Transcribe your podcast
[00:00:00]

El que sentireu en aquest programa ha passat els fets els noms i els llocs són reals. Alguns diàlegs estan dramatitzades però el seu contingut consta en documents o surt de testimonis que eren al lloc dels fets. En algunes descripcions aquest programa podria ferir sensibilitats. Relaten crims reals la realitat i la mort no entenen de sensibilitats. En el capítol anterior. Podem imaginar que hi va Saqqara un monstruo que su único interés para conmigo era que lo sacaba de la carta. Yo lo llamaba hermano y medio el beso de Judas suena Mi oído los disparos i el clic clic d'un tambor vacío un rostro joven aparece continuamente en la venta la tormenta submissió no aquell dia.

[00:00:58]

Dos assassins fora de control les forces de seguretat de Catalunya han declarat l'alerta màxima i han iniciat el que en l'argot policial es qualifica com a casa de l'home. La recerca de Manuel Brito i Francisco Javier T. és una prioritat absoluta de Mossos d'Esquadra Policia i Guàrdia Civil perquè es tem que la seva carrera sagnant no hagi acabat encara i que puguin causar més víctimes.

[00:01:23]

Dos presos de Lleida Manuel Brito i Javier picadors que s'han escapat després de ferir greument dos Mossos d'Esquadra porten més d'una setmana fugits. Centenars de policies els busquen per tot Lleida fins que un confident avisa que els delinqüents planegen segrestar el fill d'un narcotraficant prop de Barcelona. Els Mossos fa vuit dies que estan amagats rodejant una caseta mig abandonada a Santa Maria del Camí és propietat del pare d'un dels fugitius. Hi havia quatre motxilles plenes de menjar i objectes per ajudar los en l'escapada però després de vuit dies i vuit nits Brito i picadors no apareixen el confident també facilita els números de telèfon que fan servir els fugits.

[00:02:03]

Els Mossos els intervenen i en una trucada fortuïta la policia descobreix que els fugits han superat tots els controls i s'amaguen a la serra de Collserola. Els Mossos tenen clar que si Brito i picadors entren a l'àrea metropolitana els poden perdre i a més a més creix la por a que puguin tornar a disparar i fer mal a més gent. Hola sóc Carles Porta. Gràcies per escoltar nos totes les mirades i tota la pressió política i mediàtica sobre els Mossos d'Esquadra. Un cos policial de nova creació que amb la fugida de Brito i picadors està en entredit.

[00:02:43]

Els fugitius s'escrivien cartes en codi per preparar el pla de fugida mentre eren al centre penitenciari. En aquest codi Brito era el lobo hípica el duende és deien hermano l'un a l'altre. De fet picadors tot i que li quedava poc temps per acabar de complir condemna va arriscar la seua vida per treure Brito de la presó. Però Brito va trair el seu germà hoste i de quina manera que s'amaga a la ment d'un home per matar a sang freda. I per què costa tant de atrapar aquests dos fugitius.

[00:03:19]

Intentarem posar llum a la foscor. Comencem. Així. Així pensa que rodaria l'estructura organitzativa respecte igual. Crim. Per a Luis Suárez Santos Otero que. El relat dels moments foscos de la nostra societat. Amb Carles Porta som a 19 d'octubre del 2001 cinc dies després del tiroteig a Lleida. Les temperatures a Barcelona s'espera que oscil·len entre els 18 i els 25 graus s'alternen dies plujosos i dies assolellats i ha passat un mes des de l'atac a les Torres Bessones.

[00:04:38]

El món occidental segueix amb preocupació la guerra a l'Afganistan als Estats Units. Esclata la paranoia d'una guerra biològica arran d'alguns atacs a mantres i a Catalunya. Pasqual Maragall presenta una moció de censura contra el president Pujol. Avui 19 d'octubre en un lloc indeterminat de la serra de Collserola un cotxe s'atura i en baixen Brito i picadors que van carregats amb motxilles plenes de material per passar una llarga temporada a la muntanya. Tenien dos bancs i eren plàstics posats a tipus de tenda quatre draps per sota i la veritat demaneu gent perquè allà estava ple de brutícia.

[00:05:22]

Tu i jo crec que les deurien passar molt perquè així no tenien res.

[00:05:28]

Toni Domènech sotsinspector dels Mossos responsable de la investigació van estar en dos bancs diferents.

[00:05:34]

Aquests trenta dies a més a més a mesura que passen els dies per evitar que els descobreixin van canviant de amagatall. Tal i com consta a l'acta de declaració de Brito el primer és quan dita cerca del camino de Can Catà en una cabanya hecha con palos i bolsas de basura el segundo fue cerca del Portell de Valldaura i el tercero fue cerca de l'ermita de Sant Medir. Brito i picadors viuen com a Rambo en mig del bosc. Busquen aixopluc del fred i la pluja com poden.

[00:06:07]

Passen les hores del dia amagats sense res a fer. Cansats i mal adormits en aquells moments pensen que la policia els ha perdut el rastre i que l'amagatall a la muntanya és qüestió només d'uns dies. Però el 23 d'octubre segons explica el sots inspector Toni Domènech els Mossos tenen notícia que els fugitius són a Collserola. és un gran avanç en la investigació però al mateix temps l'atenció augmenta el gran punt d'inflexió que es converteix aquest cas en el cas i quant fa que l'alarma social arribi a l'àrea metropolitana i per tant a Catalunya que és quan se'ls detecta a les rodalies de Sant Cugat.

[00:06:49]

Escoltava amb Carles Fernández que en aquells moments era el cap de premsa dels Mossos a l'àrea metropolitana de Barcelona hi viuen tres milions 230 9.300 37 persones és a dir el 40 2,8 per cent de la població total de Catalunya. Comparades amb les 138.000 persones que viuen a Lleida les possibilitats que els dos fugitius topen amb algun ciutadà es multipliquen. Aquestes persones han aconseguit recórrer molts quilòmetres de distància Lleida de l'àrea metropolitana amb els sistemes que encara no estan verificats que hagin usat però que sembla acreditat que en bona mesura ho han fet a peu.

[00:07:30]

és a dir que són uns personatges peculiars i molt i que surten del patró i per tant que aquest resultat del patró són imprevisibles llavors aquells dies. El que sembla impossible passa és que al mig de l'àrea metropolitana enmig mig d'una zona que té gairebé cada municipi té policies locals i on hi ha uns efectius més grans de tot Catalunya. Doncs no se'ls troba.

[00:08:01]

Hi ha dos delinqüents perillosos que campen pel país. Els mitjans se'n fan ressò i la gent té por. Però a més els Mossos en aquell moment finals de 2001 tot i la seua llarga història són un cos amb poca experiència en matèria d'investigació. La petició dels mitjans és molt alta. Es comença a qüestionar l'eficàcia del cos. Aquí comencem a tenir un nou missatge. Fins aleshores s'havia qüestionat el mètode de trasllat i si l'Arnau de Vilanova tenia les mesures que tenies a la presó però en el moment en què arribava a l'àrea metropolitana llavors ja comença a aparèixer el relat de potser els Mossos no estan capacitats per resoldre aquest cas.

[00:08:43]

Els investigadors han de gestionar centenars de trucades de ciutadans que aporten informacions confuses i contradictòries. No saben quina trucada pot ser la bona. De moment es refien del confident que els diu que sap coses dels fugitius començant per què volen segrestar el fill d'un narcotraficant per aconseguir diners i els dóna una dada clau. El confident diu als Mossos que la persona que està ajudant al Brito i el pica Tost es diu Antonio Pavón un atracador que coneix Brito d'haver comès algun robatori junts.

[00:09:14]

Abans d'entrar a la presó però confident ja va dir al col·laborador que s'està subministrant clar nosaltres a partir d'aquí ja que no tenim la certificació de Tir i Sidó però per la informació que tenim és si el cas subministrat el vehicle l'arma i el bivac. Per això el col·laborador és el que vol segons el confident segrestar a un narcotraficant és l'esclau que faltava qui ha facilitat tot això i amb quin interès. També ho sabem però ells estan amagats a Collserola i Collserola no és un lloc fàcil per trobar algú que no vol que et trobis.

[00:09:53]

Nosaltres tenim serveis específics de pentinar Collserola. Dissabtes i diumenges quan és quan més gent surt a peu caminant. Teniu mossos voluntaris. Si algú no vol veure mai.

[00:10:14]

Collserola té una superfície d'unes 11.000 hectàrees això és molt de terreny. El confident també ha donat als Mossos el número de telèfon que apicultors té porten a sobre. Els investigadors l'utilitzen per fer triangulacions i estrènyer el cercle però l'àrea de recerca continua sent massa extensa. Bàsicament perquè els repetidors que cobreixen la serra de Collserola estan molt allunyats l'un de l'altre i si bé es detecta el telèfon el nivell de precisió era molt petit i l'àrea on podia trobar se el telèfon molt gran.

[00:10:45]

Però hi va haver mossos pendents del telèfon les 24 hores del dia durant molts dies fins que la paciència va donar fruits. Però això ho explicarem després els investigadors no estaven només pendents del telèfon del picadors. Ara sabrem per què el primer telèfon l'ocupa el confident era el picadors. Aquest es posava en contacte amb nosaltres intervenint el 14 i el del 14 es fa malbé. Això li acaba la bateria sobre aquests viatges que feia Pavón a subministrar i li puja un altre.

[00:11:23]

Però com que tenim el bon humor aquest tatuador es posa en contacte amb l'altre rep les trucades de l'altre. Aquests viatges que feia el Pavón era el que intentaven interceptar els Mossos. Però si Antonio Pavón era el col·laborador principal disposa de diversos subalterns que l'ajudaven a subministrar la logística necessària als fugitius. I aquests viatges no només servien per pujar telèfons i targetes. Aquest era el procediment que seguien antes de quedar terceras personas se llamaba por teléfono. Solamente tenían un teléfono que le habían cambiando a medida que se realizaban los contactos.

[00:11:59]

Esas personas con quien se hacían los contactos eran los ja mencionades Antonio Pavón el tal Jorge. El tal Marcos i Basilea. El primer contacto fue cuando el tal Jorge y Antonio era un camí del tabaco. El declarant picat os té también bajaron en alguna ocasión a Cerdanyola del Vallès para comprar tabaco. El segundo contacto muy seguida del primero tambien fue en la zona de Can Catà para atraer nuevamente del tabaco. El tercer contacto fue ya en el portal de Valldaura.

[00:12:29]

Solamente subieron a la montaña Jorge Marcos que se desplazaron con un vent bé de color blanco que de Jorge el cuarto contacto se hace también en el portal de Valldaura cuando sovint Antonio Pavón i Jorge Iván en un Mercedes de color blanco de Antonio Pavón con matrícules doblades però en aquell últim moment l'únic que tenen els Mossos per arribar fins als fugitius es Pavón. Ell és el fil del qual han d'anar estirant els nostres que havien estat els meus homes a la unitat. La dona del Brito cap tribal.

[00:13:02]

Aquest individu que viu per Nou Barris. Allà agafem bé traiem pràcticament la pols a tot el que sol al voltant d'aquest senyor que es diu on anem a buscar un col·legi que hi ha al davant de casa seva. Demanem permís ocupem una aula instal·len càmeres fotografies vídeos de tot la intervenció telefònica continua estant a base àvila Bolívia. Però allà el teníem a vigilar teníem poder balisa el seu vehicle no es movia en vehicle d'ells sinó que es movia amb el vehicle d'un amic seu Uroz.

[00:13:46]

Repassem aclarim i capítol la Lídia ajuden si us plau. Hola Carles. El diumenge 14 d'octubre del 2001 dos Mossos d'Esquadra traslladen Manuel Brito des del Centre Penitenciari Ponent fins a l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida s'ha fet mal al colze i han de fer radiografies i a la presó no hi ha els aparells necessaris. A l'hospital li angoixa el braç i quan surt per tornar cap a la presó apareix el seu company Javier picadors que en aquells moments està fugat perquè havia d'haver tornat d'un permís i no s'ha presentat picadors a disparar contra els dos mossos i els deixa greument ferits un d'ells queda paraplègic Brito i picadors fugen en un cotxe vermell que abandonen el barri dels Magraners als afores de Lleida.

[00:14:34]

Tots els Mossos disponibles es posen a buscar els dos fugitius però ells dormen de dia i caminen de nit i es fan fonedís. Els Mossos vigilen durant vuit dies una caseta mig abandonada que el pare de Brito té a Santa Maria del Camí a mig camí entre Lleida i Barcelona. A la caseta hi ha quatre motxilles amb menjar i material d'acampada. Però els fugitius no apareixen. La perillositat dels fugats i que ja hagin passat vuit dies sense tenir cap resultat posen els Mossos a l'ull de la crítica política i mediàtica.

[00:15:04]

El 23 d'octubre nou dies després de la fugida un confident dóna informació important als Mossos. Els diu que un tal Antonio Pavón està ajudant els fugitius i els dóna els números de telèfon del mateix Pavón i el que porten picadors. Els Mossos fan un seguiment dels telèfons des de la Seu que hi ha a la cantonada dels carrers àvila i Bolívia de Barcelona i envien un equip de vigilància al davant de la casa de Pavón. Els policies s'amaguen en una aula d'una escola que hi ha davant de casa de Pavón.

[00:15:33]

Han detectat que Brito i pica picadors s'amaguen a Collserola però no saben en quin lloc concret els que s'amaguen a l'escola han de poder fer un seguiment. Pavón confien que faci el viatge a Collserola per portar subministres als fugitius. Però Pavón fa servir diferents cotxes i a més envia altres persones a fer viatges a Collserola. Mentrestant diverses informacions fan mobilitzar els Mossos. Així ho va publicar la periodista Mònica Navarro.

[00:16:04]

El 26 d'octubre decenas de agentes de los Mossos d'Esquadra tomarán literalmente a las dependencias d'una conocida empresa de seguridad de Lleida así como los accesos de varias superficies comerciales de la misma localidad. Por qué los agentes trabajan con indicios informaciones que apuntaven que los dos tipos querían assaltar en Lleida un furgó blindat de traslado de capitales Brito hípica. No apareixen el 26 d'octubre però uns dies més tard el 30 d'octubre la policia deté David Brito germà de Manuel com a possible còmplice en la fugida.

[00:16:41]

Saben que David va estar amb picadors els dies previs al tiroteig i tenen sospites que ha estat ell qui ha comprat part del material de supervivència que s'ha trobat a les motxilles de Santa Maria del Camí. De fet quan el detenen li troben a sobre tiquets de la compra d'aquests materials. Tot i així no entra en gran cosa. El detingut és un treballador és un treballador normal i corrent que l'únic que ha rebut ha sigut un encàrrec un encàrrec per portar uns paquets a casa de son pare de tenir David Brito.

[00:17:15]

No ha servit de res. Era un simple missatger van haver de passar uns dies perquè la vigilància de Pavón donés nous resultats. El que sentireu a continuació és un fragment d'un article sobre el cas escrit per Joaquim Estrada i publicat a la revista interna dels Mossos d'Esquadra el dia 1 de novembre. S'havia interceptat una conversa de Pavón amb els dos escapolit en la qual parlava d'una persona un narcotraficant al qual havien de segrestar el fill. La frase textual era yo lo Marco i luego os lo dejo insuportable.

[00:17:45]

Conjuntament amb la Guàrdia Civil es va analitzar la conversa i la descripció del lloc i per les comprovacions que es van fer es va determinar que podia ser Sant Pere de Ribes la pista del narcotraficant es confirma. Recordeu que el primer indici el trobem els investigadors a les cartes en codi que s'enviaven l'un a l'altre quan eren a la presó. Més tard el confident també corrobora la història tot i que no té ni idea del quan ni el com ni el qui. Finalment gràcies a les escoltes telefòniques els investigadors creuen que tot comença a quadrar tot i que la conversa és en codi.

[00:18:22]

Els Mossos dedueixen que la idea és que Pavón els mostri l'objectiu i que després Brito i Pichot portin a terme la resta del pla segrestar el fill del traficant després d'un partit de futbol que tindrà lloc el 3 de novembre. Queden dos dies perquè això passi així que no hi ha temps per perdre. Nosaltres sense capellà agafem la Guàrdia Civil d'allà. Jo anava la Guàrdia Civil d'aquí de la comandància i ens posarem en contacte amb la Guàrdia Civil d'allà quan veien arribar el grupo segundo.

[00:18:53]

Allà tothom havíem narcotraficants que tingueu per aquí. Este domingo el grupo segundo que fa referència al sots inspector Toni Domenech és la unitat de la Guàrdia Civil especialitzada en Delinqüència Organitzada i col·labora amb els Mossos. La cooperació entre els dos cossos dóna fruits ràpidament i en menys de 48 hores organitzen un dispositiu per vigilar el partit de futbol del fill del traficant i Brito i picadors i quan es presentin però just la nit abans hi ha un incident que ningú s'esperi. Nosaltres teníem tot el dispositiu preparat en guàrdia civil per anar a protegir el narcotraficant de Sant Pere de Ribes i el seu fill que tenim aquell dispositiu.

[00:19:39]

Tothom se'n va anar a dormir perquè les quatre del matí marxaven cap a baix. Què va passar que va entrar una trucada a buscar és a dir els Mossos intercepta una trucada en què pica demanava a Pavón que els vagi a buscar a Collserola tan de pressa com poden. Domènech i els seus es posen en moviment allà qui quedava relegat. I aquests tres caps van pujar cap a Collserola. Al final de tot de Collserola hi ha una curva i nosaltres vam parar allà.

[00:20:10]

Total que dóna la casualitat que l'Antoni Pavón i els grups aparquen costat. El relat dels moments foscos de la nostra societat. El col·legi Carles Porta. Els policies no saben la ubicació exacta de la trobada. De fet els fugitius continuen parlant per telèfon amb Pavón i amorós per tal de trobar se a més a més ho continuen fent en codi. Per això els agents busquen un punt per on creuen que passarà el cotxe i esperen. Però resulta que el lloc que han escollit per vigilar és exactament el que han triat els delinqüents per trobar se de cop i volta.

[00:21:07]

Pavón i Uroz detenen el cotxe a pocs metres del cotxe del sotsinspector Domènech a tocar dels matolls que hi ha al marge de la carretera. Domènech i els pocs agents que ha aconseguit reunir aquestes hores de la nit es troben cara a cara amb els delinqüents.

[00:21:24]

Ho tenien tot i a davant tenia un altre cotxe amb dues persones més clar. Nosaltres estem a la llum. Estem a la vista si se'n donen compte que són policies fregida a tiros automàticament perquè ells estaven al costat però la foscor o si ens estaven dominant ens estaven veient. Quan faig una altra cosa per baixar del cotxe me'n vaig amb un l'altre cotxe a la brasa amb un home i estic aquí vinga fotem el camp d'aquí i marxem 100 metres més avall.

[00:21:51]

Saben que Brito i picadors no tenen problema per disparar contra la policia i el més probable és que Pavón i Uroz també vagin armats marxen per evitar el tiroteig i tornen a parar una mica més avall per continuar vigilant.

[00:22:04]

Però altre cop tot es precipita automàticament a parar a cent metres més avall. Passa el cotxe 220 i una bala veiem dues persones. Jo no ho sé però pràcticament sí que ho sé ho sé per a posteriori em van anar a casa pero jo no podia entrar allà perquè no tenia la certesa perquè quan van baixar vaig veure dos caps suposo que ajupit. Llavors bé van deixar ho passar perquè l'endemà teníem el dispositiu per caçar lo.

[00:22:35]

En aquell moment de la nit els Mossos no saben qui va dins del cotxe i no es poden arriscar a seguir un vehicle a 220 quilòmetres per hora. Aquella velocitat tenen por de ser descoberts i perdre el Pavón l'única via que tenen per accedir als fugitius així que decideixen esperar l'endemà el dia del partit de futbol després de l'incident dormen un parell d'hores i es presenten a Sant Pere de Ribes. La idea és no cridar l'atenció perquè Brito i Piqué no desconfien i s'apropin al parany.

[00:23:06]

Però com es fa realment perquè desenes de policies passin desapercebuts en un dispositiu de vigilància com aquest que és el més antic del món.

[00:23:14]

En aquest bloc perquè perquè un camp de futbol 12 equips ha jugat 600 de cotxes i després moure per aquelles poblacions costaneres a part de que està ple de guiris el capital no pinta que aquí el que ja estava era de veritat. Tipus de vehicles era un diumenge que feia bo feia calor i tothom estava fora en aquest cas però hi ha una dificultat afegida l'esquer de què disposen els Mossos i la Guàrdia Civil per fer caure els fugitius. és també un delinqüent. és probable que no vulgui col·laborar amb la policia.

[00:23:48]

Així que els agents no només han de camuflar se perquè no els vegin els agressors sinó perquè tampoc no els detectin els que han de ser les víctimes ni se'n va encara que tenia dotze cotxes. Ni ell ni el seu fill. Però allà aquell diumenge era de cotxes perquè hi havien 12 cotxes agafant tot al domicili. Jo tenia 3 cotxes amb la Guàrdia Civil hi teníem 3 o 4 amics els que es van afegir de la Guàrdia Civil que estaven de festa tots volien participar amb el seu cotxe particular.

[00:24:18]

Hi havien 12 cotxes. Ja t'ho dic jo un diumenge assolellat de principis de novembre. Els veïns de Sant Pere de Ribes pocs s'imaginen que formen part sense saber ho d'una mena de teatret que en qualsevol moment es pot convertir en tragèdia. Mossos i guàrdies civils estan preparats per al que calgui. La mateixa multitud que fa que els policies passin desapercebuts augmenta el perill potencial de la situació. Si hi ha un tiroteig enmig de tota aquesta gentada pot ser una catàstrofe.

[00:24:48]

Però passen les hores i Brito i pica no es presenten. Un cop es fa tot el desplegament el nen juga al pare d'un nen. El nen se l'emporta cap a casa i ja està a casa però allà no va aparèixer ningú. Suposo que es van tirar enrere i va agafar por. No ho sé. No sé què és el que va passar perquè després ja no va tenir importància. és la segona vegada que Brito i pica no apareixen a les declaracions d'un i de l'altre.

[00:25:18]

No hi ha rastre de Sant Pere de Ribes però sí que citen altres plans de robatoris contra narcotraficants. Tenien tres anys a casa i pusieron hasta tres robos que tenia pla. N'hi ha dos que escolta és una de les que estava plena. Era una persona que vivia per l'Hospitalet que de les. Era otro narcotraficant de Martorell que además era confident de la Guàrdia Civil. Era algun narcotraficant desafiador de la família o Viña Galícia. Una vez hubiesen hecho el golpe de Galicia El objetivo final de él y de Manuel era marxar a Sudamérica.

[00:25:54]

Un apunt la família Viña a la qual es refereixen a la declaració és un dels clans del narcotràfic més poderosos que hi ha a Espanya en aquell moment. D'altra banda sobre el traficant de l'Hospitalet Brito diu alguna cosa més a la seva declaració. De fet no és a l'Hospitalet però està molt a prop que Mientras estuvieron en Collserola Antonio Pavón volvía a poner el robo de Bellvitge e incluso un sábado por la noche llegaron a Bellvitge para ver la casa si señor i El señor que iban a robar estuvieron viendo la casa pero él no li llegaron a ver regresar a Collserola.

[00:26:30]

Tot aquest desplegament a Sant Pere de Ribes es va fer el dia 4 de novembre. Havien passat exactament 21 dies des del tiroteig a l'Arnau de Vilanova de Lleida.

[00:26:43]

Després d'uns quants girs de guió i avanços importants en la investigació la sensació que tenen els investigadors molt a pesar seu és que la resolució del cas encara està lluny i els agents són conscients que han tingut els fugitius a tocar en més d'una ocasió i no saben quan es presentaran la propera oportunitat. La por. Des del primer dia és que si bé cinc més són. I això és precisament el que acabarà passant. Però no ens avancem als esdeveniments abans de continuar.

[00:27:12]

Repassem la cronologia dels últims fets dels moviments dels fugitius. Mentrestant a Collserola el dia 19 d'octubre Antonio Pavón el principal col·laborador de Brito i picadors té els deixa en un punt indeterminat de la serra de Collserola perquè s'amaguin allà. Abans els ha subministrat alguns estris de supervivència. De totes maneres els dos fugitius viuen a la muntanya en condicions molt dures i van canviant de amagatall per dificultar la feina de la policia. Els investigadors de la Unitat de Delictes contra les persones treuen tot el profit que poden les informacions que els dóna un confident que s'ha presentat voluntari per treballar amb ells.

[00:27:50]

Els dies passen sense resultats. A més se sap que hi ha hagut operacions fallides per intentar detenir els fugitius. Augmenta la pressió mediàtica i política i s'incrementa el dubte cap a la capacitat dels Mossos de solucionar el cas. Gràcies a la intervenció del telèfon de picat hoste i el seguiment i vigilància de Pavón comencen a sorgir pistes que semblen sòlides. El dia 1 de novembre salten totes les alarmes quan escolten una conversa en què Pavón parla amb els pròfugs sobre el segrest del fill d'un traficant en dos dies.

[00:28:23]

Els Mossos i la Guàrdia Civil han de muntar un dispositiu per protegir el nen i s'ha Brito i pica tots. Després del desplegament a Sant Pere de Ribes els fugitius no s'hi presenten. Ja fa setze dies que Brito i pica tots tres són a Collserola. Viuen pràcticament al ras. S'alimenten del Cap Bon i els seus companys els porten de tant en tant suporten com poden el fred i la pluja esperant el moment idoni per donar el seu gran cop i fugir del país amb un munt de diners.

[00:28:55]

Brito compleix una condemna llarga per homicidi. No estranya ningú que hagi volgut fugir de la presó però Francisco Javier Urpí que estava a punt d'acabar la seva condemna per robatori li quedaven pocs mesos de presó. Ningú s'explica que hagi participat en la fugida i a més disparant i ferint greument dos mossos d'esquadra. Els investigadors no paren d'analitzar les cartes que s'enviaven entre ells i estudien el seu passat i els seus entorns. Piqué té la sida i això fa ballar el cap a molta gent.

[00:29:33]

Fa pensar que potser ha decidit fer una última bogeria però qui l'ha tractat de prop li costa d'entendre què no té un historial violent. Es comença a publicar de tot la operación policial per localitzar els dos jugadors sigue sin dar resultar després les intenses pesquisas al parecer aunque no se descarta ninguna hipótesis. Los investigadores señalan que el motivo de la colaboración entre els dos reclusos per a la fuga podría ser incluso una relación afectiva entre ambos. El sotsinspector Domènech té la seva pròpia teoria de per què Piqué va fer el que va fer va deixar influenciar.

[00:30:12]

Jo no sé si per la malícia o realment no sé si pensar que Manel Brito potser era capaç de crear adeptes però la veritat és que la intenció del Manel Benito a part de ser un eixelebrat era que el traguessin de la presó i es va acostar perquè el. Per això jo tu i jo tu i jo sabem Rambo sempre ens farem i l'altre qui era orfe d'estima ni familiar ni amical puix es va deixar convèncer Piqué Tolstoi provenia d'una família humil d'Astúries i sentir que els havia fallat una vegada rere l'altra.

[00:30:55]

Aparentment Brito el valorava i el tractava amb estima. Una de les poques cartes que es conserven de Brito cap a Piqué reforcen la idea que el primer exercir una mena de lideratge espiritual sobre el segon. Sabes lo suficiente para adquirir un buen nivel recuerda de l'alumne estar preparado aparece el maestro millor ni nadie te lo que tu ya sabes hasta el momento yo he sido tu guia eres tú mismo quien tiene que ha evolucionat per buscar noves tècniques va ser mejor repite repite hasta la sacietat i recuerda lo más sencillo es lo más efectivo practicar todas les portades los punts les escates i el movimiento sino ideal adaptable a tu cuerpo.

[00:31:37]

El karate i el taekwondo passa de la rígida i es passa de pensar no bloques tu mente ni tu cuerpo ànima i espero que me supere mucho. Este será el mejor regal que espero de ti. Una altra dada interessant sobre la personalitat de picadors és la dona i la Maica Navarro tot i que més que no ajuden a entendre el que va fer potser fa l'explicació encara més complexa. Alpicat ho té. Era un home que escrivia d'una manera molt precisa amb una cal·ligrafia era un gran lector i era escriure un gran lector un gran pintor motiu de la seva cel·la estava plena de llibres.

[00:32:12]

Ella em deia que hi havia més llibres en la seva cel·la que la biblioteca de Ponent. No només això sinó que segons consta a les diligències de la Policia Víctor estava estudiant ciències químiques després d'haver aprovat l'accés a la universitat. No obstant ara apicultors es troben lluny dels seus llibres i les seues pintures. Però tornem a Collserola. Som a 13 de novembre i la policia no ha tornat a tenir notícies dels dos fugitius. Després de l'incident amb el cotxe del dia 3 ja ha passat un mes des de la fugida.

[00:32:49]

El tema havia anat creixent d'una manera que bé si es resoldria i com es resoldria també a dins el cos i a dins de la Generalitat perquè era un problema ja que havia transcendit el departament on el president hi estava sobre on hi havia un interès molt alt molt alt hi havia una pressió molt alta. Clar això també hi havia dubtes. També hi havia dubtes i sobretot en el com. Com es resoldria si hi hauria més víctimes. Aquelles preocupacions que havien arribat fins al president de la Generalitat que en aquell moment eren Jordi Pujol no anaven gens encaminades.

[00:33:27]

No va trigar a passar el que tothom tenia por que passés. Ells estan molt cansats en aquells moments porten molts dies amagats. Se n'adonen que la recerca és brutal i que hi ha una atenció mediàtica increïble sap bé s'espanten els col·laboradors es traeixen i de fet tenen molta por que ser traïts perquè a més a més tenen por que puguin cometre algun confident de la policia cobri per perdonar la seva localització i volen marxar.

[00:34:01]

Brito i picadors se senten més acorralats que mai. El mateix picadors dóna la seva versió d'aquell 13 de novembre.

[00:34:14]

El frío era intenso la primera tormenta había pasado se avecina la segunda para el miércoles según las noticias nuestros colaboradores havien subido a canviar el so a través del mòbil. Era el cuarto estaba muy nervioso por lo visto los mossos estaven encima de ellos. Pavón i els seus ja saben que la policia els va al darrere i per això fa dies que són molt més discrets. Continuem escoltant el relat de Javier que subieron comida whisky hachís en abundància se decidió que hasta la fecha de hacer los trabajos a finales de mes deberíamos de cortar el contacto Brito yo hablamos de dónde pasar ese tiempo y decidimos si no sou nous refugis de muntanya en Berga se necesitaba un vehículo había hecho ya varias incursions en la ciudad a realizar compres pero passar unes hores busquen del vehículo adecuado era más complicado y más teniendo que ir los dos ahora le tocaba trabajar también para coger gran parte de las cosas en dos bolsas grandes dos motxilles saco si tienda escondidos cerca de la carretera i empezamos a caminar dirección Cerdanyola paral·lels a la carretera por la montaña.

[00:35:32]

A més a més un detall que no explica èpica tot i que consten les declaracions que va fer a la policia és que cap dels dos sap fer el pont a un cotxe per engegar lo és a dir necessiten un cotxe amb les claus posades o que ja estigui en marxa a plena sabíamos Mandado i c divisor un vehículo Brito se aproxima al seu i el ruido del motor encendido i les grosses apagades i un ruido de fondo me llama i me dice ya tenemos coche vacío i collades.

[00:36:00]

El dueño parece estar fora aplicando. Nos ponemos los passamuntanyes sacar muscular me quita el seguro y acercar rodeado el vehículo Brito a mi izquierda se acercan a la Puerta del conductor. Vamos entrando de pie sin assetjar nos. Con la certeza de que no se veía Nadie dentro me acercó a la Puerta del conductor para abrir la i entrar está cerrada. Le dicho a Brito i és aleshores quan es desencadena la tragèdia.

[00:36:34]

De repente veo que alguien passa de atrás adelante com un rayo diciendo hòstia sal le digo.

[00:36:40]

Ara sentirem el mateix Brito durant el judici explicant què va passar.

[00:36:47]

Jo li he dit que senyal d'alarma me dijo lo mismo. Suposo que molts altres instintivament han disparat per allò que vostè té el carregador del revòlver el tambor del revòlver de Brito té sis bales dispara sis cops a través de la finestreta del conductor al seu costat.

[00:37:15]

Tots té a la mà on dur la pistola jo realizó un disparo a l'aire pero ni siquiera se Hacia dónde la duda que come por dentro cuando al día siguiente comprova el carregador hi faltava una bala. No sabia hacia dónde había ido ni por qué la inèrcia ni apretar el Castillo ja que mi brazo estaba separados del cuerpo sin apuntar. El cotxe sigui en marxa altres alumbrado nous cònsols luxes i estrella al lado de la cuneta. Miro a mi izquierda hi ha un està apuntant Llorito no me lo puedo creer.

[00:37:48]

Miro sus ojos si no lo reconoce. El whisky Kiss Me han bajado los pies i no com a mi cara fría Un debajo del passamuntanyes rápido asiento del conductor pero no puedo abrir la puerta pega con l'aparell part de la muntanya. Passo por el otro lado. Entonces veo en el asiento de atrás una xica una noia despullada. Té poc més de vint anys. Acabo de veure com dos homes amb les cares tapades amb passamuntanyes apareixen del no res i disparen el seu xicot abre le dicho ella Brito entre i intenta que el chico salga no puede abrir la puerta derecha de delante i entre los dos sacar mos por una mano.

[00:38:29]

Su imagen no se negó nunca y se repite de forma constante martiri. Lo dejamos lo más a la vista posible al lado de la carretera. En aquell moment ni l'un ni l'altre es paren a mirar si el noi està viu o mort. Més Adelante i Brito altres. El cotxe va mal a penes va bien el cambio i cuesta sacar lo Saco lo llevo hacia dónde estaba en las bolsas Paro i Brito sale por las cosas. Miro atrás si ve de la xica que me pide la ropa tiro toda detrás todo lo que veo por allí le digo que esté tranquila que la dejamos cerca de lli no le pasa nada que solo queremos el coche.

[00:39:07]

La fatalitat la mala sort o digueu li com vulgueu l'ha dut al lloc equivocat en el moment equivocat. Ella i el seu xicot s'han creuat amb dos perillosos criminals en el dia i l'hora en què se senten més desesperats. Tota la violència continguda durant els 31 dies que fa que fugen ha esclatat en pocs segons picadors i condueix el cotxe per una estreta carretera de muntanya. Brito s'ha assegut al darrere i està tornant a carregar de bales el tambor del seu revòlver.

[00:39:37]

Els trets contra el noi també han foradat el motor del cotxe. Tan bon punt es para el motor Víctor té baixa i obre el porta equipatges per treure tot el que hi ha deixat. Se n'adona que hi ha massa coses i només agafen la tenda de campanya sacs i dues motxilles. Crida Brito perquè es doni pressa. Els dos comencen a caminar deixant la noia dins del cotxe. Damos unos metros grito me dice. No podemos dejar de ahí lo dirà i no es casaren enseguida vale.

[00:40:08]

Le digo por ella. Al final de ese camino ya te diré dónde unes brides le dejarse el cuchillo pequeño i Las quita más tarde abriendo camino al fondo se ve una casa grande como un castillo la casa grande como un castillo.

[00:40:23]

El castell de Sant Marçal entre Cerdanyola i Sant Cugat a cinc quilòmetres d'on han trobat a la parella Brito va buscar la noia en el cotxe i torna. Els tres es dirigeixen cap al castell caminant a mesura que s'apropen a Cerdanyola augmenta el trànsit passen cotxes i volia haciendo cuerpo en la cuneta de la veritat quan una xica van abraçar dos como una pareja dissimulant supongo. Ella lleva un abric o marrón a ratos delante y a ratos detrás. Els cotxes passen rodea la casa i veu una fila de árboles bajos aquí le digo con ellas veritats en las muñecas i un al pie lo hace mientras yo le pongo una cinta en la boca.

[00:41:02]

Ella se la quita dice que le molesta le digo vale pero no garites i no és una hora paraules no te pasa nada bonito dice que no puede ponerse en el pie. Le digo que se ponga en la rama de un árbol mientras yo voy a ver la zona de huida le digo que se deprisa Brito i pica que se separen. Pica Adelante per avaluar les possibilitats de fugida que tenen a partir d'ara recorda que el terreno salta. Lo miro todo. és impossible de travessar esas carreteres el fondo se ve la luz del Tibidabo és l'única salida possible volver a la montaña me siento i espero formando.

[00:41:42]

Totes aquestes descripcions que estem sentint les traiem d'una carta que va escriure Javier picadors quan va acabar tot. Una carta titulada El port que dóna tots els detalls que se'n donen compte que després del que ha passat han de canviar de plans i travessar la muntanya un altre cop en direcció al Tibidabo abans d'arribar al parc d'atraccions i a l'ermita de Sant Medir un dels amagatalls que ja havien utilitzat picadors per el seu company que estaven lligant la noia en un arbre. Però passa el temps i Brito no torna a Viena i empieza a preocupar me dejo les coses si vuelvo però allà m'ho dos tres veces hasta que contestar me acerca a un árbol detrás del PIE sentada que haces de nada me dice la miro a ella i me pregunto más bien si me 17 vuelvo a repetir lo.

[00:42:35]

Seguro que estás bien. Sí Sí vale de no ser una hora. Le digo. Piqué té sospites que alguna cosa ha passat mentre ell no hi eren. Nos vamos. Le pregunto a Brito por qué tardava tanto que hacía. Me dice que solo tocar la Olèrdola un poco que hacía mucho tiempo como puedes pensar en eso después de lo que ha pasado. No se li perdona. No volverá a pasar me dice. La próxima vez que se te ocurra algo así te mataré.

[00:43:04]

Hermano le dijo. A partir d'aquest moment es comença a obrir una esquerda en la relació entre els dos fugitius. Desde ese momento dejamos de hablar nos como hermanos y todavía ha cambiado todo había quedado reducido a Días éramos muertos en vida. L'amistat que havia estat el principal motor de la fugida s'ha trencat de cop per picadors. Però ha de continuar endavant si no vol que els enxampa Seguimos por el camino i no ocultar. Molta gent està farta d'esperar què passarà amb los controles de policía hacia las dos de la mañana empezamos s'han d'agafar senderi.

[00:43:41]

Poc després que hagin començat a caminar la noia s'ha alliberat un guarda del castell de Sant Marçal avisó a la comissaria de Cerdanyola que una joven pedía auxilio porque había matado al seu nòvio la xica apareció en medio desnudo i con una mordassa en la boca explicó que los agressors l'havien atado a un árbol que ya había conseguido saltar se gritar que havien matado al seu nòvio lo havien Tirado per un terraplè. La jove denuncia que los mismos individuos que havien matat el jovent abusar sexualment d'ella Brito confiï que picadors no descobreixi mai el que ha passat amb la noia després de caminar tota la nit aconsegueixen arribar a Sant Medir.

[00:44:22]

Són vuit quilòmetres i mig des del castell de Sant Marçal però la foscor el cansament i la precaució per no topar se amb la policia els han fet anar molt lents prop de l'ermita. Planten el que els queda de la tenda de campanya. No tenen ni idea de què passarà a partir d'ara. Estan atrapats Pavón i la resta de col·laboradors i els han dit que no tornaran a la muntanya. A més saben que després de l'assassinat la vigilància de la policia serà més intensa i faran molt difícil moure's per Collserola.

[00:44:51]

Mentre els dos fugitius se senten més acorralats que mai. La història està a punt de donar un nou gir al Camí Vell de Sant Iscle on van assassinar el noi escoltem la periodista Maica Navarro explicant què va passar. Parli de l'equip de guàrdia d'homicidis sense concretar de quin cost es refereix al Cos Nacional de Policia que és qui va rebre el primer avís de la violació i la mort del noi senyors que estan fent un passeig per Collserola trobant el cadàver d'aquest jove i s'ha s'activa la Guàrdia d'homicidis d'aquell dia un guàrdia que estava al grup perquè era cap de setmana quan era un cap de setmana que troben és un equip de guàrdia d'homicidis es desplacen a la muntanya i amb el cap a terra i quan li donen la volta la gent que està de guàrdia identifica el mort com el seu cosí germà.

[00:45:56]

Ara li demanarem una reflexió al nostre antropòleg aclaria Pujol. El cinema en general les fugues de la presó ens generen simpatia. No creus. Suposo que sempre és perquè es busqui un punt de partida en què els fugitius són gent empresonada injustament. I la fugida és com un acte de justícia. Però en el cas de Brito i pica tots són dolents fent de dolents. Sí ho estic estic molt d'acord que tots tenim aquesta imatge tots i totes. Aquesta imatge de la presó i de la fuga de la fuga del traç paradigmàtica com un acte de compensació o de justícia poètica de persones en general homes que han estat empresonats injustament i que tota aquesta quantitat d'injustícia que se'ls ha carregat a sobre els dóna la força amb una cullereta obrir un túnel i escapar se.

[00:46:48]

Això és així. Ara bé les fulles reals de les presons no són ni tan poètiques ni tan boniques ni té res a veure amb tot això de les pel·lícules. és més quan ha quan n'hi ha hagut i ara penso més aviat en paraules d'aquests clixé imatges CRISI DE PENALS colombians. Aquests motins d'aquestes fugues sempre que n'hi ha alguna. Gairebé sempre que n'hi ha alguna. Escoltem moren funcionaris foc llum destrucció per fugar se de la presó. En el cas del Grito i el picadors també s'ha de dir que ells no fugen de la presó.

[00:47:24]

Ells aprofiten un moment que han portat el Brito a curar se unes ferides que s'ha lesionat. Llavors apareix el picador i l'ajuda entre els dos foten quatre tiros i se'n van. No és ben bé una flor d'una presó. Sí que és veritat que són dolents fent de dolents. I en aquest sentit és veritat que un cop condemnat a 30 anys em sembla que és el cas. La presó és a dins de la presó. Està demostrat que tornes encara més dolent i això és una fuga endavant.

[00:47:57]

Això ja no és una fuga de la presó sinó una manera de viure. Endavant endavant endavant a tota costa atropellant Mossos matant gent sortit de la presó pel que sigui. Però jo no diria que són dolents com volent sinó que ja no poden fer res més. No poden deixar de ser el que són i la presó converteix la gent una mica dolenta diguem ho així en dolenta del tot. Una actitud així no paren sola necessites separada una actitud et refereixes voluntària a l'escalada de violència que viuen Brito hípica Costa que es deia que aquesta cosa no mira enrere de fugida endavant però fugida endavant tan simbòlica com real.

[00:48:45]

Un cop t'està perseguint tothom un cop has aconseguit fugar i pel camí a més a més perquè és una situació de molta tensió descarregat per exemple en comptes d'aturar se i jo diria que és el contrari i és que no mires enrere i va estirar Tirant tirant fins que et la policia o ho estampes tot sol. Però ja no hi ha marxa enrere. En aquests casos són les grans fugues que després el cinema ha polititzat i romanticisme. Però els que som així no hi ha marxa enrere.

[00:49:30]

La ràbia i la indignació del Cos Nacional de Policia es disparen si la competència dels Mossos estava en dubte. Ara ja es parla directament d'incompetència i la fugida de Brito i picadors ha creuat totes les línies vermelles i encara no s'ha acabat. Però ho explicarem el mateix capítol tornem tan aviat com puguem. Crim. Muntatge musical. Sergi Cutillas documentació guió i entrevistes. Lídia Orriols. Adaptació i direcció artística. Dolors Martínez. Narració guió i direcció Carles Porta amb les veus de Catalunya Ràdio.

[00:50:29]

August Marc August Font que va fer estudis per reformar el format tu no ets com ara és. La. Som aquí tothom sap qui el posar sucre. Segons Puig Esther Jaumà no els fronts són excepcions són alguns fer tertúlia hem sortit de fumar cap. Ell va decidir no fer ho. és un de trobar. Els caps de setmana de forma de formar part dels pirates i corsaris són com tu així els grups d'esplai. Es va iniciar al costat mateix però és que.