Happy Scribe
[00:00:00]

Tot el que sentireu en aquest programa ha passat els fets els noms i els llocs són reals. Alguns diàlegs estan dramatitzades però el seu contingut consta en documents de testimonis que eren al lloc dels fets en algunes descripcions. Aquest programa podria ferir sensibilitats relaten crims reals la realitat i la mort no entenen de sensibilitats. Una dona de 53 anys entra per la porta de l'edifici Atalaya un gratacel de la Diagonal a Barcelona. Són les sis de la tarda d'un dilluns de finals de setembre de l'any 2004.

[00:00:51]

La dona és propietària d'un pis a la planta 18 i ha quedat amb la seva llogatera a l'entrada. Saluda el porter li diu que farà unes gestions ràpides i que tornarà a baixar de seguida però el porter ja no la veu sortir i la dona tampoc no es presenta a la cita que té a les set amb la seva filla per anar de compres. Comencen hores i dies d'angoixa per a la família d'Anna Permanyer. Benvinguts Sóc Carles Porta. Gràcies per escoltar nos.

[00:01:28]

Desapareix una dona dins d'un edifici a Barcelona. A la torre Atalaya que ha rebut premis arquitectònics hi viuen o treballen unes sis centes persones però no hi ha cap sistema de seguretat que hagi permès controlar si l'Anna Permanyer n'ha sortit viva o morta. Desaparició voluntària segrest homicidi. La família no sap què pensar i la policia tampoc. Aquest cas donarà moltes voltes i tot anirà d'un pèl. Intentarem posar llum a la foscor. Comencem.

[00:02:12]

Sigui el principal club de perruqueria que organitza mesquita i bon del crim. Us deixo un correu. El relat dels moments foscos de la nostra societat. Quins. En Carles Porta la família Garcia Permanyer viu en un pis a tocar de l'avinguda de Sarrià que no és la torre Atalaya.

[00:03:12]

L'Anna i el Jose Manuel són un matrimoni de psicòlegs però ella ja no exerceix es dedica als fills. En tenen quatre entre els 14 i els 25 anys. La tarda del 27 de setembre de 2004 edita una de les filles si la vol acompanyar a l'edifici Atalaya. Allà hi té un pis una plaça de pàrquing i un traster de propietat. La llogatera del pis s'ha interessat pel pàrquing i han de parlar de les condicions. L'Anna creu que serà una gestió ràpida.

[00:03:43]

La seva filla però prefereix quedar se a casa estudia aviat s'ha d'examinar de la teòrica del carnet de conduir però han quedat que després quan la mare torni a casa aniran de compres poc abans de les sis. L'Anna se'n va xino xano cap a la Talaia. Dur la jaqueta els pantalons i les sabatilles esportives de color beix entra a l'edifici i passa per davant de la garita de vidre del porter Ferran amb qui es coneixen de fa molts anys. Ella va arribar em va saludar com sempre i quan venia perquè em va dir que anava a fer una gestió chilena.

[00:04:20]

Però després en veure moure'm va pujar al Palau. Jo vaig veure el monitor que es parava a l'ascensor. El capità del sensor va pujar ell va baixar. No ho sé.

[00:04:29]

No la vaig veure el Ferran recordaria després les paraules exactes de la senyora Permanyer. Vaig a veure la inquilina que vol parlar amb mi. I arriba i ara baixo però ja no la veu baixa plana queda't a les set amb la seva filla per anar a un centre comercial a recollir un vestit però no s'hi presenta. és estrany. Sol ser molt puntual. Si ha de fer tard de seguida truca. Però aquesta vegada no ho fa i no li poden trucar perquè s'ha deixat el mòbil a casa.

[00:05:00]

La noia decideix fer una volta pel barri però no la veu del seu pare i els germans tampoc en saben res. Ja és l'hora de sopar i ningú en té cap notícia. Van a la Talaia. El conserge no els pot ajudar. Truquen al pis propietat de l'Anna a la planta 18. No hi ha resposta. Van. Planta per planta pis per pis. Ningú la llista. Tornen a passar pel pis de l'Anna. Ara sí que hi troben la llogatera que els diu que l'Anna no s'ha presentat a la cita i els convida a passar per si volen comprovar que no hi és.

[00:05:36]

Se'n van. Pensen que potser ha tingut un accident que per alguna raó no té la documentació al damunt ni es pot identificar. Truquen als hospitals. Truquen a amics i coneguts. Ningú no sap res. Cap a les onze de la nit el marit va a comissaria per denunciar la desaparició de l'Anna Permanyer.

[00:05:57]

La Policia Nacional activa el protocol d'aquests casos però la família no en té prou i es mobilitza l'endemà mateix de la desaparició. El dimarts 28 de setembre del 2004 comencen a imprimir i enganxar cartells per demanar ajuda per trobar l'Ana. La policia comprèn l'angoixa de la família però tem que la publicitat del cas se'ls giri en contra. Parlen el subinspector de la Policia Nacional José María Picazo un dels encarregats de trobar la Anna Permanyer.

[00:06:28]

Això és una arma de doble filo s'entera mucha gente que también podría intenta aprovechar esos carteles en ese sentido.

[00:06:35]

No és perjudicar lo però bé no entendrem que és una cosa normal diu així Muir i la penúria de la família al cap de pocs dies als carrers de Barcelona i l'àrea metropolitana estan plens de cartells que demanen ajuda per trobar l'Ana. Ella hi surten una foto de tipus carnet però també en una d'informe vestida d'estiu amb samarreta de tirants la bossa en bandolera i unes ulleres de sol al cap s'hi especifiquen algunes dades. Té 53 anys. Fa un metre seixanta centímetres. és rossa té els ulls clars i els cartells.

[00:07:10]

Hi ha dos números de telèfon per contactar amb la família des del primer moment. Molta gent truca sol ser gent de bona fe però que dóna pistes equivocades. També hi ha alguns vidents que s'ofereixen per ajudar a trobar l'Anna I després hi ha alguns aprofitats. Com deia el subinspector Picazo ara hi arribarem.

[00:07:30]

El punt de partida de les investigacions policials és l'edifici Atalaya on ha desaparegut l'arma.

[00:07:37]

L'edifici de treball és un edifici d'estètica muy especial és un edifici muy frío con un subterráneo maquinaria muy grande que edificio de vecinos pequeño però no és fàcil llegar allí.

[00:07:50]

I com que cosas muy complicado la Talaia és un edifici molt singular i amb molta història. Sí és un dels primers edificis a l'estil dels gratacels americans que es van construir a Barcelona a principi dels anys setanta. és obra dels arquitectes Federico Correa Alfonso Milà i José Luis Sanz que van guanyar el premi FAD amb aquest projecte el 1973. Les ordenances municipals de fet prohibien construir gratacels però en l'època de l'alcalde Porcioles van trobar la manera de fer excepcions. Els edificis es podien enfilar molt si se'ls reconeixia categoria artística.

[00:08:24]

Va ser el cas de la Talaia que és un dels edificis més característics de l'anomenada Escola Barcelona i que té al peu una escultura en acer inoxidable d'Andreu Alfaro que es diu línies del vent. Encara hi és. L'edifici també havia tingut interès per cert per la policia. Anys enrere allà havien tingut una banda que robava maletes a l'aeroport i un altre que falsificada pagaria crims.

[00:08:50]

La família està segura d'una cosa. L'Anna no ha desaparegut per la seva voluntat. Això els sembla impossible. Molta gent desapareix. Pensen però ella no. Anna Permanyer és filla d'una família acomodada de Sarrià a la part alta de Barcelona. El seu pare tenia una farmàcia molt coneguda. Precisament l'Anna havia estat víctima de la talidomida un fàrmac que és receptar els anys 50 contra l'ansietat i les nàusees de les embarassades però que es va retirar a la dècada següent perquè provocava malformacions en el fetus.

[00:09:30]

Com a seqüela a l'Ana li faltava la mà i l'avantbraç esquerres. Va estudiar psicologia i es va especialitzar en l'àmbit infantil a la facultat. Va conèixer el Jose Manuel amb qui es va casar el 2004. Només ell té oberta la consulta però confiem molt en el criteri de l'Anna i li demanen sovint com enfoca els casos però ara ja fa temps que l'Anna es dedica sobretot als fills. En tenen quatre el més petit amb 14 anys en plena adolescència. Ella hi està molt a sobre per ajudar lo a creuar aquest període de turbulències.

[00:10:05]

Només un cop a la seva vida fins ara l'Anna ha tingut certa rellevància pública. L'any 92 va escriure una carta al director de La Vanguardia per denunciar els efectes negatius que segons ella tenir l'aplicació de la normalització lingüística a les escoles. La família rebutja una vegada i una altra que hagi desaparegut voluntàriament però la policia d'entrada no ho pot descartar res. No se sap mai. Som una capsa de sorpreses per als fills per a les parelles o per als amics. Fins i tot per a nosaltres mateixos.

[00:10:40]

En cas de desaparició el protocol de la policia sempre és el mateix. Es comença a investigar pel cercle més proper no de Monistrol.

[00:10:48]

No sabem el motiu de desaparèixer ha desaparecido la senyora Permanyer. Tenemos que investigar todo su entorno incluidos los familiares amigos que se cedeixi a tenir d'un problema últimamente de forma directa el tema bancario. Todo lo tenemos que investiga todo para tener una plataforma diferent de investigación para poder descartar i que li doni.

[00:11:10]

D'entrada tothom sospitós si intervenen els telèfons de familiars i amics. Havia rebut amenaces recents no ni recents ni llunyanes diu la família. Ni ara ni mai. Era molt bona persona. La família creu que no pot ser res personal. Potser ha estat una equivocació. La setmana següent a la desaparició tres dels fills van a TV3 i a altres mitjans de comunicació a demanar ajuda per trobar la mare. Sovint són uns pares que busquen un fill. Aquest cop és a l'inrevés.

[00:11:42]

Són uns fills que busquen la mare desapareguda dimecres 6 d'octubre. Primer i després el Tomàs Garcia Permanyer parla obertament d'un segrest com totes les pistes apunten a un segrest.

[00:11:56]

Pots demanar a les persones que tinguin clar a favor que es posin en contacte amb nosaltres que tot es pot parlar i que a més de psicòlegs tot. Tot es pot parlar i quan no qualsevol cosa quan la facin mal ara estem disposats a tot.

[00:12:13]

Al costat dels dos fills d'Anna Permanyer i en Manel Jaime president d'interessos Associació de familiars de desapareguts sense causa aparent Jaime dóna una dada que provoquen l'esglai del públic del club. El programa de TV3 dirigit i presentat per l'Albert Om. Segons xifres oficials el nombre de desapareguts a Catalunya és de 4.500 i al conjunt de l'estat espanyol n'hi ha 14.000. Era l'any 2004. Segons dades del 2018 a Catalunya es presenten cada mes 370 denúncies per desaparicions. O sigui que entre 10 i 12 persones desapareixen cada dia sense causa aparent.

[00:12:54]

La família d'Anna Permanyer ja ho hem sentit. Suposa que es tracta d'un segrest i espera una trucada o un contacte de qualsevol tipus que els permeti saber què han de fer. Són una família acomodada però tampoc no són gent riquíssima. Una de les hipòtesis és que l'Anna hagi estat víctima d'un segrest exprés. Adolf just una setmana abans de la desaparició d'Anna Permanyer l'Ertzaintza havia detingut cinc persones com a responsable del segrest d'Olga Novo la dona d'un empresari gallec establert a Biscaia.

[00:13:29]

El cas havia fet molt de soroll però era del País Valencià on semblava estendre's aquesta modalitat de segrest que era una autèntica epidèmia en alguns països de l'Amèrica Llatina com Mèxic amb 70 segrestos exprés al dia. Les xifres al País Valencià començaven a ser molt alarmants pels volts del mes d'octubre de 2004 hi va haver set segrestos d'aquest tipus a les comarques de València i Alacant. I aquestes xifres eren la punta de l'iceberg. Segons la Guàrdia Civil només se'n denunciava un 30 per cent de casos sobretot quan hi havia hagut violència extrema als segrestos exprés solen durar relativament poc.

[00:14:02]

Entre unes poques hores i un parell de dies els segrestadors demanen una quantitat relativament assequible a la família del segrestat perquè la pugui pagar de manera immediata i no calgui gaire infraestructura per mantenir el segrest. Podia ser el cas de l'Anna Permanyer però ja hem vist que el segrest exprés per definició és breu i han passat deu dies de la desaparició de l'Anna. Quan els fills surten per TV3 a demanar als segrestadors que s'hi posin en contacte els fills estan disposats a tot deia la filla i just aquella mateixa tarda Garcia Permanyer reben tres trucades amb una petició de rescat.

[00:14:39]

La família esperava amb ànsia aquest moment però també amb por i encara es van espantar més per la crueltat amb què parlava el segrestador del marit José Manuel.

[00:14:49]

Ho recordava passats uns mesos la mossa d'esquadra com ella una mena extrem. és que ella no sabia que la cosa podia passar.

[00:15:10]

Cal tenir en compte a més el context. Feia només quatre mesos s'havien trobat restes del cadàver esquarterat d'una dona dins d'una bossa d'esports en una platja de la Barceloneta. Un cas encara no resolt avui més de quinze anys després amb aquella notícia encara recent. Les amenaces contra la família d'Anna Permanyer encara resulten més creïbles per evitar que li fessin mal. El segrestador havia demanat 100.000 euros dels diners la família els havia de deixar dins d'una bossa groga just al davant d'una discoteca de Molins de Rei.

[00:15:44]

L'operació s'havia de fer l'endemà a la mitjanit. La policia n'estava al corrent. Havien pogut enregistrar una de les tres trucades i l'havien localitzada. S'havia fet des d'una cabina telefònica de Corbera de Llobregat. Recordeu que som l'any 2004 exactament el dijous 7 d'octubre. Uns. Amb Carles Porta. Els Garcia Permanyer ja disposen dels 100.000 euros que els han demanat els segrestadors. La família prepara la bossa carregada amb els diners. La Policia Nacional activa el dispositiu per enxampar els segrestadors si és possible fer ho sense posar en perill la seguretat de l'Anna.

[00:16:39]

Però just aquella tarda la Guàrdia Civil rep una trucada des d'una constructora que fa un projecte a les costes de Garraf. En concret treballen a prop del Celler Güell un conjunt d'edificacions modernistes al nucli de Garraf al terme municipal de Sitges. Un dels seus empleats ha pujat per un camí de muntanya proper i li ha cridat l'atenció una mena de bossa de plàstic. O bé Bhutto diu una cosa rara era comunicar la encargada de webs com Podem ja van molt bé les competències policials en aquesta zona anys abans del desplegament dels Mossos d'Esquadra eren de la Guàrdia Civil una dotació s'hi presenta i comuniqui la troballa de les restes d'un cos humà a la jutgessa de Vilanova i la Geltrú.

[00:17:34]

El cadàver es trobava en molt mal estat i no es pot saber d'entrada si és d'un home o d'una dona però de seguida suposen que és l'Anna independientemente de la identificació forense característiques que coincidirà en ella mateixa on hi podria accedir un brazo.

[00:17:53]

La vestimenta no era muy difícil apreciar que al cap de poques hores la policia comuniqui la notícia del descobriment del cadàver a la família. Precisament en aquelles hores els familiars havien cregut que podien reveure l'Anna molt aviat. Un cop entregats els 100.000 euros dels suposats segrestadors.

[00:18:25]

Fins que va dir l'autòpsia.

[00:18:28]

Els forenses determinen que l'Anna havia mort deu o dotze dies abans de la troballa del seu cadàver. Molt probablement doncs el mateix dia de la desaparició tenia lesions traumàtiques a la cara al cap i en una espatlla produïdes amb un objecte contundent i allargat els cops no la van matar sinó que la van deixar estabornit després la van asfixiar fins a la mort amb una cinta adhesiva de embalar i unes bosses de plàstic. El cos va aparèixer al Garraf embolicat amb un plàstic verd i lligat amb un cable elèctric de color vermell.

[00:18:58]

Després hi havia un llençol i una funda de maleta. Finalment al voltant del coll hi havia les bosses de plàstic dues d'un supermercat i l'altre d'una empresa de telefonia mòbil. Us donem aquests detalls perquè són importants en aquells dies no es van fer públics. La jutgessa havia decretat secret de sumari. Els detalls només el seguien els investigadors d'una banda de l'altra el culpable o culpables de la mort d'Anna Permanyer. I mentrestant sense saber que el cos de l'Anna havia aparegut dos homes esperaven fer se rics.

[00:19:32]

Molt aviat a costa de la seua família eren els falsos segrestadors que havien demanat un rescat de 100.000 euros i un d'ells es preparava per recollir la bossa amb els diners a la mitjanit davant d'una discoteca de Molins de Rei va tenir una sorpresa la policia el va detenir Pere Henry Wilson Welch Benítez un ciutadà paraguaià de 22 anys té un còmplice de nom Gabriel al qual la policia tindrà al cap d'unes setmanes Wilson a través del seu advocat vol deixar clar que ell no és un assassí ni un segrestador.

[00:20:07]

Ell l'únic al·legat és el presumpte delicte d'extorsió que va veure que si per una por invencible que se li diu li va portar a fer aquestes trucades i anar a recollir els diners. Ara bé el que és una ximpleria és una ximpleria.

[00:20:24]

Amb tot el dany moral que comporta que pot comportar la família Permanyer Wilson diu que va trucar a la família de l'Anna per qui li va obligar al seu company Gabriel que li feia molta por i al Gabriel quan el detinguin em donen la culpa al Wilson. En tot cas la policia té clar que ells dos no són els assassins. Així doncs qui ha matat l'Anna Permanyer. Bona tarda. Comencem el cop parlant del cor de la ciutat quan fem habitualment serà el que ho hem de fer.

[00:20:52]

Una notícia trista o més ben dit amb la confirmació del que molts es temien una altra vegada una dona víctima de la violència més extrema. Tres víctimes doncs aquesta setmana totes tres dones justament la mateixa setmana ahir que el Congrés dels Diputats aprovava per unanimitat la Llei integral contra la violència de gènere.

[00:21:10]

L'aparició del cadàver d'Anna Permanyer coincideix pràcticament amb la detenció de Pedro Jiménez violador torturador i assassí de dues policies nacionals en pràctiques a l'Hospitalet de Llobregat i em van dedicar un programa en aquest cas i aquella mateixa setmana el congrés aprovava la primera llei integral contra la Violència de Gènere iniciativa del govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero. L'assassinat d'Anna Permanyer podia tenir un mòbil de violència sexual no es podia descartar com tampoc es podia aïllar d'un context de fets recents de gran violència a Barcelona i l'àrea metropolitana des de començament d'any hi havia hagut onze crims amb 14 víctimes en les dues setmanes anteriors.

[00:21:54]

Cinc persones havien estat assassinades plana les dues policies i el client i el recepcionista d'un hotel a Sants.

[00:22:07]

La família d'Anna Permanyer rep moltes mostres de solidaritat en aquells dies. Una de la llogatera del pis de propietat que tenia l'Anna a l'edifici Atalaya s'ha trobat casualment amb el Jose Manuel. Pel barri li ha donat el condol i li ha fet dos petons. No es veien des de la nit que l'Anna va desaparèixer. Recordem que la família va trucar dues vegades a la porta del seu pis. La primera no hi va haver resposta. La segona la llogatera sí que els va obrir la porta.

[00:22:38]

Els va dir que l'Anna no s'havia presentat a la cita i que no l'havia vist en tota la tarda i que els deixava passar si volien comprovar que no hi era. Un comentari curiós. La família però no va fer cas de la invitació i va continuar buscant. Però fora d'aquell pis naturalment la llogatera va ser de les primeres persones amb qui va parlar a la policia. Just després de la desaparició del seu nom Carme Badia quan els policies van buscar aquest nom a la base de dades van trobar que havia tingut problemes amb la justícia uns anys enrere.

[00:23:15]

Anna Maria Soccer inicien la investigació perquè evidencia la inquilina com una persona i vam tenir un passador poc turbulenta delictivos muy muy graves. Era una de les vies d'investigació en proves. Una de les vies però diu que ella tenia un passat turbulent no quiere decir que queda bé se situa qui és.

[00:23:38]

Carme Badia Golf quin era aquest passat turbulent. Nascuda a Fraga a la Franja el 14 de juliol de 1957 Carme Badia havia estat condemnada per la justícia uns anys enrere per haver provocat un incendi a casa seva a Lleida l'any 97 amb la intenció de cobrar una assegurança i també per haver suplantat la identitat d'altres persones. En unes cartes al director del diari Segre però va dir estava relacionada amb un cas molt més greu. La Guàrdia Civil l'havia detinguda com a inductor de l'assassinat del seu segon marit cosit a trets l'octubre de 1997 al seu camp del Pont de Bar a l'Alt Urgell.

[00:24:13]

Tots dos s'acabaven de separar i tenien una filla. Badia va passar nou mesos en presó preventiva però no va arribar a seure al banc dels acusats. La Fiscalia va retirar l'acusació per falta de proves. Els dos únics processats pel crim dos sicaris que suposadament van entrar a robar al càmping no li van implicar però la Guàrdia Civil li va quedar la sospita. La forta sospita que una culpable se'ls havia escapat d'entre les mans. Carme Badia va quedar neta de càrrecs i al cap d'un temps va rebre l'herència del seu segon marit.

[00:24:42]

També es va quedar amb una altra cosa el mal nom de la Viuda Negra de la Seu d'Urgell un passat tèrbol. és veritat però el subinspector Picazo ja apuntava amb raó que això no la converteix en culpable i ni tan sols sospitosa de res. La gent té dret a refer la seva vida. Badia ja havia pagat els seus deutes amb la justícia per una estafa i una suplantació de personalitat. Repetim que les sospites de la Guàrdia Civil que va dir era inductor del crim del seu marit.

[00:25:13]

Passats nou mesos de presó preventiva no s'havien concretat en cap acusació formal quins. En Carles Porta. Ara el 10 d'octubre del 2004 quan només han passat tres dies des de la troballa del cadàver Carme Badia es presenta voluntàriament a la prefectura de Via Laietana i demana per als investigadors del cas Permanyer. La Carme diu que els vol ensenyar un contracte que havia firmat amb Anna Permanyer per la compra del pis el traster i la plaça de pàrquing de l'edifici Atalaya. Carme Badia adquireix aquestes propietats a canvi de 600.000 euros.

[00:25:56]

De fet la compradora és la seva filla representada per ella i hi consten les firmes de les dues dones. A primer cop d'ull el document sembla seriós. Els pèrits en cal·ligrafia de la policia determinaran després que la signatura del contracte per tant en efecte Anna Permanyer segons explica Carme Badia el contracte l'havien firmat el 10 de setembre quinze dies abans de la desaparició de l'Anna en un restaurant de la part alta de Barcelona. Hi havia dos testimonis dos alts càrrecs d'un banc a Andorra que havien portat els 400.000 euros de les arres en bitllets de 500.

[00:26:36]

Si heu sentit bé la quantitat de les arres 420.000 euros Badia donen a entendre als policies que l'Anna es ven el pis d'amagat de la família perquè té un amant i tornarem al contracte d'arres. Carme Badia havia anat per iniciativa pròpia a la Via Laietana el 10 d'octubre el dia 14. La policia li torna la visita. Els agents escorcollen els seus domicilis a Sitges Lleida i Barcelona.

[00:27:05]

A l'edifici Atalaya regiren dos pisos de la planta 18 que Badia tenia llogat a l'Anna Permanyer des de l'abril i també un de la planta 11 quan Badia havia viscut temps enrere venia bien con lo que le ocurrió en el Pirineo sucede la muerte violenta de su marido i allí va contactar una vegada amb el qual no sé que ningú diria que ella presta hoy alquilar un piso que modifica tant a la planta hombre. En teoria cuando estamos investigando pero por correo crema immediata del piso que corrió deixa pisos al jardí.

[00:27:53]

Un incendio provocador con dos focus de fuga evidentemente incendio se hizo desaparece Borràs.

[00:28:03]

L'incendi es produeix l'endemà que la policia entrés en aquell pis i el precintes. El foc va cremar bona part del pis però no tot va quedar un tros de llençol mitjó que ha arribat. Recordeu aquest detall. El tros de llençol serà important. Passa el temps i ens plantem al mes de novembre però abans recapitulació el dol. Si us plau. Anna Permanyer sexòloga i mare de quatre fills havia desaparegut el 27 de setembre es va descartar molt aviat que fos una desaparició voluntària.

[00:28:35]

La família temia que hagués estat un segrest i esperava rebre una petició de rescat. Finalment un interlocutor els va demanar per telèfon 100.000 euros. Els havien de deixar en una bossa davant d'una discoteca de Molins de Rei la mitjanit del 7 al 8 d'octubre però aquella tarda del dia 7 la policia va identificar el cadàver de l'Anna en un racó de les costes del Garraf. Els suposats segrestadors eren en realitat uns desaprensius que volien fer diners a costa del patiment de la família.

[00:29:02]

Un d'ells va ser detingut immediatament. L'altre encara no però ja caurà. La policia ja no treballa en un cas de desaparició o de segrest sinó un d'homicidi o d'assassinat. El mes de novembre apareixen noves pistes. La primera una nota anònima que rep José Manuel el marit i ara vidu de l'Ana li diuen que investigui xapes i drogoaddictes que per 50 euros són capaços de tot segons paraules textuals. El Jose Manuel ho comunica i de seguida la policia també l'encarregat de manteniment de la torre Atalaya rep una nota anònima per correu.

[00:29:45]

José Mota que en el traster hay seis mil euros más bien.

[00:29:50]

El Jose s'espanta i porta immediatament la nota la policia no es pot creure que algú doni a entendre que té res a veure amb el crim i encara hi ha una tercera persona que rep també un anònim. és la Merche una veïna de Sitges pacient de la consulta de psicologia del Jose Manuel el marit de l'Anna. Dir li a José Manuel que era 600.000 euros más. Ho diré qui em pago per matar Ana mai en serio. L'altra nota també hi deia Te quiero i a falta menys.

[00:30:19]

Al costat hi havia el dibuix d'un cor traspassat per una fletxa i les inicials J. M. M. Com si el Jose Manuel i la seva pacient Merche tinguessin una relació amorosa i s'haguessin conxorxa per cometre el crim.

[00:30:36]

Per si tot això no fos prou encara passa una altra cosa grossa a finals de novembre. Carme Badia la llogatera del pis de l'Anna apareix amb alguns cops i esgarrinxades a la carretera de les aigües. Una dona se la troba estirada per terra en un revolt va dir li explica que una banda d'anglès l'ha segrestat a la Diagonal i que l'ha duta a Collserola. L'objectiu era espantar la perquè els pagui 8 o 9 milions de pessetes. Afirma que prefereix pagar que denunciar ho a la policia en qui diu que no confia gens.

[00:31:10]

Resulta que la policia tampoc no confia en la Carme Badia. A aquestes altures Badia és la principal sospitosa del crim. La policia des del dia 10 d'octubre quan es va presentar a Via Laietana amb el contracte d'arres del pis de l'edifici Atalaya creu que ella és l'assassina del subinspector Picazo un dels agents que la van rebre.

[00:31:32]

Per això aquí Tura con un contrato de d'Arres en el momento de Diego el contrato de d'Arres ya sabemos que tenemos el móvil bé no hi ha manifestó que havia afirmat la senyora Permanyer va intentar fer nos bé que no vio con alguien con una manta o se veia forçada a deixar venta d'eixa manera.

[00:31:56]

El contracte d'arres el vol fer sospitós per diverses raons. Normalment les arres representen un 10 un 15 per cent de la quantitat total d'una compravenda però aquest contracte constava que Carme Badia ja havia pagat 420.000 euros a Anna Permanyer. és a dir més del 70 per cent del total. També era estrany que no tots els fulls estiguessin firmats i que les signatures de les dues dones fossin en el lloc equivocat en alguns fulls de manera que va anar constava com a compradora i la Carme com a venedora.

[00:32:27]

és veritat que la signatura de l'Anna i de la seva però una mirada d'expert i descobria de seguida que no era una lletra normal ante la obtención de este tipo de documento el primer paso evidentemente lo identifica para que s'examina la escritura la veracitat de les firmes intenta sacar un documento. Entonces evidentemente detectaron enseguida així que si el documento ha sido firmado por la sociedad Permanyer pero estaven forçades escritura no tenía de nerviosisme tenia trastorns que esta persona estaba siendo amenaçada en el momento que estaba firmant.

[00:33:06]

La policia també investiga els comptes bancaris de les dues dones la quantitat suposadament entregada és molt important 420.000 euros però no hi ha hagut cap moviment de diners significatiu ni en els comptes d'Anna Permanyer ni en els de Carme Badia ni rastre dels diners. Recordem també que Badia assegurava que el contracte s'havia afirmat en un restaurant de la plaça Francesc Macià en presència de dos empleats de banca qui li havien portat els diners en bitllets de 500 des d'Andorra però tots dos neguen haver estat a la reunió.

[00:33:40]

No sabem res dels diners i un d'ells ni tan sols coneix Carme Badia però fins i tot sense aquests detalls la família ja hauria estat convençuda que el document era fals. L'Anna no els havia dit mai que es volgués vendre el pis de la Talaia al contrari i comptava de cara a la jubilació encara llunyana piso de l'edifici Atalaya era como su su pensión.

[00:34:03]

No tenien previsto para eso para su jubilación per la sequera i en beneficio de emprender lo o bien alquilar lo i no daba crédito.

[00:34:10]

Estava molt contenta però Carme va dir que sabia perfectament que la consideraven sospitosa. No parava de repetir els agents de policia que. Evoquen igual que anys enrere s'havien equivocat els guàrdies civils acusant la d'un crim pel qual molt van poder condemna. Podia ser un cas de fixació policial contra una persona. Li tenien mania li volien fer la vida impossible. Era un cas de falsa culpable com tantes vegades ha passat a la ficció però també la realitat. Aquí podríem recordar des de la pel·lícula de Hitchcock amb Henry Fonda i veure mails fins al crimen de Cuenca de Pilar Miró o la sèrie documental mai quina mort.

[00:34:51]

Una de dues o Badia té la tranquil·litat de qui se sap innocent o bé de qui es creu impune. La policia no la deixa de petja i comencen les sorpreses. Recordeu els anònims adreçats al marit d'una pacient i a l'encarregat de manteniment de la Talaia. Doncs els experts en cal·ligrafia arriben a la conclusió que tots els ha escrit la mateixa persona Carme Badia i els agents tampoc no s'han empassat ni una sola paraula de la història del segrest del 29 de novembre.

[00:35:21]

Ja ho sabeu allò que una banda d'anglès l'havia raptat per forçar la a pagar 8 o 9 milions de pessetes. Era impossible que la creguessin per la senzilla raó que Badia estava vigilada a tota hora.

[00:35:34]

També aquella tarda diu Alícia al bec que ja sap tothom com el senyor Esplugas su compañera inseparable. I tornant al seu cotxe com el colleccions de pluges toman rumbo que sens dubte perquè el dispositiu policial no entra. Podria ser una zona bastante complicada. Poden detectar hi però ahir una aparició nadie que no fóssim autors.

[00:35:54]

Aquest nom també és important. Juan Esplugues. Nascut a l'Espluga Calba el 1926 d'Esplugues és un home encara amb molta energia i sempre disposat a acompanyar i a servir Carme Badia tenint una relació molt pròxima segurament íntima tot i que Joan estava casat. En el moment dels fets residia al pis llogat per Badia a la planta 18 de la Talaia. De fet Esplugas va declarar que aquella tarda de la desaparició d'Anna Permanyer havia anat a buscar una filla de Carme Badia a la sortida de l'escola sempre semblava disposat a servir la.

[00:36:28]

Això és així Mayordomo o la persona de confiança de la senyora Badia un individuo Besteiro passador que havia estat una divisió voluntària o un individu de vida dura. Individu però una persona que va conèixer la edad media de la mañana a las seis de la mañana se podrien enfrontar a 150 per hora per l'autopista. Era una persona muy muy muy marcada per la policia amb foc completament Carme Badia i Juan Esplugues s'estableix una mena de joc del gat i la rata entre els agents i els investigats.

[00:37:11]

Badia mostra sempre una enorme sang freda com en els anys en què la Guàrdia Civil la investigava pel crim del càmping. Calen proves perquè el jutge ordeni la detenció i perquè més endavant un jurat la declari culpable i cal molta paciència. A més Badia se n'ha anat de Barcelona i torna a viure a Fraga la ciutat on va néixer. La policia té més difícil seguir la però li punxa el telèfon. Badia ho sap i aprofita per tractar de rucs. La policia ja que están dando palos de Fuego és una llàstima perquè hi hagi un assassinat o per reservar se tienen cojones o la intel·ligència suficiente de la risa de ver la inútil que són.

[00:37:54]

Però la policia està a l'aguait.

[00:37:57]

La policia espera fallar i l'error es produeix el 15 de gener de 2005 a un quart de sis de la tarda quan encara no fa quatre mesos del crim. Badia parla per telèfon amb una amiga seva la Navel i totes dues fan broma imaginant que l'una amb l'altra en una banyera.

[00:38:23]

Cap dels policies que escolten aixequen de seguida les orelles.

[00:38:38]

Badia dóna més detalls sobre aquell crim imaginari que els resulten molt sospitosos.

[00:38:43]

Ho explica el subinspector Picazo un plàstic que de sangre no sap què trigarem en Martí. Entonces haurem de determinar si com una salva rápidamente se da cuenta de que su palabra tiene que haber hecho mejor Mantas Mantas Mantas intenta ahora la palabra sabana pero TV3 lo hace porque ya sabe que una semana voldria el cadàver de la senyora Permanyer. Pero nadie me lo sabía. Este dato no había sido publicado ningún sitio era un dato que la policía tenia en la partida que amenaça el llençol.

[00:39:26]

També és important. Per una altra raó el que embolica el cos d'Anna Permanyer era del mateix joc de llit que conservava Carme Badia al pis de la planta 11 de l'edifici Atalaya aquell on havia viscut abans de traslladar se al d'Anna Permanyer i del qual encara en teníem unes claus. Aquell que la policia havia escorcollat i que just l'endemà s'havia cremat. Tots aquests elements el llençol les claus i l'incendi fan creure a la policia que és en aquest pis de la planta 11 on van matar Anna Permanyer tenien prou valor aquests indicis per convèncer primer un jutge i després un jurat.

[00:40:06]

Cal ser molt prudents i pacients perquè la investigació no s'acabi desmuntant. Des del punt de vista dels investigadors no seria la primera vegada que això passa. Però el pas del temps i la falta de notícies és desesperant per a la família de la víctima i genera una situació de tensió amb la policia.

[00:40:23]

Com reconeix el subinspector Picazo que tú quieres d'art hi ha persones que tenen a preguntar com el caso d'un familiar muerto. I això genera moltíssima presència policial.

[00:40:37]

La resolució del cas pot anar d'un pèl. I això ho diem ara en un sentit literal al tòrax del cadàver de la senyora Permanyer.

[00:40:47]

Els forenses hi havien trobat un pèl quan li diguem en la investigación muchas declaraciones se pluges manifiesta que la mañana la vista su. Assolida el tors del cadàver Mallet aparece l Escola What Esplugues estuvo el una filtració segurament interessada per veure si la notícia provocarà algun moviment permet al diari El Mundo insinuar que la policia s'acosta a la resolució del cas.

[00:41:23]

L'article es va publicar a començaments de juny. La policia tiene identificados a los dos presuntos sicaris que haurien ajudat d'una de les inquilina de la psicóloga barcelonesa Anna Permanyer A Secuestrado i assassinar la en septiembre del año pasado. La Policía ha realizado numerosos seguimiento hasta 24 horas a la única sospechoso de uno de los asesinatos más misteriosos de los últimos años. El periodista no donava noms però Badía sabia que la informació anava per ella per Joan C Esplugues i segurament per una amiga seva de Fraga havia arribat l'estiu que els tres sospitosos van poder passar sense novetat.

[00:41:59]

El subinspector Picazo sabia que la tranquil·litat però se'ls acabaria molt aviat.

[00:42:07]

Quin és el relat dels moments foscos de la nostra societat. Amb les portes. Així mateix les detencions es van fer el dilluns 5 de setembre del 2005 quan encara no havia passat un any de la desaparició de l'Anna Permanyer.

[00:42:41]

Els diversos registres practicats en los domicilios de los vehículos particulares de los sospechosos permitieron la intervención defectuosa i Documentos de summa importància a diferent nivell en les mostres biològiques obligades col·laboradora a l'autorització judicial i l'aparició entre d'altres indicis tomado la decisión de detención en el día de hoy de estas tres.

[00:43:01]

Ja ho hem sentit el subinspector José Maria Picazo va ser qui va detenir la Carme Badia de Sitges estava en un apartament disfrutant de l'ictus. Tot i que va morir hi havia més sentiments. Era una bona persona. Si Mas tenia un problema el seu impulsor manifestava la policia filatura de maquillatge una veïna li va cedir aquesta preocupació pel seu aspecte físic Carme Badia la mantindrà els mesos següents.

[00:43:42]

Un cop que el jutge l'havia cridat a declarar a l'Audiència la Carme va veure uns periodistes de la tele i mirant a càmera va dir amb el seu millor somriure. Ho sento però avui no m'he maquillat. En canvi no va voler declarar davant del jutge. Només va obrir la boca per renyar els magistrats perquè segons ella no la sabien interrogar.

[00:44:06]

A més de Carme Badia també Juan Esplugues i una dona de Fraga anomenada Anabel van ser enviats a presó com a presumptes còmplices l'inici principal contra la Mabel era que el contracte d'arres del pis de la Talaia s'havia fet al seu ordinador. Per això en una carta Carme Badia es disculpa amb la Anabel alhora que proclamava la seva innocència.

[00:44:30]

La cinta de corazón si hubiera creído que hi podia haver algun problema hubiera hecho ante notario aunque la otra no hubiera querido o bien una sola hubiera comprado i en paz te pido perdón de corazón todo s'aclarirà si quieren. Pero esta sumàries és com un jersei si la empieza mal forma determinar la vida d'ètica en un fuerte abrazo. I si no nos vemos más las veremos delante de Dios Nuestra Señora.

[00:44:56]

Ell es el único que tiene poder per escoltar nos i saber toda la verdad. Aquí ja la veig tanta estudiar les Jueces per al final firmar lo que les dicen los poderes de la Policía Nacional tanto nacional como la Guàrdia Civil.

[00:45:10]

I aquesta són iguals les dues amigues un cop a la presó s'havien distanciat. Amb aquesta carta Badia feia una maniobra per intentar reconciliar se amb Anabel. A començaments de gener del 2006 el jutge va aixecar el secret de sumari. Els mesos següents se'n van anar filtrant alguns detalls. La policia havia trobat el cotxe de Junts a Esplugues una palanca de ferro pota de cabra que coincidia amb l'objecte contundent amb què van deixar l'Anna estabornit. D'altra banda un testimoni protegit una persona amb coneixements de biologia havia explicat que els dies del crim Carme Badia li va demanar quant triga un cadàver a descompondre's també de gran interès eren les declaracions de la Policia de la filla gran de la principal acusada.

[00:45:52]

La noia creia que la seva mare era ben capaç de convèncer algú perquè cometés un assassinat. Però el més important és la presentació el mes d'abril de l'informe definitiu dels pèrits de cal·ligrafia i Grafologia sobre el contracte d'arres. Existen suficientes elementos técnicos indicatives de que dichas firmes fueron plasmades bajo un gran sentit de amenaza colección lligant d'alguna de les firmes ha estat forçada la mano de Doñana Permanyer obligant a escribir su firma. Les firmes examinades i controvertides s'emmarquen en el que la doctrina denomina escritura turmentada.

[00:46:28]

El febrer de 2008 es va jutjar Carme Badia Juan Esplugues i Anabel acusats d'assassinat amb traïdoria i acarnissament i d'extorsió. Havien passat gairebé tres anys i mig del crim. El vidu de l'Ana el José Manuel i alguns dels seus fills se senten obligats a tornar als mitjans de comunicació on havien acudit a demanar ajuda quan ella va desaparèixer.

[00:46:52]

Expliquen que sempre van sospitar que Carme Badia era l'assassina hepàtiques va trastorn antisocial canviar de denominació és una gran actriu. Va fer ho quan ella teòricament era física carinyós Sophie Germain és a dir de Gràcia perquè no aparenta ser cert que va assassinar tant Fira com atracciones sense nada.

[00:47:23]

La periodista Carles l'Espona va seguir el cas Permanyer per a Televisió Espanyola i va escriure el capítol corresponent. Barcelona Negra publicat el 2009 i dedicat a diversos crims investigats per la Policia Nacional.

[00:47:37]

Així descriu Carme Badia fría calculadores corredissa sóc Arraona irrespectuosa altiva presumida ambiciosa materialista miserable. Són els qualificatius que ahir en boca de jueces policies familiares amigos i enemigos para definir de Carme Abadía enamorada del dinero pero sobre todo tremendamente seductora a todos los niveles en todos los ámbitos mucho más allá del merament sexual gustaba de ejercer su adopción se sabía siempre ganadora.

[00:48:11]

Carles Pont escriu també que l'acusació contra Badia i Esplugues tenia una base feble el contracte d'arres el pèl els llençols i un cable vermell trobat a casa de la sospitosa igual que embolicada el cadàver. També les converses de telèfon que ens hem referit abans en tindria prou el jurat. El 18 de febrer de 2008 comença el judici Carme Badia s'hi presenta amb una jaqueta de color caramel pantalons blancs ulleres de pasta la melena rossa al seu costat Joan Esplugues ara feble i aparentment desvalguda.

[00:48:49]

Sempre amb un pot de Bertolín A la mà. Ella es manté impassible al llarg del judici però plora quan el seu amic es troba malament i se l'han d'endur de la sala. Tots dos es declararan innocents mai s'acostaran l'un a l'altre per intentar estalviar condemna per al subinspector Picazo. No és cap sorpresa.

[00:49:10]

Ell es compliran consolidación consideraciones Stepinac. Ninguno de los dos derrotas acabaron 102 personas respecto de Delaware. Mucha educación personals plagada de personal de Mundó un pasado antecedentes se tortures.

[00:49:40]

El judici a l'Audiència Provincial de Barcelona va acabar amb la condemna a 24 anys de presó a Carme Badia i Juan d'Esplugues. El jurat va considerar demostrat que tots dos van obligar Anna Permanyer amb violència i intimidació a firmar el contracte d'arres per la venda del seu pis de l'edifici Atalaya. Després li van pegar al cap per estabornit la i la van asfixiar amb cinta d'embalatge i unes bosses de plàstic fins a la mort. Van ser ells els que van embolicar el cadàver i el van traslladar al Garraf.

[00:50:10]

El jurat va declarar la seva culpabilitat de manera unànime també per unanimitat van absoldre l'altre inculpat de la Navel que ja ho hem sentit abans s'havia vist involucrada involuntàriament en el cas perquè Carme Badia havia utilitzat el seu ordinador per escriure el contracte d'arres la Navel estava indignada seis días.

[00:50:40]

Jo no sé qui amb la condemna dels dos assassins la família de l'Anna els García Permanyer podien per fi passar pàgina i avançar en el procés de dol. Juan Esplugues va morir el juny de 2012 a l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida on va passar les últimes hores. Complir condemna a la presó de Ponent després de passar també per la Model de Barcelona tenia 85 anys. Carme Badia ha fet diverses vagues de fam al centre penitenciari de Zuera Saragossa on està internada per reclamar que la deixin en llibertat condicional o li atorguin el tercer grau per raons de salut.

[00:51:25]

Badia ha rebut mostres de suport d'altres preses fa uns mesos va agrair la solidaritat en un comunicat on continuava defensant que és innocent i es considerava una víctima de la injustícia com Nelson Mandela. No heu sentit bé ella ser equiparable a Nelson Mandela. En fi gràcies per escoltar nos. Tornem tan aviat com puguem. Quins guionistes Lídia Orriols Mercè Folch i Adolf Beltran. Des d'avui Adolf Beltran muntadors musicals Benja Estacio i Sergi Cutillas direcció artística Dolors Martínez. Direcció Guió i presentació.

[00:52:21]

Carles Porta amb les veus de Catalunya Ràdio. Estat clau. La novel·la sentimental. La primera.