Tot el que sentireu en aquest programa ha passat els fets els noms i els llocs són reals. Alguns diàlegs estan traumatitzats però el seu contingut consta en documents o surt de testimonis que eren al lloc dels fets. En algunes descripcions aquest programa podria ferir sensibilitats. Relaten crims reals la realitat i la mort no entenen de sensibilitats. En el capítol anterior. I diumenge 22 de juliol del 2007 Aina Jiménez Barbé conegut com en solitario surt al seu xalet de Roses a Madrid en direcció a Portugal condueix una Reno El Cangur de color blanc amb plaques de matrícula falses.

Passa la nit en una pineda propera al municipi de Figueira de Fos. La policia espanyola i portuguesa li segueixen els passos. L'endemà quan es desperta puja a la furgoneta per dirigir se al centre del poble. Va amb una jaqueta ampla i una parella postissa. Falten vint minuts per la una a part que en un pàrquing descobert al davant de les Kursal de la caixa rural agrícola surt en cotxe i quan és a punt d'arribar al banc. Sis agents li mobilitzen a terra i deté.

Tothom s'ho Carles Porta gràcies per escoltar nos. Durant 14 anys el solitario es va fer fonedís per les forces de seguretat de l'Estat. Va atracar desenes d'entitats bancàries en diferents punts de la geografia espanyola. Sempre disfressat amb barba i perruca postissa. La policia també li atribueix l'assassinat de dos guàrdies civils de trànsit a Navarra. Les revelacions d'un confident van permetre posar rostre a un dels delinqüents més buscats per la confiança després d'anys d'impunitat i les presses per fugir cap al Brasil per amor no li van permetre culminar el que havia de ser el seu últim cop.

El modus operandi d'aquest individu va crear escola. Intentarem posar llum a la foscor. Comencem. Així. Així el principal grup que perdería mesquites i boles. Crims. Per començar dient nos recordeu que. El relat dels moments foscos de la nostra societat. En Carles Porta. Falta poc més d'un quart d'hora per a la una del migdia. és dilluns 23 de juliol de 2007. Sis agents de la policia portuguesa tenen immobilitzat el solitari a terra davant de la sucursal de la caixa rural agrícola de Figueira da Foz.

Jaime Jiménez barba no ha tingut l'oportunitat ni d'entrar a l'oficina. Aquell dia les quatre caixes fortes hi havia dipositat 160.000 euros. Un grup especial de la policia ha sortit d'una furgoneta aparcada al costat de l'entitat i en veure la l'arribar li han saltat al damunt. Li han pres el maletí. Li han agafat les mans perquè no es pugui resistir. En escorcollar lo troben que sota la jaqueta hi porta una pistola. El maletí un subfusell Renault cangur i hi la clau el contacte està folrada amb cinta aïllant de color negre perquè cap vianant veiés des de fora la brillantor del metall de la clau.

També comprovem que els respatllers dels seients estan revestits amb una planxa d'acer blindat per protegir el conductor en cas de ser tirotejat. El Solitario no s'esperava de cap manera i l'han enxampat a comissaria demana tractament militar. Quan el fotografien per la fitxa policial somriu i aixeca el dit polze. Els agents portuguesos comproven que porten les mans plenes d'esperar drap. Després el traslladen als jutjats de Figueira de Foz a la porta hi ha desenes de periodistes. Ell entra a l'edifici entre dos policies que han d'obrir camí amb el cap cot amagant se de les càmeres.

Quan acaba la declaració davant el jutjat té una breu conversa amb els inspectors portuguesos i li diuen que un delinqüent tan famós com ell no pot sortir amb el cap ajupit s'ho pensen i els diu que tenen raó i surt a cara descoberta desafiant i saludant els periodistes que l'esperen a la porta. Jaime Jiménez Ara bé diu Hola todo soy El Solitario salut españoles. Ara sentirem el moment la qualitat del sòl no és gaire bona però es pot intuir el que diu.

El detingut queda custodiat per les autoritats portugueses a Espanya la policia i la Guàrdia Civil escorcollen el xalet de Las Rozas i la nau industrial de Pinto que estaven a nom de la seua mare i la seua exdona britànica. Al xalet hi descobreixen un arsenal d'armes i dinou llibretes plenes d'esquemes de rutes i de coordenades amb múltiples anotacions casi en clave.

El seu nom estava escrit mucho más que con el GPS i a la zona del quarter de la Guàrdia Civil separava allí prestava el GPS i anotava la localización tal punto el punto i Cuaderno ojo Cuartel de la Guardia Civil i per una carretera i anotando los cruces. Cuidado aquí peligroso seguia i ruta una feia la ruta uno por el pueblo el camí no veia una sucursal. Hi va haver dos o tres les que foren necessàries per a estudiar el terreno previsto para tener una buena localització.

Aquest que escoltava gestos d'una periodista del país que va conèixer molt bé la trajectòria del solitari també hi trobem perruques tints de cabells i motlles de màscares de làtex. Les feia servir per dissimular les seues faccions i evitar que la policia volgués extraure un retrat robot. La casa també disposa d'un taller on fabricava matrícules falses i les seves pròpies armes. Al jardí la policia hi localitza una petita plantació de marihuana i més coses oi. Mercè fol. Si a la nau de Pinto els investigadors descobreixen molts objectes relacionats amb els atracaments plaques de matrícula falses material per pintar cotxes motlles per fabricar caretes de làtex un tot terreny cremat i dos contenidors de fusta.

A l'interior hi ha els trossos metàl·lics de la carrosseria d'un cotxe que la policia creu que és un Suzuki.

La policia científica analitza les armes del cop fallit de Portugal i conclouen que el subfusell que portava el solitari el maletí és el mateix que es va utilitzar en l'assassinat dels dos guàrdies civils a Castejón i en el tiroteig a la Vall d'Uixó. Es tracta d'una metralleta m3 de fabricació americana amb cartutxos del calibre 45 i amb el número de sèrie esborrat. Ara que se sap qui és es comença a parlar del personatge i les seves motivacions pel periodista Jesús Cuba El Solitario era un antisistema que acabava en cos perquè era un modus vivendi.

El estil és efectivament su ideologia anarquista pero hay que tener en cuenta que en fin todos los delincuentes cualquier tipo de delincuentes que fundamentalmente en los que se dedican a los delitos contra el patrimonio se robos a tractes muchos es muy frecuente medios que tengan una raíz anarquista temperamental. No diria Llull una ideologia sinó una actitud. S'entén la vida de tipus anarquista si desobedecer el sistema i contra el régimen establecido per no respectar les normes bé. Estoy muy típico en este tipo de personas de delincuentes trencadores del botí aconseguit després de tants anys atracaments va ser molt difícil seguir ne el rastre.

La policía según consta según los indicios no parece que se dedicaba a repartir lo entre los pobres i que fuera un Rubí que va dando el dinero a les malifetes de suponer que se lo gastava. Evidentemente lo que sabemos és a partir de que la policía l'identifica i es ese momento cuando se tiene más o menos constancia del dinero que obtuvo en los golpes que dio en los últimos golpes que dio però no en los su larga carrera. Claro que son más de una década atracar un banco.

és impossible saber que hizo con el dinero. El judici contra Jaime Jiménez barba per l'assassinat dels guàrdies civils Palmero i Vidal va començar el 15 de juliol del 2008 a l'Audiència Provincial de Navarra. El fiscal demanava 52 anys de presó. Aquell dia el solitario portava texans una dessuadora negra amb caputxa i una polsera blava amb la inscripció Brasil. A preguntes del fiscal Giménez Valls va dir l'orgull de la seva trajectòria delictiva. Vostè és un professional de la truco. Es cierto cómo saber primero.

Yo no soy un atracador Yo soy un expropiar d'or de bancos profesional expropiado són unes propiedad de bancos i homes amb poca honra los que les estadístiques todo lo que se ha encontrado en su casa es suyo. Usted utilitzava esos núcleos peces senceres para disfressar se pues efectivamente para hacerlo más difícil buen professional. Però jo era un germà meu germà i professional. Doncs evidentemente la suposada facilitat de les noves portes de haber estado al Estado teocràtica o sufrimos facilidades para que s'acostava una mayor va ser que vostè també utilitzava nuevamente escalador o bé tenia una sèrie de tècniques.

Efectivament això era de Argüelles. No sé si té a veure con el tema de la Guerra Civil espanyola creu que vostè contesta més sequera si no que era. Jiménez Barba va defensar en tot moment la seva innocència i va dir que els guàrdies civils els havien matat un terrorista de Còrsega.

Parlen el fiscal i el solitario que lo primero que había que hacer pedir perdón la familia de sorolls no puede pedir perdón. Que no vaig poder fer testigo que dice que le digo que Valverde i a cridar digo todo terreno estimula muy cerca. I si s'ha localitzat una bona serveixi de motor de moto de moto Podem motu proprio que vostè no és meva. En el judici els experts en balística van insistir que l'arma utilitzada en el crim dels dos guàrdies civils és la mateixa que es va fer servir en l'atracament de la Vall d'Uixó.

Vostès saben perfectament que aquesta és alarmar se reconoce que se utilizó la traca de morir un policia municipal en vol dir això o arma que se utilizó però podria reclamar massivament la batussa per part del seu si. L'episodi de la Vall d'Uixó en el que murió el policia municipal que Otra Policía Municipal mató a otro publicitario Oriol fui acusado justamente durante mucho tiempo antes había sido muerto por otra policía.

Els forenses van dir que Jiménez tenia una personalitat histriònica sense un trastorn de la personalitat tipus mixta con rasgos sociales histriònica i paranoide sigue disminuïda capacitat psíquica para la comprensión de sus actos más frecuente también muchos delincuentes lo dicen los psiquiatres forenses sobre todo digamos de delincuentes que han sido famosos producir alguna forma del que han tenido transcendència mediàtica. El narcisisme es uno de sus características no el hecho de haber estado concebido son marc d'una dècada per haver se burlar la potente i numerosa fin miembros de seguridad del Estado no totes las fuerzas de toda la maquinària del Estado.

Consiguió burlar la durante muchos años Cumbres lógicamente fuerte prevenir se arriba cedit vulgarment. Jaime Jiménez Barba va ser condemnat a 47 anys de presó per la mort dels dos guàrdies civils de trànsit. Vint per cada víctima i set més per tinença il·lícita d'armes. A Giménez se li van imputar més d'una trentena d'atracaments i el van condemnar a 51 anys de presó més que se sumen als 47 pel crim dels guàrdies civils. El total de penes va pujar fins als noranta vuit anys del 1993 al 2007 havia atracat 36 entitats bancàries set bancs i 29 caixes d'estalvi.

Es calcula que va obtenir un botí de 690 mil euros. Actualment té 64 anys i ha passat per diverses presons espanyoles Madrid Valdemoro Picassent Huelva o la Corunya. L'any 2018 el van traslladar de la presó de Teixeiro a la Corunya al centre penitenciari de Villa i a Lleó. Per què era un pres molt conflictiu. Aquesta és la història del solitari una història. Acaba aquí perquè la seua manera de fer va crear escola i no gaire lluny de casa nostra de la meua almenys.

En quins termes porta. Albatàrrec és un dels 38 pobles que integren el Segrià una comarca dedicada majoritàriament a la fruita i a la indústria que en depèn. Situat a 7 quilòmetres de la capital que és Lleida té més de 2.000 habitants.

L'estiu del 2020 molts van situar aquesta zona sobre el mapa a causa del coronavirus finalment perimetral afectà la comarca del Segrià la més poblada de Lleida com la capital. Limita amb l'Aragó i compta amb una població de 110.000 habitants i una quarantena de municipis. L'augment dels casos positius de 29 ha obligat a prohibir ne l'entrada i sortida excepte per motius laborals.

Traslladem nos a 12 anys abans de l'arribada del virus Albatàrrec Albatàrrec que diuen alguns és un poble tranquil. El 5 de setembre del 2008 quan despunta el dia que els pagesos van cap al tros perquè ja han començat la collita de la poma i en aquest poble del Segrià travessat pel canal de Seròs hi predominen els cultius de pomeres. Durant el matí els veïns van a comprar passegen i fan gestions entre altres llocs a la sucursal d'Ibercaja situada a la carretera comarcal 230 que al seu pas per Albatàrrec prenen el nom del carrer Doctor Robert.

La caixa està només a 1 minut a peu de l'Ajuntament. Pocs minuts abans de les 2 del migdia un home entre l'entitat quan està a punt de tancar a dins només hi queda una treballadora. Entra dins amb un pretext que si en aquest cas crec recordar que volia cobrar un xec de La Caixa i la noia li va dir que això és la Ibercaja i tal i amb aquest pretext i a tremolar me apunten que nona i demanar els diners.

El sergent Jordi del Grup de Delictes Violents de l'àrea d'investigació criminal de Ponent dels Mossos fa temps que investigui aquest tipus de fets i li direm Sergi Jordi sense el cognom perquè ell ens ho ha demanat. Sembla ser que la treballadora no sé si alguna reacció prèvia. No ho sabem. Però la qüestió és que la va agredir violentament amb la culata del revòlver i li va pegar cops al cap fins que se'n van sortir amb la seva i es va endur els diners que hi havia en aquell moment abans de sortir de l'entitat l'atracador.

Tant que l'empleada el lavabo i la Lliga amb brides i cinta americana. Una persona sola i aquesta persona el que feia és per cobrir la fugida de l'autor la posava al lavabo a l'oficina tancada fins que hagués marxat fins que marxava a l'autoritat. Llavors l'única persona que podia activar els serveis d'alarma és la treballadora de la llar. Llavors un cop va marxar doncs els serveis d'alarma van fer atracament.

Els Mossos arriben al lloc dels fets i prenent declaració a la víctima que els fa aquesta descripció.

L'atracador era el perfil d'una persona de 45 50 anys de complexió alta bastant normal fort i els diners que es van endur era sobre els segons l'entitat bancària o treballadora 60 i pico mil euros 60 mil. La treballadora d'Ibercaja els diu que l'atracador parli castellà. El que ens van assegurar és que aquella persona era nacional i no era una persona estrangera. L'accent era d'aquí un atracament causa inquietud però un de violent pot ser el preludi d'alguna acció encara més violenta. A més en un poble petit l'alarma és gran.

Els Mossos analitzen les imatges de videovigilància de la sucursal d'Ibercaja a Albatàrrec amb l'objectiu d'identificar lo ell el que fa és entra dins uns certs elements de disfressa més o menys anar variant una mica ulleres de sol fosques de vegades amb una gorra de tipus visera de cabells tal entra dins. Més que res per ocultar una mica la fesomia i que no el poguessin reconèixer. Amb la descripció física i per la manera d'actuar els investigadors formulen una primera hipòtesi donava el perfil de l'atracador clàssic dels anys 80 que ha passat pel seu període de presó etcètera.

I la primera hipòtesi que vam tenir nosaltres és aquesta. Bé l'atracador que actua sol amb molta fredor bastant agressiu bastant violent doncs el perfil anava encaminat cap al típic atracador de bancs dels anys vuitanta perquè és quan van forjar els atracadors de bancs s'han anat fent grans. Han acabat a la presó han mort per la seva vida agitada que han pogut tenir. Llavors en aquest cas els anys 2005 2008 2010 encara teníem. Quants atracaments més o menys ens demanen entre. Les investigacions s'intensifiquen i s'amplia donem difusió per si aquest home o algú semblant ha pogut atracar en altres llocs de Catalunya o de l'estat espanyol.

Després també com que és un perfil molt concret que segurament ha passat per presó. Doncs mirem antics possibles sospitosos de fer aquests fets. Fem reconeixement fotogràfic si és possible si se'l pot reconèixer per part dels treballadors. Diferents coses i després també evidentment hi ha una tasca de policia científica que són els que van a la zona a l'escena. Miren si hi ha empremtes al mostrador o si ha tocat algun paper a la porta etcètera. Però una sèrie de circumstàncies que fem per obtenir informació dels fets i estirar on puguem a l'oficina d'Ibercaja la policia científica no troba rastre d'empremtes que els investigadors tampoc localitzen possibles sospitosos.

Només els queda tenir paciència com explica el sergent dels Mossos no van poder copsar més informació que la que va tenir l'estudi de les imatges i dels fets donada la difusió i esperar que tornés a actuar. I torna a atracar dos mesos després el 27 de novembre. Al cap d'un mes i mig o dos mesos que actua en un altre poble dels voltants de Lleida. Curiosament va actuar a Artesa un bar a Artesa de Lleida igual que a Albatàrrec és un poble molt pròxima a la capital del Segrià.

Té uns 1.500 habitants i la seva economia també està basat en el cultiu d'arbres fruiters sobretot de pomeres. Els Mossos veuen que l'atracador utilitza el mateix modus operandi que Albatàrrec. L'operativa de treball d'aquest senyor era la mateixa o si ens entraven cometria igual o sigui el mateix perfil de atracador. L'hora de l'atracament sempre al tancament sobre les dues la víctima en aquest cas una altra dona tot molt semblant. Per tant no hi havia cap dubte que aquesta persona havia tornat a reincidir.

La proximitat d'Artesa de Lleida fa sospitar als investigadors tenia una vinculació amb Lleida ciutat. De fet si d'usos de la barriada de La Bordeta de Lleida una carretera donava a Tàrrega i l'altra carretera a Artesa de Lleida són els primers pobles a arribar des de la Bordeta qui precisament va atracar aquests pobles llavors no es va moure uns ulls amb això ja té una zona de comoditat que ha de ser Lleida almenys de moment sembla això el centre de la diana de Lleida a més s'ha tornat a triar un poble de pocs habitants.

La reacció policial és menys ràpida que en una ciutat perquè els pobles normalment hi ha menys empleats. Hi havia uns quants llocs més o menys dones que podien anar a patir l'atracador de la sucursal del BBB d'Artesa s'emporti uns 7.000 euros sobre l'arma que utilitza. Els Mossos creuen que és un revòlver però després de parlar amb la víctima no ho acaben de veure clar. La descripció de l'arma. Nosaltres sempre ho posem en quarantena. Per què. Perquè la percepció és igual que l'antropòleg tria la percepció de les de les víctimes que estan sota un estrès important en el moment dels fets.

Nosaltres l'hem de posar en quarantena en el sentit que cadascú té la seua percepció i a més a més si a més si al damunt estàs en una situació molt nerviosisme doncs pots veure aquella persona més gran més forta etcètera. Llavors sobre l'arma igual. Normalment ens descrivien una pistola de color fosc que el d'Artesa és l'últim cop del 2008 del qual els Mossos tenen constància. La policia creu que l'atracador pot seguir patrons temporals i actuar més o menys cada mes i mig o cada dos mesos.

No trigarà gaire a tornar hi. Recordem que el sospitós és un home d'uns 45 50 anys de complexió forta violent i armat que entra a les sucursals amb ulleres de sol i una gorra i segons la declaració d'una de les víctimes parla castellà. El 2009 comença amb els greus efectes de la crisi econòmica que va esclatar un any abans del col·lapse va deixar milions de persones sense feina i sense casa. El mes de gener l'economia catalana va entrar oficialment en recessió. D'aquesta manera ho va explicar als Serveis Informatius de Catalunya Ràdio.

L'economia catalana tanca l'any amb un creixement interanual del 0,9 per cent tot i que la reducció interanual d'Economia de la Generalitat Antoni Castells de seguida sabreu per què us parlem d'aquesta caiguda de l'economia del Segrià.

Els hiverns són freds i amb dies de boira però no sempre. El 23 de gener del 2009 és divendres a Alpicat el dia s'ha aixecat plujós i amb una temperatura mínima de 4 graus. Alpicat hi viuen unes 6.000 persones i està situat a nou quilòmetres al nord oest de Lleida. La seva economia també està basada majoritàriament en el conreu de fruiters sobretot pereres i pomeres. El poble té diverses cooperatives. La més antiga és la Cooperativa del Camp l'íntima que s'encarrega de comercialitzar bona part de la producció agrícola.

També hi ha sucursals bancàries com la d'Ibercaja situada al carrer de Lleida a tocar de l'Ajuntament poc abans de les 2 del migdia entre l'antiga. Hi havia dos treballadors dues empleades la directora i suposo que la companya seva finestreta. Llavors la seva operativa va ser exactament la mateixa entrar amenaçar de promoure l'atracament tancar les va lligar amb brides i es va tancar. L'atracador aconsegueix marxar sense aixecar sospites amb uns 3.000 euros de botí. és curiós sempre que entitats bancàries on treballen dones de seguida sabrem que els Mossos prenent declaració a les víctimes i analitzen les imatges de les càmeres de seguretat a qui ja vam veure que canviava els elements de disfressa i duia aquest folre polar que era molt significatiu que fos polit el folre polar al qual es refereix el sergent dels Mossos és un jersei de treball fosc en la part superior groc fluorescent.

Moltes vegades els atracadors per tal que les víctimes no es fixin amb la seva cara. Què fan doncs. Porta alguna peça que sigui que cridi l'atenció per captivar diguem la visió cap allà i que no es fixin en la cara de l'atracador. Els investigadors segueixen el fil d'aquesta peça de roba hem de buscar un lloc on hi hagi algú que vengui i roba de treball i components d'aquest tipus i que ho van fer. Centrant nos en això vam anar a diferents ferreteries i una de les ferreteries una ferreteria gran d'aquí molt coneguda a Lleida.

Ens vam trobar només entre ella i tornen a revisar les imatges de les càmeres de seguretat per comprovar que és la mateixa és aquesta. Vam comparar amb les imatges és segur que anem a veure si aquesta jaqueta té rastre i com es mira si una jaqueta de rastre tan fàcil com demanar un llistat de clients que han pogut comprar aquella aquella jaqueta. I aquí el fil conductor de la resolució de la investigació. Va ser això. Vam arribar a un dels clients que havia comprat això i que ens va obrir definitivament els ulls és que la mateixa comanda aquella compra doncs el xalet fosforescent i a més a més unes brides que precisament eren les que havia utilitzat o de similars característiques per lligar les treballadores d'aquell atracament la comanda hi apareix un nom va sortir el varen pagat en efectiu.

Com no podia ser d'una altra manera Asensio Calleja Guzmán hostil o sense res dels atracadors clàssics que teníem una mica controlats i que no surt enlloc els Mossos creuen que ja tenen el nom de l'atracador de les tres entitats bancàries del Segrià. Ara el que els falta és saber quina cara té. Les imatges de les càmeres de seguretat no permeten identificar lo perquè entre les sucursals amb ulleres de sol fosques i una gorra el primer que fem sol·licitar una foto del DNI encara que teníem unes dades sobre el DNI encara que els Mossos investiguen com viu aquell home que té 52 anys.

Llavors vam veure doncs que vivia a la zona alta de Lleida Ricard Vinyes Ricard Vinyes i Rovira Roure. Com a dada vam veure que hi una empresa de reformes. Bé hem de pensar que en aquella conjuntura la crisi del 2008. Llavors tot el que era construcció estava a pique. Per tant nosaltres ja vam veure que una empresa de reformes possiblement aquí tinguem algun problema de finançament. Fèiem especulacions. L'empresa de reformes es diu Casa 24 hores. La periodista Ana María Ortiz va escriure un reportatge.

24 hores figura inscrit en el Registre Mercantil perquè no és una empresa com tant Eugenio Calleja en realidad era un autónomo con cuatro trabajadores Romanos anomenat 24 Horas no se publicitada ni siquiera figura en las páginas amarillas de la localidad captar la clientela por el boca a boca durante los años de construcción desaforada ausencia aprovechan las migas que las grandes empresas dejaban toques si prestaven acudir a un pueblo de motor para captar una cocina o arreglar una caldera. Ell estava disponible 24 hores al dia per un abanico de cable de feines que els investigadors reben una foto del nen ahir al rebre la fotografia.

Vam veure que la imatge que teníem no era actual i per tant podia distorsionar una mica les imatges nostres que teníem. No acabaven d'estar segurs tot i que s'assemblaven tampoc estava actuant a cara descoberta. Per tant no era fàcil poder comprovar la cara del mateix individu. Vam demanar a veure si havia fet algun tipus de denegació en el permís de conduir i va renovar lo dos anys abans. I allà ja vam veure que s'assemblava amb tota la informació de què disposen els Mossos comencem a vigilar lo.

Ens vam situar sobre la zona i vam fer el que es diu en argot policial comença a fer les vigilàncies i seguiments. La seva rutina. Quan vam veure que era una persona que coincidia plenament una vegada vam veure viu vam veure que coincidia plenament amb les imatges dels atracaments. Les tasques de vigilància donen fruits i de seguida instal·len un grup de treball sobre la zona en una franja horària especialment de primera hora del matí i ens posem a la zona i veiem que potser va ser la segona vigilància que vam tenir molta sort en el sentit que de seguida clar aquest senyor més o menys fet tenia un patró un atracament permès.

Llavors el que havia com és Ibercaja d'Alpicat el 23 de gener i sabien perfectament que al febrer em cauria un altre. Llavors estàvem esperant ja el 12 de febrer del 2009 és dijous. Han passat 20 dies des de l'atracament del piquet. Aquell dia que crec que era el dia 12 de febrer 12. Si un equip de gent que teníem desplegats a la zona amb un caporal responsable vam veure una cosa estranya sortir el vehicle un llit Txeroki i sortir de Lleida i van començar a seguir de tal manera que va agafar la carretera per anar diguem direcció Ebre a la C-12 l'eix de l'Ebre diem i aquell dia jo estava a comissaria.

No forma part del grup de seguiment. Estava a comissaria i el que fem moltes vegades no ens posem en l'emissora. I jo des de Lleida coordina una mica diguem el que és el operatiu l'equip de vigilància el formen tres vehicles que segueixen el tot terreny de l'ascensió per la carretera C-12. En tot moment d'informe el sergent dels seus moviments en un moment donat va desviar en una pista forestal. Els nostres es van quedar sobtats el van sobrepassar i l'últim vehicle va quedar allà esperant a veure què feia.

Al cap de cinc minuts no va tardar massa es va reincorporar una altra vegada a la carretera i vam veure que aquella persona s'havia canviat de roba per als Mossos. Aquest canvi d'indumentària només pot significar una cosa. El caporal encarregat de l'operatiu de seguida em va dir ostres aquest ens va atracar en algun lloc no sabíem on era aquell moment. Dir que fem ja el intercepta de tenim i clar jo vaig estar rumiant m'heu d'arreglar. Són fets molt greus no podem exposar nos massa però també volia assegurar assegurar la situació.

Ara el tenim controlat. Esperem una mica. Esperem una mica a veure quins moviments fa. La situació és de molta tensió. Recordem que estem davant d'un atracador que va armat i és violent amb tocs nerviosos per veure què passaria primer nerviosos per si enteníem que saltar era un fusible. Una persona hostil perquè podia portar l'arma i després perquè si el deixàvem actua terceres persones podien prendre mal. Llavors moltes vegades has de decidir la responsabilitat de decidir en poc temps en minuts una cosa que després pot causar grans problemes a nivell personal i laboral.

En aquest sentit vaig prendre la decisió de continuar el seguiment i saltar què difícil no sé fer de policia pensant en les repercussions personals i laborals que el sospitós arriba al seu destí. Vam veure que va arribar a la població d'Ascó i que se'n quedava cap a un cap a un banc. Llavors sí si això continua així la veritat és que l'haurem d'interceptar abans que entri al banc. Evidentment aquí sí que no hi ha dubte però no ha exposat més el banc que parla el Sergent és una sucursal del PP situada al carrer Creu Nova d'Ascó.

Ascó és un poble de la Ribera d'Ebre a poc més de 60 quilòmetres de Lleida en direcció sud. Hi viuen unes 1.700 persones la majoria de les quals treballen a la central nuclear ubicada al marge dret del riu Ebre. Segons els plans del govern espanyol l'últim reactor hauria de tancar a tot estirar el 2035. L'equip de vigilància veu que l'atracador surt del tot terreny va sortir fora i va estar per fora però ja no va. Ja no va arribar a entrar.

No sabem per què va agafar el cotxe i va tornar. L'equip de seguiment segueix igual torna i va tornar cap a Lleida va canviar se i allà va acabar bé. Cap problema. Ja hem vist que aquí a Ascó té alguna vinculació o té algun objectiu. Els Mossos creuen que només ha fet tasques de planificació sobre el terreny. Nosaltres també l'experiència ens diu que quan hi han atracaments d'aquest tipus no són atracaments diguem precipitats en el sentit que ostres mira passo per aquí al banc normalment hi ha unes vigilàncies prèvies i a una presa d'informació per part de l'atracador i que en el moment que consideri més adequat doncs executa l'acció.

L'endemà divendres 13 de febrer a les 7 del matí la unitat de vigilància ja fa guàrdia a casa del sospitós a la zona alta de Lleida i van fer dos equips de treball perquè ja veiem que la seua acció o la seva intenció era trencar sí o sí també moguts per l'experiència que tenim. Ja vam veure que havíem frustrat per alguna cosa s'havia frustrat aquell atracament i ho faria segur un dia dos dies. Nosaltres estaríem allà. Els Mossos anticipen els passos de l'atracador.

Personalment vaig estar jo amb una companya pels voltants de l'entitat bancària i un altre vehicle que era el que nosaltres li diem la Roberta ja és un vehicle de vigilància camuflat vigilant l'entrada de l'entitat bancària per gravar tota l'operació i l'altre qui s'encarregava de fer li fer li el seguiment. L'objectiu és a dir anar darrere del l'atracador i anar informant dels seus moviments fins a arribar a la zona on nosaltres pensàvem que anava a atracar o bé de vegades com ja preveien. El sospitós surt de casa seva ho fa vint minuts abans de les nou del matí.

Condueix el tot terreny Txeroki de color blanc. Surt de Lleida i agafa la carretera C-12 en direcció sud. Va tornar a parar a desviar se una pista forestal. Cinc minuts. Canvi de roba. I llavors ja ha fet això. Aquesta vegada sí que ja no tindrà opció. I qui segurament sí que ha interceptat per tant més la sort.

A les 10 del matí arriben a Ascó. Crònica és el relat dels moments foscos de la nostra societat. Entenc les portes. 900 va agafar i va aparcar uns metres a peu de carretera abans d'arribar a l'entitat bancària i es va dirigir cap cap a l'entitat bancària. Nosaltres ja veiem ja que s'havia posat les ulleres de sol que portava el folre polar i la companya i jo estàvem al costat mateix de l'entitat bancària una botiga ambulant. Allà el sergent i la seva companya veuen que està a punt d'entrar al banc i en el moment ja que anava a entrar a l'entitat bancària un metre i mig que estirava el braç per entrar.

Llavors ja el van interceptar el van reduir la companya i jo el van reduir al terra del company que estava vigilant des de la Roberta va sortir corrents per auxiliar nos perquè no ho veia clar i el van interceptar. Ni més ni menys. L'home interceptat va ben equipat. Un cop emmanillat ja vam veure que portava l'arma que porta un matxet de muntanya que portava les brides. Portava tot el kit de l'atracador va quedar perplexa perquè no s'esperava res d'això va quedar totalment perplex.

Els Mossos comproven que l'arma és un revòlver però de fogueig. La periodista Ana María Urquijo va explicar així.

Torrefarrera se hizo con un arma de foc que como ésta pero con el cañón más largo dice Josep Maria Bosch el dueño de l'armilla com ausencia adquirir el revòlver mostrando un blau del calibre que la llei no obliga a pedir identificación a los compradores de armas de fogueig pero tiene por costumbre guardar una fotocòpia del DNI del cliente que siempre no el modelo dispensador la fecha de la venta ausencia como l'arma pot ser 5 5 o del 2. El 26 d'agost de 2012 Justo diez días antes de su estrena com a cap dels Mossos traslladen el detingut a la comissaria de Gandesa quan estaven fent cops de cap volent dir però com un fet com heu pogut identificar és que us he de felicitar va felicitar Lleó d'Ascó a Gandesa.

Són uns 21 quilòmetres 20 minuts en cotxe durant el trajecte. Fixem que el detingut fa uns moviments estranys que veiem que feia amb els dits i mirem qui ho suporta utilitzant cinta amb cinta d'aquest tipus Telo transparent llavors i part catalana als bandits. Per a nosaltres les mans perquè teníem emmanillat llavors el vam tenir que separar li els braços hi era perquè portava els dits en cintes per no deixar empremtes. Quan arriben a comissaria prenent declaració se'l va veure tan atrapat que en la declaració com a detingut és que ho va declarar tot els confessa que tenia sucursals on només hi treballessin dones.

Feia vigilàncies prèvies perquè fer vigilàncies prèvies primer per saber que aquella entitat bancària tenia una dona treballant. Curiosament en tots els fets havia fos per misogínia no ho crec. Potser per la capacitat de reacció que pugui tenir llavors clar per saber si dins de l'entitat bancària hi ha una dona. Evidentment has de fer vigilàncies prèvies i després és pedra sobretot esperar a que no hi hagi testimonis s'assegurava que l'actuació fos neta. Per tant no tingués que pegar massa a ningú. Fes ostatges foren els mateixos empleats i després un cop allà els empleats se facilitava la fugida.

Vull dir. Ell volia un atracament. No volia problemes per la policia. L'ascensió no era un professional. No era un delinqüent. Sigui en el sentit que tot això li va venir de nou. és més ens va explicar que el dia que el van detenir ens va explicar que ell va basar l'atracador solitari perquè va veure una sèrie i això va ser la seva font d'inspiració i la inspiració li va venir un any abans el 16 de gener del 2008 Antena 3 va estrenar soy El Solitario inspirada en la història de Jaime Jiménez Hardy i la investigació policial que va permetre detenir lo a Portugal.

La sèrie de dos capítols es va emetre a un quart d'onze de la nit en horari de màxima audiència. Entre els protagonistes hi havia Pepe Oliva en el paper de l'atracador i Emilio Gutiérrez Caba que feia de comissari com actua com a segon porter.

Tenia una molt bona impressió d'estar vull segura mismo día 23 furtat son un poco argot i tenía. No creo que estuviera suposem que daba toda la pasta destrucción altre cop passades menors bajar la mano coño desde la calle. La ausencia va mirar la sèrie amb molt d'interès clar el seu patró d'atracament més o menys més o menys volia imitar el que va ser el solitari o què volem de per si i no dubtava en matar ningú o disparar. Fes el que fes falta i aquest no arribava a aquest extrem.

Entre l'emissió de la sèrie a Antena 3 al gener i el seu primer atracament el setembre Albatàrrec van passar nou mesos. La premsa el va batejar com El Solitario de Lleida que ens va explicar una mica abocat a fer els atracaments pels impagaments que tenia que no volia treure la gent que estava treballant al carrer que tenia una família que no volia causar més problemes perquè anteriorment ja havia tingut algun altre problema empresarial se n'havia anat una mica en orris i clar no volia tornar a passar pel mateix això és el que ens va explicar ell la periodista Ana María Ortiz.

Va investigar els possibles motius que van empènyer aquell home a delinquir quan en su entorno para buscar un porqué quizás terra otra se quince años atrás entonces ausencia Calleja era un empresario de éxito nacida en la Rioja en 1956 en el seno de una familia que agricultores nombrosíssims a ell i sugiere lo hacen los números cinco y seis de los nueve Hermanos havia encarrilada muy bien su vida profesional tras emigrar siendo muy joven a Lérida inauguró los noventa refent un negocio de distribución de alimentos y bebidas con muy buena implantación en la província catalana.

La familia està casada i tiene tres hijos todos mayores de edad vivía obligada mente instal·lada en la Comunidad pero fue víctima d'una estafa.

Siempre según sus datos el negocio se fue a pique. Aquella caída de la cúspide aseguran lo deja muy tocado busco después un socio i muntar una empresa de mantenimiento que tampoco acaba de fer fructificar.

Es van quedar fosos perquè era una família normal i corrent normal i corrent en el sentit que primer a nivell econòmic semblava que vivien còmodament i després ja no no no sabien d'un entorn delictiu que no tenien ni idea vivien totalment aliens a ells a la seva vida normal i corrent. Aquell home tenia molt bona fama a la zona. Ell té la zona cega no fa mal educada i complidor dan testimonio de ello en el que no 250 habitantes l'estampa de su furgoneta blanca llegando a la localidad bien temprano para dejar a sus empleados.

Hace años que forma parte del paisaje habitual expliquen muy bien aquí el origen de sus teules cuando dicen ellos siempre les cobraba por adelantado en solitario de Lleida va atracar tres entitats bancàries del Segrià i ho va intentar amb una quarta a Ascó a la Ribera d'Ebre.

Però el recorregut delictiu també el va portar fins a Osca. El tercer fet és el Peña el que passa és que nosaltres aquest tercer fet no el considerem el nostre tercer fet perquè aquest tercer fet el va gestionar la Guàrdia Civil i nosaltres els hi van facilitar tota la informació perquè li poguessin. En l'argot policial o judicial imputar li els fets el fet de Peñalver. Nosaltres no en vam tenir constància fins després i aquest fet a què es refereix el sergent va ser un atracament a la seu d'Ibercaja divendres 5 de desembre del 2008 a Peñalver una localitat d'Osca a 65 kilòmetres de Lleida de poc més de 700 habitants.

Així ho va recollir el diari El Heraldo de Aragón la traca de penyal va ser produjo el 5 de desembre sobre les 14:30 cuando un hombre vestido con un mono de trabajo una gorra gafas de sol passamuntanyes entró en la entidad con un arma. La única empleada Manhattan la cerró en una habitación y se llevó una cantidad indeterminada de dinero de trabajadores sin embargo esta tarde aunque cuando pidió auxilio l'atracador ya había huido a bord d'un cotxe de color blanco. Según algunos testigos en cinc mesos va aconseguir un botí d'uns 80.000 euros per copiar meticulosament el modus operandi de Jaime Jiménez Berbel solitari atracat disfressats amb cinta a les mans per no deixar empremtes i fer vigilàncies prèvies per preparar se els cops.

Però a diferència de Jiménez R.B la necessitat urgent de diners el va fer actuar de manera precipitada i massa a prop de casa. Ell va dir que tots els diners ho feia per. La seva família i la seva empresa no tingués cap mena o si pogués seguir anant fent els pagaments perquè estaven molt en rampa a nivell a nivell econòmic i que ningú tingués qui patir problemes econòmics. Llavors ell volia seguir pagant puntualment el lloguer de la nau on treballaven dels treballadors.

Clar aquest senyor ens havia seguit trucant eternament fins que l'haguéssim desactivat. El març del 2010 va acceptar una condemna d'onze anys i mig de presó per tres robatoris amb violència comesos a Catalunya i per l'intent frustrat d'Ascó. La condemna acordada entre la fiscalia i la defensa també va incloure la devolució dels 80.000 euros del botí. Gràcies per escoltar nos tornem tan aviat com puguem.

I ja es deien dos d'eines Bala i d'eines criminals guionistes. Orriols Mercè Folch i Adolf Beltran lligats en cas de boira. Mercè Font i muntadors musicals Benja Estacio i Sergi Cutillas direcció artística Dolors Martí gols. Direcció Guió i presentació. Carles Porta amb les veus de Catalunya Ràdio i els diners dels diners Màlaga havia.