Tot el que sentireu en aquest programa ha passat. Els fets els noms i els llocs són reals alguns diàlegs estan dramatitzades però el seu contingut consta en documents de testimonis que eren al lloc dels fets. En algunes descripcions aquest programa podria ferir sensibilitats. Relaten crims reals la realitat i la mort no entenen de sensibilitats. Diumenge 17 de novembre del 1991. Carretera de Cornellà al terme municipal d'Esplugues de Llobregat un desconegut cotxe amb un objecte d'uns 15 20 centímetres. Una noia de 25 anys primer un mes i mig després.

Dimarts 31 de desembre de 1991 dos quarts de vuit del matí una jove surt de l'estació de metro de Cornellà i es dirigeix al carrer Joan Maragall l'ataquen per l'esquena i li clava un objecte punyent a la vulva prop de sis mesos després. Dissabte 20 de juny de 1992 sis del matí a l'estació de metro de Sants Estació. Una noia de 17 anys puja a l'Escala per fer transbordament de línia. De sobte sent un fort dolor a la zona de la pelvis a prop de l'anus.

Ella mor dimecres 30 de setembre de 1992 a un quart d'onze de la nit al carrer Creu Roja de l'Hospitalet de Llobregat on dimecres 24 de març de 1993 onze de la nit una noia de 15 anys camina pel carrer Comerç de l'Hospitalet. Quan nota que algú la toca dimecres 12 de maig del 1993 tres de la tarda carrer de l'Hospitalet una noia de 22 anys passeja amb el seu nòvio un desconegut es col·loca a només 50 centímetres de la jove per l'esquena forta.

El diumenge 19 de setembre de 1993 nou vivint del matí una dona de 38 anys camina pel túnel d'accés a les taquilles del metro de Can cotxeres. Algú Laborda per l'esquena i li clava bulb dret un ganivet molt afilat amb una fulla de 25 centímetres. La víctima perd molta sang. Camina 45 metres cap a l'exterior per demanar ajuda però la dona no pot seguir i es desploma a les escales del metro de sagnava. Hola a tothom sóc Carles Porta. Gràcies per escoltar nos.

El novembre de 1991 la Policia Nacional rep una primera denúncia d'una dona que explica que li han clavat un punxó que li ha entrat pel gluti esquerre i li ha sortit per l'engonal. No ha pogut veure el seu agressor perquè l'ha atacada per l'esquena durant prop de dos anys. Una trentena de dones denunciaran fets similars. Primer en comptagotes però a mesura que avanci el temps els atacs seran més freqüents fins que una dona morirà i sis més salvaran la vida in extremis.

La situació provoca molt desconcert entre els agents que no saben per on buscar i molt nerviosisme entre les dones que agafen la línia 5 del metro que és on normalment actua l'agressor la poses que emparat per la crueltat i el sadisme d'un individu que sap molt bé com utilitzar els ganivets per fer mal. Intentarem posar llum a la foscor.

Comencem el judici mai més. Això. El crim. Per començar dient nos Hotel que. El relat dels moments foscos de la nostra societat crims. En Carles Porta el novembre de 1991 els joves estaven preocupats per no agafar la sida l'estrella del bàsquet nord americà Magic Johnson acabava d'anunciar que deixava la pista perquè era portador del virus i dies després moria el cantant Freddie Mercury. Milers de persones arreu de l'estat s'havien fet les proves per saber si eren portadores del VIH era un dels temes de portada de la premsa d'aquell 17 de novembre del 91 quan la primera víctima del relat d'avui que anomenarem Laura passejava tranquil·lament amb una amiga per la carretera de Cornellà al terme municipal d'Esplugues de Llobregat.

Com que és diumenge la Laura i la seua amiga no tenen pressa. De sobte la Laura s'atura ha notat una punxada de la cuixa esquerra a la part del darrere i dècimes de segon després una segona punxada més amunt el cul. L'agressor li estiri la bossa que porta penjada a l'espatlla i marxa corrents. Tot ha anat tan ràpid que les noies no han tingut temps de veure bé l'individu. La Laura i la seua amiga han estat víctimes del que en aparença és un robatori a la bossa.

La noia portava diversos objectes personals entre ells unes ulleres de sol que tornaran a aparèixer més endavant. La Laura que té 25 anys ha quedat malferida perquè les punxades li han afectat òrgans interns. No es tem per la seva vida però trigarà a recuperar se 60 dies l'han hagut d'ingressar a l'hospital i a banda de les grans cicatrius que li quedaran a la zona perquè l'agressor la punxada amb un objecte que feia entre 15 i 20 centímetres de llarg també tindrà seqüeles psicològiques.

Un mes i mig després en plenes festes de Nadal el 31 de desembre del 91 és dimarts i la segona víctima del capítol d'avui a qui direm Marta surt de l'estació de metro de Cornellà. Són dos quarts de vuit del matí i la noia enfila pel carrer Joan Maragall. No se n'adona però a algú se li acosta per l'esquena de forma ràpida i totalment per sorpresa li clava un objecte punxant a la vulva i es fugi ràpidament. La punxa el dia ha quedat clavada al cos.

De seguida traslladen la Marta a l'Hospital Universitari de Bellvitge que llavors es deia Hospital Prínceps d'Espanya. I li treuen el punxó. Escolteu que Aquest punxó se identifico com una fletxa para tiro con Ballesta al arco modelo falla fluid con las letras gravades per teixeixen xap. Qui en té 22 publicades i com a punta de rosca hi va estar tota classe la misma la noia que tenia 22 anys va haver de passar pel quiròfan.

Va trigar quinze dies a recuperar se i va necessitar suport terapèutic. Escolteu aquesta víctima me cogió el hombro a fer la mano un poco hacia el cuello me clava un punt fort abajo tuve que seria intervenida de l'Hospital de Bellvitge. Sé unes dues o tres hores i fa cara a cara el confon clavada un buen rato oi més que lleu a veure que confon la part de l'altre ara és segura.

La policia s'estranya d'aquestes agressions Simón segura és l'inspector de la Policia Nacional que va investigar el cas després de dir que volia dir tot i que va arribar a robar li les agressions totalment gratuïtes. Sí que va cometre un delicte però pitjor i si bé la policia no sap encara com plantejar la investigació cap de les víctimes ha pogut donar una descripció de l'agressor perquè tot ha anat molt ràpid. Les ha atacat per l'esquena i quan s'han girat ja no hi era. Però hi ha un primer element és a punta de fletxa traïda.

Per això la policia científica i el seu orde passen dies setmanes i mesos i no hi ha cap més agressió d'aquest tipus. Els investigadors pensen que potser han estat casos puntuals però el dissabte 20 de juny del 92 hi ha una nova víctima. Com va ser l'agressió Lídia Orriols. Són les sis del matí. La glòria aquesta vegada li direm glòria. Puja tranquil·la per una de les escales de l'estació de metro de Sants Estació. Necessita agafar la línia 5 per anar a la feina però com en els casos anteriors el cul li clava un puny això a prop de l'anus.

L'objecte també li ha quedat clavat al cos i ella mateixa se'l treu abans que la portin urgentment a l'hospital Clínic resulta ser una punta de fletxa metàl·lica con tres hojas afilades de forma triangular gravat a la inscripción en cada una d'elles. A tres dies de les posades per a casa Mayor i que poden ser llançades des de banyista o Barco la glòria que llavors tenia 17 anys va perdre tanta sang perquè no morís. Li van haver de fer dues transfusions. La següent víctima i ja en portem quatre va ser una noia de 25 anys.

Els fets van passar al carrer Creu Roja de l'Hospitalet de Llobregat a un quart d'onze de la nit del 30 de setembre del 92. L'agressor li va clavar un punxó metàl·lic. Recte i la vagina aquest cop l'arma també es va partir i la noia es va treure ella mateixa la punta de la fletxa que estava unida a un mànec cilíndric de 16 centímetres. Qui ens ha passat prop d'un any. Les agressions són intermitents i la policia està molt desconcertada.

Cap de les víctimes pot descriure l'agressor qui va treure el pitjor del globus això va encendre i no ho havia fet.

Potser no podia identificar els investigadors fan un estudi detallat de totes les denúncies i es fixen en dues coses. La primera la línia de metro on actua l'agressor.

Quin tipus implica estacions de metro havien portat les estacions de metro a la línia 5 del metro dispositivos l'apertura i franges horàries afirma.

La segona cosa en la que es fixen és una peça de roba de les víctimes s'impedeixi aquella decisió era una simple i desdibuixada característiques diferents. Però això era una base identifica tota aquella persona a qui va conèixer mentre el metro presenta una sèrie de la forma fluida o fluida. Aquí no s'hi juguen ni un minut ni un segundo ni una hora del contingut. Quan va estar aquí la Segunda i tercera fase. Tercer gol diu la CUP.

Aviat se'l va anomenar el boig del xandall i amb aquest sobrenom va omplir titulars dels diaris. Continuem.

Fins ara cap dels dispositius muntats ha donat resultat. I això té dues conseqüències. La primera és que la policia va dànim a desànim té un objectiu concret i crucial deixa de ser dubte. I la segona conseqüència és molt pitjor. Pérez Boga és autor d'un delicte de sedició. No sé si aquell dia és normal i que ho sigui haciendo i qui no creu que a última hora viu molt viu molt. I així va ser.

A partir del 24 de març del 93 quan ja porten més d'un any atacant dones els atacs són més freqüents. Aquest dia sobre les onze de la nit l'individu a bord d'una noia de 20 anys que caminava pel carrer Comerç de l'Hospitalet. La noia a qui direm Mercè s'acaba d'acomiadar del seu nòvio a la boca del metro de Santa Eulàlia quan nota que algú la toca per darrere i li clava una punyalada. Ella té temps de tombar se i pegar l'agressor amb el paraigua abans de caure estesa a terra.

Tras la agresión la joven queda tendido en el suelo dicen grande se hasta que una dotación de funcionarios del Cuerpo Nacional de Policía alertada de los hechos la trasladó inmediatamente a la Residencia Principes de España de Bellvitge. Les característiques de l'arma empleada que cita la vetllada se desconoce si bien se trata de un objeto insiste constante y único fino de grossor i longitud no determinada pero que en cualquier caso produjo herida de carácter muy grave que afectó Bélgica urinària imagina devien ser de forma inmediata intervenida quirúrgicament para salvar su vida Mercè va trigar tres meses a recuperar se li van quedar cicatrius de fins a deu centímetres de longitud i problemes psicològics.

El cas està entrant en una segona fase on l'individu escurça el temps entre agressió i agressió després del 24 de març del 93 actua el 12 de maig. El 4 i el 27 de juny el 8 el 9 i el 19 d'agost a vegades no deixa passar ni dos dies. Una de les víctimes només té 15 anys. El diumenge 8 d'agost l'adolescent torna de la platja amb una amiga pel carrer Cervantes de Badalona. Arriben a la cruïlla amb el carrer Progrés i s'aturen a beure aigua en una font.

Quan la noia s'ajunta per veure l'agressor aprofita que l'amiga està d'esquena per clavar li una punyalada al cul. El ganivet és molt gran. Podria ser un ganivet de cuina i les ferides són molt importants. La noia ingressa a Can Ruti en estat greu i l'han d'operar urgentment per salvar li la vida. Una altra de les víctimes la Sònia ha passat dos mesos entre operacions amb l'intestí fora i amb una bossa. Totes elles descriuen atacs similars. De cop i volta Doncs bé vaig notar va ser tot molt ràpid algú que em va agafar un moment per qui es va posar aquí i vaig sentir un dolor molt fort.

Vaig notar que tenia clavat i li vaig arrencar de la carn no era una espècie de això llegeixis amb un ferro inclinat esquerrana fins que el dilluns 13 de setembre del 93 l'agressor no tot li sortirà com havia previst.

Són dos quarts de quatre del matí i la Mireia nom fictici acaba d'aparcar el vehicle al garatge de casa seva. Surt del pàrquing i quan es dirigeix cap al domicili veu un jove assegut sobre una moto petita de poca cilindrada. La Mireia fiqui les claus al pany i gira el castell. En el moment que obre la porta l'individu la colpeja per darrere i l'empenta cap a l'interior amb tanta força que tots dos cauen a terra. L'home porta una navalla d'uns vuit centímetres de fulla.

Tot passa pocs segons la Mireia s'intenta defensar agafant la navalla amb la mà i li ha ofert el seu agressor tot el que duia a dins la bossa però l'home agafa la Mireia per la camisa blanca que violentament intenta ficar la a l'ascensor estira la terra. Ella la colpeja amb fúria li dóna diverses puntades de peu. La primera l'ull la resta el cap. La noia aconsegueix aixecar se i anar cap a la porta per demanar ajuda però l'home agafa de nou la noia estén a terra panxa enlaire s'hi posa al damunt i les canyes.

La Mireia perd el coneixement. és morta. En Carles Porta l'individu creu que la Mireia està morta i marxi però la noia malferida recupera la consciència. L'advocada Maria José Varela va portar la defensa de la noia que en aquell moment tenia 25 anys però tal volta va agafar el portal quan entrava a casa seva. Era una noia jove que es va revoltar. Va lluitar bé. Va haver hi una baralla li va donar un cop la va portar cap a l'ascensor li va donar un cop al cap.

Va perdre el coneixement però ella no va arribar a fer li una ganivetada. Afortunadament no i això va d'una noia molt àgil que anava amb moto que tenia molta molta fe en les seves possibilitats.

A partir d'aquí la investigació fa un pas endavant perquè la Mireia ha vist la cara el seu agressor va descriure l'aspecte físic que ella li recordava perquè ella es va girar i va lluitar bastant perquè nosaltres ja teníem un perfil ja teníem un modus operandi tenia les característiques físiques com estatura molt agressiu diu una pel·lícula distrito de Les Corts que es fica a l'Hospitalet i també la lluna plena de llum i potser sí que hi podia haver qui em podia entendre com una agressió sexual i no es conforma amb la descripció de l'individu el podran identificar.

Policia Científica en aquella època no tenia molt FILL DE que tenim aquí sí que al públic i no s'oblida.

Estem parlant de l'any 93 quan com diu l'inspector segura no hi havia base de dades d'ADN però tampoc una cosa que a dia d'avui és fonamental en les investigacions.

Busca una pulla que únicament teníem i si hi havia algun cajero fora 8 càmeres comercials. Todo el mundo ocurre con el móvil una pollo en una ayuda amb la descripció de l'agressor que ha fet l'última víctima.

La policia repassa els arxius policials de manera minuciosa per si troba algú que s'hi assembli.

Té una característica física. Una persona va que en aquella època no hi havia un altre jove pero era muy bajo para ver cómo la persona que viu los ocupados.. I llavors cap de fotografia del fotògraf que poc és víctima de si li va mostrar xicotet aprofitament. Arxiu Fotogràfic. Presidida per 5 euros i s'hi suma una col·lecció fotogràfica tindria una oficina de o lectura però per molt que la policia regira els seus arxius policials l'agressor continua lliure i sense identificar.

Els investigadors tornen a caure en el desànim.

En control policia policial i coherent entre la policia i la policia no sap encara que prop de dos anys després de la primera agressió el cas està a punt de fer un gir de 180 graus.

Diumenge 19 de setembre del 93 han passat sis dies des que l'individu va apallissar la seva última víctima i el 091 de l'Hospitalet que era el número de la policia perquè llavors encara no es trucava al 112 rep una trucada per establir patrulles circulars al lloc on estava ferida la senyora i què va passar abans que arribés la policia.

El lloc és l'estació de Can Baixeras un altre cop la línia 5 del metro de Barcelona a les 9 del matí. Una dona camina pel túnel d'accés a les taquilles del metro i de sobte algú Laborda per l'esquena i li clava un ganivet al gluti dret. Una forta punyalada que va cap a l'eix central del cos 25 centímetres de profunditat li afecta a l'úter i arriba just a la membrana que cobreix la cavitat abdominal i les vísceres. El més greu és que li esquinç de l'artèria ilíaca una de les encarregades de portar sang a tot el cos.

Això li provoca una hemorràgia massiva. Malgrat la gravetat de la ferida la dona aconsegueix caminar 45 metres cap a l'exterior de l'estació per demanar ajuda fins que finalment es desploma. Ningú veu l'agressió però els crits alerten els veïns ha venido diciendo que había una xica apunyalada en el metro i no hemos aparcado a fer ballar la escalera misma estaba ella sola i jo si estava ferida l'ecumenisme esperaves encontrar la mira pàl·lida. O sea muy centrada per la pierna. I bé deia ja que estava difunta.

La víctima és Carmen Díaz tenia 31 anys estava casada i era mare de dos fills de 2 i 11 anys. Aquell dia li tocava treballar i per això va anar a buscar la línia 5 del metro. Quan van arribar els serveis mèdics la Carmen ja era morta. Què ha passat amb l'agressor. Els veïns de la zona han sortit de seguida quan han sentit els crits.

TV3 recollir el seu testimoni i va trobar me un cafè en un bar de la Puerta del metro i sentir lo grito d'una senyora que estava passant un ritu que feia la broma ladrón salir corriendo del calçat en medio de la Calle i força jeu i se le cayó la cartera i unos papeles tu tiempo en la cartera pero no los papeles entonces salieron dos xicots más entre los tres alcance pasando a la carretera de Fontajau i en tot cas un vecino de arriba o algun veí no volia sortir al contra.

No vaig a matar. Nosotros claro que era un ladrón.

Entonces no saber que había matado lo dejamos hi ha caigut una cartera i uns papers i una vegada més la realitat prepara un gir de guió que no s'hauria imaginat mai.

El millor dels escriptors però qui puc dir sí sí però sé que la vida i formació. Unos testigos encontró papeles que era y si no fuera però que viu aquí i que es tira.

Ningú no hi ha donat importància i han quedat a la paperera. Quin és el relat dels moments foscos de la nostra societat. Termes porta. Quan la policia arriba a l'estació de metro de Can Boixets la Carmen i ja és morta. Els investigadors interroga amb els testimonis de la zona i un d'ells comenta de passada allò dels papers hi ha hagut sort.

Els papers encara hi són i ara caldrà veure si aporten alguna informació important per a la investigació.

Fuimos al metro i hi havia una assistència mèdica del mes anterior. Un clínic entre de trabajo era un certificat d'assistència d'una Mútua de Terrassa. A partir d'aquell dia podia decidir també venir un nombre diferent.

Manuel González Gonzàlez aquest nom no diu res als investigadors i el que fan és tornar a consultar els arxius policials. La sort acompanya de nou la policia.

Hi havia algunes detencions anteriormente por esto lesiones se mostró una fotografía en un montaje fotográfico entre otras personas los testigos. Eso nos dio la veu.

La sort va ser que Manuel González González tenia antecedents i el seu nom Sortir als arxius de la policia amb la típica foto de ressenya policial la de les tres postures que tothom coneix per les pel·lícules de front de Shamir perfil i de perfil i a més a més hi constava un domicili. La policia munta un dispositiu davant la casa on suposadament viu el sospitós a Sant Joan Despí.

L'únic domicili que tenia a veure si havia Vitel·li un servicio de 24 hores. Qui si vivia allí tenia qui ho tenia és a dir que si fóssim on som o policies de Madrid o no. I aquí és on esperes i dura ficció 24 horas por medio técnico o alguna cosa que apoya la investigación pero la vigilància continua i el dispositiu policial l'està muntat des de poc després de la mort de la Carmen a dos quarts de nou del matí.

Passen les hores fins que a dos quarts de sis de la tarda el Manuel surt del domicili la detenció ha estat dura.

I que per accedir hi havia una contusió significatiu li va obrir ahir un poquito en todo momento el niño niña que tingui una vida i miri si el porten a comissaria per interrogar lo els investigadors tenen pocs dubtes que ha matat la Carmen.

Però segur que el manual és també el vot del xandall. La policia interroga el Manuel i ell ho nega tot. S'equivoca. Xerrada jo seria una persona al meu punt de vista psiquiatre forense de bogeria i això seria bo. Uno por mucho que se le había caído los efectos.

La policia actua ràpid i munta rodes de reconeixement amb totes les víctimes que han denunciat que les han ganivetada al cul una de les víctimes Buffy y otras muchas dudas otra perdudes va reconèixer en una roda de reconeixement i el va reconèixer sense cap dubte. El cercle s'estreny al voltant del Manuel.

La policia demana al jutge que l'autoritza a escorcollar el domicili patern del detingut Registro de domicilio paterna i encontraremos armes blanques motxilles cuchillo de grandes dimensiones fletxes arpons una ballesta tipus militar així com camuflatge i diu que les habitacions havien puntes de fletxa al mediodía una fletxa que apunta i un cuchillo de grandes dimensiones.

Recordeu que una de les víctimes li havia quedat clavada una punta de fletxa que li van haver de treure a l'hospital i que la policia científica la va guardar. De seguida sabrem si coincidirà amb la fletxa sense punta que es va trobar a l'habitació del Manuel. Hem dit que vivia a Sant Joan Despí el domicili patern però la policia descobreix que té un pis de lloguer a Cornellà on dorm de tant en tant i també l'escorcoll.

No passa res.

Escolto com justifica el manual el fet de tenir tantes armes que tenia un món de fletxes puntes.

Tant ell ascensor i ascensor i que feia canelles que pensava utilitzar la gent la coger precisa que era la casa si era per a casa mayor utilitzava una punta mentia.

Ja havien i llavors aquest tema de les ballestes de les Bruixes. Han passat tres dies des de la mort de Carmen Díez 22 de setembre del 93 i la policia trasllada al Manuel de la comissaria de l'Hospitalet al jutjat de Sant Feliu de Llobregat.

Així és com ho explicava a TV3 Manuel González González que ha sortit amb la cara descoberta de la comissaria de la policia a l'Hospitalet de Llobregat a dos quarts de dotze del matí sota una gran expectació. Més de dues centes persones s'han concentrat davant de la comissaria i han escridassat el personal que assassina plantava cara. Manuel González González ha estat traslladat al jutjat número 5 de Sant Feliu de Llobregat juntament amb les armes blanques que se li van trobar al pis on vivia amb els seus pares a Sant Joan Despí i en un altre que tenia a Cornellà.

González ha negat les acusacions a l'entrada del jutjat. No toquen llistes desbloquejades en favor de noms que no es donaven a. L'anomenat Banc dels Andes el presumpte assassí de Mari Carmen Díaz morta el diumenge a l'estació de metro de carrosseries de l'Hospitalet d'agressions a altres dones del Barcelonès i del Baix Llobregat ha passat a disposició acusat almenys de 14 de 14 agressions el que nosaltres intentem aportar o aportem una sèrie de proves que impliquen la seva autoria. Després tenim 9 assumptes més seguidors i en 23 són tres més que estem convençuts que ha estat ell també l'autor.

Ahir a la tarda més de 3.000 veïns es van concentrar davant de l'estació de metro de Càceres després de fer un minut de silenci. Els veïns van dipositar flors al lloc del crim en record de la veïna morta mentre es donaven les mans en senyal de solidaritat amb els familiars. Abans es va fer el funeral a l'església de la Immaculada de l'Hospitalet. Molts dels assistents van haver de seguir la cerimònia des del carrer.

A més de totes les armes blanques i de caça que el Manuel amagava als dos pisos del Baix Llobregat la policia també va traslladar al jutjat tota la col·lecció de xandall del detingut abans de seguir endavant. Tornem a sentir el manual.

Ara no toca el favor de no molestar.

Quines proves té la policia que puguin incriminar directament Manuel González González. Ens havia quedat pendent la punta de fletxa que li van haver de treure una de les víctimes i que va guardar la policia científica i també unes ulleres de sol.. Si feu memòria us hem dit al principi del capítol que tornaríem a sortir.

Anem primer a la punta de fletxa blanca després del conflicte li la ruta i posteriorment policia que era una fletxa la punta de fletxa encaixa amb la Fletxa trencada que hi havia a casa dels pares del manual on ell vivia és a dir que les dues parts havien arribat a formar una sola peça.

Segur que més hi van trobar la policia unes ulleres de sol. Les mateixes que duien la primera víctima del boig del xandall la noia que passejava per la carretera de Cornellà el 17 de novembre del 91 quan va començar aquesta terrible història. El 26 de gener de 1995 Manuel Gonzàlez es va asseure al banc dels acusats de la secció novena de l'Audiència de Barcelona. La policia va investigar una trentena de delictes però no se li van poder imputar 16 de les 15 víctimes que van sobreviure sis van estar a punt de morir el dia del judici.

El Manuel no duia xandall. Anava molt ben vestit amb americana i anava preparat va intentar desmuntar totes les proves de càrrec fins i tot l'informe mèdic que va perdre quan fugia després d'agredir la Carmen. La víctima que va morir dessagnat va assegurar davant del tribunal que els papers els va perdre el dia abans quan tornava borratxo cap a casa. En cap moment va reconèixer res i amb actitud desafiant ho va atribuir tot a un muntatge policial.

Quan va entrar sí que era que jo tinc la moto ja que Quart que también quiere hacer lo hago en moto. La motxilla neta si no senyora i jo no jo això no ho sé completament. Sería muy claramente un montaje policial. El boig del xandall no es va rendir mai. Fins i tot va idear una estratègia insòlita per sortir de la presó. és Rogelio friendly sí mismo modus operandi per demostrar que la policia s'havia equivocat i que el pintor retira el tal Eugeni jo no va actuar mai i el boig del xandall li van caure 175 anys de presó.

Es va presentar recurs i dos anys més tard el Tribunal Suprem va deixar la condemna en 169 anys. Una rebaixa podríem dir ne simbòlica perquè la sentència es va mantenir pràcticament intacta. Queda una pregunta important per resoldre per què apunyalar les dones i a la zona genital de forma gratuïta. Sí podia passar li de Jordi III i era estèril. La crueltat el sadisme i la crueltat que que li donava el plaer sexual.

Aquest és un trastorn sexual que s'anomena per fílies sàdica i és el que li van diagnosticar al Manuel.

Els veïns van explicar també que no es relacionava amb ningú i que estava acomplexat perquè era una mica sord tenia problemes personals en el sentit que no estava ben comunicat amb la gent pel seu defecte però mai mai era agressiu ni contrari a les sentències descriu Manuel González González com un sàdic però no com un boig.

Malgrat el sobrenom del boig del xandall és a dir que sabia perfectament el que feien i que feia mal. L'escassa transcendència del trastorn no permite al procesado tenir el suficient que té consciència i lucidesa per a captar l'encant de la forma que apreciem ser un retraso mental leve que se classificat clínicament com a inteligencia frontera cosa que podría tener su origen en una cocina al parecer evitaria los médicos forenses qualificant a l'acusada com una persona d'intel·ligència normal vaja cuya capacidad para entender és la d'una persona normal que afecta el trastorn de la personalitat.

Si acreditado no tiene la trascendencia suficiente por sí solo como para justificar la aplicación de una eximent incompleta a vida cuenta de que en algunos de los hechos acredita cierto control de sus impulsos pero siguiendo a la víctima està encontrar el momento adecuado inhibint o CD actuar cuando la ocasión no es propicia o cuando se presenta alguna complicació en la sordesa greu o lleu.

No té res a veure amb actituds violentes. és evident sabeu una de les coses que va cridar més l'atenció aleshores del manual el boig del xandall que pujava les seues víctimes al cul i els òrgans genitals es passava el dia amb un ganivet a les mans. Escolteu què diu d'això la sentència. El procesado por su condición de Carnicero profesión para la que estaba bien dotado según sus compañeros de trabajo.

Tenía mayores conocimientos anatòmiques que Otra maniobra Bini dar i fuerza para manejar motxilles u otros instrumentos constantes o constantes és a dir que sabia molt bé com utilitzar els ganivets llargs i clavar los en zones de poca musculació i amb una trajectòria de baix a dalt per tallar. Sanguinis això provocava una considerable pèrdua de sang que si no superava ràpidament comportava la mort. Quin retrat van fer la premsa del moment del boig el xandall Lidia Lídia en un article de Francesc Peiró en La Vanguardia es parla d'ell com d'un jove de 29 anys que estimava la seva professió.

Treballava destrossant carn en un supermercat quan acabava la seva jornada laboral. Anava a les tardes al mercat central de Cornellà i passava hores tancat esquarterar carn al soterrani. Els seus companys explicaven que feia la feina amb plena normalitat puntualitat i satisfacció. Els veïns el definien com un home d'aspecte normal introvertit i elegant complidor i seriós un professional Carnisser de vocació una de les seves aficions era col·leccionar objectes punxants encara que estiguessin trencats a casa seva i tenia un arsenal assistia esporàdicament a cursets de supervivència i practicava el submarinisme i la cacera.

En resum un carnisser mig sord enòleg aficionat esportista consumat i amb problemes amb les dones abans de ser el boig el xandall o també l'assassí del metro. Ja tenia antecedents per intentar obligar la seva exnòvia a tenir relacions sexuals a punta de navalla. El cas està tancat. Segur. Ara comença una segona part que farà revifar la por. Tornem de seguida.

Qui és en Carles Porta. El 21 de novembre de 2013 quan feia 20 anys que el boig del xandall era a la presó la magistrada presidenta de la secció novena de l'Audiència de Barcelona va convocar una reunió a totes les víctimes del boig i el xandall l'advocada Varela també va ser un drama que ella va convocar un vespre sembla que era hivern perquè era molt fosc però a la tarda em van arribar unes acompanyades dels marits unes altres tremolosa.

Es veia també com cada una de les víctimes havia fet una reacció diferent. Hi havien algunes també l'atac havia sigut diferent. No eren tots iguals o havien algunes que havien pogut superar una mica més n'hi havien d'altres que estaven totalment enganxades encara mal que se'ls havia fet no hi havia algunes que tenien recolzament familiar. N'hi havia d'altres que estaven soles. Va ser una situació molt complicada aquella reunió jo me'n recordo amb angúnia perquè les havia convocat la magistrada.

A les víctimes els va explicar la situació va explicar el que havia passat va explicar la doctrina Parot. Els va explicar que sortia sense rehabilitar la sala i el va fer tornar a examinar per al metge forense però xarxa forense no podia afegir res no i ella és molt decebuda has de pensar que això que el sistema penitenciari no rehabilitar. El boig del xandall sortir de la presó havia estat condemnat a 169 anys però la llei espanyola estableix un màxim de compliment de 30.

Aquell home havia complert 20 abans de continuar amb sentit l'advocada Varela parlant de la doctrina Parot. Li explica què és això de la doctrina Parot i com va beneficiar Manuel González González. El Tribunal Suprem defensava que els beneficis penitenciaris s'havien d'aplicar sobre el total de la pena imposada en el cas d'Emmanuel 169 anys i no sobre el límit màxim de compliment que eren 30. La doctrina Parot doncs permetia prolongar el temps de reclusió amb la seva derogació. Més d'una seixantena de terroristes alguns condemnats a penes mil·lenàries i molts delinqüents sexuals van sortir de la presó fins i tot abans de complir els 30 anys de presó.

En el cas de Manuel si bé havia estat condemnat a 169 anys la llei establia un compliment màxim de 30 els beneficis penitenciaris al derogar se per la doctrina Parot es van aplicar sobre la pena de 30 anys i no sobre els 169 i per tant gràcies a treballar i estudiar a la presó va poder sortir en llibertat als 20 anys. Les víctimes i molts experts consideraven que el problema greu era que els informes psicològics concloïen que no estava rehabilitat.

L'informe de Dincat provocà un gran aldarull perquè deien que aquest home no s'havia rehabilitat i que tenia unes característiques de personalitat malaltissa que en qualsevol moment podia tornar a matar perquè aquest matava a qualsevol dona. Això va fer que la mateixa secció novena de l'Audiència que és la que havia dictat la sentència quan va haver de deixar sense efecte Parot convoqués a les víctimes per explicar si hi va ser un tema molt emocionant i molt complicat perquè havien passat molts anys la vida havia passat per totes elles dones molt més adultes amb les seves vides amb les seves complicacions i es van trobar totalment terroritzada pensant que no havia servit gaire de res.

Una de les principals preocupacions de les víctimes va ser conèixer l'aspecte de Manuel González González 20 anys després de ser agredides bàsicament. Molta esgarrifança i molta por molta por de veure el de tornar se a trobar allò que demanaven era que volguessin imatges actualitzades d'ell quan sortia de la presó per si el veien per si el trobaven pel carrer. Les víctimes sempre pensen que les aniran a buscar amb elles cosa que no sol ser en principi qualsevol dona té el mateix risc. Potser elles menys perquè estan més tard o podrien de seguida advertir lo o no però el que volien per sobre de tot era conèixer la seva imatge i dir que els mitjans van col·laborar en difondre i van estar una mica més tranquil·les pensant que si l'Audiència els reconeixeria.

El divendres 22 de novembre de 2013 l'endemà que les víctimes fossin revisades a la tarda Manuel González González surt de la presó a peu i encaputxat perquè ningú el pugui reconèixer.

La notícia s'escampa ràpid i l'alarma social es dispara la intranquil·litat s'ha apoderat dels veïns de Martorell després d'haver se confirmat que Manuel González González conegut com el boig del xandall és en aquesta població a casa de la seva mare. L'Ajuntament ha demanat mesures preventives de seguretat. Els Mossos d'Esquadra estan controlant Gonzàlez és el que s'anomena una vigilància no invasiva és a dir que no interfereix en la vida del vigilat per alguns experts. Amb això n'hi hauria d'haver prou amb tanta pressió veïnal córrer la veu que el manual podria anar a viure al poble on va néixer al mar de la Plata a Sevilla.

Els veïns no el volen a prop i convoquen una manifestació davant de l'Ajuntament per evitar que s'instal·li a la població. Això desperta la ira del boig del xandall i li fa pagar a l'alcalde José Luis Vidal. Més 15 ja hem vist una agressió física. Salida la gasolinera amb una bona maleta i altres fent el seu trajecte manual va calar foc a la casa on vivien les dues germanes de l'alcalde. Dues dones grans de més de 60 anys amb dificultats de mobilitat.

Les dones eren dins. Quan va calar foc a la casa. Crims. La Guàrdia Civil va detenir el boig del xandall el juliol del 2017. I tres anys després es va tornar a seure al banc dels acusats aquesta vegada per haver intentat matar les dues germanes de l'exalcalde de la Plata l'octubre del 2020. L'Audiència Provincial de Sevilla el va condemnar a 18 anys de presó per aquest fet el programa de Ana Rosa Telecinco el va localitzar al mar de la Plata poc abans de ser detingut per segona vegada.

La seua entrevista és una mica surrealista atenció a l'última afirmació del Manuel que era culpable.

Yo digo que no es paga tement que esto en la bueno porque hay una serie de coincidència que le condena a mí d'oficis mujeres víctimas y Pato a una mujer. Yo digo que no pas que todo lo que dice el juez va a missa de Año n Manuel de Pedrolo que me pusieron ustedes diálogo para pagar el pueblo e incluso en lo no se debería haber sacado habilitado rehabilitar ustedes necesitan llevar mucho más palos. Lo único que necesita y yo digo que no tanto por eso lo que haya hecho lo que yo quiero que lo voy a negar era mi agresiones sexuales Viñas murió si quiere decir que con mucha no tengo que repetir me al mejor la conciencia rematava yo la coincidencia cada noche y tiene como un niño tontos.

Quién es un niño que ha tenido algún problema que vosotros lo Otegi obté parte oculta al alcalde. Aparte de ser un perro sin vergüenza tiene dificultades para relacionar. El que ninguna el claro que no era mil lo quan ja era una disposició a canal Mujeres.

Em sembla que la maldat en aquest cas sí en la immensa majoria d'agressions que pateixen no es passa a les dones. Gràcies per escoltar nos. Tornem tan aviat com puguem.

Crims guionistes Lídia Orriols Mercè Folch i Adolf Beltran cas d'avui Lídia Orriols muntadors musicals Benja Estacio i Sergi Cutillas. Direcció Artística Dolors Martínez. Direcció Guió i presentació. Carles Porta amb les veus de Catalunya Ràdio. és. Els pobles. 7. 7.