordeu que Miquel el tiet del nen tenia una relació molt estreta amb el cosí Bernard Lacroix i que va ser el Miquel qui va dir que havia rebut la trucada del cor avisant lo de la mort del Gregori. La secretària judicial recorda que va veure el Miquel molt nerviós i que li va semblar que s'havia estudiat la declaració com si li diguessin que havia de dir que havia rebut aquella trucada.

[00:32:18]

Però això era la sensació de la secretària judicial i no va constar en acta. Al final ni el germà ni els pares de gent Mariví Leman diuen res interessant per a la investigació tot i l'energia inicial del jutge Simon. L'home es va frustrant més i més perquè creu que amaguen alguna cosa però no els pot obligar a parlar. Potser per aquest desànim aviat cometre un error propi d'algú amb poca experiència com l'anterior jutge Jean Michel Lambert però no d'un home tan veterà com ell.

[00:32:51]

El 10 de setembre de 1989 Maurice Simon apareix en un programa de televisió on l'havien d'entrevistar. Més que una entrevista. Són moltes preguntes del presentador i molts silencis del jutge. Escolteu porta ja diversos anys treballant en aquest cas. Sap qui és l'assassí. No li puc respondre. és possible conèixer l'assassí. Aquest és el meu paper. Hi ha persones que menteixen. és molt probable però és aquest nen Gregori qui és la víctima del cas. Després de dos anys d'investigació sabria dir com i on va morir exactament.

[00:33:27]

No li puc respondre. Sabrem algun dia la veritat sobre el cas. Jo crec que sí. Hi haurà algun descobriment inesperat o es resultarà ben aviat. Estic segur que hi ha descobriments pel jutge Simon. No estava acostumat a parlar amb els mitjans. No anava amb ell perquè creia que havia de mantenir se al marge aleshores però està tan desesperat per la manca de respostes que va a la televisió per veure si algun còmplice del crim es posa nerviós i confessa.

[00:33:56]

De vegades els periodistes serveixen per a alguna cosa positiva. En aquella entrevista el jutge també diu que lluita per descobrir la veritat perquè és cert que té un deute pendent amb el petit Gregori. Així s'hi referia també en el seu diari. Porto al cor i el meu cor i la meva ànima. Estic aclaparat per la tristesa. El nen que és per qui lluito i qui ha arribat a estimar em persegueix. Aquesta entrevista no és l'error del que parlàvem però sí que precedeix el que es veurà com un pecat mortal.

[00:34:33]

Només uns dies després el jutge Simon té una conversa informal amb un periodista. Nosaltres en diem off the record. En principi tot allò que es digui off de record no es pot publicar vol dir fora de micro però com passa moltes vegades aquell reporter no té gaire ètica professional i grava la conversa amb una gravadora amagada. Després ho publica com si fos una entrevista oficial. La declaració més rellevant és aquesta sí que és possible que Bernard l'arròs s'hagués estès Grigori evidentment però de qui ha dit que és l'assassí.

[00:35:14]

Hi ha un pas que de moment no puc fer. No en tinc proves. Ja veieu que un jutge no és gens categòric però el fet de compartir aquesta sospita amb un periodista en període d'instrucció és suficient per tacar la seua reputació i els advocats de la família l'agost presenten una queixa contra ell per difamar un home mort sense tenir ne proves i per violar el secret de sumari. Uns dies més tard quan rep la visita d'un agent judicial que li porta una citació que el mateix jutge Simon sap que la seua carrera s'ha acabat.

[00:35:55]

A partir d'aquí la seua salut empitjora. Sentim una notícia del 30 de gener de 1990. El diumenge al matí el jutge morí Simón va tenir un atac de cor mentre era Saboya visitant la seva filla. Va ser traslladat a un hospital de la regió de Nishi i des de llavors ha estat com a la secretària judicial que treballava amb ell he dit que el va veure quan es desperta del coma i després de preguntar li com es troba li comenta alguna cosa sobre el cas.

[00:36:25]

La resposta del jutge fa que se li i la sang. L'home no sap què li està parlant. No coneix cap Gregori ni cap Kristin Lehman l'antic jutge ha sobreviscut a l'atac de cor i ha despertat del coma però ha perdut una part de la memòria. Així el cas Gregori és que una vegada més sense jutge instructor i retòrica Quin és el relat dels moments foscos que la nostra societat. En Carles Porta. Tres anys després de l'atac d'acord del jutge Simon i vuit des de la mort del Gregori el Tribunal d'Apel·lacions de la regió de Dijon posa punt final a les sospites contra Cristina Vila molt.

[00:37:32]

El tribunal declara en la situació actual que no hi ha cap càrrec contra Cristina i l'amant d'haver assassinat el seu fill Gregori i Gilbert Vila. Aquesta sentència neteja el nom de la senyora vila. Aquesta sentència demostra la mala praxi judicial que hem viscut durant anys. Afortunadament avui totes aquestes pràctiques s'han rectificat. La sentència no és que es digui que no hi ha càrrecs suficients contra Kristin Lehman sinó que remarca que no hi ha cap ni un cap. Se la declara totalment innocent.

[00:38:08]

Per tant ella ja no s'ha de preocupar per això. Però encara hem de jutjar el seu marit per l'assassinat de Bernard Lacroix. I esclar encara no se sap qui va ser l'assassí del petit Gregori uns mesos després d'aquesta decisió el 3 de novembre de 1993 comença un nou judici amb Joan Marí com a únic acusat de la mort del seu cosit a Dijon. Desenes de persones s'han pres literalment per intentar traspassar les portes dels jutjats. Més d'un centenar de periodistes que havien seguit el cas de Gregori esperen amb interès aquell judici perquè saben que malgrat que oficialment és un procediment contra el pare inevitablement es parlarà de l'assassinat del nen.

[00:38:53]

A més tots volen veure com van arribant els protagonistes alguns dels quals havien desaparegut de l'escena pública per exemple fa temps que no saben res del capità dels gendarmes. Atienza és el primer jutge instructor Jean-Michel Lambert jutge de Dijon vuit hores Jon Mariví Leman aparegut al banc dels acusats darrere d'un vidre com si es tractés d'un terrorista. La justícia ha instal·lat una mampara per a la seva seguretat han dit Jean-Marie no ha mirat en cap moment cap a l'acusació civil que tenia just al davant.

[00:39:25]

Anys Lacroix moria el vol i dos membres més de la família d'herois. A les 11:30 s'han tancat les portes i ha començat la vista. Tot llest per anar enrere.

[00:39:35]

Nou anys a la sala Joan Marí dilema es declara culpable de l'assassinat de Bernard Lacroix i diu que es penedeix d'haver ho fet però remarca que aleshores estava sobrepassat pel dolor. Això que sentireu és una crònica de l'època. Durant quatre hores i interromput només pels seus propis sanglots Joan Marí i Vila m'han explicat el seu patiment com a pare el meu fill era un nen meravellós ple de vida. La darrera imatge que tinc d'ell és a través del retrovisor del cotxe d'en Mateu quan marxava a treballar ha relatat el seu testimoni punyent afectat fins i tot la vídua de Bernard Lacroix la dona a punt de plorar.

[00:40:18]

S'ha aixecat i ha dit Entenc el dolor de Joan Marí però han d'entendre que el meu fill de quatre anys es va quedar sense el seu pare. Com tothom podia preveure al llarg del judici es va parlar molt de l'assassinat del Gregori. Joan Marí va insinuar més d'una vegada que els seus pares en sabien alguna cosa. En una sessió l'home fins i tot apel·la directament Muriel la cunyada de l'heroi que ja és mare i li diu que confessi perquè sinó no podrà mirar als ulls del seu fill de quatre anys l'edat que tenia el de morir quan el van matar la dona.

[00:40:52]

Però insisteix que no té res a dir i li etziba que és ell qui va disparar un home innocent. Quan el jutge la interroga Muriel assegura que el seu cunyat no la va recollir a l'institut el dia del segrest del nen i que ho va dir perquè els gendarmes la van maltractar i la van amenaçar d'enviar la a un correccional. Aleshores el magistrat li demana que argumenta com pot ser que la declaració tal com ella diu li dic té els gendarmes perquè hi ha coses que ells no podien saber com que a ella li deien carinyós amb el que vol dir grassonet.

[00:41:25]

La dona simplement assegura que ells ho sabien i punt. En el judici que va durar dos mesos es van sentir moltes coses però hi va haver un dia que va impactar especialment els assistents. Va ser quan el president del tribunal va reproduir els àudios del cor l'anònim que havia amenaçat durant anys la família l'amant i que va confessar haver assassinat el Gregori en una sala menuda. Va sumar aquella veu de pel·lícula de terror que alguns sentien per primera vegada. Hi havia un ambient de certa por entre d'altres coses perquè era probable que l'assassí fos entre el públic passar desapercebut.

[00:42:05]

En aquell moment tothom es devia preguntar qui podria ser el corb o qui podria haver informat el cor dels secrets de la família i ja en marit l'amant va formular la pregunta directament al seu pare quan el van cridar a declarar el pare tartamudesa em va contestar potser és el teu germà Miquel que viu al costat. En aquella sala petita moltes vegades L'atenció s'hauria pogut tallar amb un ganivet. Joan Marí L'acusat culpava els seus pares i el seu germà de no dir la veritat i ells deien que no hi tenien res a veure el Miquel i el seu germà estaven molt enfadat enmig d'aquell ambient.

[00:42:48]

Molts esperàvem que per fi saltés l'espurna que fes descobrir la veritat però no va ser així.

[00:42:55]

L'assassí o assassinats de Gregori Lemon sí que hi eren com alguns creien. Van mantenir la sang freda i no es van desemmascarar quan el judici va arribar al final el tribunal popular va declarar culpable a Josep Maria Vila mort i el jutge el va condemnar a cinc anys de presó. Com que ja portava gairebé tres anys tancat aviat va accedir a la llibertat condicional. El 30 de desembre de 1993 per seguretat el treuen d'amagat de la presó i després se sabrà que va sortir a la part del darrere d'una furgoneta entre unes caixes Avancem ara fins a l'abril de 1994.

[00:43:32]

Joan Marí i Kristin Lehman apareixen per darrera vegada en un mitjà de comunicació. Ell té 35 anys i ella 33. Fa gairebé una dècada que va assassinar el seu Fill escolteu després de vuit o nou anys. La gent ha sentit a dir moltes coses sobre nosaltres. Tenen una imatge determinada de nosaltres. A mi amb la qual volem acabar el que no puc suportar és conèixer gent nova perquè sento que em miren i pensen és ella la van acusar però la Cristina i la que van fabricar la justícia i la premsa.

[00:44:07]

Aquesta no era això. Després d'aquella entrevista no van tornar a parlar públicament. Des d'aleshores ja marit i l'amant no ha deixat de llegir una vegada i una altra els arxius judicials diuen que se sap de memòria totes les declaracions. L'any 2000 el matrimoni va demanar que es reobrís el cas perquè havien sentit a parlar de la ciència de l'ADN i tenien l'esperança que el segell de la carta que va enviar al cor i trobessin restes de saliva i per tant poguessin determinar qui era l'autor.

[00:44:44]

Malauradament la mostra estava molt deteriorada i no se'n va poder extreure res. L'any 2017 es va produir un altre episodi de pel·lícula a l'església de Elephant. Un capellà va revisar per casualitat el llibre de signatures que hi havia a l'entrada i va veure una breu inscripció que li va cridar l'atenció i deia va ser Bernard Lacroix qui va matar Gregori. Jo hi era. Sabeu qui estava firmant allò. La Muriel la noia que quan tenia 15 anys va estar a punt de posar punt final a aquest cas en la seva declaració just a sota hi havia una data 13 de maig de 2008.

[00:45:33]

Gràcies a aquesta possible nova prova es va reobrir el cas una vegada més Muriel va negar ho tot i va dir que algú devia haver escoltat el llibre de l'església per gastar li una broma de mal gust. Tot i això la van acabar detenint i no va ser l'única detenció. La van acusar de fals testimoni perquè un cosí seu va explicar a la policia que l'any 1984 va ser testimoni de com els pares i els tiets de la noia la van apallissar fins que va accedir a retractar se i defensar la innocència de Bernard Lacroix.

[00:46:07]

La policia francesa també va detenir l'any 2017 un tiet de Josep Maria Vila Mon Marcel i la seva dona Jacqueline que tenien 73 i 72 anys. Els van acusar gràcies a diversos testimonis d'haver segrestat i de goril·la món i de ser còmplices del seu assassinat. Noves anàlisis lògiques van determinar que eren autors d'algunes de les cartes escrites pel cor. Malgrat tota aquesta línia una vegada més va quedar tallada. Les acusacions es van desestimar per errors de procediment. Però res de tot allò va aportar llum de veritat al cas.

[00:46:58]

A dia d'avui després de més de trenta anys encara no s'ha fet justícia. Finalment l'acusació contra Bernard Lacroix va decaure per falta de proves i pel fet de tractar se d'una persona morta. Kristin i Jan meridianament van anar a viure a París i van tenir dos fills més. I també l'any 2017 el jutge Jean Michel Lambert l'home que havia preferit la fama la justícia es va suïcidar a casa seva amb una bossa de plàstic i una bufanda. Tenir 65 anys i va deixar escrit que no tenia forces per veure com es reobri el cas i torna a assenyalar lo com a culpable d'una instrucció nefasta.

[00:47:45]

En aquest cas pren força de manera molt clara aquella dita que diu que no hi ha crims perfectes sinó males investigacions i males instruccions. A França també. Gràcies per escoltar nos tornem tan aviat com puguem. Junts som lliures som crims guionistes Lídia Orriols Mercè Folch i Adolf Beltran cas d'abusos Montilla muntatge musical Sergi Cutillas. Direcció Artística Dolors Martínez. Direcció Guió i presentació. Carles Porta amb les veus de Catalunya Ràdio. Sempre. Josep. Sota. Fonts. Segons.

[00:49:14]

és el mateix. Jo sóc. Sol Sol. Molt. Sobre. Som. Jo. Són. Sóc. Jo.