Tot el que sentireu en aquest programa ha passat. Els fets i els llocs són reals alguns diàlegs estan dramatitzades però el seu contingut consta en documents de testimonis que eren al lloc dels fets. En algunes descripcions aquest programa podria ferir sensibilitats. Relaten crims reals la realitat i la mort no entenen de sensibilitats. Són les onze de la nit del divendres 28 de febrer del 1986 Olof Palme Primer Ministre de Suècia passeja tranquil·lament amb la seva dona Lisbeth per l'eix comercial d'Estocolm. La parella acaba de sortir del cinema i encara que van sense escorta han decidit tornar a casa caminant al carrer.

Encara hi ha força gent. Hi ha un ambient distès després de caminar 300 metres. Sonen dos trets i el primer ministre cau a terra la neu i el gel destaquen sang. Hola a tothom sóc Carles Porta. Gràcies per escoltar nos a molta gent sobretot si teniu una edat us sonarà l'assassinat del primer ministre suec Olof Palme ja fa 34 anys que va passar i encara avui no està gaire clar per no dir gens. Qui el va matar. Al llarg de les tres últimes dècades els suecs han especulat moltes vegades sobre qui va disparar el líder socialdemòcrata.

Aquella nit de 1986 la policia va trigar a reaccionar i l'assassí va desaparèixer sense deixar rastre. Des d'aleshores s'han fet gairebé 10.000 interrogatoris i s'han investigat moltes pistes diferents algunes d'allò més pintoresques. és de llarg la investigació criminal més cara de la història del país nòrdic i de molts altres. Ja veureu va ser un crim molt sonat un magnicidi a la terra on anys més tard agafaria fama tot el que té a veure amb el gènere negre. Ho anomenen nòrdic nua i té com a grans precursors els admirats escriptors gènic Mankell i estic Larsson.

Precisament Larsson tindrà un paper molt important en aquest relat. Com sempre passa l'assassinat del primer ministre supera qualsevol trama de ficció. Fa poc una investigació periodística va tornar a posar d'actualitat el cas que va fer canviar la història de Suècia qui va matar Olof Palme. I per què intentarem posar llum a la foscor. Comencem. Així. O sigui que tenir una mesquita i Vol. Els crims. Per tant des de fa anys em deixin començar amb més tensos que.

El relat dels moments foscos de la nostra societat. Crims. En Carles Porta a Estocolm. Com passa també amb Sant Petersburg i Amsterdam. Se la denomina popularment la Venècia del Nord perquè està envoltada d'aigua. La capital de Suècia està formada per 14 illes que es comuniquen entre si a través de ponts tot i que per anar d'un barri a l'altre també es pot agafar una barca. La zona més antiga de la ciutat habitada des del segle XIII és Gamla stan que literalment vol dir Ciutat Vella i allí en aquell barri ple d'edificis medievals hi vivia el primer ministre Olof Palme.

Concretament al número 31 del carrer baster l'enganya el divendres 28 de febrer de 1986 Olof Palme va arribar a casa poc després de les sis de la tarda. La seva dona la Lisbeth li va dir que havia quedat per anar al cinema en un dels seus tres fills. Martin ho havien decidit aquella mateixa tarda Palme ja li havia dit als seus guardaespatlles que no els necessitava aquell vespre perquè no tenia pensat sortir de casa i els guardaespatlles havien marxat. Tot i això el primer ministre va decidir anar igualment al cinema sense protecció.

Ja ho havia fet tres vegades perquè li agradava comportar se com un ciutadà qualsevol. Així doncs a dos quarts de nou del vespre el matrimoni Palme va sortir del seu domicili al barri vell d'Estocolm i van agafar el metro fins a l'avinguda Via en un dels carrers més transitats de la capital sueca. Allà concretament al cinema gran era on havien quedat amb el seu fill Martin i la parella del noi l'ínclit Palme van anar a veure una comèdia titulada Els germans Mozart un film suec de 1985 sobre un jove director que vol revolucionar el món del teatre.

La pel·lícula durant gairebé dues hores així que quan van sortir del cinema ja eren les onze de la nit. Tot i que feia vent i estaven a set graus sota zero una temperatura habitual a Suècia els Palme van decidir tornar a casa caminant en comptes d'agafar un taxi a les portes del cinema i la Lisbeth es van acomiadar del seu fill i van començar a passejar tranquil·lament l'avinguda Bergen està plena de botigues restaurants i locals d'oci. De fet tot i que era de nit feia molt de fred aquell dia encara hi havia força gent per què era l'hora en què coincidien els que sortien del cinema dels restaurants i marxaven cap a casa com els Palme i els que anaven a passar l'estona a la discoteca o al bar al centre d'Estocolm doncs hi havia un ambient tranquil festiu.

Ningú es podia imaginar el que estava a punt de passar. Només havien caminat 300 metres des de la porta del cinema on feia pocs minuts que s'havien acomiadat del seu fill. Quan el primer ministre de Suècia i la seva dona van ser atacats Olivia Orriols a la cruïlla entre l'avinguda Diagonal i un carreró que es diu túnel tant davant d'una botiga de material artístic Olof Palme cau a terra i la neu està cada vermell. El primer ministre ha rebut un impacte de bala a boca de canó per l'esquena que li ha destrossat els pulmons li ha ferit la tràquea i l'esòfag i li ha sortit pel pit a Lisboa.

En canvi la segona bala només li ha traspassat l'abric i li ha passat fregant l'espatlla. Tot i el xoc del moment mentre és a terra al costat del seu marit la dona té temps de girar se i veure dos homes davant seu un d'ells al Tarròs ha començat a caminar ràpidament avingudes via vagi en avall i creu que és el tirador més baixet i Morè dubta un segon i després marxa corrents en direcció a unes escales que hi ha al final del carrer túnel tant la Lisbeth Palme comença a cridar demanant ajuda en els minuts posteriors a l'atac està tan nerviosa que no és capaç de fer res més.

Però un taxista que estava esperant davant d'un semàfor ha sentit els trets i ha avisat Emergències. En poc temps l'escenari del crim comença a aparèixer en dos minuts i mig després arriben. El comissari gros que sol com que aquella nit està a càrrec de la policia d'Estocolm i el seu company Inc. Escolten va dir el comissari. Quan vaig arribar a l'escenari del crim hi havia unes deu persones al voltant d'un home estirat sobre un bassal de sang. Tenia la cara tacada la roba bruta i la mirada fixa.

Dues persones intenten reanimar Olof Palme amb un massatge cardíac però només serveix perquè encara brolla més sang del seu cos ferit en aquest moment. Encara ningú no sap qui és la víctima. Li intenten ajudar com ho faria amb qualsevol persona. Mentrestant els policies demanen ràpidament si algú ha vist per on ha marxat l'atacant i uns testimonis els diuen que en direcció a les escales del final del carreró després d'enviar uns quants policies cap allà el comissari intenta parlar amb la Lisbeth Palme.

La dona està molt alterada i no és capaç de portar cap. L'única cosa que diu és que vol que salvin el seu marit. Aleshores el comissari de policia li demana que s'identifiqui ella se'l mira amb cara d'estupefacció i li diu això ha tornat boig. No saps qui sóc jo sóc de collons. El comissari no es pot creure el que està sentint com calor Olof Palme.

El primer ministre quan s'hi acosta tothom reconeix perfectament la cara del primer ministre suec. Els seus companys del cos reben la notícia per la ràdio de la policia. També els costa una mica de reaccionar. Poc després una ambulància trasllada Olof Palme a l'hospital més pròxim quan el reben. Els metges veuen que no hi ha res a fer però davant la insistència de la seva dona intenten reanimar lo. A les dotze i sis de la nit quan ja és 1 de març de 1986 no els queda més remei que acceptar la realitat.

El primer ministre de Suècia és molt. Bona tarda 16 hores després que el primer ministre suec Olof Palme va morir assassinat al centre d'Estocolm. La policia encara ignora qui pot ser el responsable de l'atemptat. Una veu ha reivindicat aquest matí l'atemptat a l'agència raids de Londres i ho ha fet en nom del comando o menys nom que correspon a un dels dirigents del grup terrorista va afirmar dijous molt actiu a l'Alemanya Federal durant els anys 70. La policia sueca ha realitzat un important desplegament per controlar els accessos a Estocolm i ha fet arribar a tots els agents la indicació que vigilin especialment els activistes d'origen croat.

L'esposa de Palme el bisbe ha declarat avui a la policia haver vist ja anteriorment l'assassí del seu marit però no recorda quan ni a quin lloc per Suècia molta gent va rebre la notícia de l'assassinat de Palme amb tristesa perquè era un polític admirat però també amb una certa incredulitat. Escolta el que va explicar el coordinador general de la policia d'Estocolm Olaf Avram som un equip del 30 Minuts de TV3 a Branson parla castellà. Som un país de passes. Sí és un país bastant tranquil i especialment quan no es tracta de la política no violència i violència tot rocós o criminal és normal provinents de la política.

No hemos tenido la realitat durant les hores posteriors a l'assassinat. L'escenari del crim es va omplir d'espelmes i de roses vermelles símbol de la socialdemocràcia i per extensió també Dolors Palme però la mort del primer ministre no només va impactar a Suècia des d'arreu del món. Es van enviar missatges de condol i el funeral de Palma va ser multitudinari. Hi van assistir milers de representants d'un centenar de països entre ells l'aleshores president espanyol Felipe González que era amic personal del primer ministre.

Però qui era Olof Palme Olof Palme va néixer a Estocolm el 30 de gener de l'any 1927. Fill d'una família de classe alta. De nen va tenir problemes de salut i va estudiar a casa amb tutors privats. Però els viatges que va fer més grans segons diuen els que el coneixen van marcar la seva ideologia posterior. Primer va estudiar amb una beca als Estats Units i allà va observar d'una banda els efectes de la segregació racial i de l'altra les desigualtats entre els molt rics i els molt pobres.

De tornada a Suècia Palme es va llicenciar en Dret a la Universitat d'Estocolm i es va convertir en el president de la Unió Nacional d'Estudiants del seu país. Aleshores va fer més viatges per Europa i àsia i va continuar reforçant les idees que havien nascut a partir de l'experiència als Estats Units. L'any 1953 amb 26 anys es va convertir en secretari de l'aleshores primer ministre socialdemòcrata a Irlanda. A partir d'aquí el jove Wolf va anar escalant posicions en la política sueca diputat al Parlament ministre sense cartera Ministre d'Educació i finalment amb 42 anys successor d'Irlanda.

Palmer va ser primer ministre de Suècia entre 1969 i 1976 i des del 1982 fins que va ser assassinat el 86 Palme sempre va defensar la pau i la desmilitarització i va donar suport als moviments d'alliberament del Tercer Món com a primer ministre de Suècia durant la Guerra Freda. Es va posar en el punt de mira tant dels Estats Units com de la Unió Soviètica perquè va criticar durament les intervencions militars d'aquests països al Vietnam i a l'Afganistan. A més va donar suport al Congrés Nacional Africà una organització que lluitava contra la.

I això no va agradar gens al règim de Sudàfrica. D'altra banda Suècia les classes altes el veien com un traïdor perquè ell que havia nascut en una família acomodada va dedicar la seva carrera a millorar l'estat del benestar i a reforçar el poder dels sindicats i a reduir a la mínima expressió el poder de la monarquia. Per tot això es va especular que l'assassinat de Olof Palme podia tenir un mòbil polític quan els mitjans de comunicació com el carrer es deia que hi havia molta gent que podia beneficiar se de la mort del primer ministre suec i que la investigació havia d'anar per aquí.

Però l'endemà de l'atemptat l'únic que se sabia del cert és que l'home que va prémer el gallet no havia deixat cap rastre per un error d'organització de la policia. L'alarma nacional no es va activar fins a les 2 de la matinada és a dir no va ser fins tres hores després del crim que es van començar a tancar fronteres i a posar en alerta les comissaries de tot el país. A més a més l'escenari del crim es va acordonar un perímetre massa reduït i com que molta gent va deixar roses i espelmes allà on la neu s'havia tacat de vermell la policia va pensar que potser s'havia perdut proves.

L'endemà de l'atemptat dues persones van localitzar fora d'aquesta àrea dues bales que suposadament eren les que havia fet servir l'assassí de Olof Palme. Així ho va explicar a TV3. L'assassí es va servir de dues bales semblants aquesta d'uns dos centímetres de llarg i retocades a base d'una alineació de plom i coure a distàncies inferiors a 50 metres. Poden travessar un cotxe blindat o una armilla antibales i són mortals de necessitat. El revòlver Magnum 357 només es ven sota llicència. En teoria la policia sueca disposa de les fitxes de tots els compradors d'armes i aquesta és una de les vies de la investigació.

L'encarregat de dirigir la investigació del cas Palma va ser Jan Julivert director de la policia del comtat d'Estocolm quan li van comunicar la notícia. Olmert era a 200 quilòmetres de la capital sueca preparat per participar en una cursa d'esquí de fons. Va haver de guardar les botes fer la maleta i tornar a casa per intentar resoldre el que probablement sigui el misteri més gran de la història recent de Suècia França. Olmert no té experiència a resoldre homicidis per això s'envolta d'un equip de més de 200 col·laboradors que sí que entenen que els primers dies es dediquen bàsicament a parlar amb els testimonis oculars de l'assassinat.

La nit del 28 de febrer de 1986 hi havia més de 20 persones a prop de la cruïlla on van matar Olof Palme però la majoria no tenen un record nítid que el que va passar hi cauen en contradiccions. Tot i això la policia aconsegueix obtenir una descripció prou consensuada de la persona que va disparar l'arma un home blanc d'entre 30 i 40 anys d'altura mitjana i espatlles amples.

Anava vestit amb una gorra grisa a l'estil hàndicap amb orelleres evasives. Duia un abric fosc fins a la cintura i pantalons també foscos. Diversos testimonis expliquen que portava una petita bossa de mà amb corretja de la mena que es fan servir per dur hi per exemple diners o el passaport que acabeu de sentir és un fragment d'una carta redactada el 20 de març de 1986 tres setmanes després de l'assassinat de Olof Palme. Sabeu qui la va escriure. Doncs estic Larsson. L'autor de la trilogia Milenio segur que molts de vosaltres heu llegit i si no ho heu fet us ho recomano més endavant us explicarem per què va escriure aquesta carta.

Com dèiem la policia sueca va aconseguir elaborar una descripció física de l'assassí Olof Palme. En canvi l'altre home que va veure la seua dona Ali Ross que va fugir per l'avinguda Virgen no se'n sap absolutament res. és com si no existís. Per això ja veureu que se centraran a buscar una sola persona. També gràcies a alguns testimonis els investigadors tracen el camí que va seguir l'atacant després de fugir de l'escenari del crim a la cruïlla de l'avinguda Via Fagin amb el carrer túnel.

Un noi d'uns 25 anys que es diu Lars Josephson explica a la policia que en el moment de l'assassinat era darrere d'una caseta d'obres que hi havia al carrer on els maten perquè va coincidir que estaven arreglant el tram dret de les escales. Des d'aquella posició després de sentir els trets Gibson va veure com un home enfilava el tram Esquerra però no va arribar a veure li la cara. En aquell moment no sabia que el fugitiu era l'assassí de Palme Però s'imaginava que havia fet mal a algú i va intentar atrapar lo.

El problema però és que havia adoptat un segons i quan va pujar als 86 esglaons ja l'havia perdut de vista aquest noi Lars Josephson va seguir tot recte i guiat per la intuïció perquè realment no sabia si el fugitiu podia haver trencat a l'esquerra o a la dreta. Quan va arribar a un carrer que es diu David Vegara es va topar amb una parella que caminava en la seva direcció i els va preguntar si per casualitat havien vist un home corrents. Ells li van respondre que sí i van assenyalar que havia continuat carrer avall.

Aleshores el glaç va tornar a sortir corrents però no va aconseguir localitzar lo. L'endemà de l'assassinat una noia coneguda als mitjans suecs com a Sarah es va presentar a una comissaria d'Estocolm i va explicar això la Sarah que té 22 anys i és pintora especialitzat en retrats. Caminava pel carrer mala Gran prop del carrer David pagarés. A l'hora de l'assassinat a mig passatge es va creuar amb un individu que encaixa amb la descripció general del criminal. La Sarah li va fer la impressió que l'home tenia pressa però quan es va creuar va vacil·lar un parell de segons més tard quan la Sara va arribar a casa.

Va engegar la ràdio i va sentir la notícia de l'assassinat. Immediatament va connectar el crim amb l'home amb qui s'havia creuat i es va asseure a fer ne un retrat. Posteriorment aquell dibuix va servir de base a la policia per crear el retrat robot de l'assassí.

El retrat robot que va fer la policia era un muntatge fotogràfic creat amb una màquina que es deia Minute muntatge síntesi Kàiser. En aquella època era una tècnica molt innovadora que permetia tenir retrats robots molt més reals que els dibuixos que s'havien utilitzat en. El procés era el següent quan algú havia vist un possible sospitós d'un crim se'l portava a comissaria i allà un tècnic utilitzava aquest aparell per barrejar parts de la cara de persones diferents fins que el testimoni creia que el resultat s'assemblava a la persona que havia vist en la fotografia de la policia sueca.

S'hi veia un home blanc de cara ovalada amb el cabell una mica llarg que li tapava la part superior de les orelles però no el front. Tenia els ulls negres el nas recte i petit i els llavis molt fins. Els investigadors fan milers de còpies d'aquest retrat i les distribueixen per comissaries de policia aeroports i redaccions de diaris de tot el país i la resposta és no es fan espera. Ho explica el periodista suec James Tuck plaça en un llibre sobre el cas Palma en el qual va publicar unes cartes molt peculiars escrites per l'escriptor estic clar són les cartes que estem sentint.

El llibre es titula estic clar són el llegat i aquest sentireu el fragment d'una de les cartes. La publicació del retrat robot va desencadenar una allau de trucades telefòniques interminables. En total la policia va rebre més de 8.000. Els crítics sostenien que tot allò havia provocat d'una banda que la policia es veiés obligada a malbaratar recursos en pistes del tot sense sentit i de l'altra que algunes persones es poguessin estar de trucar amb informació rellevant sobre individus que podien ser interessants per a la investigació però que no s'assemblaven a la imatge feta pública l'endemà del crim.

L'1 de març del 86 la policia rep una trucada que sembla una mica estranya. Estic com un home que treballava en una empresa de publicitat molt a prop del lloc dels fets diu que va ser el primer que va intentar salvar. Olof Palme també assegura que va ser ell qui va dir als altres testimonis per on havia marxat l'assassí. Però el cas és que ningú recorda haver lo vist en un principi la policia pensa que potser ens trobem només busca protagonisme però ja veurem que tornarà a sortir vos amb el nom.

Estic ens trobem un altre testimoni destacat és un taxista que segons va explicar els investigadors la nit de l'assassinat va veure com una persona arribava corrents a la zona on ell tenia el seu vehicle aparcat a prop d'on li van perdre la pista. L'assassí de Olof Palme i marxava en un cotxe que l'estava esperant. En un principi la policia dubta que aquell home fos l'assassí perquè des del lloc del crim fins allà només es triguen quatre minuts caminant. Per tant creuen que no seria lògic que hagués pujat al cotxe a les 23:30.

Nou minuts després de l'atemptat. Tot i això veient que l'assassí no apareix per enlloc els investigadors no descarten que sí que fos aquell home però que el taxista s'hagués quedat adormit i es confongués d'hora. Per això busquen per tot el país un pols vaguen passa blau marí obert perquè el taxista no pot precisar ne el color. Si fos així si l'home que va liquidar el primer ministre tenia un cotxe que l'esperava. Els investigadors creuen que es confirmaria la hipòtesi que va ser un crim molt ben organitzat.

Escolteu el que va explicar a TV3 Olof Branson coordinador general de la Policia d'Estocolm. La manera de tirar el crim és indica qui és professional i podria ser un grup internacional. Podria ser un grupo sueco pero tampoco puedo decir és ho diu un país. L'intel·lectual és culpable. és possible. Aquestes declaracions que estem sentint les va aconseguir Joan Nogués just dies després de l'assassinat el periodista i escriptor estic Larsson explicava així què va passar després. La majoria de la informació aportada fins ara es va poder corroborar durant el primer dia o dos dies o fins i tot els primers minuts després del crim.

Passat aquest temps ha seguit un període de confessions tocats de l'ala i gent que es declarava ser l'autor del crim. Un grapat de testimonis menors o gens fiables. I esclar tot de trucades anònimes donant informació entre els grups que han intentat penjar se la medalla de l'assassinat. N'hi ha de tota mena des del Comando Christi en clar germà fins o ostatge fins a diversos grupuscles d'extrema dreta i neonazis. Cap d'aquests no és creïble. Els investigadors del cas Palma hi van ser molt criticats als mitjans suecs qui han dit que l'alarma nacional es va activar molt tard i que no es va protegir correctament l'escenari del crim.

Però és que la recerca del cotxe amb el qual podia haver fugit l'assassí tampoc no va donar cap resultat. Anaven passant els dies i els ciutadans suecs impacients volien que es fes justícia per Palme però sobretot volien saber qui eren els dolents per poder quedar se tranquils i girar full. Per això la notícia del 8 de març de 1986 va ser. Hem rebut una setmana i un dia després de l'atemptat els mitjans diuen que s'ha detingut un sospitós. En aquell moment l'únic que transcendeix és que és una persona vinculada a l'extrema dreta.

Públicament se'l coneix com l'home de 33 anys però es diu Victor Hugo són i segons es va saber més endavant era membre del Partit Europeu del treball al poder conegut a l'Alemanya Occidental amb les sigles CEAB.

és la fracció europea del Partit del Treball nord americà fundat ara fa 12 anys per això malgrat el seu nom amb ressonàncies d'Esquerra el partit obrer europeu defensa una ideologia d'extrema dreta. és una periodista de 37 anys esposa del fundador del partit és la líder del PSOE en tots els mítings galeria i condemna aferrissadament els comunistes als socialdemòcrates i als ecologistes i també dirigeix forts atacs contra la Droga i el Club de Roma. La líder del PSOE en canvi és una defensora a ultrança de la cultura alemanya i també sol glossar els avantatges de la fusió nuclear tot i que el quarter general del PSOE és habitual en aquest partit.

Uns 1.800 militants repartits per quinze països europeus. A Suècia el podi tindria més d'una trentena de membres actius segons els serveis d'informació suecs. Malgrat la migradesa dels seus recursos humans el poder ha dit a uns quants diaris i disposa d'una agència de premsa i de sòlids mitjans econòmics dels quals s'ignora la procedència. De tota manera algunes fonts han assenyalat la relació que podria tenir el podi amb el servei d'informació nord americà la CIA. Una relació que segons afirmen s'hauria establert des dels mateixos orígens als Estats Units però que tenia la policia sueca contra aquest home per detenir lo.

Segons esbrinant els investigadors Victor Gun Larsson estava obsessionat amb el primer ministre Olof Palme no només l'havia estat seguint en mítings i altres actes polítics sinó que havia comentat amb el seu cercle més proper que literalment Algú hauria d'engegar li un tret. Segons la policia una persona havia treballat en empreses de seguretat i sabia fer servir una arma perfectament. A més es va comprovar que la nit de l'atemptat estava per la zona en què es va cometre el crim encara que ell ho negués i que duia una gorra i un abric que podrien coincidir amb el que segons els testimonis portava l'assassí.

Una persona també va declarar que va veure com algunes són intentava parar un cotxe després de l'assassinat perquè s'emportessin però que posteriorment va entrar a un cinema tot i que feia mitja hora que havia començat la pel·lícula Un altre detall important és que la policia havia parlat amb l'estic Larsson sobre el sospitós. Com hem dit abans ell va escriure la carta que hem anat seguint al llarg del capítol però perquè les tinc Larsson va morir d'un infart l'any 2004 quan en tenia 50 i el seu primer llibre Els homes que no estimaven les dones es va publicar l'any següent de manera pòstuma però molts anys abans el 1986 Larsson treballava com a il·lustrador en una agència de notícies sueca.

A banda en el seu temps lliure es va dedicar en cos i ànima a investigar l'extrema dreta del seu país. L'interès li venia del seu avi qui era un home molt d'esquerres i que de nen hi havia parlat de la guerra. De fet Larsson deia que volia combatre el feixisme a través del periodisme d'investigació. Per això col·labora amb la revista britànica laic i el seu director gerent que hi vol li va demanar que escrivís alguns articles amb l'assassinat de Olof Palme. En aquella carta Larsson explica que ell vol el que havia esbrinat fins aleshores.

La policia sueca que sabia que Larsson era un expert en extrema dreta va fer lo anar a la comissaria d'Estocolm. Ara sentireu un fragment d'unes diligències policials. Recordeu que el partit europeu del treball al qual pertany Viktor Orbán som el detingut des del 1974. Larsson ha estat un assidu de les xerrades i vendes de llibres que ha organitzat el partit europeu del treball i n'ha escoltat els argumentaris. Com a periodista va tenir l'ocasió de disposar de la fotografia del conegut home de 33 anys.

Li va semblar que ja havia vist el sospitós abans. Larsson ha pensat molt en tot això especialment després que la policia va contactar amb ell està convençut de la semblança d'aquell home i el sospitós de 33 anys recorda que el pentinat era una mica diferent ja que fa vuit anys l'individu té els cabells més llargs per a molts suecs que l'haguessin atrapat. Tan aviat el culpable de l'assassinat del primer ministre era un motiu d'alegria però no va durar gaire. Durant un dia el país sencer va girar els ulls cap al partit europeu del treball.

Jo mateix hi he escrit diversos articles sobre aquesta organització i feia la impressió que finalment el cercle diria però després poques hores abans que passés a disposició del jutge la policia va deixar anar. Per què. Bé doncs perquè el testimoni el que havia sostingut que el sospitós havia intentat aturar un cotxe just després de l'assassinat. De cop i volta ja no assenyalava que una persona amb la mateixa seguretat d'abans. Cosa que ens duu fins al dia d'avui avui la policia ha cancel·lat la roda de premsa diària perquè no tenia cap informació nova per aportar un atzucac.

Tenim un primer ministre mort i un assassí que ha desaparegut sense deixar. Mentre treballaven el cas Palma l'estic Larson va descobrir que tot i que públicament defensés la implicació de Víctor Mur són el director de la policia d'Estocolm Olmert estava capficat en una altra pista després que algunes són quedés en llibertat. Els mitjans van començar a parlar de la línia d'investigació principal tot i que ningú sabia de què es tractava exactament. Aquesta carta de les TIC Larsson és de l'1 d'agost del 86.

Cinc mesos després de l'assassinat de Olof Palme no hi ha cap novetat oficial respecte al cas Palme però segons informacions que ens arriben de la mateixa policia tenen encerclats els autors del crim i estan força segurs de qui va cometre el magnicidi. Encara no disposen de prou proves diuen i no volen precipitar se a actuar abans no tinguin tot el que els cal. Prometen que en les pròximes setmanes o mesos veurem una evolució ràpida del cas però es mostren reticents a concretar més.

Pel que fa justament a aquesta informació prou podrien ser només unes declaracions per mostrar que la investigació continua en marxa. D'altra banda també podria significar que realment segueixen la pista correcta. Una font de dins del grup encarregat del cas afirma que estan buscant un grup de persones que se situen a la perifèria de l'extrema dreta no directament nazis però amb una orientació molt cap a la dreta que en general no se solen connectar amb l'extrema dreta. Una altra font apunta que estan buscant un grup completament ordinari amb connexions amb l'extrema dreta.

Crims. El relat dels moments foscos de la nostra societat. En termes porten. La tardor del 1986 alguns periodistes entre ells l'estic Larsson descobreixen que la línia d'investigació de Pujol no sembla tenir res a veure amb l'extrema dreta que la policia seguia des del mes de setembre la que es va anomenar la pista kurda. Aquests indicis apuntaven cap a una possible implicació en l'assassinat d'un grup d'exiliats kurds pertanyents a l'organització marxista leninista Partit dels Treballadors curts que propugna la independència del Kurdistan turc.

El cap de la policia d'Estocolm Olmert el màxim responsable de la investigació va declarar el mes passat que estava segur en un 95 per cent de la validesa de la pista kurda.

En els mesos posteriors a l'assassinat del Palme Olmert destina bona part del seu equip a investigar el Partit dels Treballadors Kurds el que segons el director de la policia d'Estocolm el motiu de l'atemptat hauria estat que el govern de Palma va perseguir alguns membres de l'organització kurda. Aquesta és una notícia del diari El País del 16 de desembre del 86. La muerte violenta de dos ex miembros de la organización que havien decidit separar se de la Policia de Seguretat de Suècia en el año 1984 tipifica com a organización terrorista en consecuencia en diciembre del año siendo Olof Palme primer ministro.

El Gobierno decidió expulsar del país a ocho de sus miembros la certeza de que la entrega de Turquia a su socio Kurt II significaria con toda probabilidad su muerte en determina que la medida fuera dejar sin efecto los expulsados fueron autorizados a permanecer en Suecia pero a condición de que no se li era en los límites de los municipios donde viven i que se presenta regularment a la policia. Tot i que semblaven dues línies molt diferents la policia sueca lligar la investigació del Partit dels Treballadors Kurds amb la de Viktor Arghun Larsson que suposadament era un home pròxim a l'extrema dreta.

El motiu és que quan registren el pis de cuinar són els agents es troben la clau d'un apartament situat en un edifici on els kurds també tenien un pis i que casualment queda molt a prop d'on van assassinar el primer ministre Olof Palme. En un altre de les cartes recollides pel periodista James plaça estic Larsson diu que Colomer s'agafava a qualsevol cosa per justificar la investigació dels Cubs. No se sap el perquè de tanta obsessió però el fiscal encarregat del cas que segons la llei sueca estaven per sobre de Olmert no li agradava gens com estava fent les coses el director de la Policia d'Estocolm.

De fet ell havia decidit que Víctor Garzón quedés en llibertat i va ser el principal opositor de l'anomenada operació alfa que duia a terme la seva investigació sobre els curts d'una manera sistemàtica però estava sotmès a un atac constant per part dels mitjans de comunicació la fiscalia i o això semblava parts del seu propi equip però encara conservava un as a la màniga jugaria el tot o res i tindria a la vegada tots els curts que poguessin tenir alguna cosa a veure amb l'assassinat. Ni més ni menys que 58 persones serien interrogades paral·lelament en el pitjor dels casos si no aconseguia fer diana seria capaç d'assegurar que el que estava darrere del magnicidi.

El fiscal encarregat del cas clar és eina es negui rotundament que la policia tingui gairebé 60 persones de cop però Olmert no està disposat a rendir se i continua negociant per poder dur a terme el que ell bateja com a Operació alfa. L'estira i arronsa s'allarga durant uns quants mesos i al final gràcies a la pressió del Govern en el qual Olmert tenia uns quants amics decideix que podrà interrogar vint persones del cap. Olmert deixa l'execució del seu pla per a després de les vacances de Nadal perquè tot el seu equip està esgotat després de mesos molt intensos d'investigació.

El director de la policia d'Estocolm vol que els seus subordinats estiguin ben preparats per donar el cop que creu que li permetrà tancar el cas Palma. Al final l'operació alfa es fa el 20 de gener de 1987. Gairebé onze mesos després de l'assassinat la policia sueca ha detingut aquest matí vint persones que podrien estar relacionades amb l'assassinat del primer ministre Olof Palme el 28 de febrer de l'any passat. Aquestes detencions s'han fet després d'una investigació força polèmica. La policia sueca era fins ara el blanc de totes les crítiques per la ineficàcia a l'hora de trobar els culpables de l'assassinat.

L'endemà que es detinguin les 20 persones relacionades amb el PEC que el tribunal d'Estocolm ordeni l'alliberament de tots els detinguts per falta de proves la gran operació de fans com Olmert resulta ser un fiasco total. Dues setmanes més tard Olmert dimiteix com a cap de l'equip d'investigació del cas Palma un mes després també deixa de ser el director de la policia del comtat d'Estocolm. El poble suec es va aplegar incrèdul el 28 de febrer del 1986 al lloc de l'assassinat. Ha perdut gairebé tota esperança que la policia del país pugui resoldre el cas sobretot si es té en compte que el procés d'investigació ha tornat aquest mes a partir de zero per ordre del Primer Ministre i embarcar Olsson aquella nit de febrer.

La policia d'Estocolm només va poder obtenir com a única prova dues bales de 9 mil·límetres que van ser trobades al lloc dels fets. Un any després no només no es disposa de cap altra prova material sinó que es dubta seriosament que les dues bales fossin les utilitzades per l'assassí. Des de llavors cap possible via d'investigació va ser abandonada. L'opinió pública va saber de les hipòtesi que apuntaven a la CIA el cas si bé l'extrema esquerra a Alemanya a la connexió iraniana i a l'extrema dreta xilena en totes les pistes que havia investigat Olmert queden en no res.

No hi ha cap indici que assenyali els culpables de l'assassinat del primer ministre Olof Palme però amb Olmert fora d'escena. La investigació comença pràcticament de zero oficialment. L'encarregat de dirigir el grup és Ulf Karlsson de la Policia Nacional però tant la policia d'Estocolm com la policia de seguretat Sapo es dediquen pel seu compte a repassar tot el material recopilat i a treballar en les pistes que havia deixat aparcades. Si la probabilitat de resoldre un assassinat excedia dràsticament passades les primeres 24 hores les opcions encara eren més minses o al cap d'un any.

Les hipòtesis s'estenien des del sonat que havia actuat en solitari fins a conspiracions internacionals vinculades al tràfic d'armes amb l'Iran o a l'oposició de Pauli el règim de l'apartheid passant per grups suecs d'extrema dreta o agents de policia. Durant aquell any els tres cossos policials més importants de Suècia van investigar pel seu compte però a principis de 1988 quan falta poc per complir se el segon aniversari de l'atemptat arriba un nou CAP per unificar les tres investigacions paral·leles. El successor de Olmert és el breu de la Policia Nacional.

és un policia molt més reservat que amb el seu predecessor. Les filtracions a la premsa havien estat constants però ell es proposa com a objectiu de l'anomenada sala Palme. Només en surti el que sigui útil per a la investigació. La principal diferència amb Olmert però és que no pensa en cap conspiració sinó que conclou que l'assassinat Palme va ser obra del que s'anomena un llop solitari un individu que va actuar pel seu compte. Aquesta línia d'investigació va ser la que va provocar un dels episodis més coneguts del cas l'afer Christopher Peterson Peterson el detenen el 14 de desembre del 1988 i la notícia traspassa fronteres.

Christopher Peterson de 41 anys era un vell conegut de la policia d'Estocolm un toxicòmans que segons es va informar als mitjans suecs primer es va dedicar a cometre petits robatoris amb violència per aconseguir diners però més endavant va demostrar que era capaç de matar l'any 1970 De fet Peterson va apunyalar un home amb una baioneta a poc més de cent metres d'on van assassinar Olof Palme el mateix dia de la detenció de Peterson. La viuda del primer ministre Lisbeth Palme l'assenyala com l'assassí del seu marit en una roda de reconeixement.

La policia també troba que s'assembli a l'home del retrat robot i dos dies després que el jutge ordena el seu ingrés a la presó. L'estiu de 1989 tres anys després de l'atemptat contra el primer ministre Olof Palme comença el judici contra Peterson. Aquesta vegada sí sembla que es posarà punt final al cas però no hi faltaran els dubtes. Aquest matí ha començat a Estocolm el judici contra el presumpte assassí del primer ministre suec Olof Palme. La polèmica a l'entorn d'aquest judici se centra en la falta de proves materials contra l'acusat i en els dubtes sobre la investigació que ha fet la policia per portar el cas als tribunals.

El judici és previst que duri sis setmanes. Al final el judici va durar cinc setmanes i la sentència es va fer pública el 27 de juliol. L'anunci l'han fet a dos quarts de dues d'avui uns vídeos de l'Audiència Territorial d'Estocolm. L'acusat Christopher Peterson de 42 anys havia estat declarat culpable pel jurat de l'assassinat del primer ministre suec Olof Palme el 28 de febrer de 1986.

El jurat estava format per dos jutges i sis assessors legals escollits d'entre una llista confeccionada pels partits polítics del país dos membres del jurat. Precisament els dos jutges professionals han votat contra la culpabilitat al·legant la falta de proves materials i sobretot el fet que no s'ha trobat l'arma del crim. Tota l'acusació s'ha basat en el testimoni de les persones que el van veure al lloc de l'assassinat encara que ningú no el va veure mai amb una arma a la mà. Peterson sempre s'ha declarat innocent.

Christopher Peterson va ser condemnat a cadena perpètua però la sentència va ser molt criticada perquè tot el pes de l'acusació havia recaigut sobre el testimoni de Lisbeth Palme la dona del primer ministre. La viuda va identificar Petersen entre una filera de persones que responien al retrat robot però en comptes de fer ho en persona a comissaria. Com és habitual la identificació la va fer a partir d'aquesta cinta de vídeo gravada per la policia. Aquest fet ha estat criticat per algun mitjà informatiu tard va declarar que havia reconegut Peterson perquè li havia vist els ulls.

Lisbeth va assegurar que la nit de l'assassinat Petersen la va mirar fixament em va dir abans de desaparèixer. Després del judici els mitjans suecs es va comentar que l'endemà de l'assassinat del seu marit Lisbeth totalment no havia pogut descriure la cara de l'autor. En canvi a la roda de reconeixement tres anys després sí que el va identificar sense problemes. Això que sentireu ho va escriure el periodista James Tuck plaça al seu llibre. Estic Larson el llegat a l'informe de la roda de reconeixement es podia llegir com Lisbeth Palme havia justificat la identificació de Christy Patterson és el número 8 encaixa amb la meva descripció com si al final puguis expressar.

No era una identificació evident sobretot perquè la dona per endavant havia rebut la informació que el sospitós era toxicòmans i després havia constatat que queda clar qui és el borratxo. Malgrat tots els dubtes però gran part de la societat sueca va veure la decisió judicial com una oportunitat per deixar enrere un dels episodis més negres de la història del país. Es van sentir poques veus que posaven en qüestió la resolució judicial però de seguida van quedar ofegades. De ben segur que la majoria haurien desitjat una explicació més digna que la d'un crim.

Per una casualitat de l'atzar i en mans d'un toxicòmans CAT però les coses ara eren així. El primer ministre de Suècia havia estat víctima del seu propi somni d'una societat oberta en què els polítics fossin part del poble i havia estat assassinat per un boig.

Sota els efectes de les drogues Suècia els suecs i l'ànima del país tenien la conclusió que tant havien esperat del cas no s'havia tractat de cap gran conspiració cap servei secret d'una potència estrangera cap fanàtic que sentia un odi profund envers Palme i amb connexions amb les altes esferes econòmiques del país i cap militar i agent de policia.

Només un boig solitari. D'aquesta manera es podia dir que Christy Peterson era un assassí inusualment perfecte.

Per tant podríem pensar que el cas s'acaba aquí oi. Doncs no. Christopher Peterson el condemnat va recórrer la sentència al Tribunal de Primera Instància i se'n va fer una revisió que els seus advocats volien demostrar que el testimoni de Lisbeth Palme no era creïble perquè havia passat molt de temps dels fets i perquè en un principi no havia recordat res del que havia dit més endavant. A més un dels testimonis de l'assassinat del noi de 25 anys que es deia Lars Josephson coneixia de vista Christopher Peterson perquè eren del mateix poble i va dir que l'home que va veure corrents la nit de l'atemptat no s'assemblava gens.

El 12 d'octubre de 1989 Peterson va quedar en llibertat de manera provisional i el 2 de novembre el tribunal de segona instància va comunicar li que quedava absolt de qualsevol responsabilitat en el crim contra el primer ministre Palme. La sentència va caure com una galleda d'aigua freda sobre els investigadors que estaven convençuts de la culpabilitat de Peterson per tercera vegada. Tota la feina havia quedat en no res. El temps passava a poc a poc però els anys de pressa pel cas Palme el nombre d'agents destinats a la investigació del magnicidi disminuïa any rere any dins del cos de la policia era majoritari l'opinió que Christopher Peterson era culpable i es va trobar una expressió nova per referir se a aquella situació desesperant.

El cas estava policialment resolt encara que no s'havia pogut aconseguir una sentència condemnatòria. La policia havia fet la seva feina però fiscals i jutges no havien sabut completar la seva part. Després d'aquella derrota judicial tan sols pregó el cap del grup investigador va continuar buscant proves que demostressin la implicació de Kristen Peterson el desembre de 1997. Onze anys després del crim va aconseguir que el fiscal general de l'Estat presentés un recurs al Tribunal Suprem contra la sentència del 89 però no es va admetre a tràmit.

Així es va posar punt final a la línia de Peterson i es va reforçar la creença que el cas estava policialment resolt. L'activitat al voltant d'aquell cas va continuar de baixa intensitat durant molts anys el suport del sistema judicial als mitjans de comunicació i els polítics asseguraven que tot aquell que ho desitgi pogués oblidar que un grapat d'anys enrere algú havia assassinat en ple carrer. El primer ministre de Suècia. La solució habitual sueca pels problemes complicats tothom és innocent seria vàlida fins a un altre avís.

Potser el cas Palma s'hauria pogut tancar però no hi havia cap polític disposat a ser responsable d'una decisió com aquella. A més la instrucció del cas hi podia haver informació compromesa sobre els abundants errors que havien comès els polítics durant les diverses fases de la investigació. Si es tancava la informació preliminar ara seria pública i amb ella un seguit de dades sensibles cosa que només tindria la desafecció política que augmentava a la societat sueca però simplement per no haver d'enfrontar se a aquest dilema.

L'1 de juliol del 2010 quan faltaven poc més de sis mesos perquè l'assassinat de Olof Palme escrivís es va aprovar una llei que eliminava el temps de prescripció dels delictes greus que en els anys posteriors mai no es va deixar de parlar de possibles conspiracions. La més reconeguda era la que deia que darrere de l'assassinat de Palme hi havia el règim de l'apartheid que s'havia aliat amb l'extrema dreta per treure's de sobre un polític molest però van haver de passar deu anys més fins que es va tornar a tenir notícies del cas.

El 10 de juliol del 2020 fa només uns mesos van comparèixer davant dels mitjans el fiscal Christopher Peterson si bé el seu nom sona igual que l'antic sospitós però s'escriu amb cap. Això és el que va dir el fiscal com Tarragona. Sóc jo una persona sospitosa a la qual no hem pogut trobar i aquesta persona és el senyor Trump a qui els mitjans de comunicació van nomenar canvi a man l'home mort i per això no poder iniciar cap procediment ni tampoc interrogar lo. Per tant la meva decisió és tancar la investigació perquè el sospitós ha mort ha dit.

Recordeu que al principi del capítol us havíem explicat que un home havia trucat l'endemà de l'atemptat dient que va ser el primer a arribar a l'escenari del crim i que la policia va pensar que només tenia afany de protagonisme. En principi se'l va investigar i se'l va descartar però 34 anys després van dir que podia ser l'assassí de Olof Palme. En aquella compareixença el fiscal Peterson va explicar que Trump era membre del Club de Tir d'Estocolm i que formava part d'un cercle molt crític amb Palme però no va presentar cap prova que demostrés la culpabilitat del sospitós.

Després de tres dècades molts suecs estaven cansats de parlar del cas Palma. I es van alegrar de poder deixar lo enrere d'una vegada. D'altres en canvi consideren que la resposta de la fiscalia no és gens satisfactòria. Realment va ser l'assassinat de Palme obra d'un sol home que hi ha de cert en la teoria més estesa la que defensa la implicació en l'atemptat del règim sud africà. Us hem explicat la història de la investigació oficial però encara queden moltes coses a dir en el pròxim capítol.

Us explicaré una investigació periodística sobre aquest cas curiosa i interessant. Gràcies per escoltar nos. Tornem tan aviat com puguem.

Crítics i guionistes Lidia Orriols Albert Mercadé i Sílvia Comet. Cas de buit ni Montilla producció Núria Ventura muntador musical Sergi Cutillas direcció artística Dolors Martínez. Direcció Guió i presentació. Carles Porta amb les veus de Catalunya Ràdio. En menys de 10 anys. Els nous límits ja que se fet. Un mes de maig. Fa uns anys. El futur. Durant. Jo no vull anar.