Tot el que sentireu en aquest programa ha passat. Els fets i els llocs són reals alguns diàlegs estan dramatitzades però el seu contingut consta en documents de testimonis que eren al lloc dels fets. En algunes descripcions aquest programa podria ferir sensibilitats. Relaten crims reals la realitat i la mort no entenen de sensibilitats. El dimarts 4 de setembre del 1990 una veïna de Portbou surt de casa seva a quarts de vuit del matí tot caminant. Arriba fins a un mirador on la visió li queda clavada en un arbre.

Hi ha una noia penjada en aquell pi està descalça. Les sabates són a terra ben posades i alineades. No hi ha res més al voltant. La dona molt espantada corre a explicar ho a la Guàrdia Civil. No triga gens perquè camines de pressa es baralla i perquè la caserna està a només 450 metres del lloc on ha trobat la dona morta. Qui és la víctima. Hola tothom sóc Carles Porta. Gràcies per escoltar nos. Ja sabeu i si algú no ho sap avui us recordem que l'objectiu d'aquest programa és explicar històries fosques informar i acompanyar els que ens escolteu que dit sigui de pas sou molta gent i molt amables.

Evidentment que ens agrada de ser útils a la societat però no ens marquem com a repte resoldre crims. Ja sabeu per què ho dic. El cas d'avui és peculiar. Troben una noia penjada a Portbou. Sembla un suïcidi però no està clar. I la primera i gran incògnita se centra a saber qui és. Intentarem posar llum a la foscor. Comencem. L'exèrcit. Així el primer club que perduri escrit durant i vol.. Redacció SOLSONAEl crim perquè et deixin un fetus recordeu que.

El relat dels moments foscos de la nostra societat. Quins. En Carles Porta. Portbou és una mena de Clot entre muntanyes. Allà s'acaben els Pirineus o comença segons com es miri l'extensió del poble no arriba al quilòmetre quadrat. Avui té poc més de 1.000 habitants però els anys noranta en tenir més de 1.600 i la seua estació de trens que era la connexió de Catalunya amb Europa. Cada dia hi passaven i paraven milers de persones perquè l'ample de via europeu era diferent de l'espanyol.

Una de les decisions de Franco observeu el cas és que els passatgers havien de parar a Portbou i esperar una bona estona fins que es fes el canvi de tren. Sovint doncs entre tren i tren la gent baixava a visitar el poble i això li donava molt el bitllet. Anem a la primera setmana de setembre de 1990. El dia 4 de setembre que és dimarts Portbou es desperta amb una imatge que tothom que la va veure encara recorda avui són quarts de vuit del matí i una veïna del poble surt a fer un tomb tot passejant.

Arriba fins al mirador al costat del cementiri on s'endú un gran ensurt. Hi ha una persona penjada en un pi és una noia i està penjada pel coll amb una corda prima. La dona molt espantada se'n va explicar ho a la caserna de la Guàrdia Civil de Portbou. Entre el mirador i la caserna de la Guàrdia Civil i a 450 metres de distància sis minuts a peu que aquella dona fa molt de pressa. La Guàrdia Civil avisa l'equip de la Policia Judicial de la Comandància de Figueres.

El cap de l'equip era Enrique Gómez Varela recién llegados a l'oficina estava amagat del cafè i era rellevat en el front d'Aragó de Port Bo que hi havia en contra del cadàver d'una txeca joven colgada pendiente d'una quarta parada del Pino. Entonces no es traslladarà a la zona per part de la comissió judicial. El trajecte de Figueres a Portbou en cotxe dura uns 50 minuts. Un cop passat llançà la carretera fa molts revolts i està en força mal estat. Mentrestant una parella d'agents uniformats de la caserna de Portbou es desplacen fins al lloc on la dona ha explicat que ha trobat la noia penjada.

Però no són els primers d'arribar hi al lloc dels fets ja hi ha gent que s'ha apropat a veure què passa en un poble petit com Portbou. Les notícies corren de pressa entre tota la gentada. Hi ha dos joves periodistes Carles Feijoo i Ramon Iglesias. Escoltem los. Jo crec que és cap a quarts de vuit del matí tres quarts de vuit del matí aproximadament. El meu pare l'Antonio em desperta i em diu que allà l'àngel Garbí al telèfon em diu que acaben de trobar una noia morta penjada en un pi a tocar del cementiri just davant del Mirador.

Jo com cada dia ja ha començat ja ha començat a treballar i estic a punt de marxar cap al cap a la feina. En aquest cas a la ràdio que va a Figueres estem parlant de quarts de vuit del matí. En aquell moment estic en el passeig marítim de Portbou des del passeig marítim de Portbou. Veig moviment en un monticle que hi ha damunt de l'Ajuntament entre l'Ajuntament i el cementiri. Veig una escena estranya. Veig un cos penjant que es mou en un pi.

Jo diria que de casa els meus pares fins al cementiri hi ha aproximadament cinc minuts caminant. Portbou és molt petit però crec que aquell dia vaig arribar amb un minut i mig en el moment que Filó el carrer del Pi que és el carrer que dóna accés al cementiri a mitja pujada perquè és un carrer que fa pujada. Ja veig el cos de la noia. I la veritat és que vaig quedar retirat perquè jo tenia en aquell moment divuit anys i no havia vist mai un mort.

La imatge és realment esfereïdora perquè aquest pi està sobreposat al que és una capella del cementiri que li dóna un cert un cert aire tètric. Aquesta imatge em trobo la noia recordo perfectament. Estava penjada uns 40 centímetres del terra des d'una branca que era molt prima del Pi. En aquell moment era molt prima però molt robusta perquè la aguantava. Avui en dia és molt més és molt més grossa. Aquesta branca encara existeix aquest tip l'arbre en què hi ha la noia penjada.

Està situat en un punt que té vistes al poble i la badia. Si coneixeu Portbou el lloc on van trobar la noia és molt a prop d'on avui hi ha el monument a Walter Benjamin però llavors encara no està ben fet. Però ella en realitat no es va penjar. De cares al poble sinó que es va mirar es va penjar mirant el tron. Aleshores doncs la imatge. L'última imatge que ella va veure va ser un tronc la badia de Portbou bo de bellesa extraordinària que es veu des d'aquest monticle al costat del cementiri.

El periodista Ramon Iglesias acaba de dir es va penjar però això encara està per demostrar. Sí que ho sembla però ja sabeu que no es pot córrer a treure conclusions. L'Equip de Policia Judicial que ve de Figueres està per arribar hi els agents de la caserna de Portbou encara no han acordonat la zona. Carles Feijóo es posa a treballar abans que arribi la comitiva judicial i lluny de l'escena. Puc accedir amb tota normalitat acostar me molt amb aquesta. Per tant començo a fer fotos digue'm primer des de plans més llargs però a poquet a poquet em vaig acostant fins que pràcticament amb un metre de la noia per acabar de fer fotos de primer pla.

Jo en aquell moment era tenia 18 anys. Torno a repetir. Feia un mes que treballava en el punt. I tampoc tenia massa idea de com havia de gestionar aquella situació i vaig pensar que valia la pena que fes totes les fotos possibles i que després els caps del punt a Girona ja decidien quina quina era la millor. RAMON IGLESIAS decideix marxar cap a la feina. Tot li fa aparença de suïcidi i els suïcidis no tenen recorregut en els mitjans de comunicació perquè es creu que són mimètics és a dir que és suïcidi cridar suïcidi i per tant no s'explica.

Aleshores el que faig tinc el reflex de demanar li al meu germà que agafi la càmera i faci unes fotografies i sobretot li dic fes les fotografies amb el cos tapat perquè si no no les publicaran. En un primer moment era un simple suïcidi que dic simple en el sentit de la complexitat d'un nou crim que no es veia que hi hagués un crim.

Quan el germà del Ramon l'àlex arriba al mirador es troba amb un veí que treballa de policia secret però que el poble el coneix tothom tant a ell com a la seva professió.

Li explica el que li ha demanat el seu germà i tots dos col·loquen una manta de color rosa clar que els deixo una feina a la branca en què hi ha penjada la noia de manera que li tapin la cara.

Llavors li comença a fer fotos gairebé al cap d'una hora. Arriba la Policia Judicial Enrique Gómez Varela i dos agents més saluden els companys uniformats de la caserna de Portbou acordonar la zona i comencen la inspecció. Se trataba de una xica jove. Cap comunitat política és reticent más los pies manos limpias s'alçava un cotxe que estava suspendria per una corda a la Rambla.

Del Pino la ramaderia ens explica una trama que havia de ser portada. Anteriorment tenia 600 metros de largo i estava de cara al Pino suspendida. 43 la del suelo encontramos un patilles de color negre de la marca Mango. El número 39 ben alineades impuestos que és el que indica que en un principi per poder tractar se d'un suïcidi. Quan una persona es pensa la causa més comuna de la mort és l'asfíxia l'asfíxia provoca convulsions i les convulsions fan que les sabates surtin disparades.

és per això que n'hi ha que se les treuen abans de penjar se la noia va vestida amb un peto texà de color blau clar i a sota hi duu una samarreta turquesa. No s'hi observen garrotxins reunís botons arrencades portadores ni manxes de sangre. Les primeres parecen abandonades les flors de los bolsillos han sido puestos a ningún tipo de documento por lo que hasta el momento se ignora la identidad de la misma. No té cap nota de suïcidi al damunt ni res que la identifiqui.

Això estranya a la policia però no ens preocupa en excés perquè estan convençuts que aviat algú en denunciarà la desaparició o la reconeixeran. Continuen amb la inspecció es fixen en la corda és molt prima però resistent perquè aguanta. No és nova del tot però tampoc està gastada. No us imagineu que una soga ben gruixuda la corda amb què es penja la noia s'assembla més a la d'una embarcació. Però més que la corda el que els crida l'atenció és el nus. L'experiència que trenca allò virtuós del mercado de corredissa.

No era el No-Do. Per l'experiència que la venta de cadàvers és prou madura. és un poc atípic per bon parecía más dinero a corto que todas. Quan hacemos o no del mercado no. La Guàrdia Civil està acabant la inspecció ocular ja només els queda fer fotos a la noia i a l'escena per incloure les a les diligències quan ja estan prenent les últimes imatges. Un veí s'acosta als agents i els mostra una cosa que ells no havien vist.

El veí assenyala els agents de la Guàrdia Civil que molt a prop del pis on s'ha trobat la noia penjada a només 50 metres hi ha una tenda de campanya darrere d'un petit mur que separa el camí del penya segat. Els bombers civils no se n'havien adonat. Per tant no havien rastrejat gaire la zona. Deixen el que estaven fent. Van directes a la tenda i desperten les persones que hi ha dormint. Mathias Peter Michel fan Manfred i una sola noia que es diu bàrbara.

Tots ells nascuts entre l'any 66 i l'any 72 a Viena estan acampats a 50 metres on troben el cos de la noia penjat. Ells estan dormint allà a sota i en principi la Guàrdia Civil els desperta fueron preguntar 2 i dos sense revisor voluntàriament els seus equipatges les seves pertinences se les invito a que mostraren encima los bolsillos fueron identificados mediante sus documentos i no fue hallado ningún objeto ni un indici que poder arribar a tuviera que tuvieran relació. Com el cadàver. Després se'ls pren declaració es fa a la caserna de la Guàrdia Civil de Portbou perquè els nois només parlen alemany i anglès i cal un intèrpret.

Les diligències només es fan constar les declaracions de dos d'ells perquè diuen que la resta declaren el mateix que sobre les 13 hores del dia 4. Llegaron al lugar para pernoctar que no vienen a ninguna persona así como tampoco escuchar nada normal que estuvieran hablando con sus amigos durante unos veinte minutos y que posteriormente pasaron toda la noche dormien hasta destaca la Guardia Civil de este experto que digui la veritat en la que se ratifiquen una vez le la por sí allà la conforme en todas sus apartados els austríacs marxen de Portbou.

Continuen el seu camí i ja veurem si tornaran a aparèixer a les nou del matí.

Un cop s'ha inspeccionat la zona es fa l'aixecament del cadàver. Normalment la comitiva judicial fa ja el jutge instructor i el metge forense però en aquest cas no hi són. Ni l'un ni l'altre sentim el forense del jutjat d'instrucció número 1 de Figueres el doctor Rogelio Cassi el forense no va a Portbou. Mireu el possible perquè la carretera era un infierno i després teoria que jo també vull ser cosa que els fiscals hi varen taxi i succeiria cuando tenía que hacer una salida fuera también en taxi forense tendría que ser el titular del jutjat d'instrucció número 1 de Figueres traspassi les seues potestats i les del forense el jutge de pau de Portbou que signa l'aixecament del cadàver a les 10 i 10 minuts del matí tres treballadors de la funerària despengen el cos l'embolcall amb un llençol blanc i el baixen com poden entre els pins fins al cotxe funerari i el carreguen i se'n van cap al cementiri de Figueres a deixar el cos al dipòsit de cadàvers on se li farà l'autòpsia.

La Guàrdia Civil es queda al lloc dels fets i comença una investigació per posar nom a la noia morta Lydia Orriols.

Expliquen que el primer que fan és un rastreig exhaustiu de la zona en un radi d'entre 100 i 200 metres per intentar trobar una bossa de mà motxilla o porta documents qualsevol cosa que pugui ser de la noia però no troben res ni cap document ni tan sols cap tiquet de compra que els doni alguna pista per petita que sigui. Mentre uns segueixen buscant altres van a preguntar si han vist en els últims dies alguna noia com la que descriuen pregunten a bars restaurants hotels pensions i càmpings i ningú diu haver la vist mai.

Hemos practicado gestiones con las Policías Locales perquè la patrulla s'hi veu una persona caminant o mostrant una fotografia. Hemos hecho gestiones las ventas de billetes de Renfe por lo hemos hablado de mantenimiento de Renfe. He visto una senyora una xica com estas tanto con estas características.

També pregunten en clubs de prostitució que en un radi d'uns 20 quilòmetres hi ha vuit o nou clubs però la Guàrdia Civil calcula que passen unes 3.000 noies cada any d'arreu del món. Com que passa el temps i ningú pregunta per la noia ni es presenti cap denúncia per desaparició. Els agents augmenten la investigació per si aconsegueixen identificar la visita en botigues de nàutica i ferreteries.

Creuen que la noia podria haver comprat la corda en alguna d'aquestes botigues però en totes diuen. Sona que hi hagi anat cap noia últimament a comprar una corda. Pregunten també les embarcacions de Portbou i dels pobles propers que tenen port esportiu com Llançà Roses o Empuriabrava. No són ports petits així que aquesta és una tasca que els porta a temps. En total són milers d'embarcacions a revisar. Enlloc trobem res així que estan a punt de donar per acabat el treball de camp.

Abans però fan una última cosa difonen les fotografies de la noia a la premsa local i a la de la Catalunya Nord i es posen en contacte amb la Gendarmeria francesa per si tenen alguna denúncia de desaparició d'alguna noia. Mentrestant el poble en va ple. La noia no és del poble ningú la coneix però sí és un poble tan petit com pot ser que ningú hagi vist aquella noia abans a Portbou. Era molt habitual que hi hagués una part del poble diguéssim dels habitants del poble que hi visquessin des de feia molt de temps però al mateix moment hi havien hagut una gran quantitat de persones que hi vivien.

Durant uns anys i això era degut bàsicament al fet que hi havia molts guàrdies civils que hi havia molts policies nacionals i també tot el personal que treballava a la Renfe.

Portbou és un lloc amb moltes ànimes errants és a dir és molt característic veure gent que no sap bé. Tampoc saps on va què apareixen desapareixen i que ja ni t'hi fixes. Just en aquella època ja era cap al final d'aquesta època però encara hi persistia. Hi havia molts egipcis i hi havia molts a Portbou era gent que venia d'altres d'altres zones d'Europa i el que feien era baixar a l'estació de Portbou descobrien el poble descobrien les seves cales descobrint les seves platges la cervesa i altres coses i el que feien era fer acampaven a les cales del poble i es podien quedar una setmana un mes tot l'estiu.

PORTBOU doncs no és com altres pobles que de seguida queien forasters se n'adonen. A Portbou els estranys són normals. Després veurem de quines maneres la noia podia haver arribat a Portbou. Ara anem al dipòsit de cadàvers del cementiri de Figueres. és 6 de setembre. Ja fa dos dies de la mort de la noia i encara no l'ha vista el metge forense està a punt de fer ho però la Guàrdia Civil encara té unes quantes gestions per fer. Els agents li agafen les empremtes dactilars anota detalladament els trets morfològics i li fan fotografies.

Fan un informe i l'envien al gabinet d'identificació de la Guàrdia Civil a Madrid. Els de Madrid confeccionen una fitxa amb totes les dades i l'envien a la Interpol per si encaixa amb alguna persona de la qual tinguin denúncia de desaparició. Les empremtes dactilars també centren el programa Said de la secció de Criminalística de la Guàrdia Civil. Sistema Automàtic d'Identificació ni Interpol ni aquest programa no donen cap resultat i no salta cap alarma de coincidència d'empremtes. Jo operatiu. Ara sí ha arribat el moment Rogelio la.

El forense es disposa a fer l'autòpsia del cadàver pensant també que algú la reclamarà. Primero observo si existen cisternes de violencia de violencia salvo la circular del colegio con la cuerda educadora. Observo que una mujer muy joven muy bonita de unos veinte años pudiera servei de tipo l'ètica Atlética. Cabello que si Rubio castaño con las manos Super cuidades con los pies cuidados observo también las suyas importantes para ver si hay signes de violència o si hi ha vida de luxe. Les fulles perfectament cuidades Limpias no hay restos que podrían ser mortal.

No hay nada que ver la solamente que su mano derecha aparece el famoso caso del estudiante. El caso de l'Estudiantes aquella mena de portugués rància que surt el lateral del dit mig després d'escriure molt en bolígraf a les bases dels dits del mig de les dues mans. També hi té una mena de caducitat que el doctor casi no sap a què es pot deure el capítulo del Quién sabe dónde el famoso Ratón d'una emissora de España trató precisamente la chica de l'avió un médico forense muy mayor de Andalucía i fue el que me dijo hoy eso que dices de les callos en la base de los dedos medios del bono típico les amazones de mujeres que lleva les rendes de los caballos con mucho tiempo sin saber exactamente el asunto.

El doctor la calle té clar que és una noia nòrdica pel tipus de pell tan blanca per la seva constitució atlètica i per una cosa més bella una xiqueta guapa que aquella que deia que Alemanya quedava plena. Molta gent de la Costa diu que era freqüent detectar a la platja si una noia era d'aquí o era a Alemanya o de fora les noies d'aquí als anys 90 depilar Ben i moltes centreeuropees no per tant pel doctor Cafe. Això és una pista clau sobre d'on ha vingut.

Continuem amb l'autòpsia interna les dades ninguna irregularidad nada bueno per mi profesión també soy ginecòloga seductora o genital al ver que s'hi observa la presencia de un número muy muy muy muy pequeño Hito i lingüístiques que difícilmente esta mujer habría que no quedarà quedaré embarazada. Hem de tenir en compte que estem l'any 90 i que per tant les tècniques d'ADN es feien servir molt poc. S'havien començat a fer servir a mitjans dels anys vuitanta i s'utilitzaven en compte distintes ocasions. No se'n sabia abans de donar l'autòpsia per acabada.

El forense fa fotos a les etiquetes de la roba que porten la noia per si poden ser útils per a la investigació. La roba pertany a la col·lecció impuls d'una filial del que és ara la marca sueca. Aquí M i diu que ha estat fabricada a Grècia. Això no resol la nacionalitat de la noia perquè tot i ser fabricada a Grècia aquesta col·lecció de roba als anys 90 es venia a sis països Suècia Noruega Dinamarca Anglaterra Alemanya i Holanda. Pel forense la.

Ser de qualsevol d'aquests sis països pel que fa a la roba interior d'unes calces i uns sostenidors confrontats de color rosa amb la frase de caminar o que no tenen cap etiqueta que digui on han estat fabricats passen els dies i contràriament al que preveien la Guàrdia Civil i el forense ningú reclama la noia tanto tiempo esperando no podia estar a la cambra frigorífica així que seria va qui dir el cementerio se frigorífica per salvar la per poder tener más tiempo si aparecía la família.

I així amb els amada es deixen una cambra frigorífica del dipòsit de cadàvers. Les setmanes següents tant el forense i la CAMFiC com el forense Bardalet segueixen fent autòpsies en aquella mateixa sala on hi ha la noia anava a fer un altre informe de l'autòpsia. Veiem aquella setmana incorrupte i sempre et preguntava però aquí seràs qui és el primer inhibició total d'uns fets. Com has arribat qui t'ha portat on noves. Qui és. En Carles Porta. De cop i volta el dia que menys s'ho esperen un matrimoni francès es presenta a la caserna de la Guàrdia Civil de Portbou.

Han vist les fotos de la noia a la premsa i creuen que pot ser la seua filla desapareguda fa anys que busca su hija. Parecía que coincidia doncs que el cadàver que tenia però sí que tenia una funda de superiores a tenir salvada del frigorífic o cadàver i mirar lo evidentemente sus desperfectos no tenía una sola nació la funda no tenía un solo tratamiento. Por lo tanto no era aquella família marxa.

Mas continua la incògnita. Torna el silenci. Mentrestant tothom intenta trobar respostes. Com va arribar la noia a Portbou.

Cinema l'estadística pura el més probable és que hagi vingut en tren perquè el 90 9,9 per cent de les persones que en aquest moment arriben a Portbou arriben en tren no arriben per cap altre mitjà perquè hi ha trens constantment i perquè és la manera més anònima d'arribar a Portbou. Els investigadors també pensen que pot haver vingut en cotxe des de Catalunya o des de França havent de passar una frontera però no sempre s'aturen.

També es té en compte que hagi arribat a peu per algun camí o des de França pel Túnel dels Belitres un túnel ferroviari que s'ha fet servir recurrentment en la història de Portbou sobretot en èpoques d'exili. Per últim es considera l'opció del vaixell a Portbou l'any 90 encara no hi ha construït el port esportiu però hi ha una mena de port natural que forma l'entrada del mar on molts vaixells s'aturen passen el dia i tornen a marxar sobretot velers perquè amb la tramuntana que bufa és un bon lloc per navegar amb aquestes embarcacions.

El misteri que envolta la noia dóna lloc a molta especulació però de certeses de moment n'hi ha poques. 4 de desembre de 1990 ja fa tres mesos que el cadàver embalsamat de la noia esperen una cambra frigorífica del dipòsit de cadàvers del cementiri de Figueres. Que algú vingui a buscar que le dije que el vostre entorn veces sí que hacemos cuando decidió solicitar del Ayuntamiento de Figueres que se llame requerida per enterrar el cadàver i vidre la càmera.

La noia és enterrada al nínxol 134 del pis cinquè del departament primer del cementiri de Figueres. A veure si us en recordeu. és un nínxol de beneficència per a les persones no identificades o sense recursos. Propietat de l'Ajuntament. A la làpida sense nom l'única inscripció que hi ha són dues lletres n que vol dir no és la nomenclatura que Interpol fa servir per anomenar les persones no identificades i que s'ha estès en el món de la criminologia. Ara hi està enterrada però no per això els que coneixen el cas de prop queden convençuts que ha estat un suïcidi.

La periodista Tura Soler segueix el cas des de la secció de successos d'El Punt.

és una escena en l'escena de la noia t'acabes mirant mirat no acabes d'entendre mai mai acabes d'entendre la mateixa manera que el cap no arriba a pensar qui pot ser aquesta noia. No acabes d'entendre com ho va fer. No m'ho puc imaginar. Quina va ser la mecànica per a ella poder arribar allà poder ser penjar. Quedar tan allunyada del terra perquè hi havia 40 centímetres del terra s'aixequen sospites per diversos motius per la raresa de l'ús que no era l'habitual que es troben suïcidis pel tipus de corda per la distància que estaven de terra i pels peus impecables de la noia se l'havia trobada penjada descalça i les sabates estaven arrenglerades al costat del tronc del pi ben posades l'una al costat de l'altra.

Això voldria dir que des del moment que es treu les sabates fins que es pengen trepitja el terra amb els peus nus tenint en compte que és una zona de pins i figueres de moro. El terra és ple de branquetes punxes i fullaraca que deixarien marques a tothom que hi camines pel damunt sense sabates i s'hauria hagut d'empassar descalça a l'arbre per penjar se los pies ni erosions ni al medi. Culla la impressió que hi un puesto de lli però el que dices és haver d'admetre això no.

Ve un tamboret típic tamboret que té sobre este tamboret que la violinista de les pel·lícules ja està però allí no té puesto a desfilar puesto que la vida de luxe. No ho sabia Bukharà estava en vida porque los lesiones que aparecen alrededor del sud del cuello tienen dos vitales vitales PT quizás que aparecen en la compressió solamente se pueden producir si la persona està viva si és Corazón funciona si determina les tècniques de què parla el forense. Són petites taques hemorràgic és aquells petits punts vermells que apareixen quan s'ha trencat alguna Beneta.

Ha passat temps potser massa forense i guàrdies civils li donen voltes a l'opció de si la noia va ser col·locada al pi adormida sota l'efecte d'alguna droga o sedant. Però no hi ha cap manera de comprovar ho perquè en el moment de l'autòpsia no se li van prendre mostres de sang. Si féssim una tomba que digués que enviar la a l'Institut Nacional de Toxicologia de Madrid de Toxicologia que estava hasta arriba de trabajo se los resultados pero si hubiera sido una de las sospechas si hubiera hecho no existir en el tiempo no existía sospecha.

En el moment de trobar la noia penjada a ningú dels que la van veure li va grinyolar. El forense no havia viatjat a Portbou i per tant no havia vist l'escenari. Ara mesos després tothom se'n recorda dels austríacs i pensa que se'ls va deixar marxar massa de pressa. Tothom pensava que la noia seria identificada aviat que tard o d'hora arribarien els seus pares els seus germans o els seus amics a buscar la. La primera idea de tothom havia sigut que allò era un suïcidi i que els austríacs estaven allà per casualitat.

Ningú va pensar que aquells joves acampats tan a prop de la noia de la seva mateixa edat i del seu mateix aspecte poguessin ser els seus amics coneguts o que almenys haguessin vist alguna cosa. No hi va haver cap investigació sobre les úniques persones que estaven a la vora de la víctima quan van passar els fets. Jo sincerament penso que aquells joves que hi havia acampats tan a prop eren gent d'un perfil tan tan similar d'edat com ella potser havien coincidit a Portbou durant el dia.

No se'm dóna la sensació que aquells nois havien d'haver explicat a algun d'ells la Guàrdia Civil. Temps després es ratifica en la seva decisió de creure que aquell grup d'estudiants no hi tenia res a veure. Jo no he pensado nunca he pensado después de haber recibido oídos contados que estos xicots tuviera que ver con el suïcidi. Et a una sola persona. La Guàrdia Civil la policia policia no podemos sacar agua seco. Evidentemente tenemos afiliación por ser localitzades a posteriori en caso de com era que emplear entre una cosa i un altre.

El temps ha anat passant i la de Portbou continua sense identificar. Onze anys després el 2001 es posa en marxa el Programa Fènix creat per la Guàrdia Civil en col·laboració amb la Universitat de Granada. El Programa Fènix és una base de mostres genètiques la qual és la base per ser colpejades com altres mestres que anteriormente lúcides que ja s'havien presentado.

Aquelles famílies aquelles persones que tenen desaparecido gràcies a aquest programa.

La Guàrdia Civil està aconseguint posar nom a cadàvers que porten anys sense identificar i creuen que això mateix podran fer amb la noia de Portbou. La Guàrdia Civil demana autorització per exhumar la noia. El jutjat de Figueres que de seguida aprova la sol·licitud en aquests deu anys que han transcorregut des de la mort de la noia. Gómez Varela el cap de la Policia Judicial de Figueres que havia iniciat la investigació s'ha jubilat però el seu interès per intentar saber qui és la noia de Portbou continua.

El maig del 2001 tan bon punt aconsegueixen quadrar agendes policia judicial i metge forense se'n van al cementiri de Figueres a exhumar el cos de la noia però s'emporten una sorpresa. Escoltem el forense la casi en el piso número tal o cual no parece bien que se quedó con el vistiplau del Ayuntamiento de Figueres que era el que dio el médico normalmente a los diez años hechos querida en el cadàver los restos de médicos van a la fossa comú. Només tres mesos abans el 22 de febrer del 2001 els operaris del cementiri havien tret la noia del nínxol i l'havien posat a la fossa comuna.

Havia complert els 10 anys. En aquell nínxol la normativa diu que una vegada passats aquests anys es pot reutilitzar per a la Guàrdia Civil i pel forense això és un cop dur i sobretot frustrant perquè tenien les esperances posades a identificar la noia a través de l'ADN es fan creus que s'hagi traslladat un cos amb unes diligències policials obertes a una fossa comuna sense que l'Ajuntament ho hagi notificat al jutge però hi ha una altra cosa que tampoc no s'ha fet bé diu la llei quan els casos de persones no identificades difunts no identificats els ha d'acollir el municipi on està localitzat el cadàver.

En el seu cas corresponia a Portbou al ser un requisito que tanta necessitat de tenir llits disponibles al servei de dies. Doncs bé han generado más poder. Malgrat tot el doctor casi no perd l'esperança i un altre dia al cap de poc temps torna al cementiri de Figueres per fer hi alguna altra gestió i se'n va a mirar la fossa. A veure si troba la noia en aquella època era una espècie de suelo excavadora. Ell mateix l'havia embalsamat i creu que tot i estar a la fossa la trobarà perquè és un cos sencer i no pas un grapat d'ossos com les altres restes que hi ha però mire busque qui no la trobi.

Cal tenir en compte que Figueres té cap a 50.000 habitants i el seu cementiri per tant no és petit. Pertany a un partit judicial complicat té mar i frontera i això suposa més morts violentes i més suïcidis que en altres partits judicials. El que no entén la Qassi és com pot ser que no trobi un cos embalsamat que va ser traslladat fa tot just tres mesos. O parla amb els operaris de l'Ajuntament i ells tenen la resposta per transportar la més fàcilment van destrossar el cos de la noia.

Pel forense la Cassi ens dóna detalls de com es va fer i de com eren els que ho van fer. Sí que és cert que és como yo lo he visto hacer con una paga extra cuarenta años de Florència lo he visto lo visto varias veces se gustó fallecida Eurocup cerco una altra cosa que no quería luces hipòxia.

Així doncs el cos de la noia no s'aconsegueix trobar la fossa i les poques esperances que quedaven per identificar la s'esfuma. Ara només queden les fotografies i les empremtes. Val a dir que al cap de poc temps les fosses es comencen a ordenar i les restes es posen l'una al costat de l'altra amb el número de diligències corresponent anotat altra vegada ha anat de poc l'any que es compleixen vint i cinc anys de la mort de la noia. La història de la noia de Portbou fa el salt a la literatura lectura Soler escriu un reportatge al punt que porta per títol sense nom en aquest article l'atura.

Recorda el quart de segle de la mort de la noia de Portbou i també fa referència a altres cadàvers sense identificar. En aquestes pàgines del diari i mentre els morts en un bar de Sant Antoni de Calonge Rafael Jiménez un policia nacional que està de vacances. La història de la noia de Portbou el captiven i decideix escriure en un llibre que titula La núvia morta el país del vent. Jo volia el llibre donar li una oportunitat a aquesta noia de dir nos qui era com es deia i per què ho va fer.

Jiménez que dóna per bona la versió del suïcidi comença el llibre amb el primer paràgraf del reportatge de lectura transcrit literalment a partir de llavors s'avisa als seus lectors que tot el que llegiran és ficció. La núvia morta el país del vent li diu la núvia perquè durant molts anys tothom es referia a la noia com la núvia. S'ha intentat buscar una explicació a aquest fet i no s'ha acabat de trobar. Alguns diuen que se li deia la núvia perquè era tan bonica que recordava la idea d'una núvia altres perquè la manta que se li va col·locar al damunt del cap per avisar la imatge en les fotos al publicar se en blanc i negre semblava un vel d'una núvia i altres simplement perquè ells la història que els va arribar va ser que una noia vestida de núvia s'havia penjat d'un pi i mai no havien sabut res més ni n'havien vist cap fotografia.

Jiménez sap perfectament que quan la noia es troba penjada d'un vestit de casament però decideix estirar aquest rumor i decantar se per aquesta idea més romàntica pel que fa a l'altra part del títol el país del vent. Aquest és el sobrenom amb què es coneix el poble de Portbou. La tramuntana caracteritza l'Alt Empordà però Portbou especialment per les ratxes de vent que arriben fins a 180 quilòmetres hora. Un programa de televisió d'una cadena espanyola amb molta audiència convida Jiménez a presentar el seu llibre 25 años que no sabe nadie un una és estar alerta per fer un hort en una arma de foc.

GIRONA ORIOL 37 años después se Guerau reclama la desaparición de Ca la joven descansar una làpida sin nombre 37 años después de aquella misteriosa mujer. Per això el 16 d'agost. Des del primer moment recalca que és una ficció però que parteix d'un cas real quan surt del programa li vull el telèfon rep trucades i missatges a través de les xarxes socials de gent que l'ha vist des de casa que ha sentit la història i que creu que pot saber qui és la noia de Port Bo.

Vaig anar descartant així algunes no tenien ni cap ni peus. Però al final em vaig quedar amb una que per a mi tenia possibilitats de més que fos la noia de començar la investigació per veure si era si hi havia possibilitats que fos la noia una senyora de Badajoz. Diu que la mare del seu marit que el va tenir quan era molt jove va marxar i el va deixar en pocs dies de vida amb els seus pares no van saber mai més res d'ella.

L'únic que els va dir és que se n'anava a Catalunya. Jiménez creu que les dates i la data encaixen. Vaig aconseguir fotografiar aquesta noia encara última a la família de quan va fer així que tenia uns 20 anys i aquestes fotografies jo li vaig fer arribar tant la Guàrdia Civil com el doctor Bardalet i el doctor Bardalet el doctor la Cassi pel forense Narcís Bardalet.

Els trets fisiològics de la noia de Badajoz són molt semblants als de la noia de Portbou. Creu que s'han de fer més proves però que de moment res descarta que es pugui haver trobat la identitat de la noia. Per la Cassi en canvi la noia de Badajoz i la noia de Portbou no són en absolut la mateixa persona. Ell ha tingut sempre clar que la noia de Portbou és nòrdica. Està convençut que una noia de Badajoz dels anys 90 no duria roba interior amb les inscripcions tots 1009 la casi creu que la confusió es deu al fet que les fotografies es van publicar en el punt en blanc i negre sense color.

La noia sembla més morena i per això es pot confondre però amb les fotografies en color es veu com en realitat és tirant a rossa com en tota la vida les coses posaré baixant i finalment aquesta noia que va fugir del seu poble a Badajoz la Guàrdia Civil una investigació que va fer descobrir que pels voltants dels anys 90 havia estat detinguda però no a Girona sinó a Tarragona en un poble de Tarragona per un furt i va ser detinguda se li van prendre les empremtes dactilars i aquestes empremtes es van comparar amb la de la noia que es va penjar es va suïcidar a Portbou clarament.

Els pèrits de la Guàrdia Civil van descartar que es tractés de la misma persona no. I electrònica quin és el relat dels moments foscos de la nostra societat. En termes porta. L'abril del 2020 en plena pandèmia una Associació de Persones Desaparegudes d'Alemanya es posen en contacte amb el forense Bardalet li demanen més informació sobre les característiques de la noia de Portbou perquè creuen que saben qui pot ser una noia que es diu Cristina Gerbert. Per això de moment no tenen més fonament que la semblança entre les fotografies de la Cristina i les de la noia de Portbou però no estan prou convençuts.

òbviament em vaig posar en contacte amb la Guàrdia Civil que a través de la policia alemanya suposaven que podria ser una noia romana encara que les fotos semblin no n'hi ha prou per dir que són la mateixa persona.

S'ha de confirmar que sigui ella i això és feina dels forenses abans de començar qualsevol tasca de confirmació però la policia alemanya explica a la Guàrdia Civil que Kristin Romero era mare de dos fills. Això descarta automàticament que pugui ser la noia de Portbou perquè quan se li va fer l'autòpsia es va comprovar que no havia estat mai mare. I així és com hem arribat fins avui més de tres dècades després. No hi ha hagut manera d'aconseguir posar nom a la noia de Portbou.

Jo no sabia que hi havia persones que es morien sense identificar ho desconeixia totalment. Em vaig assabentar a través d'aquesta història i em provoca una gran tristesa que hi hagi gent que es morin i que s'acabi identificant els posin a la tomba això nena anem perquè vol dir que et mors i que ningú troba a faltar o que algú potser sí que està buscant però no troba aquesta noia. és un cas emblemàtic perquè és una noia molt jove li dóna unes característiques especials però hem de tenir en compte que són molts els cadàvers no identificats que hi ha més de 300 només a Catalunya en l'època en l'època de Mossos.

La línia de Portbou és un nom i en majúscules és un enigma. és un autèntic misteri.

Ho he demanat vegades tant a la Guàrdia Civil com a la Policia Nacional que tenen uns comptes de Twitter que tenen molts i molts seguidors i que sí que es fa una feina social amb el tema de recerca de persones desaparegudes. A veure si fos possible. D'alguna manera els voldria tornar a fer la petició. No feu servir el vostre compte de Twitter. Compartiu amb els tuiters de policies d'altres països per veure si difonent la imatge d'aquesta noia. Finalment arribem a algú que la coneixia en aquell moment no tenien Twitter no tenia unes armes tan poderoses com el Twitter o les xarxes socials.

Jo crec que ara es podria. Es podria aprovar. Això no ha estat.

Si entreu a la pàgina web de crims a Catalunya Ràdio veureu la foto de la noia. Si us sembla que podeu identificar la comproveu primer totes les dades si us plau no voldríem que hi hagi una allau de trucades que faci perdre el temps a les autoritats. Gràcies per escoltar nos. Tornem tan aviat com puguem. Crims guionistes Lídia Orriols Albert Mercadé i Sílvia comet cas d'avui Marta Freixenet producció Núria Ventura muntador musical i Sergi Cutillas. Direcció Artística Dolors Martínez. Direcció Guió i presentació.

Carles Porta. Si algun dia són. On no fa por. L'ordinador. Si Jordi res del llibre. Quan els rigors de l'estiu. Faci una ullada. Com ja se sap no cal. Roma. Tant de bo ella defensa. Déu salvi la Terra encara. Doncs un amb sort. No. On fa fort. La boira. Donat llum vers. El paper que ja he.