Tot el que sentireu en aquest programa ha passat els fets els noms i els llocs són reals. Alguns diàlegs estan dramatitzades però el seu contingut consta en documents o surt de testimonis que eren al lloc dels fets. En algunes descripcions aquest programa podria ferir sensibilitats. Relaten crims reals la realitat i la mort no entenen de sensibilitats. Una noia de 21 anys torna cap a casa seva de matinada és dissabte 23 d'agost del 1997 i fa molta xafogor. Viu a l'Hospitalet de Llobregat en un edifici que té una zona enjardinada.

Quan està a punt d'arribar al portal no té una presència. Darrere seu es gira i veu un home alt i prim porta gorra i la cara tapada. L'home li posa una navalla al coll. La Tumba a terra i l'obliga a fer li una fel·lació. Dos mesos després es repeteixen els fets ara a Barcelona. El dimarts 14 d'octubre a la nit un individu de les mateixes característiques ataca una jove de 21 anys quan entra al bloc on viu l'amenaça amb una arma blanca l'arrossega fins a l'ascensor i l'obliga a practicar li sexe oral.

Al cap de quinze dies una altra noia de 20 anys pateix un atac similar. Tres agressions i un mateix patró. La policia sospita que hi ha un violador en sèrie. Hola tothom sóc Carles Porta. Gràcies per escoltar nos. Un home agredeix sexualment noies joves en portals i ascensors. Ho fa de nit a punta de navalla i amb la cara tapada. Identificar los és molt complicat i detenir lo encara més. La policia està desbordada perquè actua per tot Barcelona.

El pànic s'estén la casualitat un excés de confiança i la intuïció i valentia de dues dones seran claus per atrapar lo. Intentarem posar llum a la foscor. Comencem.

Així el principal grup que estructura organitza la mesquita i Vol. Crims. Et deixo un correu electrònic. El relat dels moments foscos de la nostra societat. Crims. En Carles Porta. Com més escolto aquesta cançó més m'agrada. L'estiu de 1997 va ser especialment càlid a Barcelona. Les temperatures màximes es van enfilar fins als 33 graus. Hi va haver moltes nits tropicals al voltant dels 26 graus al centre de la ciutat. A finals d'agost d'aquell any la premsa recollia les mobilitzacions dels veïns de Sarrià per intentar aturar la demolició del que aleshores era el camp de l'Espanyol unes instal·lacions amb 74 anys d'història.

Ja és habitual en la màxima rivalitat que l'espanyol i el Barcelona partido de liga arriba coincidint amb aquelles protestes a la comissaria de policia de Via Laietana.

Reben la denúncia d'una agressió sexual se'n fa càrrec el servicio de atención a la mujer Sam cola Mercè Folch. Hola Carles explica què és el SAM si us plau. és un servei de la Policia Nacional creat l'any 1986 juntament amb el grup per al grup dedicat a la protecció de menors. En aquell moment era el centre de referència en el tractament de delictes sexuals. Anys més tard aquests dos projectes van quedar inclosos dins el Servei d'Atenció a la Família SAF. I després d'un temps aquest servei es va convertir en la fam acrònim d'unitats de Família i Dona.

Avui dia aquestes unitats es troben a totes les comissaries provincials d'Espanya excepte a Catalunya i al País Basc on les competències de seguretat són responsabilitat dels Mossos i la xarxa.

A partir de la denúncia sí que vigila asesoramiento sobretodo Vidal diu Borrego. Acusación particular propi psicólogo i la víctima que necessitava gradualment substitució de la vida.

En aquest sentit l'inspector Simón Segura un gat vell del cos de la policia que ja hem sentit en aquest programa i amb una àmplia experiència en casos de atracaments i en delictes contra la llibertat sexual.

Seguramente la denuncia en el servicio de Renfe i posteriorment si els resultats de la investigació en l'agressió sexual que s'ha denunciat al servicio de atención a la mujer ha passat a l'Hospitalet de Llobregat a dos quarts de tres de la matinada del dissabte 23 d'agost.

La víctima és una noia de 21 anys. Un individu ha atacat als jardins de l'edifici on viu abans que pogués arribar al portal a punta de navalla. La tombat a terra i l'ha obligat a fer li sexe oral ha descrit l'agressor com un home alt i prim però no ha pogut donar més detalls perquè anava amb gorra i la cara tapada. La policia comença a investigar els fets com un cas puntual.

Passen els mesos. Som a l'octubre del 1997 una data important per als lectors de premsa en català. El Periódico arriba als quioscos amb l'edició catalana.

Hi ha dues edicions en català i dues edicions en castellà diferenciat equivalent a la seva edició en l'altra llengua ha un procés de control molt complicat.

Són moltes hores de feina aquest que escolta mentre el Rafel Nadal a la comissaria de Via Laietana arriba una segona denúncia per violació. Sobre les 21.45 del dia 14 d'octubre de 1997 abordava a la víctima. Nacida en 1976 en un edificio de Barcelona la rastro hasta el cuarto de sobres con una navaja La Tumba al suelo le exigió que l'inici era una afirmación que la mujer efectuó. L'inspector Simón segura analitza les característiques de la segona agressió sexual. La víctima és una noia jove com la primera i l'atac té les mateixes característiques que el del mes d'agost.

L'únic que canvia és el dia i l'hora dels fets l'agressor que també porta la cara tapada. Ha actuat un dimarts dia feiner abans de les 10 de la nit. Dues setmanes després també un dimarts es comet una tercera agressió. Sobre les 21 h 15 del dia 28 d'octubre a bordo de la joven nacida en 1975 en l'ascensor d'un edifici de Barcelona i a mi entender la con una navaja le exigió que hiciera una fel·lació que la mujer efectua violacions que segueixen un mateix patró.

L'Inspector assegura té molt clar que s'enfronten posteriorment qui durant 3 o 4 homicidis pugui decidir o similar.

Si partim de la base i corrents comercials que molts que ens diu que l'objectiu principal dels investigadors és descobrir la identitat de l'agressor després d'haver sigut un primer momento fue dificultós la identificació entre gorra.

L'inspector Simón assegura. Les descripcions que les víctimes han fet del violador. Una persona fría usa gestos de superioritat Antiviolència o repressió una violència extrema que li volen repetir que cuando hacia una persona Unos 125 Jobim CiU que podría tener una vida solitària en crisi determinar el color dels ulls de l'agressor és més complicat perquè a banda d'anar amb la cara tapada obliguen les dones a tenir los tancats.

Tal com va recollir el diari B.C.

Las mujeres coinciden en descriví la como un joven de aspecto limpio que utilitzava una navaja de dimensión mediana i que les amenaçava con frases del tipo. Estar te quieta si Kill Mato. Además les obligado a cerrar los ojos para que no pudieron ver la cara.

Una de les víctimes ho va explicar a La Sexta amb una estelada com aquesta batalla però assegura que amb el relat que fan les víctimes la policia científica comença a treballar en un retrat robot que els investigadors saben que és molt important identificar lo. Però també es fixen en la manera com actuen i en quines franges horàries sempre actuava el fin de semana.

En una franja horària entre las nueve y las tres de la mañana hi havia otra franja horària normales que estava entre les 9 i 12 del migdia. Una Su modus operandi i Txeroki se situa en la porteria sud intimidava un coixí i una veu i els obligava a fer pràctica i consumar la violació bucal acompanyada en altres ocasions com penetració vaginal o anal. Quan una de les víctimes s'hi resistia o dient visitava lo dejaba todo y salir al corriente.

Fue un primer momento muy difícil su identificación sobre la zona d'actuació recordem que ha agredit una noia a l'Hospitalet de Llobregat i dues a Barcelona. Quins. El servicio de atención a la mujer de la Policía Nacional arriben més denúncies d'agressions sexuals com és possiblement per la mateixa persona un violador en sèrie que de moment la policia no ha pogut identificar. El diumenge 30 de novembre a les onze de la nit una noia de 21 anys és atacada al portal de casa seva a Barcelona fugint de la por la espalda Rojo al suelo.

Seguidamente li exhibia una navaja diciendo que si cridava la mataria per a continuación bajar se la cremallera del pantaló i llamar la Virginia. El de la mujer que no eres un hombre el balón abandonó el lugar a la carrera. Mai es va saber per què li va dir Virginia. La noia va cridar i davant la possibilitat de ser descobert el violador va fugir del lloc dels fets. Com ja havia fet en altres atacs dues setmanes més tard el 14 de desembre a un quart de quatre de la matinada es produeix una altra violació.

En aquesta ocasió l'agressor ha actuat a Montcada i Reixac. Totes les violacions tenen les mateixes característiques pel que fa al mètode i el perfil de les víctimes no hi és de poc més de 20 anys. L'agressor ataca en caps de setmana entre les 9 del vespre i les tres de la matinada i en dies feiners de les 9 del vespre a la una de la matinada és jove prim d'un metre 75 d'alçada i que podria tenir els ulls clars. L'inspector segura i els seus agents marquen en un mapa els barris on ha actuat el violador en sèrie.

A banda de l'Hospitalet i de Montcada i Reixac l'agressor es mou per una àrea molt àmplia sobre todo el barrio de Sant Martí. El districte de Sant Martí de Provençals tocando per sedentaris i conocimiento. También estamos hablando de la flora de la zona del Clot hasta l'Hipercor la zona baja de Sant Martí hacia arriba hacia la zona verda.

Ha passat molt temps i l'inspector es refereix al districte de Sant Martí no el de Sant Martí de Provençals perquè aquest és un dels deu barris que formen part del districte. Es tracta d'una extensió molt gran. Avui dia hi viuen unes 240.000 persones. Té una superfície de més de 1.000 hectàrees. Tot això el converteix en el quart districte de Barcelona en extensió i el segon en població. Els investigadors tenen clar que tornaran a actuar i no poden perdre temps munten equips de vigilància permanent als barris on hi ha hagut les agressions.

Som conscients de la dificultat d'aquesta operativa perquè l'àrea que s'ha de controlar abasta més de 10 quilòmetres quadrats.

és per això que els dispositius es mostró fotográfico simple el modus operandi i les costumbres también han seguido en alguno de los casos durante la investigación podríamos dirimir el perfil genètic el perfil genètic serà important quan la policia pugui detenir l'agressor fer li les proves d'ADN i comparar lo amb les restes biològiques que han trobat a les víctimes.

Però de moment el violador que agredeixen noies joves en portals i ascensors no està identificat i les patrulles de policia busquen gairebé a cegues la i motocicletes i sobretot podrien independientemente directament les patrulles uniformada del distrito desordre precisa d'identificar el perfil que busquen la presència d'un violador en sèrie a Barcelona ha creat alarma social que nosotros erradicar alarma perquè entre d'altres volia fer vuit dies sense todo.

Han passat pràcticament cinc mesos des que la policia va rebre la primera denúncia d'una agressió sexual. Som al gener de 1998. L'inspector Simón Segura i el seu equip continuen treballant sense èxit per identificar i detenir el violador en sèrie que actua en diversos barris de Barcelona sobretot al districte de Sant Martí. Els equips de vigilància desplegats en aquesta zona no aconsegueixen resultats. No hi ha pistes només la descripció que han donat les víctimes i que ha permès a la policia científica treballar en un retrat robot.

Durant dos mesos sembla que hi ha una treva a la comissaria de Via Laietana no han registrat més denúncies però que no es denuncia una violació. No vol dir que no s'hagi produït denunciar una agressió sexual. Mai és fàcil i al cap de dos mesos hi va tornar òbviament que rebé francesos dies més.

Però qui vulgui el millor president és positivos sobre les 7 hores del dia 8 de marzo de 1998 a bordo una joven nacida en 1972 en el portal de un edificio de Barcelona tanto con un cuchillo la va penetrar vaginalment. Luego exigió que le efectuarà una fel·lació. Lo que realizó la mujer la cual a consecuencia de lo anterior sufrió equinoccis i estrès posttraumàtic. El 8 de març del 98 era diumenge. Gairebé tres setmanes després el violador tornarà a actuar ara dimecres també a Barcelona.

Alguna de les víctimes aporten una dada important però els investigadors han vist com l'agressor primer les havia seguit amb un Seat Ibiza de color blanc.

òbviament flueixi el día de hoy por todos los facilita la calor con las únicas cajeros. Los bancos de la empresa por ejemplo asegurando que hay una càmera i el vehículo que conduce ha pasado por allí amb matrícula francesa. Bé però el malo no l'agafen de cap manera i les denúncies s'acumulen atrapar lo és un dels objectius principals de la prefectura de Via Laietana. El mes d'abril del 98 es registren fins a tres violacions de les mateixes característiques. Qui és aquest violador en sèrie.

Perquè la policia té tantes dificultats per atrapar lo. Com és possible que no hagi comès cap error en tots aquests mesos. Aviat la situació començarà a canviar.

Un camió una furgoneta mentre conduïa la còfia havia quedat descoberta i va confiar perquè durant pràcticament vuit mesos ha violat impunement resideixen unes i altres.

Ara amb la cara destapada les víctimes poden aportar més detalls sobre el seu aspecte físic. La policia científica enllesteix el retrat robot del violador que actua en diversos barris de Barcelona. Arribem al mes de maig de 1998. Fins el dia 9 de maig. Dissabte els diaris d'aquell dia es fan ressò d'un altre atemptat d'ETA a Vitòria contra un subtinent de la Guàrdia Civil i de la mort violenta de dos jubilats a Cambrils. També parlen de la 43a edició del Festival d'Eurovisió que s'ha de celebrar aquella mateixa nit a Birmingham Anglaterra.

Hi participaran 25 països. El representant espanyol serà el cantant basc Mikel Herzog amb la cançó que vull hacer sin ti.

Al vespre moltes cases se sintonitza el primer canal de Televisió Espanyola per seguir el desenllaç del festival la cantant israeliana Dana Internacional guanya Eurovisió amb el tema Diva. A quarts de deu de la nit a l'Eixample dues dones a qui anomenarem Patricia i Laura surten de treballar és dissabte i han acabat el torn. Totes dues viuen al districte de Sant Martí i decideixen que abans d'anar cap a casa aquella nit aniran a sopar.

Van fins a la zona de l'avinguda Meridiana amb el carrer Biscaia i hi faran un domicili on vivien.

Quan arriben a l'edifici on viu la Patricia veuen que un cotxe s'atura en una cantonada. Són les dotze de la nit i al seu interior hi viu un individu que casualment però sí un cotxe la Patricia i la Laura desconfien de Diego i tomado medidas porque el xarop que vive con muy buenas intenciones llavors decideixen que per seguretat una cobreixi a l'altra una porteria mientras vigilava la companyia compañero dando paso por detrás del cotxe i cuando en dos metros el individuo surti del cotxe.

La Patricia és qui entra al portal i la Laura és la que passa per darrere del cotxe acompanyada de veu Teresa Arroyo. L'individu i ell va ser qui estava siguiendo la vida por delante ja que estava cruixent.

Són dos quarts d'una de la matinada. L'individu és a punt d'atrapar la noia que segueix. Va tan confiat que no s'adona que l'altre la que havia entrat al portal el segueix a ell. La confiança se li estroncar de cop quan sabrà la sort presa que l'espera si s'identifiquen com a policies.

Un pare i un mico se'n diu corriendo per un cotxe compañeras de la detenció els agents Patricia i Laura que van de paisà i treballen en una comissaria de l'Eixample la atrapen i li mobilitzen.

Veuen que és un home jove que no arriba als 30 anys. Prim i amb els ulls clars.

Sorpresa cuando se les característiques físiques eren idèntiques a les que portava les víctimes. Con ello se pidió ayuda a un uniforme de paisano.

Els investigadors arriben al carrer Biscaia amb l'avinguda Meridiana i revisen el cotxe del detingut que és de color blanc. El cotxe és una motxilla que contenia una pistola de calibre preservatius i un futur indici que podia ser una divisa per què portava una pistola de perdigons. Les proves d'ADN confirmen que el detingut per les dues agents de paisà és el depredador sexual que durant pràcticament un any ha atemorit les dones de mitjana a Barcelona i ha portat la policia de corcoll. Respon al nom de Gregori.

Té 28 anys i no apareix en cap fitxer de sospitosos. La seva detenció s'ha pogut fer gràcies a aquest retrat robot digitalitzat fet a partir de les declaracions de les víctimes. Gregorio és ara a la presó de forma incondicional. Se li atribueixen 37 agressions sexuals i de moment 9 violacions ja es consideren demostrades. Va començar a actuar durant els caps de setmana del gener de l'any passat intimidant diverses dones amb una arma blanca delinquir a qualsevol punt de Barcelona però preferentment als barris de l'Eixample Sant Andreu la Verneda Horta i el Poblenou.

últimament també cometia violacions entre setmana escollint a l'atzar qualsevol víctima entre els usuaris del metro a qui abordava a última hora del vespre en portals d'edificis i fins i tot al mig del carrer.

El diari BC dóna més detalls de la detenció pegant me un tiro. Esta és la frase que pronuncia Gregorio Cano Beltrán de 28 años el supuesto violador múltiple detenido en Barcelona cuando los agentes informaron de los treinta i siete agresiones que se li imputen. El joven que estaba a punto de casarse assegura no recordar nada. Muchos de los ataques fueron frustrades ja que l'inculpat anava a la fuga si la víctima se resistia o heu sentit bé hem dit que estava a punt de casar se i ara escolteu què va explicar ell Tejada el millor dia en casa por la noche i de repente aparecía su coche ya por la mañana.

No sabía que allí nunca se lo conté a nadie. Els forenses descarten que Gregorio Cano tingui un trastorn mental o de personalitat i conclouen que aquesta amnèsia és una simulació per intentar rebaixar la condemna. Ja veurem què passarà al judici però qui és aquest home de 28 anys que estava a punt de casar se. Quin és el relat dels moments foscos de la nostra societat. En termes porta. L'any 1998 el periodista de La Vanguardia Francesc Peiró cobria les notícies de successos hasta su detención.

Gregorio Cano vivia en el domicilio familiar en el barrio de La Verneda. él es uno de los cinco hijos de un matrimonio marcado por el carácter rígid i autoritari del padre un Policía Nacional en la reserva. Gregorio somiava concert Policía como su padre dos de sus hermanos. El somni de ser policia aviat es va esfumar. Sus aspiraciones se truncar cuando dejó acabado el segundo de BUP i marxà a Zaragoza para cumplir el servicio militar. Unes dolències vertebrals propiciaren un so licencia a los seis meses su vida laboral empezó a los diecisiete años con trabajos temporales como ciudadano de fotografia o caldria a los diecinueve entro en un almacén donde permaneció una temporada estuvo en paro de diversos empleos.

En 1997 volvió a ejercer de mosso va fent més coses de la vida de Gregorio Cano en su época de desempleados tomó drogues i abuso de alcohol pero con 24 años conocí a su novia esto propicia un entrenamiento de su círculo de amistades. El abandono del consumo de substàncies tòxiques. Su vida se redujo a su chica no tenía amigos.

Incluso se sentí amenazado por su antiguo grupo de conocidos d'ictus somiador el que propicià que su coche pistola el fet de viure a la Verneda i també que hagués agredit en aquella zona li va valer el nom periodístic del violador de la Verneda és un nombre que s'eleva a Puerto Rico.

L'única veu és que vivia al si del districte de Sant Martí de Centelles d'Hipercor ja que havia pres possessió d'un. Pel judici a Gregorio Cano va començar el 6 de novembre de l'any 2000 a l'Audiència de Barcelona que no va arribar a la sala emmanillat i custodiat per dos guàrdies civils. Anava amb la cara pràcticament tapada només se li veien els ulls. Portava texans i una dessuadora amb la caputxa posada. Aquesta devia ser la imatge que moltes víctimes veien abans de ser agredides.

El fiscal demana per a l'acusat un total de 177 anys de presó per 17 agressions sexuals tot i que la policia inicialment n'hi havia atribuït 37. En la primera sessió que ja va confessar María José Varela va ser l'advocada de quatre de les víctimes.

Com que he tingut la desgràcia de fer de representar moltes víctimes totes les dels violadors múltiples que hi ha hagut a Barcelona o bé no és una actitud quan ja veuen que tenen moltes proves. Alguns dels acusats quan l'acusat es va penedir dels fets en el judici va tenir una actitud. Com que em sento molt penedit Em sento molt penedit i no pots entendre les seves actuacions sempre havien sigut una mica de precipitació també s'ha anat corrents corrents. és com molts altres violadors múltiples persones realment complicades que no sé si s'han estudiat suficientment a fons però que tothom que hi ha tingut un contacte més des del punt de vista de la Ciència Psicològica acaba dient és que en la base que hi ha és un rebuig envers la dona i per això aquesta manca de respecte.

També va demanar perdó sobre el seu estat mental.

No hi va haver cap dubte en el cas d'aquest violador així com en la majoria dels violadors múltiples es discuteix la seva salut mental en aquest no es va discutir ni la defensa va plantejar que tingués cap malaltia ni ni es va fer cap prova en aquest sentit es va donar per correcta la seva salut mental.

Gregorio Cano va ser condemnat a 167 anys per 15 agressions sexuals consumats i dos intents va complir 20 anys a la presó de Brians I perquè només 20 anys si el van condemnar a 167 doncs perquè el violador de la Verneda es va beneficiar de la derogació de la doctrina Parot. Igual que altres depredadors sexuals com el boig del xandall la doctrina Parot que deu el seu nom al membre d'ETA Henri Parot la va establir el Tribunal Suprem l'any 2006. El tribunal defensava que els beneficis penitenciaris s'havien d'aplicar sobre el total de la pena imposada en el cas de Gregorio Cano 167 anys i no sobre els 20 anys que són el límit màxim de compliment en aquest cas concret.

Això permetia allargar el temps de l'agressor entre reixes. La fórmula era aplicar els beneficis penitenciaris al total de la pena imposada no la que es complís. és a dir si el condemnava a 150 anys els beneficis serien sobre els 150 per tant se li descomptarà a partir d'aquí no dels 20 amb la qual el màxim de compliment seria efectiu. La filosofia de la doctrina era que no sortís igual i rendible cometre un assassinat o una violació. Kevin Henri Parot condemnat a més de 4.000 anys per 82 assassinats va ser el primer a qui se li va aplicar aquest sistema de compliment de les penes.

Posteriorment una altra condemnada per terrorisme Inés del Río va denunciar a l'Estat espanyol al Tribunal Europeu de Drets Humans i l'any 2012 a Estrasburg li va donar la raó amb la derogació de la doctrina van sortir de la presó més d'una seixantena de terroristes i molts agressors sexuals. El que sí es va aconseguir amb tot això va ser un debat i aquest debat va provocar la modificació del Codi Penal i que s'introduís a l'article 78 en el qual aquesta fórmula ja era llei i llei doncs ja era l'aplicació era indiscutible.

L'advocada Varela va sol·licitar al tribunal que jutjava Gregorio Cano que apliqués per primera vegada a Espanya l'article 78 del Codi Penal atesa la perillositat del processat i així ho va fer l'article 78 igual que feia la doctrina Parot. Diu que els beneficis penitenciaris s'han d'aplicar al total de la pena imposada i no a la que es complís. D'aquesta manera Gregorio Cano hauria de complir íntegrament els vint anys sense permisos de sortida ni accés a la llibertat condicional.

Ara bé en aquest article 78 s'inclou un altre punt. De totes maneres s'ha de tenir en compte que l'article diu que el jutge de vigilància penitenciària pot això matisar ho és a dir que si es veu que és una persona totalment reinserir. El jutge de vigilància penitenciària té un marge per actuar.

Pocs anys abans d'acabar la condemna va gaudir de permisos penitenciaris perquè a la presó va seguir els programes de rehabilitació per agressors sexuals. Un d'aquests permisos va ser l'any 2015 i el va aprofitar per buscar relacions a través de les xarxes socials. L'octubre de 2015 es va obrir un compte de Twitter al perfil i va posar una foto seva. Cal mirar a càmera i el seu posat és seriós. El segueixen vuit persones. Ell en segueix 39 dos dels quals són l'escriptor Quim Monzó i la periodista Ana Pastor.

La resta són perfils d'actrius porno i de webs de la mateixa temàtica. Curiosament també va fer un fòrum a una feminista mexicana. Twitter va bloquejar dos dels comptes que seguia perquè vulneraven la seva política. L'últim tuit és del 16 de desembre de 2015 el compte de Twitter està inactiu des de fa cinc anys igual que el de Facebook. En aquesta xarxa social hi llegim que va estudiar a l'Institut Joan d'àustria de Barcelona. A la foto porta bigoti i somriu lleugerament carinyós.

En Carles Porta.

Gregorio que va sortir de la presó de Can Brians el dijous 3 de maig de 2018. Al matí anava amb una jaqueta de caputxa de quadres grisos amb fons blanc la caputxa la portava posada i es tapava la boca amb un buf de color verd. Els periodistes l'esperaven a la porta amb dues bosses d'esport en porta 20 anys de presó per 15 agressions sexuals i dos intents més. Ho va fer tot en poc més d'un any i també s'ha endut la lliçó apresa en els programes específics de tractament.

El 2018 tenia 47 anys. Institucions Penitenciàries va dir que no estava rehabilitat i que tenia un risc alt de reincidència associat principalment al consum de drogues en general.

El fet que surti de la presó l'agressor d'una dona li provoca en ella una gran inquietud. De totes maneres Aquí hi ha la reflexió que aquest dia d'arribada és a dir que un moment o altre sortirà de la presó.

El que més preocupa és quan surten de la presó amb un informe de rehabilitació que ell mateix va explicar als periodistes que l'esperaven a les portes de Can Brians que va seguir els tractaments per agressors sexuals amb voluntat de rehabilitar se. Fins i tot va demanar sotmetre's a la castració química però li van denegar perquè és una mesura que no serveix per a tothom només per als que tenen fantasies sexuals molt intenses i no poden controlar els impulsos.

Però això sí va ser jo no ho sé.

I va tornar a mostrar penediment igual que va fer quan el van jutjar de la sortida de la presó de Gregorio que va generar molta inquietud a la Verneda.

Es va dir que s'havia instal·lat a casa dels seus pares i els veïns van sortir al carrer a manifestar se en aquell moment va haver hi una enorme repercussió mediàtica.

Inclús hi havia manifestacions al barri de La Verneda. Hi va haver molta molta alarma social. Realment va ser un moment difícil especialment per les víctimes. El que passa és que en principi i això repetim sempre que sigui posat en llibertat un violador no vol dir que vagi cap a la víctima que havia tingut el risc serà igual per a qualsevol altra dona. Potser amb ella la que menys perquè seria capaç de reconèixer el. Uns. Amb Carles Porta. Hi ha hagut algú que ha dit que els crims tant de ràdio com de tele generen por.

Si això aquests dies s'està dient sobretot perquè el pas a la televisió ha estat fulgurant. és un èxit. és un programa que agrada molt però que al mateix temps això la gent la gent genera por i que hi ha base a còpia d'escoltar casos esgarrifosos doncs més d'un i més d'una sobretot ha agafat una por que potser prèviament no tenia bé. No hi ha cap diferència entre això i pares i mares quan eduquem els nostres fills. Els avisem de perills que ells encara no han vist què hem de fer callar aquests perills i deixar que se'ls trobin.

No vull dir són coses que s'han de parlar que fan mal que generen por angoixes socials però que és més bo dins de la gravetat saber los amagar los. I en aquest sentit jo diria a tothom que és una funció gairebé pedagògica dels crims. Un dia en donarem unes quantes voltes amb més profunditat.

En els últims programes hem parlat del boig del xandall un sàdic que trobava plaer sexual en la crueltat i avui del violador de la Verneda estem amb l'Adrià Pujol el nostre antropòleg Adrià. Hi ha alguna explicació antropològica al darrere de la violència contra les dones en aquest cas sistematitzada seria Elisava. Sí sí ja hi ha una explicació que podem agafar d'una enòloga francesa que es deia Ferran Suay auditiva que deia La següent cosa té una frase molt coneguda dins el gremi de l'antropologia que és que nosaltres som l'única l'única espècie l'únic animal que mata les seves femelles que les elimina cosa que no fa cap altre animal perquè evidentment si tu mates l'òrgan reproductor de l'espècie es carrega l'espècie i llavors ella mirava d'entendre ho i el primer que va trobar que és el que li interessa en aquest cas és que la inclinació suposadament natural dels homes a exercir la violència contra les dones de manera sistemàtica i en aquest cas seriada no és precisament natural és fruit d'una legitimació cultural és fruit del Patriarcat de la Terra Patriarcat de coses que si vols Podem desgranar a poc a poc.

He he perquè és així i tant i tant que aquestes paraules com patriarcat o patriarcat la gent de poble com jo necessitem una miqueta d'anàlisi també és que són paraules molt gruixudes però que expliquen coses a veure la dona sempre ha estat un bé un objecte d'intercanvi entre homes. En èpoques molt reculades això ha sentit alguna altra vegada la clau és que en èpoques molt reculades pares i germans intercanviaven dones del grup de dones d'un grup de fora i així trobaven aliances cunyats i sogres.

Eren homes aliats a través de dones. Els pares casaven les filles els germans casaven les germanes amb homes d'altres tribus i així creaven aliances de parentiu que és el que es necessita per no acabar amb una guerra permanent entre tribus. A partir d'aquí les dones esdevenen béns d'intercanvi. Són coses que s'intercanvien els homes. Podríem dir que intercanvien els ventres reproductius de les dones per assegurar el benestar del grup propi i la pau amb el grup del costat i això acaba presentant se com a natural i donen per natural tant els homes com les dones perquè ens entenguem una reminiscència d'aquesta manera de veure les dones.

és quan em fa gràcia quan diuen Home la prostitució eh. Hi ha dones o la dona és lliure de vendre el seu cos. Perfecte perfecte però estàs emmascara el fet que l'home és lliure de comprar lo. Això és una reminiscència d'aquesta època on la dona és un bé d'intercanvi. Si passem a la violència aquesta violència no s'exerceix. En el cas d'un violador en sèrie no s'exerceix com una cosa instintiva o que té una pulsió que no pot dominar no no s'exerceix perquè és legítim des de sempre.

Això està en que habita les fonts cúries del cervell de les persones però ell té dret sobre el que serien ventres reproductors i per tant té dret a fecundar los a violar los o a matar los o no destrossar los ni xandall. Pobres dones les rave per baix eliminava. Com que els ventres de les dones són propietat dels homes des d'aquest punt de vista antropològic però això és molt bèstia. Això és molt primari. No és que aquest és el gran problema que es va instaurar com a institució social.

Que les dones són propietat dels homes i és evident que la majoria van ser que molts homes no ho pensem però que no ho pensem no vol dir que no existeixi com ha fet. No no és evident però ara que dius això que no ho pensem que no existeixi. Tu creus que parlant d'aquestes coses fem mal parlant d'aquestes coses perquè hem rebut alguna crítica poqueta cosa. Per sort de gent que acaba dient que hem normalitzat què fem fent aquest tipus de capítols normalitzar la violència o bé normalitzar la violació en aquest cas a mi em sembla que estem completament lluny però no sé tu com ho analitzem perquè és lícit són queixes lícites és lícit i pensar en això per descomptat.

és a veure quan un periodista un antropòleg el que sigui constata un fet no li està donant carta blanca l'està constatant i constatar és fer llum. Nosaltres fem llum en un lloc força fosc que és que la violència contra les dones és una qüestió estructural de la societat però no de la d'ara de les de sempre. Llavors fa mal saber ho sentir o dir no és clar que fa mal és horrorós. Però una cosa és fer mal i una altra és normalitzar que fem mal.

I jo ho entenc perfectament perquè m'encantaria parlar de bonics que són. Els fruiters Aitona però això existeix. Això existeix és aquí. I com més ho analitzem probablement més ho entendrem i voldria creure que probablement més es podrà combatre.

Però clar hi ha gent que això ho interpreta al revés i continua dient que és lícit però que aquesta gent que ho interpreta al revés hauria de mirar ho fredament. Quanta més llum hi posem en el tema de la violència dels assassinats masclistes o els abusos a menors. Quan més llum hi poses menys es podran amagar els abusadors. Clar si això va emmascarar ni a base de eufemismes i de no fer ne cas i de no tractar ho o anem amagant la llavor sí que persistirà.

L'única manera és tenir llum i fer allò més traumàtic perquè Hòstia és que mostrem coses que no són. No és agradable acceptar que vivim en un lloc que no és gaire bonic. Evidentment que no. I com. Com hauríem d'acceptar que ara hi hagi aquesta plaga. Aquesta animalada que graven les noies que viola. Si això una vegada més amb la funció de gravar les. Jo crec que és l'última l'últim graó d'una funció permanent que tenen els caçadors que és la del trofeu.

Llavors abans de l'existència de les càmeres de fotografiar dels mòbils etcètera quedaven algun objecte de la víctima. Però la funció és la mateixa. El trofeu és la prova són les banyes de l'animal mort. Això és el que fan els caçadors no es queden al cap les banyes i després els exposa en el menjador de casa. Una mica una mica aniria per aquí però això al segle XXI o és que si l'instint no ho diguem la institució més antiga és quedar te un trofeu.

Cada vegada que Casas no ha canviat res el que ha canviat és el mitjà pel qual obtenir aquest trofeu que és la gravació perquè serveix per ensenyar la com les banyes de l'animal caçat que pengen al menjador per ensenyar les per tant sobre aquests vídeos que corren entre entre els coptes. Mireu quin vídeo Tinc i tothom disfrutant. I aquí hi ha instint hi ha cultura. Això demostra que la nostra societat en lloc d'evolucionar. Involució. Ara bé demostra que som idèntics al que érem fa trenta mil anys.

Tenim el mateix cervell. Per tant no crec que puguem ser ni més evolucionats ni menys l'únic que demostra és que les coses són culturals. No això de basar ho amb l'instint emmascara i fins i tot desgreuge a una cosa que és cultural i que per tant sí que hi tenim i tenim mà per canviar ho perquè és cultural. Si fos instintiu ja podríem plegar i cap a casa perquè els instints es poden domesticar però no es poden canviar i per tant jo sempre tendeixo a posar ho més a la cultura i a buscar la raó cultural d'una actitud sigui un violador en sèrie sigui un senyor que apunyala senyores a l'alçada del ventre etcètera etcètera.

I això és cultural no pot ser instintiu o no ens hem de permetre el luxe de pensar que és instintiu. No hi ha cultures que tractin millor les dones o que no tinguin aquesta condescendència amb les violacions o els assassinats de dones. No perquè una vegada més la relació entre homes i dones desigual i jeràrquica no té un origen biològic té un origen cultural. Biològicament som idèntics perquè ens entenguem així i dic de pressa. La prova és que quan van a buscar el boig del xandall qui baixa protegir los la mare és la mare que demana que no.

La mare és una dona. Per tant això ho fem entre tots i totes. No hi ha cultures que tractin millor les dones sinó que hi ha cultures on homes i dones han arribat a punts d'entesa diferents. Però jo no faria una escala de millor o pitjor perquè llavors tornem. Tornem al problema de l'evolució que ha de gestionar si hi ha gent més evolucionada o menys no això. Això és estructural i és universal. Françoise va acabar demostrant que aquesta jerarquia és universal i de moment permanent de moment.

Un altre aspecte terreny mínimament interessant i curiós i difícil és la rehabilitació. és a dir algú que ha sigut capaç d'estar dos anys violant dones o agredint les vestir talment es pot rehabilitar és molt fàcil des de fora dir que la presó no rehabilita i més és un discurs molt progre que queda molt bé. No és que la presó no serveix per a res. La presó servirà per més coses menys coses però sí que serveix per apartar el monstre durant un temps perquè no continuï Linkin.

Ara bé la rehabilitació sempre ens porta a aquell lloc que diuen que és millor prevenir que curar. és la pedagogia entre tots i totes des que naixem fins que ens fem adults que evitarà en un futur la proliferació de casos com aquest. Un cop el cas ja s'ha donat. Pensar en rehabilitar és una mica naïf. Què pot passar. Hi pot haver penediment hi pot haver el que vulguis contenció. Aquest el Gregorio que no va demanar la castració química no li van concedir perquè ja es veu que no funciona en tots els casos.

La rehabilitació és més un desig que un fet. En la majoria de casos. Molt bé. Gregorio Cano ha sortit al carrer que sapiguem no ha tornat a violar. Esperem que sigui així i que duri tant. Gràcies per escoltar nos. Tornem tan aviat com puguem. Uns guionistes Lydia Orriols i Mercè Folch i Adolf Beltran. Cas de Boi Mercè Font muntadors musicals Benja Estacio i Sergi Cutillas. Direcció Artística Dolors Martínez. Direcció Guió i presentació. Carles Porta amb les veus de Catalunya Ràdio.

Redacció. Això sí que els escàndols. Que sigui. és. Si.