Transcribe your podcast
[00:00:00]

Tot el que sentireu en aquest programa ha passat els fets i els llocs són reals. Alguns diàlegs estan dramatitzades però el seu contingut consta en documents o surt de testimonis que eren al lloc dels fets. En algunes descripcions aquest programa podria ferir sensibilitats. Relaten crims reals la realitat i la mort no entenen de sensibilitats. Són les set del matí del 6 d'octubre de l'any 91 un treballador de Parcs i Jardins obre com cada dia la porta del parc de la Ciutadella de Barcelona mentre fan la ronda habitual pel parc.

[00:00:45]

Veu que la glorieta dels músics al costat de la zona de la cascada hi ha dues persones estan al terra estirades i abraçades a acostar s'hi s'adona que al seu voltant hi ha moltes taques de sang. Tenen la cara completament desfigurada i al cap ple de traus. Una d'elles té una ferida al pit d'on li ha sortit molta sang. Sembla que han estat brutalment agredides quan les intenta ajudar. Veu que un encara fa esforços per respirar l'altre ja és morta. O tothom.

[00:01:22]

Sóc Carles Porta per escoltar nos. Maten una transsexual que dormia al carrer i en deixen una altra greument ferida. és el parc de la Ciutadella un dels llocs més singulars d'aquella Barcelona que l'any 1991 es posava a punt per als Jocs Olímpics. L'assassinat de la transsexual Sònia és un d'aquells episodis que van més enllà d'un crim. és un punt d'inflexió en la història recent d'aquest país. El primer crim homòfob a Catalunya que marcarà un abans i un després en la lluita contra l'odi i la discriminació a casa nostra intentarem posar llum a la foscor.

[00:02:01]

Comencem. Així. Així el principal club que i per una mesquita durant hores. El crim. Luis Suárez.. Correu electrònica. El relat dels moments foscos de la nostra societat. Crims. En Carles Porta. Traslladem nos a la Catalunya de l'any 1991. Aleshores s'hi posava la televisió. és probable que en un moment o altre acabessin sentint això.

[00:03:12]

Articles per tres anys. L'any que es comença a emetre el Club Super3 que en poc temps s'acabarà convertint en l'entitat amb més socis de Catalunya i en un referent cultural per a tota una generació. I si enlloc de la tele el que ens senties era la ràdio. Ben segur que tard o d'hora acabaria sonant aquesta cançó. Els nord americans Nirvana acaben de publicar el disc Nevermind que inclou aquest mel Lighting Spirit que s'acabarà convertint en una de les cançons més escoltades de la història.

[00:03:59]

El 91 és també un any de presses a Barcelona. Gairebé tot està impregnat per aquest moment a la ciutat de Barcelona. és la recta final abans dels Jocs Olímpics del 92 i la ciutat està entossudit a culminar el rentat de cara per presentar se públicament davant del món. Modernització construcció equipaments neteja però sense solucionar la pobresa en la marginalitat. Ens ho explica l'historiador Carles Vinyes. Una Barcelona diferent a l'actual Barcelona Olímpica. Amb tot el que suposava el daltabaix a nivell les obres de construcció intentà recloure o amagar a la marginalitat les bosses d'exclusió social.

[00:04:55]

Una Barcelona totalment diferent l'actual marginalitat en les seves múltiples cares i una de les zones que ho aglutinava tot plegat era Ciutat Vella i sobretot la zona dels voltants del parc de la Ciutadella un lloc on la pobresa la prostitució i la droga eren companys al carrer. Allà precisament arrenca el cas de. Dissabte 6 d'octubre d'aquell 1991 són les set del matí i el Pedro obre la porta principal del parc de la Ciutadella la que dóna al passeig Lluís Companys. El Pedro treballa a l'Ajuntament i des de fa uns anys és un dels responsables de manteniment del parc de la Ciutadella.

[00:05:38]

Normalment comença la jornada laboral a les 9 però els caps de setmana prefereix arrencar més aviat. Així també acaba abans i pot aprofitar la tarda del dissabte obertes les portes comencen la ronda habitual per supervisar que tot estigui correcte perquè en pocs minuts i començaran a aparèixer els més matiners sobretot els que hi van a córrer i a fer exercici de bon matí. Quan ja fa una bona estona que ronda cap a un quart de nou arriba a la zona de la cascada.

[00:06:07]

Si heu passejat mai pel parc us sonarà aquella escultura gran amb fonts i brolladors d'aigua que està situada en una de les cantonades just allà al costat hi ha la glorieta dels músics una mena de plaça rodona una mica aixecada i coberta per una teulada es diu així perquè és on es col·loca la banda musical. Quan fan concerts al parc la Glorieta està encerclada per una petita tanca de ferro excepte per una porta a la qual s'accedeix pujant set petits esglaons. El Pedro s'adoni que la porta està oberta al terra.

[00:06:41]

Veu algú estirat sembla un sense sostre dormint però l'escena és pitjor del que es pensava. Albert Mercadé el Pedro es troba que el terra de la Glorieta està ple de taques que semblen de sang. En un racó estirades hi ha dues persones amuntegades també totes ensangonada s'hi acosta i veu que tenen la cara desfigurada com si haguessin rebut molts cops. Una de les dues persones és negra. Estan abraçades una sobre l'altra i el Pedro s'adona que de la casta a sota en surt una taca més gran de sang que resseguint la sembla que brolla del pit.

[00:07:15]

No es mouen però n'hi ha una la que està a sobre que encara fa esforços per respirar. Són uns sorolls molt forts com si rockers. El Pedro surt corrents a buscar ajuda. Ha vist una patrulla de la Guàrdia Urbana que vigila l'entrada del parc que dóna al carrer Marquès de l'Argentera al costat de l'estació de França. Criden una ambulància. En arribar els serveis mèdics veuen que es tracta de dues transsexuals un està greument ferida i se l'endú un a l'hospital.

[00:07:42]

En l'altre ja no hi ha res a fer. és morta. Aquell 6 d'octubre els urbans truquen a l'autoritat competent en investigació d'homicidis la Policia Nacional amb seu a la Via Laietana.

[00:07:59]

Només arribar la policia ha acordonat la zona per protegir les possibles proves petjades empremtes rastres. Qualsevol element pot ser útil per començar a descobrir què ha passat. El primer que fa la policia científica és identificar el cadàver. Es tracta de Sònia Reis Calvo Zafra havia nascut a Conca d'on havia fugit als 16 anys per refugiar se en l'anonimat i les oportunitats d'una ciutat gran com Barcelona. Hi vivia des de feia 30 anys i és aquí on havia passat a ser ella mateixa havia treballat com a ballarina i com a ballet el Teatre Arnau i El Molino.

[00:08:31]

En una època en què el teatre de varietats encara estava ben de moda i el Paral·lel de Barcelona n'era l'epicentre. El seu pas pels escenaris però va acabar més aviat del que hauria volgut i la Sònia s'havia vist abocada a viure pràcticament en la indigència. Com moltes de les persones transsexuals de l'època es dedicava a la prostitució i havia acabat dormint al carrer. L'advocada María José Varela és una de les lletrades que va portar el cas. Era una transsexual que estava en situació de marginalitat econòmica i social.

[00:09:06]

Es dedicava a la prostitució per aquesta zona. En aquella època als voltants del parc de la Ciutadella aquest passeig era un lloc fix on treballaven transsexuals. Era una noia que no tenia ni mitjans ni les possibilitats d'haver pogut portar l'altra vida. Qui podia voler matar dues transsexuals que vivien en la indigència. I per què. El cas arrenca amb males notícies per a la policia. La inspecció ocular de l'escena del crim al Parc de la Ciutadella no aporta cap pista.

[00:09:50]

No s'hi troben ni petjades ni empremtes. El segon pas és buscar testimonis més directes la Doris l'altra persona que havia estat agredida i que havien traslladat a l'hospital. Els investigadors s'emporten una sorpresa. Resulta que la Guàrdia Urbana els havia dit que era de raça negra però en realitat la Doris és blanca havien confós el color de pell de tants blaus que tenien quan recupera la consciència. La Doris intenta explicar amb penes i treballs què va passar aquella nit. Diu que ella i la Sònia treballaven juntes al carrer Wellington que ja feia un temps que dormia al carrer i que a vegades anaven al Parc de la Ciutadella.

[00:10:27]

Sabien d'un lloc que hi havia un forat a la tanca i entraven perquè a dins hi havia una glorieta coberta on si durant la nit plovia quedaven guardades. Així ho havien fet aquell divendres dia 5 d'octubre. D'aquella nit la Doris només recorda que de sobte es va despertar perquè va sentir crits. No va tenir temps ni d'agafar consciència que un grup de gent se'ls va tirar a sobre i van començar a donar los cops i puntades de peu. No sap dir si eren dos tres o més persones.

[00:10:53]

No se'n van adonar explica que en aquell moment va perdre el coneixement i que ja no l'havia tornat a recuperar fins que va ser a l'hospital. La Doris no recorda res dels agressors. No sap dir quants eren parla vagament de dues o tres persones però sense gaire convicció no els va veure la cara ni recorda com anaven vestits. No pot oferir cap pista. La investigació haurà d'anar per una altra banda l'endemà mateix de la mort arribi el primer informe de l'autòpsia de la Sònia.

[00:11:22]

El examen extern no presenta contusió ni hematomes encara hi nanos quadre com ja estiga en la cavitat cranial i fractura en costella derecha posterior que lesiona el Pulmón i que respon a una contusió externa. El diagnòstic de muerte violenta causada pel xoc traumàtic a Rei té un politraumatisme politraumatisme és a dir que l'havien matat a cops. Aquest nivell de violència crida l'atenció. Qui podia haver atacat d'aquesta manera dues persones que dormia. La primera hipòtesi que els va venir al cap és que es tractava d'un robatori però hi ha dos elements que els fan descartar aquesta opció.

[00:12:00]

Ni la Sònia ni la Doris tenien res que pogués ser temptador de ser robat. Eren indigents i el grau tan alt de violència que havien fet servir contra elles no els quadra amb el que és habitual en casos de robatori han d'explorar altres opcions tenint algun conflicte amb algú enemistats deutes algun tema relacionat amb drogues prostitució que podia haver motivat que algú actués amb aquella contundència contra dues transsexuals sense sostre. Estem en un moment en què hi ha un increment de la violència entre bandes però no s'entén una agressió d'aquelles característiques als policies els costa de trobar el mòbil davant de tanta confusió.

[00:12:44]

Sobta per repassar si durant aquella nit del 5 al 6 d'octubre havia passat alguna cosa rellevant a la zona. A veure si així apareix algun fil com poder se agafar revisen els informes policials i detecten un fet que els sembla interessant. Aquella nit al voltant de tres quarts de quatre de la matinada uns agents de la policia havien assistit i traslladat a l'hospital un altre home ferit per. Havia trobat una dotació que patrullava aquella nit per la zona de Ciutat Vella. Es tracta del Miguel.

[00:13:16]

Els agents el van trobar ferit i desorientat tirat al mig del carrer segons recull l'informe policial. Presentava fractures a la mandíbula. Havia perdut tres dents i havia rebut cops els ulls que l'havien deixat completament sec. Pel que explica el Miguel els agents un grup de gent l'havia agredit amb barres de ferro i amb puntades de peu mentre dormia amb dues persones més al parc de la Ciutadella que els investigadors connecten aquest cas amb el de la Sònia i la Doris. Dues agressions molt violentes amb un procediment molt similar a la mateixa zona i amb poc temps de diferència.

[00:13:49]

En un cas les agredides són dues transsexuals i en l'altre un sense sostre. Totes les víctimes comparteixen una característica l'exclusió social. Són dos col·lectius que en aquella època compartien una situació de marginalitat. La policia creu que les dues agressions es poden atribuir a un mateix grup de persones i amb això dibuixen una possible explicació que el motiu de l'agressió sigui l'odi contra qui és diferent. és a dir que es tracti de violència d'extrema dreta un fet bastant habitual en aquella Barcelona on entre els joves s'obri pas la subcultura dels fets es va posar de moda durant el 89 91 que es deia no és adoptar actitud estètica i cultura juvenil sobretot de grups d'extrema dreta neonazis va posar de moda molts de la Joventut va adoptar determinats d'estètica tota indumentària o les botes o la bomba però d'això juntament a una actitud de transgressió farcida evidentment de masculinitat exacerbar la violència etcètera però en aquest punt la investigació que és tancada passa un mes sencer i la policia no fa cap més avenç fins que el 4 de novembre el jutge que instrueix el cas decideix fer un gir a la situació i fa una trucada aquest que sentireu és Joan Carles Molinero avui comissari dels Mossos d'Esquadra i els recordo perquè aquell dia és el dia del meu Sant Carles i és un dia en el que jo estic m'agafa un dia de festa Estic dinant amb la família i rebo la trucada de la meva oficina on em diuen que hi ha un jutjat que pot passar amb nosaltres en aquell moment.

[00:15:33]

No som una policia desplegada no som una policia que ho som una policia encara no té grans unitats especialitzades en el cos s'estan formant estem desplegats en algunes poblacions de Girona i poca cosa més. No teníem ni idea de què anava dient aquell a aquella cita amb el jutge Molinero obedient amb l'autoritat judicial acudeix a la cita ens va dir fa ja un mes pràcticament 28 dies que s'havien produït l'assassinat i la resta d'agressions i que veia que la investigació del Cos Nacional de Policia no avançava per bon camí ni per mal camí que no avançava que li havia demanat diverses coses em diu el Cos Nacional de Policia i que després de 28 dies no tenia cap resposta.

[00:16:12]

I aleshores el que em pregunta si el cos de Mossos d'Esquadra està teníem capacitat per investigar un assassinat. La meva resposta va ser que el cos de Mossos d'Esquadra un cos que estava preparat i disposat a fer qualsevol tipus d'investigació que l'autoritat judicial indiqués que a partir d'aquí com a motiu per aquesta investigació del comissari Molinero i el seu equip li pregunten al jutge fins a quin punt s'ha avançat. No ens aporta gaire a la investigació no hi havia una gran investigació posada en marxa.

[00:16:40]

N'hi havia unes grans diligències no hi havia telèfons intervinguts hi havia seguiments de persones. No hi havia línia d'investigació també en res escoltant aporta molt poca cosa. Per nosaltres hem de pensar molt molt de. Tot i que ja ha passat un mes de l'agressió el primer que volen fer el comissari Molinero i els seus homes és reconstruir l'escena del crim. Pensen que això els orientarà per començar la recerca però com li havia passat a la Guàrdia Urbana primer i a la Policia Nacional després tampoc troben res que els posi sobre la pista dels autors.

[00:17:14]

No hi havia empremtes ni petjades tampoc cap material o peça de roba dels agressors. Ni càmeres de videovigilància que haguessin enregistrat res. La resta de víctimes tampoc poden aportar pistes sobre qui els havia atacat. Del que sí que s'adonen revisant l'autòpsia i l'estil de les agressions és que ha de ser obra d'un grup de gent més aviat nombrós. Les víctimes havien rebut molts cops especialment al cap i a la cara però també repartits per tot el cos. Pensen que un atac d'aquest tipus és difícil que el puguin haver fet una o dues persones soles.

[00:17:45]

També és important qui són les víctimes dues transsexuals i un sense sostre. Amb tot això al davant la primera decisió dels Mossos és validar la hipòtesi inicial de la Policia Nacional que es tracti d'un crim d'extrema dreta. A nosaltres el primer que fem és una anàlisi del treball que portem des de l'any 84 que és quan es crea es comencen a crear les Brigades d'especialització al cos de Mossos d'Esquadra però tant des de l'any 84 fins a l'any 91 ja comencem a treballar amb els grups neofeixistes els grups neonazis que operen a la nostra ciutat i que comencem a fer una anàlisi d'això dels Sistemes d'Informació Policial per veure quines persones amb antecedents policials per fets similars als que estem investigant en aquells moments doncs coneixem quines tenim a les nostres bases de dades quin grup d'aquestes persones.

[00:18:32]

Doncs creiem que podem començar a treballar. Escolteu què passava també a Barcelona el dia 12 d'octubre d'aquell mateix any quan no feia ni una setmana de l'assassinat de la Sònia grups és que els fets han agredit violentament alguns vianants a la vora de la plaça dels Països Catalans de Barcelona.

[00:18:47]

Poc després d'acabar se els actes del vuitè homenatge a la bandera d'Espanya fet que ha provocat la detenció de quatre quintets per part dels Mossos d'Esquadra. Finalitzat l'acte prop de 250 joves amb banderes espanyoles entre els quals hi havia nombrosos esquelets s'han dirigit a la plaça de Sant Jaume i han atacat diversos fotògrafs i periodistes que cobrien la informació cosa que ha provocat dues detencions més. Els agredits han denunciat l'absència de la Policia Nacional durant els incidents tot i que fonts de Govern Civil han declarat que la policia estatal ha seguit com a mesura de prudència tot el recorregut de la manifestació.

[00:19:16]

A pròxim any dels anys 88 89 90 91 92. Extrema dreta proliferen els nostres carrers de les nostres ciutats no només a Catalunya i a Barcelona també a Madrid hi havien hagut en aquella època diversos episodis d'agressions protagonitzades per grups d'extrema dreta. I Barcelona no n'era una excepció. Hi ha un detall que els cossos policials consideren important. Les agressions s'han comès ben entrada la matinada la que es va fer contra els sense sostre i calculem que es podia produir entre les tres i les quatre.

[00:19:46]

I això els fa pensar que els autors podien ser un grup que tornava de festa. Dedueixen que potser gent que es mogui habitualment per la zona. Quins. Amb Carles Porta. El jutge instructor que mostra molt interès en el cas i per això ha fet l'encàrrec als Mossos suggereix que s'investigui un jove que voltava per la zona de Ciutat Vella i que tenia antecedents per baralles i agressions per motius d'odi. Conocimiento de l'instructor de la existencia de un individu té semejantes característiques i que vive cerca del Parque dicho individuo se hace más posi antecedentes por hechos similares.

[00:20:38]

Una persona que tenia algun antecedent per demostrar el va detindre un dia portant una navalla sobre qui era una persona que també havia manifestat en diverses ocasions un odi important cap a cap als col·lectius transsexuals i travessies que se'ls hi tenia molt en aquella època en l'argot d'aquests grups neonazis. El jutge pensava en ell com a sospitós des del primer moment però la policia no l'havia investigat. No se sap si el fet que o tal Rodrigo fos fill d'un policia nacional havia influït en aquesta inacció.

[00:21:13]

El cas és que vist que el perfil del Rodrigo encaixa amb el que estan buscant els Mossos sospiten que pugui tenir alguna cosa a veure un equip dels agents del comissari Molinero. Es posa a treballar i paral·lelament continuen amb la hipòtesi que encara consideren més factible que els autors siguin un grup més o menys organitzat. I davant d'això opten per anar a buscar llocs on en aquella època és més fàcil trobar los a les graderies del Camp Nou o de Sarrià els estadis del Barça i de l'Espanyol.

[00:21:52]

és un grup organitzat de seguidors que no podem identificar únicament amb un postulat polític sinó que és llavors. L'any 90 era podríem dir transversal per tant abraçava l'independentisme més extrem fins a l'espanyolisme també l'amalgama complexa d'entendre. Evidentment aquesta convivència és estranya però el que privava per damunt de tot era el fet d'animar el club més enllà dels colors polítics de cadascú.

[00:22:17]

Per tant podem dir que és un poti poti en aquests moments on se aixopluga de totes les tendències polítiques dins del país sinó que hi havia una amalgama de ideologies i de perfils totalment diferents però els que tenien en aquell moment més força el sector feixista el sector neonazi dels Boixos Nois eren nois molt joves molt adolescents majoritàriament menors d'edat pel que la seva afició per l'esport afició pel Barça diríem que era la menys important que els unia bàsicament era el vol pel qual i l'agressivitat que duien a sobre aquesta agressivitat manifestaven la expressaven fent una apologia del nacionalsocialisme fent apologia de tot el que significava va significar en el seu moment doncs els moviments marians arreu de l'Alemanya i arreu d'Europa.

[00:23:03]

Ells eren una mica volien ser l'exponent. Doncs això de l'Alemanya nazi exportaven els carrers de les nostres ciutats.

[00:23:12]

Agressivitat i violència que anaven més enllà dels dies de partit i s'estenia com una taca d'oli per tot arreu. Quan aquests grups de joves estaven presents aquell mateix any 91 el 13 de gener membres dels Boixos Nois havien matat d'una punyalada Frederic rookie un altre rival de les brigades blanc i blaves de l'Espanyol. Els Mossos pensen que aquest és l'ambient idoni per intentar trobar pistes opten per estirar el fil fent servir el que anomenen fonts policials col·laboradors que els faciliten informació. Per nosaltres la clau per la confiança que no ens ha agradat mai massa ens agrada més parlar de fons de fet la font és una persona que col·labora amb els cossos policials perquè coneix un entorn molt concret i per tant en aquells moments a l'entorn del Futbol Club Barcelona o de l'Espanyol hi havia moltes persones que en total justament en contra de tenir dintre de les seves clubs aquest tipus de col·lectius.

[00:24:08]

Aquesta gent era fàcil que col·laboració amb els cossos policials el contacte amb les fonts policials sembli que en surt una pista. Hi ha un grupet de joves molt actius a les graderies del Camp Nou que viuen per la zona del Barri Gòtic es deixen veure sovint amb indumentària neonazi i són habituals de les trifulgues i conflictes al carrer. Els lideren dos germans lector i Isaac López Frutos es porten deu mesos de diferència però en aquell moment tots dos tenen 18 anys. Els Mossos consideren que les informacions que obtenen encaixen amb el que busquen i opten per començar a investigar los.

[00:24:44]

Els investigadors fan el que en l'argot policial s'anomena treballar un sospitós. El segueixen dissimuladament i investiguen les seves relacions. En quin entorn es mouen quins bars freqüenten quin és el seu grup de contacte més proper. També revisen si han estat atesos en algun centre hospitalari els dies posteriors a l'agressió i els vigilen de prop durant els partits del Barça. Comproven que efectivament són dels que més es fan veure en aquells ambients són agressius i les converses és habitual l'ostentació de la seva ideologia feixista.

[00:25:14]

I què passa amb el Rodrigo. Recordeu que era aquell jove que el jutge havia demanat vigilar els antecedents que tenia. Doncs resulta que el Rodrigo té coartada i els Mossos comproven que és verídica en el cas concret. Doncs al cap d'uns dies vàrem poder comprovar suficientment aquesta persona aquell dia no estava i no podia estar al parc de la Ciutadella durant aquelles hores però van descartar la seva autoria i la seva presència en el lloc dels fets descartat el Rodrigo totes les mirades tornen als germans López Frutos amb la informació que reben del seu entorn i el que estan veient amb els seguiments.

[00:25:51]

Els Mossos creuen que si no han estat els responsables directes del crim com a mínim poden aportar pistes de qui ho ha fet així que demanen això al jutge. Vaig veure el jutge i li demanem com jo li demano personalment una autorització per intervenció telefònica d'aquests dos telèfons en aquest cas concret és perquè són germans i viuen junts. El dia 30 de gener de l'any 92.

[00:26:12]

Gairebé quatre mesos després del crim el jutge autoritza a punxar el telèfon del domicili del lector i les escoltes telefòniques a casa dels López Frutos no de Seven. De fet de les transcripcions que se n'extreuen acabaran sortint més endavant tres recerques més vinculades amb el tràfic de drogues tant per part dels investigats com d'alguns dels seus familiars però la majoria de les converses que escolten no tenen res a veure amb el cas investigat. Això sí que els serveixen per reforçar la idea que els dos nois poden ser considerats sospitosos.

[00:26:48]

Concretament recordo que hi ha una conversa de començaments del mes de febrer. Crec recordar que el dia 5 o el 6 de febrer una l'Isaac parla per una noia i torna a treure el tema de la raça ària. Llavors hi ha un moment de la conversa. Li pregunta si sap qui era el ximple si sap perquè com havia de ser la raça ària. El tema dels ulls blaus etcètera. Hi ha una noia que no té gaire idea fins i tot ell s'atreveix a dir quan s'atreveix molt lluny del col·lectiu no serà independentista no escoltem ara la dramatització de part de la conversa.

[00:27:19]

Des del 1992 i us podem assegurar que no hem modificat ni una coma del que sentireu surt tal qual. de la transcripció que la policia va fer d'aquella conversa entre l'Isaac i una amiga quan era l'any en a Espanya no hi caic. Ja hi ha plantat la contrària. Sé que és negre que arriba Espanya i arriba España.

[00:28:04]

Però la part important relacionada amb el crim de la Sònia és la que ve a continuació. Atenció a com acaba la conversa. Hoy no conozco el 5 de febrer i els Mossos acaben d'obtenir un indici que van pel bon camí.

[00:28:27]

Aquesta és la primera línia que no ens posem en coneixement immediatament del jutge. L'objectiu està molt bé tal però aquell pla que evidentment l'hem de treballar més.

[00:28:35]

Aleshores el comissari Molinero posa els seus homes a seguir tots els moviments d'Isaac López Frutos. A partir d'aquesta conversa doncs l'activitat d'investigació policial sobre els germans però especialment socialitzat evidentment s'exposa al màxim nivell de prioritat i tots els efectius destinats a aquesta investigació que tampoc eren gaire en aquell moment els posem a treballar sobre aquesta persona i em tanquen el cercle no i per tant comencem a tancar i definir tot el que pot ser un grup més homogeni un grup més compacte. Amb aquests seguiments els agents identifiquen clarament el grup que lideren els dos germans que el formen set persones tots ells amb estètiques incert i que comparteixen tant la ideologia feixista com els espais d'oci.

[00:29:21]

Ja sigui al camp del Barça o als bars de Ciutat Vella el moment culminant de la investigació arribi a finals de mes el dia 29 de febrer de 1992 el dia de carnaval és un dissabte en el que jo sobre les sis de la tarda aproximadament a les set estic passejant pel barri de Sants on vaig néixer amb les meves filles gaudint del Carnestoltes que han estat els meus fills són petites i recordo el que nosaltres en aquell moment cos quan no teníem telèfons mòbils no ara teníem una cosa que es deia busca te'l busca no pintava feia un so i això significava que des de trucar amb un telèfon de referència no recordo que em va sonar i que vaig haver de buscar una cabina telefònica que ara també seria difícil de trobar en aquells moments hi havien moltes i vaig trucar al servei de 24 hores que teníem de la investigació i em van llegir textualment tot el text de la trobada que acabaven de trobar en aquells moments els que estaven les escoltes telefòniques.

[00:30:17]

Ara qui escoltarem representa que és l'altre germà lector.

[00:30:21]

Parla amb una noia la mà esquerra. En tot cas no té.

[00:30:41]

Doncs això no és el germà també ho sap i també en presumeix que els Mossos consideren que amb aquesta nova prova tenen indicis suficients per fer un pas més i d'aquí considerem doncs que hi ha una investigació que procediria a la detenció d'aquestes. Com a mínim d'aquestes dues persones i per tant doncs així també ho posem en coneixement de l'autoritat judicial del jutge. I l'11 de març procedir a la seva detenció.

[00:31:11]

El jutge ordena la detenció dels dos germans i els acusa d'estar vinculats amb l'assassinat de Sònia Calvo i l'intent d'assassinat de Doris Romero i Miguel Pérez Barreiros els sensesostre van continuar recapitulació. El dia 6 d'octubre al matí l'encarregat de manteniment del parc de la Ciutadella troba la Sònia i la Doris dues transsexuals que han estat brutalment agredides. La Doris està greument ferida i la Sònia és morta. La Policia Nacional comença a investigar el cas i descobreix que aquella mateixa nit també han agredit un sense sostre al mateix Parc de la Ciutadella.

[00:31:46]

El Miguel ja no hi veia d'un ull i els cops que ha rebut al cap i a la cara l'han deixat completament sec però no es fa res més. Un mes després dels fets el jutge d'instrucció fart que la investigació no avanci decideix retirar el cas a la policia i encarregar lo als Mossos d'Esquadra malgrat que encara no tinguin les competències se'n fa càrrec el comissari Joan Carles Molinero que haurien tal cas cap a un crim d'extrema dreta. Els Mossos ja fa vuit anys que segueixen de prop grups ultra i gràcies a confidents que tenen en aquests ambients identifiquen dos germans lector i Isaac López Frutos com a possibles sospitosos.

[00:32:22]

Són dos joves neonazis que formen part dels Boixos Nois i viuen a les proximitats del Parc de la Ciutadella. Els segueixen de prop i intervenen el telèfon de casa. Primer l'Isaac i després lector diuen en dues trucades diferents que saben qui va fer allò del travessa. Davant d'aquests indicis el jutge ordena la seva detenció. Aquell mateix 11 de març el jutge també signa l'ordre per escorcollar el pis dels detinguts pel que s'hi troben els deixa aclaparats. Un escenari d'aquells que dius.

[00:32:52]

Sort que hem arribat i sort que ens ho portarem tot això perquè a part de trobar se amb total crec recordar que són uns aparells que a voltes amb puntera metàl·lica. Allà trobem armes blanques trobem peix. Trobem americans trobem banderes nacionals socialistes banderes del tercer Reig llibres documentació enganxines fanzines i moltes moltes fotografies del grup vestint simbologia i uniformitat neonazi i fent el saludo salut. Salutació feixista.

[00:33:23]

Aquesta és una part del material confiscat pels Mossos d'Esquadra en l'escorcoll de tres pisos de Barcelona on es reunien els joves escalencs detinguts per la seva presumpta vinculació amb l'assassinat d'un transvestit el 6 d'octubre passat. La policia autonòmica requisar diverses armes blanques i de defensa personal bats de beisbol i un dossier de premsa sobre les activitats dels caps rapats a Barcelona. L'assassinat es va produir la matinada del 6 d'octubre de 1991. Aquesta és la glorieta del Parc de la Ciutadella on presumptament el grup de joves Kings van atacar el transvestit.

[00:33:50]

Els Mossos troben un arsenal d'armes i propaganda nazi i un detall que serà important. Les botes en aquells moments se les botes d'aquest tipus eren de la marca Martins o de marques Rangers. Hi trobem dues marques i clarament amb algunes d'aquestes voltes. Recordo que els investigadors van poder identificar i sotsinspector i aquí es veuen restes biològics. Podia ser que cinc mesos després del crim aquelles restes encara fossin de la Sònia i la Doris. Els Mossos envien les botes a la policia científica perquè les analitzi i les comparin amb l'ADN de les víctimes.

[00:34:29]

Els agents acaben els escorcolls i s'emporten els detinguts cap a comissaria. Un cop allà interroga els dos germans l'Isaac i lector i no els cal gaire estona per tenir la informació completa del grup molt molt molt ràpidament. Un dels dos germans no té cap rapat o vam començar explicant se doncs exactament qui composa el grup i qui estava doncs aquell fatídic dia 6 d'octubre al parc de la Ciutadella. El que fem és tancar el cercle. Tots els participants són els agents ja els tenien perfectament identificats gràcies als seguiments que els havien estat fent les darreres setmanes.

[00:35:03]

Ara a més a més s'hi afegien les declaracions dels dos acusats. Els indicis ja són prou sòlids perquè el jutge també ordeni detenir David per la de Pere Alzina. Andrés Pascual i Oliver Sànchez tenen entre 17 i 20 anys i el que recordo més el seu grau de supèrbia el seu grau de prepotència i fins i tot de reconeixement dels fets és a dir de les sis persones que finalment són acusades i amb quatre qualsevol reconeixen plenament en l'interrogatori i des del primer moment em recorda que un dels comandaments meus fou una de les detencions quan arribem amb un dels detinguts a la comissaria em diu ja ho sabem tot explicat pel cotxe que em diu sotsinspector però en aquell moment era sotsinspector.

[00:35:48]

Doncs perquè és que no li hem preguntat qui tenia aquesta necessitat d'explicar la primera de canvi. Els acusats expliquen els fets amb tota mena de detalls. L'endemà una vista del departament de policia científica confirma que les restes orgàniques que s'han trobat a les botes són humanes i que coincideixen amb l'ADN de la Sònia Calvo. és la prova definitiva per tancar el cas. Quin és el relat dels moments foscos de la nostra societat. El col·legi Carles Porta. A partir de les confessions que fan els detinguts els Mossos poden reconstruir què va passar aquell 6 d'octubre de 1991.

[00:36:45]

Aquell dia el grup ja es troba al voltant de dos quarts de sis de la tarda al barri del Born. Es passen la tarda i bona part de la nit bevent cervesa i fumant porros primer el bàrbar Rigol al carrer de la Mercè i després segueixen la ruta fins al pop art al mateix carrer i el PAP sq al carrer del Rec. Cap a quarts de quatre de la matinada els sis joves surten de l'últim Pap i es colen al Parc de la Ciutadella per un punt de la tanca on hi falta un barroc a l'alçada del carrer Princesa.

[00:37:12]

Diuen que busquen un lloc tranquil per seguir fumant. Quan arriben a la zona de la cascada s'adonen que la glorieta dels músics hi ha dues persones dormint. Són la Sònia i la Doris quan les identifiquen com a dues transsexuals decideixen anar a tocar el tambor la manera que tenen per referir se ha fet mofa a una pallissa. Quan ho veuen així pel so que fan les botes amb punta d'acer quan colpegen el cap d'una víctima en paraules seves quan les identifiquen decideixen pujar a aixecar les.

[00:37:40]

S'estan gairebé 15 minuts apallissant les amb cops de puny i puntades de peu contínues al cos a la cara i el cap. En un principi la Sònia i la Doris intenten cobrir se el cap amb els braços però després d'uns quants cops desisteixen al cap d'una estona. Un d'ells David per la D troba una escombra al costat de la Glorieta. Després d'agredir les amb cops de pal a la cara del parteix en dos. S'acosta la Sònia i li clava un dels trossos.

[00:38:11]

és el cop definitiu que li perfora el pulmó i li provoca la mort. Quan acaben aquesta agressió baixen tots de la Glorieta. Se'n van en principi en principi per marxar per l'altre costat just oposat del Parc de la Ciutadella però quan estan aproximadament a uns cent metres per els tres primers tornen enrere perquè els senten ja amagar allò que fan és tornar enrere.

[00:38:33]

Tornen a pujar a la coroneta i tornen a estar allà diu. El cementiri es vulgui buscar allà entre patada sense cap dels tres autors que no acaba pujant aquesta segona vegada a la Glorieta diu que des d'una distància de cinc metres seu i en dos minuts els dos núvol tòxic imaginem segons en quina situació i en quin estat es troba. Però la nit macabra no s'acaba aquí. Quan sortíem del parc per la zona de l'hivernacle s'adonen que hi ha tres persones més dormint.

[00:39:02]

Veuen que al costat hi ha material d'obra. Agafen barres de ferro de les que es fan servir per encofrat i comencen a apallissar els tres indigents. Dos d'ells aconsegueixen escapar se però l'altre el Miguel no és prou ràpid i rep una pluja de puntades de peu i cops a la cara que li trenquen la mandíbula les dents i el deixen cec. A les sis del matí els agressors surten finalment del parc i se'n van cadascú a casa seua. Tres anys després del crim el juny de 1994 es va fer el judici a l'Audiència de Barcelona.

[00:39:39]

El Front d'Alliberament Gai i la Coordinadora Gai Lesbiana de Catalunya es van personar com a acusació popular i María José Varela la seva advocada.

[00:39:49]

Hi havia molta expectació mediàtica. Recordo que estava plena de periodistes de càmeres molt molt clar hi havia molta expectació. Ells estaven per un costat pensa nois innocents que no baixen però quan aixecaven la mirada fent mirades amenaçants concretament les acusacions del tribunal es feien més dures i hi va haver qui usava botes botes i botes caçadores colors o.

[00:40:38]

El saló estava de moda en aquella època si no se podía haber hecho mucho más más que significa para usted. és possible que estiguem en el suelo acostar nos no es troben tan bé com explica usted que ha avisat que no pesa. El 13 de juliol es fa pública la sentència que condemna els sis joves a penes que oscil·len entre els 23 i els 50 anys de presó per un delicte d'assassinat i dos més en grau d'assassinat frustrat. En total 310 anys de condemna que l'any 1997 tres anys després que el Tribunal Suprem i el Tribunal Suprem redueixen la meitat perquè creu que els fets no havien de ser qualificats d'assassinat sinó d'homicidi.

[00:41:54]

Onze anys després un dels condemnats Oliver Sánchez concedeix una entrevista al periodista Jesús Quintero al programa Cuerda de presos d'Antena 3. Oliver Sánchez llavors tenia 20 anys. Escolteu la Festa Major organitzada alhora que la de la dreta igual trabajar de casa justeta. Era una dona sortia d'Andorra lo que sucede con el cruce no la mescla mestissatge no era el UTE Tomàs Moreno Moreno. Però el mestissatge aportava mucho apel·lem o no a la humanidad hay mucha belleza guapa. Jo no veig la cosa ja no és Q.

[00:43:30]

Però també com Adrià Pujol. Com es pot entendre una violència gratuïta i d'aquesta mena sovint sovint es diu que aquests col·lectius no els Boixos Nois els neonazis etcètera. Tota aquesta gent que patrullen la ciutat o el país o nació per netejar les d'elements impurs prové d'una violència gratuïta o sovint es diu que prové d'una deshumanització d'una altra. I jo el que penso és que els qui primer des humanitza són ells són els agressors per rebentar la cara a algú amb barres de ferro i amb puntades de peu.

[00:44:11]

és obvi que ens humanitza però és que per passar a l'acció primer d'ESO humanitza tu t'has de convertir en una mena de bèstia. No sé si m'explico. Vull dir que el pas previ a no tenir en compte altres no tenir se en compte un mateix com a ésser humà o si més no com a valors genuïnament humans. La Pietat el perdó el respecte tot això i com si arriba aquí molt sovint la majoria de vegades hi ha mestres. Si sempre s'és un deixeble d'alguna cosa llavors sempre hi ha mestres involuntaris e Potenciar ser els més grans i gent que ja era nazi i aquest jove s'emmiralla en i això barrejat amb la cosa masculina de colla de veure qui la fa més grossa.

[00:44:59]

Doncs bé normalment queda en veure qui puja a l'arbre o en veure qui veu més cerveses però el mecanisme és el mateix qui apallissar més gent. Qui és més violent qui crida més al Camp Nou etcètera. I clar aquest crim és de l'any 92. Però a mi m'ha donat la sensació que podia ser ell o avui o demà. Totalment. és que haver estat considerat el primer crim d'odi homòfob. Però és que jo no sé si és el primer. El que sí sé és que això està a l'ordre del dia.

[00:45:32]

I potser perquè ara en sabem més o es denuncia més o els mitjans en parlen més i el vocabulari i el relat que acompanya aquests crims i el tenim molt integrat. Sembla que era ahir però clar això. L'any 92 va passar una convulsió. No és que jo ho recordo als mitjans. Continuo sense acabar d'entendre com un cervell humà pot arribar a ser tan totxo per tenir tanta violència gratuïta que no pas d'un bé com s'alimenta això perquè sempre dius hi ha un mestre.

[00:46:03]

Molt bé però no hi ha cap fre. No hi ha cap entorn que pugui civilitzar. és que primer s'ha d'eliminar el relat que dóna cobertura a aquest tipus d'actituds. Llavors sí si el relat posem ne diguem ne nazi o neonazi o homòfob o xenòfob no serà a dir que aquest relat està a disposició del públic i sempre hi haurà algú que se'l llegirà i el durà a la pràctica. Llavors no per això dic que no és gratuïta que sempre se n'aprèn d'algun lloc a casa d'aquests nois que van fer això es va trobar el de sempre el que ja estem acostumats aquest bodegó de pamflets punys americans botes banderes bats de beisbol etcètera.

[00:46:43]

Com serà dic això predicant el relat. El discurs que permet que això sigui possible no és gratuït. De veritat jo no crec que sigui una violència gratuïta és més i se'n van vanitat davant del jutge. Si no recordo malament sí sí tenien un to burleta i insolent. No sé si Déu utilitza la paraula supremacista perquè ja se li ha tret tan sentit i això suposo que també contribueix quan desobeir que és aquestes paraules quan els treus sentit quan les utilitza és políticament.

[00:47:16]

Al final li estàs traient sentit a la raó central d'aquestes paraules.

[00:47:21]

Sí si es desgasten el que passa és que fins i tot un dels nois. Anys després es va concedir una entrevista i va dir que mai deixaria de ser esquiant. Que això es portava al cor que ell era espanyol. Tot de llocs comuns evidentment i que no ho sé. Hi ha declaracions que esgarrifa. No diu Puc respectar un Moreno no un negre el que no puc respectar és que un espanyol se'n vagi amb un moreno. Tinc un fill i coses d'aquestes i la raça hi torna a ser el mateix.

[00:47:51]

L'èpica de la neteja d'allò que tu creus que és teu la ciutat la pàtria la nació d'elements impurs relat que té una força vamos. No cal explicar ho als oients que a banda i banda en tot l'espectre ideològic possible això ha passat i passa avui dia això té un origen històric. Això jo crec que té un origen posaria la mà al foc biològic i que després la cultura o la història li donen cobertura biològica en tant que veiem el diferent com una agressió com un perill.

[00:48:22]

No no jo crec però clar que això no hauria de parlar antropòleg sinó potser un teòleg. Però la selecció natural arriba un punt que té una cobertura cultural però no desapareix sinó simplement que té un relat que ho justifica i és clar això ha portat a l'extrem un grup de neonazis que surt del Camp Nou i de matinada van netejar la ciutat d'elements nocius impurs contaminants. és que ho estem veient aquests dies. El primer rebuig que hi va haver en alguns punts del món occidental contra la comunitat xinesa perquè el virus va venir de la Xina no és el mateix mecanisme que es posa en marxa.

[00:49:00]

I si hi ha un relat prou poderós que li doni cobertura. Llavors passen estralls. Estem ben arreglats no gaire. L'assassinat de la Sònia Calvo està considerat el primer crim homòfob documentat a Catalunya. Un any després del judici es va incorporar l'agreujant d'odi a l'ordenament jurídic per tots aquells crims que estiguessin motivats per l'orientació sexual o la identitat de gènere. El 6 d'octubre de l'any 2013 22 anys després del crim la Glorieta va ser batejada oficialment com la glorieta de la transsexual Sònia.

[00:49:40]

Un cartell recorda a Sònia Reis Calvo Zafra que va morir brutalment assassinada el 6 d'octubre del 1991 en aquesta glorieta per un grup de neonazis. A causa de la seva identitat de gènere. La ciutat de Barcelona condemna aquest crim i rebutja qualsevol actitud o acció que vulneri els drets recollits a la Declaració Universal dels Drets Humans. Gràcies per escoltar nos. Tornem tan aviat com puguem. Crims guionistes Lídia Orriols Albert Mercadé i Sílvia Comes que d'avui Albert Mercadé producció Núria Ventura muntador musical Sergi Cutillas direcció artística Dolors Martínez.

[00:50:41]

Direcció Guió i presentació. Carles Porta amb les veus de Catalunya. Pedro Salvador ja es pot dividir en dos assajos solidaris destruir dues parts de la pobresa. D'Arties com a tal. La naturalesa no és qui eren obres d'art jo sent terra però. Las se toman no hay Planeta de mossèn desastre que nunca ha tenido una luxació. Són els custodis teatre. Part del pastís molt sa Punta és tablet. No passarà una de les nostres vides defendiendo el nostre pa.

[00:51:42]

Sorna s'acumula en la riquesa després que els col·laboradors que li van fer la traveta estudien l'engany seguiran ràpid. Torre 2m escultura canciones como armes contra la dictadura sin cultivar no hay futuro. La cultura. La ruptura ens salva sus cadenas. Havia marxisme dins l'educació pública fascismo. Els bancs sanitarios. Si la resposta del foraster arriba. L'estudi era l'Estudi General de les llars. Anava errat no hi ha. Els jugadors van dir res. Està dient que fa anys que està dient que si va.

[00:53:54]

Tancava el joc quan anava a la gala.