Brito i Picatoste: Fugir a qualsevol preu (capítol 3)
Crims- 1,901 views
- 27 Aug 2020
Brito i Picatoste sembla un títol de pel·lícula. La seva història, també. L'un, condemnat per homicidi, i l'altre, un lladre amb sida i amb poca autoestima. Fereixen greument dos mossos a Lleida per escapolir-se de la presó. S'amaguen durant gairebé un mes a la serra de Collserola ajudats per delinqüents comuns. El temps, que passa sense novetats positives per a ells, i la por de ser detinguts els empeny a fugir, a qualsevol preu. Tornen a disparar, i tenyeixen de sang, encara més, els seus camins. Pararan? Els faran parar?
Guió: Enric Álvarez.
Primera emissió, 20 de juliol de 2019.
Tot el que sentireu en aquest programa ha passat els fets els noms i els llocs són reals. Alguns diàlegs estan dramatitzades però el seu contingut consta en documents o surt de testimonis que eren al lloc dels fets. En algunes descripcions aquest programa podria ferir sensibilitats. Relaten crims reals la realitat i la mort no entenen de sensibilitats. En el capítol anterior dos assassins fora de control les forces de seguretat de Catalunya han declarat l'alerta màxima i han iniciat el que en l'argot policial es qualifica com a casa de l'home.
La recerca de Manuel Brito i Francisco Javier T. és una prioritat absoluta de Mossos d'Esquadra Policia i Guàrdia Civil perquè tem que la seva carrera sagnant no hagi acabat encara i que puguin causar més víctimes. Dos presos del Centre Penitenciari de Ponent Manuel Brito i Javier ficat O.C s'escapen aprofitant un trasllat a l'hospital. En la fugida apareixen dos mossos d'esquadra i després desapareixen al cap de vuit dies un confident explica la policia que els fugitius han aconseguit arribar a la serra de Collserola a Barcelona gràcies a un tal l'Antonio Pavón que els ha estat ajudant des del principi.
Tenen diversos plans per aconseguir molts diners. Un d'ells és segrestar el fill d'un narcotraficant que viu a Sant Pere de Ribes. Els Mossos munten un gran dispositiu per protegir el nen i detenir els fugitius però Brito i picadors no s'hi presenten. Els col·laboradors de Brito i picadors sospiten que la policia els va al darrere. Tenen por de ser detinguts i tenen la comunicació fins que la cosa es relaxi. Benito i picadors decideixen abandonar Collserola pel seu compte i busquen un cotxe per anar fins a un refugi a prop de Berga on troben el Camí Vell de Sant Iscle a prop de Cerdanyola.
Creuen que està abandonat. S'hi apropen quan intenten entrar i s'adonen que a dins hi ha una parella que espantats pels dos delinqüents intenten fugir perquè no s'escapin. Brito Bull del carregador del seu revòlver sobre el noi deixen el cos a la cuneta sense saber si continua viu i pugen el vehicle al seient del darrere. Encara hi ha la noia despullada i molt espantada. Brito s'asseu al seu costat i té el seient del conductor. Arrenca el motor no tenen ni idea de quin serà el seu proper.
Hola sóc Carles Porta. Gràcies per escoltar nos. Brito i pica tots tres sembla un títol de pel·lícula. La seua història també l'han condemnat per homicidi i l'altre un lladre amb sida i amb poca autoestima fereixen greument dos mossos a Lleida per escapolir se de la presó s'amaguen durant gairebé un mes a la serra de Collserola ajudats per delinqüents comuns. El temps que passa sense novetats positives per a ells i la por de ser detinguts els empeny a fugir a qualsevol preu i tornen a disparar tenyint de sang encara més els seus camins pararan els faran parar intentarem posar llum a la foscor.
Comencem. L'exèrcit. Així el principal grup que organitza la mesquita i dues xerrades. Crims. Per això començaré dient que. El relat dels moments foscos de la nostra societat.
En Carles Porta el camí que en català és una petita carretera de muntanya uneix el Parc de la riera de Cerdanyola amb la finca de Can Catà on hi ha una masia del segle XVIII molt ben conservada. és un dels camins més recomanats per recórrer en bicicleta si un s'endinsa a Collserola des de la zona del Vallès un racó idíl·lic envoltat de natura frondosa on de nit no hi passa gaire gent. I és en aquesta zona on han abandonat el cadàver del noi a qui han disparat el policia nacional que fa la inspecció ocular de l'escenari del crim li dóna la volta al cos del noi.
I casualitats tràgiques de la vida és el seu cosí Sergio Martínez Moré de 23 anys. Aquesta coincidència complica encara més el cas. A partir d'aquell moment el Cos Nacional de Policia i el Grup d'Homicidis especialment agafen el seu cas. Els familiars d'un d'ells ha estat assassinat per dos tirs que se li havien escapat als Mossos i que 33 dies després o 31 dies després els Mossos no aconseguien detenir recordeu que en aquell moment l'any 2001 els Mossos encara no han estat desplegats a Barcelona.
és per això que el grup d'homicidis del Cos Nacional de Policia pot reclamar el cas com a seu. Poc després que la Policia Nacional trobi el cadàver del noi que aleshores era a la seu central dels Mossos al carrer Bolívia cantonada amb el carrer àvila el cap de l'equip d'investigadors dels Mossos que porten el cas el sots inspector Toni Domènech topa amb la notícia on es van disparar quan baixi el súmmum de la pressió. Va ser quan un dia arribo a les set del matí i veig un teletip de la zona sic.
La sala és la Sala de Coordinació Policial de Catalunya dels diferents cossos policials i m'arriba un homicidi in Collserola. Dos individus van tirotejar un chico el conductor van violar la xicota i. Des del primer moment del sotsinspector Domènech té clar que ells són els homes que busca des de fa 32 dies tot i que voldria seguir el rastre d'aquesta nova pista de respectar la cadena de comandament i la burocràcia entre els diferents cossos policials és complicada. Automàticament els molt superiors determinen que com que el Cos Nacional de Policia no parlant fins a intentar fer un equip conjunt i intentar fer hi aquelles coses que els hi agrada tant als polítics i aleshores a totes les pressions que portin els Mossos en aquell moment se n'hi afegeix una de.
De fet no posen uniforme i posa tot el que. Tot el que hem fet tres telegrames fem tenim vigilància on es té el confident el otro a qui tingui. Ara anem a veure el Cos Nacional de Policia. Ens en anem a Via Laietana. Allà hi havia un bon professional del PP és el que portava els homicidis de Barcelona abans de ser mossos. Era un gran professional. No tinc res més a dir però ell era una banda. Que está muy bien.
Automàticament va agafar l'informe i això va fotre a la butxaca va dir Ara Auladell. Quan vam anar a parlar amb l'inspector i un inspector jefe va dir Bueno sí però sabéis que en vez de coordinar porque estamos acostumbrados a trabajar d'una manera diferente manera quan vam trobar la nostra i ya nos llamamos així com la Guàrdia Civil treballava conjuntament amb els Mossos des del principi del cas.
La Policia Nacional. La relació amb el Cos Nacional de Policia i Guàrdia Civil era bona. Mossos Policia Mossos Guàrdia Civil. Nosaltres hem fet hem intentat fer quan jo estava a les unitats centrals equips conjunts de mostreig i allà a àvila Bolívia quan venien els de la Nacional Vivent de la Guàrdia Civil allà on troba Terrassa. La cosa és que les disputes internes es converteixen en una competició.
Bé el dia següent la nacional tenia el col·legi nostro al domicili del poble on estaven sopant vigilant també fent. També ha fet pública la pràctica policial clar fins i tot al cotxe. Qui s'hi subministrava anar doblant. I ells volien que ells volien emportar se el gat a l'aigua. Ells volien triomfar perquè el xiquet mort era parent d'un policia i això es donava més i guanyar Mossos també és per donar més sentit en una escola de barri davant de casa del Pavón. Al pis hi havia els Mossos i el pis de sota.
La Policia Nacional però sí en molts àmbits la competència esperona. En aquell cas sembla que el joc no era massa net i per exemple la inspecció ocular el primer atestat sobre la mort a Collserola. No es trasllada a Mossos d'Esquadra fins molts dies després. Alguns periodistes teníem aquesta informació abans que els mateixos investigadors de Mossos d'Esquadra que perseguien haver típica TOs té el mateix temps que els agents competeixin a peu de carrer. La tensió es dispara en els despatxos dels alts càrrecs i el cas entra de ple en la dimensió de la política.
Situació que Carles Fernández aleshores cap de Comunicació dels Mossos va viure de manera molt directa i teníem un altre ingredient que és el conflicte competencial polític o institucional. Si jo hagués verbalitzat tot el que es deia en aquells moments internament les paraules haurien hagut de ser censurades en aquests micròfons perquè la relació molt tensa molt tensa el sentiment de traïció era molt tens molt temps.
Tots volen resoldre el cas detenir els fugitius però els Mossos consideren que s'hi juguen molt més allà ens hi amb alguna cosa més i era demostrar que un cas complicat també el podrien resoldre els Mossos. No era una qüestió d'humor sinó una qüestió de reputació. Una qüestió de credibilitat. I en aquest cas que va haver hi un abans i un després en la credibilitat del cos a cada nou gir que fa a la història. L'atenció activa d'una banda nova ara mateix pels Mossos.
La pressió està al màxim i no baixarà fins que enxampen els assassins. A més ho volen aconseguir abans que ho faci la Policia Nacional. Els investigadors han de fer esforços per mantenir el cap fred i no precipitar se. Després de l'atac contra la parella tornen a estar com estaven. Els fugitius han tornat a desaparèixer.
El fragment de l'article que sentireu el van escriure Ignacio d'Europa i Albert Gimeno per La Vanguardia Policia Nacional Mossos d'Esquadra Guàrdia Civil i policies locals del Vallés se mantienen en estado de màxima alerta para dar con los dos delincuentes que la tarde del martes metadona tiros al joven de 23 años i agredir sexualment su novia tras sorprender lo en una zona boscosa de Collserola. Los dos hombres son según la Policía Nacional Francisco Javier picadors de 34 años y Manuel Brito Navarro de 35 jugadors de la prisión de Ponent alrededor de un mes laleshores sergent Antoni Domènech té clar que detenir per interrogar lo no és una opció és la nostra força m'entén.
O sigui allò que hem de cuidar perquè perquè és l'únic contacte amb nosaltres que ens interessa en un principi que tots si nosaltres tenim algun risc i no tenim contacte amb aquell pagarà famosos els altres ja no ho tindrem. és contraproduent que està jugant bé el que d'alguna manera es juga de volant com els bons jugadors de pòquer. Els investigadors han de saber gestionar l'atenció i esperar a tenir la millor mà per fer l'aposta forta. Les batudes no s'aturen. Continuen atents per si els telèfons dels uns i dels altres s'activen vigilen Pavón amagats a l'escola que hi ha davant de casa seua.
La Policia Nacional fent el mateix al pis de sota i a pocs quilòmetres d'allà a prop d'una petita ermita a la banda de la serra de Collserola que pertany a Sant Cugat. Els dos fugitius continuen amagats. Han passat dos dies com ho duerme sólo escucha la radio i dijo que la lluvia en Papa me limpia disculpa continuamente con Brito el Serrat te digo que me deje solo escucha. Les notícies parlen d'un assassinat i algú se'n ropa interior. La imagen del xicot no había dejado de acusar tenía la esperanza de que saliera vivo i no fue así.
Aquestes són reflexions de Javier picadors que va deixar escrites quan va acabar tot. Som el 15 de novembre a Barcelona no para de ploure a bots i barrals i a ràfegues de vent de fins a 100 quilòmetres per hora. S'espera que el temporal s'allargui fins al dia 17. En aquell moment quan pica tos està sol i el remordiment se'l mengen per dins. Quan creu que res pot anar pitjor. El locutor que està parlant del seu cas a la ràdio el fa caure una mica més avall.
Parlàvem de violación de Piedra. No podia crear. Pensava en el que passaria ahora con mi familia i la badia.
Espere que Brito llegará l'esquerda que havia començat a obrir se entre els dos fugitius quan Brito va reconèixer haver trucat una mica la noia s'acaba de convertir en un abisme. Tot i no estar disposat a continuar fugint al costat d'un violador. Ja va dir li fa només dos dies que si torna a fer alguna cosa semblant el mataria.
Cuando llegó seguro de alarma i Da Ponte se quedó blanco le pregunte que ella insistia Lacy que cuando yo me fui a 15 minutos ja te digo armada o tocar lo poco o le la nada más. No paren de ploure amb molta intensitat durant uns instants. Brito veu el canó de la pistola de picadors davant els seus ulls. Tot pot acabar en mans de la persona que més l'estima. Durant aquests últims anys l'home que ha arriscat la seua vida per alliberar lo pica és al fons del pou el límit del que pot suportar.
Ho ha donat tot per algú que si és veritat el que diu la ràdio l'ha traït. Abans de prémer el gallet escolta la versió dels fets que li dóna Brito va fer l'arma.
Creia que el que feia la ràdio que me había matado a mi i a los niños que se había acabado todo los colaboradores no lo entendrien ni siquiera yo lo entenia. Parecía una pesadilla. I que ha de decidir entre creure el que li diu la ràdio i confia en el seu hermano. En aquell moment només picadors sap per què decideix excepte la versió de Brito. Durant el judici ho explica el mateix Piquet hoste. Val la pena escoltar lo per sentir amb quina seguretat parla d'aquell moment.
Si no recordo la batalla que té usted que se hace de verdad que era la història de la història a Barcelona.
Els investigadors dels Mossos segueixen atents al domicili de Pavón i les escoltes telefòniques. Passen les hores i ni una cosa ni l'altra dóna resultat. L'últim telèfon que els Mossos tenen d'èpica no ha tornat a activar se. No sabem si no l'està utilitzant per precaució si se li ha espatllat l'aparell o si està utilitzant una nova targeta amb un número diferent. Abans de continuar repassem aclarim i capítol la Lídia Orriols sola Carles Porta. Diumenge 14 d'octubre del 2001 a Lleida dos Mossos d'Esquadra traslladen Manuel Brito des del Centre Penitenciari Ponent fins a l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida.
El pres s'ha fet mal caient per unes escales i el metge dient guix al braç a causa del guix i els Mossos no poden emmanillar lo. Quan estan a punt de pujar al cotxe per tornar a la presó un home se'ls apropa i dispara contra els dos policies. El pistoler s'havia picat hoste intern també de la presó de Ponent fa nou dies que hauria d'haver tornat al centre d'un permís familiar. Durant aquest temps ha acabat de solucionar alguns detalls d'una fugida que portaven més d'un any planificant el tiroteig ha deixat els dos mossos malferits.
Un d'ells quedarà paraplègic. Els roben les armes pugen a un bebé i s'escapen a tota velocitat. La fugida en cotxe no dura gaire. Topen amb un control de policia en una de les sortides de Lleida aparquen en un carrer del barri dels Magraners i desapareixen camp a través. La policia els perd la pista. Els fugitius dormen de dia i caminen de nit pels horts que voregen la ciutat. L'única pista que troben els mossos és en una caseta propietat del pare de Brito a Santa Maria del Camí.
Allà hi ha quatre motxilles plenes de material de supervivència brides i dos passamuntanyes. Durant vuit dies i vuit nits els mossos vigilen el lloc preferit i picadors no s'hi presenten. La vigilància s'aixeca quan un confident afirma que els fugitius ja són a la serra de Collserola. El mateix confident explica als investigadors com el Pavón està col·laborant en la fugida des del principi. Els dóna el telèfon capitost que està fent servir per comunicar se amb aquest col·laborador i assegura que el tal Pavón els està ajudant a canvi que brilla i pica donin un cop contra un narcotraficant.
A partir d'aquestes pistes els investigadors descobreixen que Brito pica Tostig per. Pretenen segrestar el fill d'un traficant de drogues de Sant Pere de Ribes durant un partit de futbol. Els Mossos i la Guàrdia Civil munten un dispositiu per protegir el nen i els fugitius però passa tot el dia i no s'hi presenten a Collserola Pavón comunica Brito i apicultors que la policia li va al darrere i durant un temps deixarà d'ajudar los. Els fugitius volen robar un vehicle. Creuen que és buit però quan obren s'adonen que hi ha una parella a dins disparen contra el noi i deixen el cos al voral de la carretera i s'emporten la noia.
Al cap de cinc quilòmetres el cotxe s'atura perquè els trets han fet malbé el motor i lliguen la noia en un arbre i li deixen a prop un ganivet perquè es pugui alliberar quan ells hagin marxat mentre picadors està explorant el terreny. Brito la viola. L'endemà al matí uns homes que passegen per Collserola Troben el cadàver del noi. Els primers agents que es presenten al lloc del crim són de la Policia Nacional. El cadàver està de bocaterrosa quan l'agent li dóna la volta s'adona que el noi és cosí seu.
A partir d'aleshores la Policia Nacional pretén apropiar se del cas i no vol col·laborar amb els Mossos a qui molta gent acusa incompetents perquè els fugitius ja porten 30 dies escapats han ferit dos mossos han violat una noia i han matat un noi Brito i picadors. Tornen a l'ermita de Sant Medir per amagar se. Estan atrapats a la muntanya. Saben que tot està molt vigilat i se'ls acaben les últimes provisions. Passen dos dies després de l'episodi de la noia picadors. Se sent traït i ha perdut el vincle que l'unia amb Brito.
Els Mossos saben que els fugitius estan desesperats i esperen que en algun moment cometin un error. Quins. El relat dels moments foscos de la nostra societat. Col·legi Carles Porta. El 16 de novembre del 2001 a les 10 i 14 minuts del matí el telèfon de Pavón rep una trucada bienvenida a Movistar el telèfon que no està disponible mensaje assenyala.
Llevar nos a les quatre barres bé queda poca bateria dels agents que estan fent les escoltes reconeixent la veu i l'adrenalina se'ls dispara pica. 2 està trucant des d'un número de telèfon desconegut. Per tant no tenen autorització judicial per intervenir lo a contrarellotge. Han de convèncer el jutge que aquell número pertany als fugitius. Si no ho aconsegueixen els poden perdre el rastre. Només cal que Pavón tingui un segon telèfon que els Mossos desconeixen. Joaquim Estrada de l'àrea de Comunicació dels Mossos va escriure en una revista interna dels Mossos l'emoció i els nervis que es van viure aquells moments.
Com si d'una pel·lícula de suspens es tractés. Els minuts anaven passant i l'autorització no arribava. Finalment a les 14 03 va arribar l'autorització i es va fer la trucada més ràpida feta mai entre Barcelona i Madrid. In extremis es va aconseguir punxar el mòbil dedicat a la trucada de Madrid és la que han de fer els agents a la companyia de telèfons perquè aquesta faci possible tècnicament l'escolta d'un dels seus clients. Solucionat això que els Mossos tenen accés directe a totes les comunicacions dels fugitius pel missatge i quin sentit estan intentant establir contacte de nou amb Pavón.
Ara falta veure si volen respondre o no. és un moment crucial per als investigadors però també per al Carles Fernández i l'estratègia de comunicació dels Mossos perquè els mitjans estan a sobre del cas constantment. Quan vegin moviment de Mossos amunt i avall voldran saber què passa. és molt important que tinguin la informació pertinent perquè tot surti bé com el que em deien escoltes. S'està fent tot. Estan tots els efectius posats tenim línies diferents obertes nou rics Nou Barris. Perquè si aquesta línia la de veritat i els estius ho adverteix No sabem si escoltant la ràdio o no ho sabem.
No sabem res. Com que no sabem res hem de baixar tots els riscos. No sabem si porten un transistor a la butxaca. Per tant hem de minimitzar els riscos de la informació que donem en alguna ocasió. Posem l'accent en aquest. En aquesta línia ens hem trobat per buscar reaccions la policia i això sovint ho fan no es tracta de mentir sinó que tenim un indici que hi ha aquest indici a veure quina reacció tenim. Estava molt angoixat i el cap del cos estava molt emboscat i el director general estava molt angoixat i el consell estava molt ocupat i el president estàvem tots aguanten la respiració i creuen els dits al voltant de l'aparell de les escoltes telefòniques que els Mossos tenen instal·lat a la central del carrer Bolívia.
Passen quatre hores i 41 minuts a les 2 i 55 del migdia on rep una nova trucada del telèfon de picadors. I aquest cop sí que respon. Oi DVD. Com es quedava quan es té sobre si a las diez vale de acuerdo.
Sabes dónde ja no es talla la comunicació.
Però al cap de poc segons tornen a trucar oi. Digueu me oye ni me Dime sube por la carretera del Tibidabo eh. Se hombre hasta arriba del todo no al Tibidabo sino en dirección a Sant Cugat Vale. El cotxe a ver el Jorge i tomando Alemanya Melo es lo que te dije tan encima mío que dicen Mayor no entiendo que lo que te d'injectar encima amiga i no paren.
Pavón té claríssim que la policia està a sobre d'ell però tot i això es continuen trucant es detecten fins a quatre trucades que seran determinants. Pavón té por que ell estigui massa controlat avisarà al Jorge Uroz que anirà a una caseta de la carretera de la Rabassada direcció Sant Cugat. La caseta està abandonada. és just a dalt de la muntanya i té un rètol de Protecció Civil. El lloc el tenen clar però el codi que utilitzen per parlar fa dubtar d'una altra cosa.
Els policies hi ha un handicap tal com parlen amb l'argot que parlen. Jo passo les cartes que va aconseguir a la presó. Li passo els analistes li dic una hora perquè aquí aquests em diuen. Però potser ho pot ser un dia. I ells em diuen que un cop analitzat tot em diu en Toni són les quatre de la tarda i no hi ha equívoc possible. I llavors és quan comença el dispositiu per passar un dispositiu important en aquell temps el més important que s'havia fet mai.
No poden perdre el temps. Si l'opció correcta és la de les quatre de la tarda els fugitius estan a punt d'arribar a la caseta. El primer és tenir vigilat i assegurat el lloc i el sots inspector demana parla d'ells ell són els Grups Especials d'Intervenció l'organisme dins dels Mossos d'Esquadra especialitzat en situacions amb un alt risc d'enfrontament armat. Alguns em va tocar agafar un caporal i li agafa el cap d'aquell amic meu el portes allà. Li dius un text perquè ell sàpiga anar hi ha muntat una oficina el tornes a portar l'equip va agafar el cap aquí s'ho van portar.
Li va ensenyar la caixeta té un caminet i van venir. Llavors li vaig dir el que pagui Fes t'ho com vulguis tres i mitja màxim. Vull anar allà i no dir res als teus homes fins a salvar la casa en qüestió està construïda a quatre vents a peu de carretera és blanca a primer cop d'ull sembla solitària tot i que no gaire lluny. Hi ha tres cases. Antigament era la vivenda del treballador que s'encarregava de cuidar les carreteres. Ara està abandonada.
Té dues plantes visibles des de la carretera i un soterrani. Tot i els tres nivells és petita i senzilla. A la banda de la Rabassada dona una paret lateral amb quatre finestres dues a la primera planta i dues a la segona. L'altra lateral i la part del darrere estan encarades al bosc. L'entrada principal té un pati que dóna a una esplanada que connecta amb la carretera. El pati està envoltat per un mur de menys d'un metre d'alçada. Un cop identificada la casa el primer que han de fer els GEI és comprovar que els fugitius no siguin a dins va agafar tot l'equip van en cotxe van entrar i llavors em va comunicar Escolta aquí no hi ha ningú perfecte.
No us quedeu aquí fins a les deu de la nit. Ha arribat l'oportunitat que els Mossos esperava. O ara o mai. 50 homes de la Divisió d'Investigació Criminal de tres en tres de totes les unitats de la Comissaria General de tres centres amb arma llarga i vehicle apostats a diferents llocs de tot Collserola mirant de mar i muntanya tot Collserola tenia el mapa al davant i anàvem col·locant a tots els camins Camí nets llocs on jo veia que sí que hi havia una zona boscosa que podrien sortir per allà.
Allà vaig fer 50 i no s'acaba aquí. Què més tenia. Teníem la banda dreta de Collserola.
Teníem 18 furgonetes de la Brimo 48 i 50 homes més i a la banda esquerra teníem vuit agents de la Guàrdia Civil 45. I a la banda baixa de Collserola tenia tot el equipo Segundo de Delinqüència Organitzada de la Guàrdia Civil els que havien estat col·laborant amb nosaltres tot això estava ocupat. Més de 150 agents entre Mossos i Guàrdia Civil desplegats estratègicament per tot Collserola ja s'han fet les quatre i està clar que no és l'hora correcta perquè allà no s'hi presenta ningú. A les quatre i onze minuts entre una nova trucada de Brito a Pavón però un cop més la trucada està allí i no hi torni a haver més comunicacions entre uns i altres.
En aquest impàs quatre esteu sols seus això és molt de temps. Anaven sortint cosetes a tots els homes que teníem allà. Des que he vist això comproveu veus que aquest cotxe comproveu veig que hi ha una gent que diu i comproveu sis hores d'espera en les quals tots els involucrats en l'operació compten cada minut que passa en una situació així és fàcil que hi hagi discrepàncies va venir l'intendent superior i em va dir que en aquells que fixa que la llei ordena aixecar el que tu vulguis però si a mi em demanes que faci aixecar l'helicòpter l'antic helicòpter fa molt de soroll i l'únic que aconseguirà és aixecant l'helicòpter és que aquests s'amaguin i no treguin el cap.
fes ho quan vulguis estavellar el cap del cos amb mi parlant d'això. Com que l'intendent havia entrat no la cap del cos va dir Crec que té raó. L'intendent va tenir clar això i mentre això passa a la sala de comandament de la comissaria del carrer Bolívia des d'on es dirigeix l'operació a Collserola els agents esperen aferrats a les seves armes per passar a l'acció en qualsevol moment. Hi havia dos dispositius policials a dos llocs diferents. Hi havia el dispositiu policial dels Mossos d'Esquadra en col·laboració amb la Guàrdia Civil.
A Collserola hi havia un dispositiu del Cos Nacional de Policia. Al Vallès era a Sabadell amb un polígon industrial. Es manté la competència. La Policia Nacional creu que la trobada entre els fugitius i Pavón no serà a Collserola i desplega despleguen el seu dispositiu a un altre lloc la competència que s'ha establert entre els dos cossos arriba al seu punt decisiu. Cadascú ha fet la seva aposta i queda per veure on apareixeran Brito i pica les hores els minuts i els segons passen més lents que mai es fan les 9 a dos quarts de 10 tres quarts de deu.
S'acosta l'hora convinguda i tots es posen en guàrdia preparats per al que calgui tant els Mossos i la Guàrdia Civil a Collserola com els nacionals al Vallès. Qui té raó. En Carles Porta. Cuando llegamos al sitio íbamos ja sempre cal esperar que llegara el juego i va mostrar lo encuentro. Esta vez no llegamos a la casa. El primero detrás discutia quan era a boxes a Collserola. Dues siluetes s'apropen a la casa. Així descriu el moment que un dels policies que hi és present a les 21 de 50 es persona a les immediacions de l'edifici de protecció civil un individu controlant i vigilant l'entorn.
Al cap d'uns minuts apareix un altre individu amb la mateixa actitud. A la sala de comandament el sots inspector Domènech espera amb impaciència rebre noves informacions dels GEI. Tot l'esforç l'angoixa els nervis i el cansament dels últims 34 dies es concentren en aquell moment 10 minuts 5 10 minuts 3 entre o sigui al cap de qui estan entrant dos homes al pati de La Caixa i tres minuts i baixar tres minuts quatre més llargs de la meva pista. O sigui allò etern ràpid i petit tant Brito i pica Tost salten el petit mur que voreja el pati de la caseta.
No tenen ni idea de tot el que està passant al seu voltant. Continuen discutint fins que en plena discussió de repente se vieron un montón de luces que si parecía de dia decenas de puntos rojos estaba en nuestros cuerpos Brito i picadors. No s'ho esperen. El cansament i la desesperació els ha fet abaixar la guàrdia i deixar de prendre les mesures de seguretat que han utilitzat durant tota la fugida. Els punters làser dels fusells que els apunten que els han agafat tan desprevinguts que no poden fer res s'havia acabat.
Esperàveu. Les detonacions no llegaron quieta. Las manos sobre la cabeza al suelo. Nosaltres l'únic que van tenir temps de fer va ser aixecar les mans ni es van tirar a sobre d'ells es van tirar a terra. Van deixar l'home els van emmanillar a la comissaria del carrer Bolívia àvila Antoni Domenech que aguanta la respiració sap que per molt que sembli que tot ha acabat no pot dir blat fins que sigui al sac i ben lligat. Quan van dir a les deu i dos minuts que ha tingut típica Tostig no ens enganyem.
Llavors se'n va sortir tota la pressió tot baixant i que marxeu.
Són les 10 i 2 minuts del 16 de novembre. Han passat 34 dies i 34 nits des del tiroteig a Lleida 816 hores en les quals l'aleshores sergent Domènech i tot el seu equip no han deixat d'intentar caçar aquests fugitius. Quaranta vuit mil nou cents seixanta minuts en què han hagut de controlar l'angoixa per mantenir el tipus davant de tothom. En Domènec busca com pot un racó d'intimitat i deixa caure les llàgrimes. Un instant després ha de continuar després tot seguit de la detenció que comunica per ràdio obert a tots els efectius és detingut Brick i torneu a la base.
Tots s'ha acabat. Van començar a saltar per l'emissora. Visca. Bravo. Rebut ara de tot. Els qualificatius que van expressar són els que estaven allà que en definitiva s'havien posat a la intempèrie. Però quan tots contentíssim com pot fer el. La Maica Navarro en un article publicat a El Periódico descriu l'ambient que es va viure en aquella sala de comandament a media noche en las dependencias de los Mossos d'Esquadra de la calle àvila.
Todo eren abrazos emocionades entre los agentes de la policía autonómica ya han caído grito casi con lágrimas en los ojos un agente mientras se abraçava uno de sus mandos. La alegría no sólo estalló porque los dos fugitius habían sido por fin arrestados sino porque era detención. Lo había realizado la mateixa policía autonómica con la ayuda de la Guardia Civil. Domènech té clar que l'èxit no és només dels Mossos la Guàrdia Civil em vaig comunicant amb ells per telèfon i per això el tinent coronel coronel Alarcón llavors era tinent coronel va venir amb una botella de xandall es va adreçar a mi i em va dir ja sé quin altre dia.
Quan passen uns minuts i sembla que tot es relaxa el sotsinspector s'aparta de les celebracions i fa una trucada. Bé vaig trucar a la dona. Ja s'ha acabat això s'ha acabat i em va dir Jo em va canviar la vida familiar que ha hagut de deixar de banda durant tot aquest temps. Se li planta davant dels morros. El cas de Brito i picadors ha estat una bombolla que pràcticament l'ha aïllat de la resta del món. Però la bombolla ha esclatat. Mentre a comissaria estan celebrant un èxit històric per als Mossos d'Esquadra.
La sogra del Toni Domenech ha empitjorat greument d'una malaltia que arrossega des de fa temps. Quan vénen tot li comunica el major que és el cap del cos. Li dic que hem de marxar. Tenia el problema de marxar. Espero que vinguin els entrin i després marxaré que ho sàpigues.
La investigació policial pròpiament dita s'ha acabat però encara queden coses molt importants per resoldre el cas. Té una vessant política i mediàtica molt important. Els Mossos han estat qüestionats durant molts dies i s'ha d'aprofitar la detenció per refer la imatge i la bona reputació del cos. Per això el Carles Fernàndez aleshores cap de comunicació de Mossos Creu que és indispensable que tots els mitjans de comunicació puguin estar presents i fer la foto de Brito i picadors detinguts. Jo recordo que era un divendres a la nit.
Jo estava al poble i jo sóc de Breda i jo estava a Breda i vaig rebre una trucada per al mòbil. Situem nos el 2001. Què vull dir. No tothom tenia mòbil via Twitter. Tot això no existia. Convocar una roda de premsa vaig vulnerar totes les lleis del món mundial. Perquè vaig agafar el cotxe vaig baixar i des del mòbil anava trucant a tots els periodistes per convocar una d'aquelles periodistes és la Maica Navarro gairebé havíem tancat el diari i recordo una trucada del Carles Fernández i em diu si al costat de la redacció no hi hagi ningú que ningú Escolti em va dir Et diré una cosa que no pots dir absolutament res fins que no doni un altre senyal.
No pots publicar res. Explico perquè comences a treballar però no pots sortir d'aquí.
Que passa em diu qui jo vaig fotre un crit però és com si ja estigués allà detenint los. Diu va començar a cridar que si us plau calla. Ostres calla que no pots dir res. Passa que els Fernández Díaz a amb aquella sagrat Tura a la portada del Ter te no tinc res encara però ho aturem i comencem a relatar la història. Aturar a portada i començar a escriure la Maica és un exemple del que està aconseguint el Carles Fernández trucant a uns periodistes i altres mentre baixa a Barcelona des de Breda que la majoria de diaris aturin màquines i reservin la portada per la detenció de Brito i picadors.
Però continua tenint un problema i ara com que ja ha passat el temps i suposo que fins i tot deu haver prescrit alguna cosa deu poder explicar tot una de les coses aquesta que vaig vulnerar totes les lleis del món del codi de circulació perquè amb el mòbil vaig convocar tothom. I l'altre és en el moment de la convocatòria de premsa. Jo necessitava tots els mitjans hauríem arribat a la roda de premsa i això era indispensable. Per què. Perquè jo necessitava tots els micros totes les càmeres i totes les possibilitats de canals de comunicació.
Hi insisteixo no hi havia xarxes socials. Tot això no hi era. Per tant necessitava tots els mitjans de comunicació per poder li dir a tothom del món mundial que no patissin que s'havia acabat. El cas s'havia tancat i que s'havia agafat als més dolents dels dolents i s'havia complert. La policia agafa dolents i la policia havia agafat els dolents llavors i això havia de garantir. Això va implicar que es va endarrerir la roda de premsa fins que va arribar tothom.
Bé això tampoc n'hi ha per tant. Això implicava que es va endarrerir l'arribada dels detinguts mai que és una d'aquestes periodistes que està intentant arribar a la roda de premsa. I aquí el que les truqui insistentment quan veu que no pot fer esperar més els mitjans que ja són a comissaria esperant qui em deia Vine i jo espero que no no ho sé. Vine. Si us plau. El meu fotògraf tampoc arribava i em deia. Sortint una furgoneta de la Brigada Mòbil típica tot donant voltes per la mina perquè no arribes.
Finalment tots arriben i Fernàndez fa una trucada. Elies Fernàndez aleshores cap de la brigada mòbil per dir li que els seus agents ja poden portar els detinguts. Quan els detinguts posin un peu a terra es començaren a disparar les màquines de fotos i totes aquelles imatges han de dir un munt de coses a la població que la policia ha estat els dolents que la gent pot tornar a caminar tranquil·la per Collserola. Que els Mossos són un cos de policia fiable i eficaç per això vol tenir en compte fins i tot l'últim detall.
La marca té una anècdota interessant sobre això. El cap de la Brimo li diu Fernández Fernández escolta hem esperat un moment dona amb un drap o alguna cosa perquè el picadors té portar la cara protestant a la cara i el Fernández amb un criteri amb molta valentia en aquells moments i amb una decisió que va prendre ell de manera unilateral va dir no li netegi ningú entendria una detenció sense força amb aquests individus i crec que contravenint qualsevol llei actual això seria bastant improbable.
Doncs es va fer un passadís on es van col·locar tots els fotògrafs tiba fet tot i que àvila Bolívia tenia pàrquing perfecte va estar se la furgoneta i van passejar durant uns metres típica perquè poguessin ser retratats entre tota la gentada que espera els detinguts. Antoni Domènech ha jurat la seva dona que aquesta nit serà a l'hospital on han de fer li un trasplantament de fetge i la seva sogra però abans necessita fer una última cosa que només volia veure la cara.
Els vaig veure una miqueta compungit fracassats. En cap moment penedit no són especials.
En poca estona TV3 ja dóna la notícia al TN Nit. Francisco Javier Alpicat Hosta i Manuel Brito estan detinguts des de fa poc més d'una hora en una de les casernes dels Mossos d'Esquadra a Barcelona en una acció conjunta dels Mossos i la Guàrdia Civil. Les investigacions han portat a saber que tots dos es trobarien amb una tercera persona aquesta nit a Collserola.
El dia 17 la portada de molts diaris és la fotografia de nit dels dos fugitius emmanillats bastant bruts la cara plena de sang i envoltats d'agents de la Brimo. L'expressió de Brito i picadors té aquelles fotos ho diu tot. Han perdut. Van ser 33 dies 33 dies que em vaig aprimar se quilos. Clar la meva dona no em va veure els meus fills no em van veure i jo dormia alguna vegada eren dos o tres hores. Podia arribar a casa nostra les tres del matí.
Aixecar me les 5 xassís 6 marxar i arribar a la feina i a arribava sempre el primer era jo. Arribo amb el cap de mosso i no tenia mai res. Ell arribava allà on i com ho feia el primer i segon. Pocs dies després el 21 de novembre els Mossos detenen Antonio Pavón i Jorge euros. Per cert mai es van presentar a la cita a la caseta de Teo caminen Brito i picadors. Els dos col·laboradors havien intentat amagar se de la policia però Pavón va acabar entregant se i a Europa se'l van enxampar a prop de casa seva al barri del Verdum.
Les primeres declaracions que li van prendre els Mossos Brito va donar els noms dels seus col·laboradors i va explicar què va fer cadascú. Anys més tard durant el judici els va exculpar i no els va implicar en cap moment i va admetre tots els càrrecs dels quals se l'acusava. Brito es va negar a admetre que havia violat la noia de 23 anys tot i que les proves per acusar lo a part del testimoni de la mateixa víctima eren més que contundents. Tant ells com els seus col·laboradors van ser jutjats l'any 2005.
Una de les coses que més va destacar la premsa va ser la fredor amb què l'un i l'altre van ser capaços d'explicar tot el que havien fet durant el procés. Va tornar a aparèixer la qüestió de la possible relació amorosa entre els dos fugitius però Brito va negar un cop el judici va quedar vist per a sentència i va fer un últim Parlament per demanar perdó. Primer es va dirigir a Xavier Murillo el mosso d'esquadra el qual va deixar paraplègic va dir li que no pretenia deixar lo en una cadira de rodes.
La bala va tenir una trajectòria que no s'esperava a causa del que estava fet malbé. Després les seues paraules van ser per als pares del noi mort a Collserola va dir los que la seva consciència estava més tranquil·la després que les proves haguessin demostrat durant el judici que les dues bales que ell va disparar no van tocar el noi.
Tot i això i que no pretenia passar per innocent passa perquè la vida estudia a l'escola no queda manifesta com a això.
Acte seguit Brito també va utilitzar el seu torn d'última paraula picant fort circumstàncies però va ser la persona viva.
L'Audiència Provincial de Barcelona va condemnar els dos fugitius a cent trenta vuit anys de presó dos anys més tard. El Tribunal Suprem va reobrir el cas a causa d'una sèrie de recursos que havien estat presentats tres sentències dels principals acusats es van reafirmar però en aquest cas el Suprem va condemnar la Generalitat com a responsable civil subsidiària a pagar 2,7 milions d'euros en indemnitzacions a les víctimes. Considerava que s'havien comès una sèrie d'errades en la custòdia dels presos. La relació causal que declarar murs tines s'ubiquen en un possible pronòstic o equivocado i la concessió del permís no sinó en el cúmul de negligències reglamentàries que han quedat reflectides i que són la causa eficiente de la consumació d'una fuga violenta planejada gràcies a la laxitud en el compliment de les normes de prevención i custòdia así como la impresión sobre las más que razonables accions violentes.
Persones que tenien un ús antecedentes conocidos Javier picadors va morir de sida a la presó Brito encara va fer molt de soroll l'any 2009 mentre complia condemna a la presó Brians II que els funcionaris li van trobar un sobre ple de documents. Visiblement xop una altra fuga el plan de Brito digno de una película de acción constava de dos fases en la primera uno o varios. Franco tiradora tendrían que acostar se en los tejidos de alguno de los edificios del polígono industrial situado en las cercanías de Brians 2.
Des d'ahir començarien a disparar si el carrer Major de la prisión como se conoce l'artèria principal que comunica todos los módulos del presidia el objetivo seria que esta artèria del centro quedara deserta. Mientras en uno de los módulos Vito i va organitzar un motín de presos para generar el caos en prisión la intención del criminal era aprovechar el desorden para dirigirse al carrer Major correr hacia uno de los muros y saltar lo. Els documents que li van descobrir també que passaria un mes amagat en un zulo i fins i tot havia fet un llistat dels aliments que volia anar desviant del menjador de la presó.
Avui encara és a la presó.
Gràcies per escoltar nos. Tornem tan aviat com puguem. Crims. Muntatge musical. Sergi Cutillas documentació guió i entrevistes. Lídia Orriols adaptació i direcció artística. Dolors Martínez. Narració. Guió i direcció Carles Porta amb les veus de Catalunya. So.