Tot el que sentireu en aquest programa ha passat. Els fets els noms i els llocs són reals alguns diàlegs estan dramatitzades però el seu contingut consta en documents de testimonis que eren al lloc dels fets en algunes descripcions. Aquest programa podria ferir sensibilitats relaten crims reals la realitat i la mort no entenen de sensibilitats. Setmana Santa del 1993 són dos quarts de dues de la matinada del diumenge 11 d'abril. El poble es diu Montanejos i és la comarca de l'Alt Millars. A Castelló hi ha gent jove de festa pel centre del poble al voltant de la plaça de l'Església.

De sobte se sent un xivarri. Sembla una baralla. Molta gent se'n aparta. D'altres s'hi acosten miren en un carreró mal il·luminat. Un grup de nois en cerca un altre. I empentes i cops. Alguns amics del jove agredit intenten aturar la brega sense aconseguir ho. De sobte hi ha un cop de navalla un noi cau al terra amb una ferida al pit. L'agressor i els seus companys fugen. Benvinguts són Carles Porta. Gràcies per escoltar nos. El crim del Guillem Agulló va ser un d'aquells que transcendeixen la víctima les famílies i fins i tot l'època.

La mort d'aquell noi de 18 anys del poble de Burjassot va destapar una manera de fer policial i judicial que avui no ens és estranya. Desgraciadament el cas del Guillem Agulló va tenir una bona instrucció però a partir d'aquí tot es va capgirar. S'han escrit diversos llibres i el 2 d'octubre s'estrena un llargmetratge dirigit per Carles Marques-Marcet titulat La mort de Guillem. Nosaltres ja ho sabeu ens dediquem a explicar històries reals i molt sovint són difícils de creure. Baralla crim ideològic connivència policial i judicial.

Intentarem posar llum a la foscor. Comencem. Si. Es diu així dels veïns Club que perduraria escrits durant 19 hores. El crim perquè us deixo un mensaje. Recordeu que el electrònica. El relat dels moments foscos de la nostra societat crims amb perles porta. En el llibre El País valencià Joan Fuster destacava de Montanejos el seu balneari ideal segons deia per les lentes vacances dels petits és a dir dels afectats pels mals de panxa.

Eren els anys 60. Al cap de trenta anys les aigües termals continuaven sent un dels atractius principals del poble on els visitants de més edat buscaven sobretot tranquil·litat i bons aliments. Ara els 90 època en què se situa i la història que us expliquem avui també hi anaven molts joves que acampaven enmig d'aquells paisatges abruptes i espectaculars dominats pel riu Millars i plens de racons on banyar se i fer escalada. Explica'ns més coses del poble de Montanejos Adolf Beltran. Doncs que a part de l'atractiu del seu paisatge que realment més gran Montanejos tenia per als més joves l'interès d'alguns locals d'oci que havien obert al voltant de la plaça de l'Església al centre del poble.

A falta de Policia i de Guàrdia Civil l'Ajuntament havia contractat un parell de guardes de seguretat per a aquells dies de vacances de Setmana Santa. Bàsicament la seva feina consistia a cridar l'atenció a algun noi que havia begut massa que feia massa xivarri i que no deixava dormir els veïns en general poca feina fins a la nit del Dissabte de Glòria el Diumenge de Pasqua la nit que van matar Guillem Agulló en un acte delictiu sobretot en un crim que hi hagi testimonis és molt important en el seu llibre La mort de Guillem publicat el 1996 Jaume Fuster recull diversos testimonis d'aquella nit a partir de les diligències policials.

Són visions fragmentàries i parcials a vegades una mica confuses que ajuden a reconstruir els fets. Per exemple hi ha el testimoni del qui un xiquet de València que passava aquella Setmana Santa amb la família a Montanejos a la nit va sortir a fer unes copes va sentir crits i es va acostar a l'origen del xivarri. Per això després va haver de declarar davant de la Guàrdia Civil i més endavant davant la jutgessa d'instrucció. I finalment també el judici el que li va semblar que era una baralla que recorria el carrer de Sant Vicent fins a tombar pel carrer del cantó i a prop de la carretera.

En total uns 100 metres per dos carrerons mal il·luminats de Montanejos. Potser van ser cinc o deu minuts però en aquestes situacions el temps no sembla el mateix que marca el rellotge. Enmig del carrer del cantó pel qui va observar com un noi em va agafar un altre pel coll el va inclinar cap a ell i li va clavar una navalla al pit a l'altura del cor. Davant la Guàrdia Civil hores després el Quique va explicar el que va veure i sentir ell declarant te era fer constar que el individuo que llevaba la navaja media unos 75 o un ochenta d'estatura era de complexió delgada con una media melena arrissada tenía de veinte veinticinco años de edad i vestia una caçadora de cuiro negre i pantalons Baquero claros.

También quiere hacer constar que durante la pelea l'individu que la navaja dijo a gritos Yo soy nazi. Després del crim l'individu de la ganivetada i alguns companys van fugir entre crits i insults pel que va anar cap al noi ferit i va veure la ferida fonda i fina que tenia al pit per la carretera va passar un Seat Panda. Algú el va parar i el conductor va acceptar de portar el ferit al centre de salut. Eren tres quarts de dues de la matinada del centre de salut estava tancat.

Deixem el testimoni del qui recollim el del guarda jurat que es trobava a aquelles hores a l'Ajuntament segons consta en l'informe de la Guàrdia Civil quan va saber el que havia passat. El guàrdia va decidir anar a avisar una infermera que s'allotjava l'hostal Rosalía de Millares. La infermera dormia però va baixar a corre cuita al carrer quan la van avisar que hi havia un ferit greu d'arma blanca. El noi era el cotxe molt pàl·lid sense bellugar se. La ferida ja no sagnava.

La infermera li va buscar el pols i no li va trobar en un intent desesperat de reanimar lo li va insuflar aire per la boca i segons va explicar més tard la Guàrdia Civil també li va fer un massatge al cor. Quiero aclarar que en el momento en que le hacía mensaje insuflat pulmonar Le Breton Sangre i el Pico pero no puedo asegurar que estudiarà vivo. Finalment una ambulància es va presentar a l'Ajuntament de Montanejos avisada pel guarda jurat. La infermera i va pujar per acompanyar el noi ferit cap a l'hospital de Castelló a 60 quilòmetres de distància del guarda.

També havia trucat a la Guàrdia Civil primer a la caserna defensada però no hi va trobar ningú. No hi va haver resposta i després a la Comandància de Castelló on va poder notificar que hi havia hagut un ferit per una ganivetada a Montanejos. No era l'únic ferit. Pocs minuts després se'n va presentar un altre de no tan greu a l'Ajuntament segons consta en l'informe del guarda jurat. A les 2 15 se presenta otro herido en este hotel. Una herida obtusa que requiere puntos de sutura a l'altura del ojo por lo cual se llama otra vez al médico de guàrdia de La Puebla diari no el cita del médico se niega a trasladarse a Montanejos para atender a leído dejando que sea él quien se traslada a su consulta un camarero del hotel lo lleva voluntariamente en su coche se le existe y le dan dos puntos de sutura.

Cap a les quatre de la matinada una primera dotació de la Guàrdia Civil va arribar a Montanejos amb un oficial de la caserna defensada i dos números procedents de geneta del Maestrat. La Guàrdia Civil va recollir la primera informació del que havia passat i va parlar amb els amics de Guillem que eren set o vuit nois i noies molt joves d'entre 16 i 18 anys que van quedar retinguts a les dependències municipals de Montanejos. Allà van saber que el seu amic Guillem havia mort es trobaven en estat de xoc sense tenir ni tan sols el consol de poder trucar a casa.

La Guàrdia Civil els ho havia prohibit a l'espera de prendre declaració al llarg del matí. Se sentien maltractats sospitosos d'alguna cosa però no sabien de quina van començar a declarar. A les vuit del matí i no van poder sortir fins a les quatre de la tarda. Adolf que es desprèn del que declaren sobre el que va passar. D'acord amb els seus testimonis Guillem va ser víctima de l'atac de cinc joves que el van agredir per raons polítiques. Guillem duia un pegat a la caçadora on es definia com a antinazi.

Algun dels seus amics havia reconegut els agressors com una colla de neonazis del barri valencià de marxar plenes. Va ser una agressió més que no pas una baralla per molt que Guillem intentés defensar els amics i amigues de Guillem que els van intentar aturar. Els agressors els van fer fora amb cops i amenaces. Al final tres dels atacants es van quedar a l'aguait mentre els altres dos van anar cap a Guillem I un d'ells li va clavar la navalla al pit. Després sempre segons els testimonis dels Amics de Guillem tot el grup dels agressors va abandonar el lloc del crim.

Entre cants i crits feixistes després de declarar davant de la Guàrdia Civil els amics de Guillem van poder per fi trucar les famílies i preparar se per tornar cap a casa. Un d'ells es va quedar amb les quatre coses que Guillem havia dut a l'acampada havia d'entregar les quan fos possible. Els pares del Guillem a qui la Guàrdia Civil no havia pogut localitzar el Guillem Agulló pare i la mare la Carme Salvador no eren a casa havien anat a passar la Setmana Santa a un càmping al nord de Sagunt a la comarca valenciana de Camp de Morvedre.

Som a l'any 1993 encara no hi havia tants mòbils desconnectar era més fàcil que no pas avui. La Guàrdia Civil va poder localitzar uns avis del Guillem. Van ser ells que van anar al càmping a donar l'avís als pares. Calia que el Guillem i la Carme anessin a l'Hospital de Castelló per identificar el cos del seu fill. Hi van arribar ja al vespre. El pare no va tenir forces d'entrar al dipòsit de cadàvers. Ho va fer la mare tota sola segons consta en l'informe de la Guàrdia Civil que se ha presentado en el Hospital de la Gran Vía de Castellón.

La señora Carmen Salvador nacida con domicilio en Burjassot en compañía de la fuerza instructora se dirigía al dipòsit de cadàvers del fitada Hospital. La señora Carmen Salvador reconoce sin ningún género de dudas el cadàver de su hijo Guillem Agulló Salvador. Mentre la mare era dins un guàrdia civil va anar al costat del pare que s'esperava fora en un estat de desolació que ens podem imaginar. El guàrdia li va fer un comentari al qual la família donarà voltes durant molts anys. La Núria Cadenes amiga de la família i autora del llibre Guillem diu que el pare encara avui pensa en aquell comentari.

La Carme entre al pacte i s'esperava fora la Guàrdia Civil i li diu això la tranquil·la aquestes hores i. Són coses que passen perquè li has de dir això per què pot tenir al cap una dona per trobar un pare en aquestes circumstàncies i prescindir del pare de les circumstàncies i de tot el que importa és això no és no és política. El comentari va sorprendre el pare perquè treia ferro a la motivació política que per a ell era evident. Però hi ha alguna altra hipòtesi sobre el comentari del guàrdia civil.

és possible que estigués realment confós perquè Guillem i els seus atacants anaven vestits de manera semblant com Skins encara que tinguessin idees contràries. En tot cas la sospita dels pares va ser que la guàrdia civil volia descartar d'entrada que el crim del Guillem tingués un mòbil polític. Al llarg d'aquest relat entendrem segurament per què pensaven i pensen encara això però abans de tirar endavant. Aturem nos un moment per fer el retrat del Guillem Agulló de 1993. Avui el seu nom té el ressò d'un símbol.

Però qui era aquell noi que tot just tenia 18 anys quan el van matar llavors a Burjassot encara era sobretot el fill de Guillem Agulló Lozano l'únic regidor nacionalista que havia tingut fins llavors la ciutat i un dels responsables de la Unitat del Poble Valencià a la comarca de l'Horta Nord. Per al periodista Jordi Sebastià que al cap dels anys arribaria alcalde de Burjassot i també eurodiputat Guillem pare era tot un referent per als joves que volien fer coses per la llengua la cultura i la societat valencianes per encàrrec del pare Jordi Sebastià va fer classes de repàs a Guillem Agulló Salvador a qui recorda com un xic més interessat pels esports que per als estudis que de moment treballava a l'empresa de fabricació de setas de la família mentre acabava de decidir el seu futur.

Les idees polítiques en canvi Guillem les tenia molt clares.

Segons Jordi Sebastià un valencianisme d'esquerres fa preocupació per la justícia social i també un poc supose que és normal. Si el pare estava habitada el poble valencià doncs buscar ara alguna formació una miqueta més a l'esquerra més força i energia més fort més radical. No busquen el canvi tot i ser molt jove. Guillem va militar en diversos grups en concret a Maulets i. Adolf s'hi va estar a Maulets un grup juvenil de l'Esquerra Independentista que molt més endavant. 12 es va integrar Arran Guillem també va formar part de xarxa que són les sigles de fets 6 prejudici és a dir fets contra els prejudicis racials.

Els seus membres anaven amb el cap rapat caçadores bomber i botes doctor Martins. Per això molta gent es pensava d'entrada que eren feixistes i racistes perquè aquesta estètica ja se l'havia apropiat l'extrema dreta però en realitat els xerpes just al contrari volíem recuperar el sentit original dels fets anglesos dels anys 60. Molt oberts a la immigració i a les seves influències culturals i sobretot musicals per deixar les coses clares. El Guillem havia afegit un pegat antinazi a la seva caçadora que li havia cosit la mare.

La Carme Salvador el Guillem també era un gran aficionat de dos clubs de futbol el Barça i el Llevant. S'havia relacionat durant un temps amb els Boixos Nois però els va deixar tan aviat com va veure que allà s'hi amagaven neonazis. Segons explica la família va fundar una penya del Barça a Burjassot i també anava molt sovint a animar el Llevant al seu estadi. A finals del 92 hi va tenir un accident va topar contra una tanca de l'estadi i es va fer mal en un ull.

Li van haver de fer un trasplantament de còrnia. Just dos mesos abans d'anar d'acampada a Montanejos per Setmana Santa. Aquells dies de festa del mes d'abril del 93 Jordi Sebastián que treballava de periodista al temps també se n'havia anat a fora i no es va assabentar del crim fins dilluns.

No vaig saber res. No via Internet estaven totalment connectats permanentment com estem ara i fins dijous en la redacció del temps hi ha algú diu estaràs molt fort d'això del fill xica aquell per Sant Jordi des de Burjassot. Potser el coneixes tant jo com la primera.

La meva primera reacció va ser ara no cal dir res sobre l'estat d'ànim dels pares i de tota la família. Llavors ja havien parlat amb els amics de Guillem que havien anat amb ell d'acampada a Montanejos. No tenien dubtes que l'havien mort per les seues idees polítiques. Era un jove nacionalista d'esquerres antiracista víctima de l'atac d'uns neonazis. Pensaven els pares la família i els amics de Guillem. El van enterrar sense ni tan sols el consol de saber que els seus assassins havien estat detinguts.

De moment les investigacions de la Guàrdia Civil no havien donat cap resultat. Les coses van canviar. Aquell mateix dimarts al migdia però no va ser gràcies a cap operatiu policial.

El dimarts 13 d'abril quatre nois es van presentar en dues comissaries de València. Concretament eren Luis Romero José cunyat i Juan Manuel Sánchez. Coneguts pel bon Vero el Pollo i el pitjor que van acudir a la comissaria de Segòvia. L'altre era Gerardo Mora i es va presentar a la catedral. Cap dels quatre tenia antecedents. Tres d'ells van reconèixer que havien participat en el que van qualificar de baralla amb Guillem i els seus amics. L'excepció va ser el bomber que va assegurar que a aquella hora ja havia tornat a les tendes i que estava dormint.

Els declarants van donar el nom de dos amics més de la seva colla del barri de marxar plenes a València. Un d'ells era Francisco García àlies el modi. La policia el va trobar a casa seva i el jove va decidir voluntàriament anar a comissaria. Segons fan constar els agents en el seu informe l'altre era Pedro Cuevas el Ventosa que no van poder localitzar ni a casa ni a la feina. No se'n va saber res aquell dimarts a la tarda ni tampoc dimecres al matí.

Va ser ja al migdia quan un jove de 22 anys veí de València va entrar vestit amb caçadora negra i pantalons texans a la comandància de la Guàrdia Civil d'Alacant. Era Pedro Cuevas qui va dir això. Buenas tardes e matador un hombre en Castellón era una velleta. Era la confessió d'un assassí en el seu llibre de 1996 la mort de Guillem Jaume Fuster reconstrueix els primers interrogatoris amb Cuevas a partir de les diligències de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil. El treball mostra la plaza del pueblo contra els col·legues xiquets de Burjassot provocaron los nazis e hijos de puta capitalistes como reaccionar encara no us conegui o si no us agradi eren propietat fossin diputades que sucedió durante la brega cuando que uno de ellos atacava un amigo con un puro americano intente acogerse lo peor fuerte de la Cabeza que una navaja del bolsillo para defender y le dije el agresor que dejará de Paz fracaso de haber hecho encima i el mismo la navaja Cuevas no es presenta doncs com l'autor d'un assassinat.

Segons la seua versió va ser un homicidi pràcticament accidental del qual fou responsable en bona part Guillem. Amb el pas del temps encara anirà més lluny a l'hora de defugir qualsevol culpa. Ja ho veurem en l'interrogatori a la comandància de la Guàrdia Civil d'Alacant. Li van preguntar també pel suposat mòbil polític del crim ataqui el joven por cuestiones racistes no sólo fue una pelea pertenece o participa en algun grupo político. Ahora no el que va fer dos años estuve en contacto con grupos de franquisme conocía a la víctima.

Era la primera vez que era vella i va declarar ventosa sobre la navalla que havia estat l'arma del crim. Que era ella i de motlles i que la va llançar al riu Millars quan va tornar de matinada a la tenda de campanya després de ferir Guillem segons el Ventosa. No es pensava que la ferida fos tan greu i no va saber que Guillem havia mort fins que el matí següent va baixar al poble a comprar esmorzar i va sentir comentar la notícia. Després se'n va anar en autoestop cap a Castelló malgrat els controls que la Guàrdia Civil havia muntat als afores de Montanejos de Castelló se'n va anar en tren cap a València on va passar una nit a casa.

L'endemà dimarts va tornar a fer dit ara en direcció a Alacant. Volia agafar un vol cap a Londres i fins i tot va dormir a l'aeroport. Dimecres s'hi va repensar i es va acabar presentant com sabem a la comandància de la Guàrdia Civil d'Alacant. En el seu informe la Guàrdia Civil feia constar que la declaració de Pedro Cuevas Ventosa es podia considerar una prova de penediment tot i que ja havien passat tres dies des del crim. Mentre Pedro Cuevas Ventosa declarava davant de la Guàrdia Civil d'Alacant els seus companys de la colla de marxa alienes havien estat traslladats de València Sogorb a uns 60 quilòmetres de Castelló.

Allà la jutgessa americà Ben Albert va començar a interrogar los. Tots cinc repetien la mateixa cançó ells no eren nazis ni tenien idees polítiques. I a Montanejos hi va haver una baralla entre dos grups provocada per Guillem i els seus amics. En aquest discurs però van aparèixer algunes escletxes. Per exemple quan Gerardo Mora l'amic de Cuevas que s'havia presentat a la comissaria de la catedral de València va explicar a la jutgessa com va començar tot. Aquest és un fragment de la seua declaració La noche de los hechos me encontraba con mis compañeros de Montanejos a la salida Mi amigo el jueves se dirigió a Guillem I le preguntó si una tesi que ponía a matar i em contestó que foren nazis.

Una amiga de Guillem Coll dijo esta son los nazis de marxar plenes. I jo la pregunta que somos el otro contexto de marxar Llenas i Cuba escriu El amigo de Guillem. Aquí quedava clar que la iniciativa de l'agressió havia estat de Pedro Cuevas molest perquè Guillem es declarava antinazi amb un adhesiu cosit a la caçadora. Acabats els interrogatoris de dimecres 14 d'abril la jutgessa americà Albert va dictar ordre de presó incondicional per a Gerardo Mora i llibertat sota fiança de 50.000 pessetes per a Juan Manuel Sánchez.

El de Francisco García el Modi i José cunyat el poll per la seva banda Luis Romero el bomber va quedar en llibertat a Pedro Cuevas i el van traslladar dijous a Alacant a Sogorb on la jutgessa el va interrogar i va decretar ne immediatament la presó incondicional. Començava un procés d'instrucció que seria llarg i difícil. Al mateix temps alguns periodistes van començar a investigar sobre la colla de marxar. I era veritat que no estaven ficats en política de debò que no eren uns neonazis.

La revista El Temps ja havia fet treballs d'investigació sobre grups ultres valencians. Jordi Sebastià va comprovar que els detinguts no eren pas desconeguts pels col·lectius antifeixistes de València. Com explicava en aquest article d'El temps sense ser un grup especialment organitzat es feien anomenar de diverses maneres.

Marxar alienes als marxa lent Eros o marxar sisè Reich. Pedro Cuevas n'era el més destacat i rebia el malnom del Ventosa membre de la penya futbolística i. Els ultres del València Club de Futbol alguns coneguts indiquen que es trobava ben relacionat amb el grup Acción Radical el nom d'Acció Radical. Sortien pintades a València contra immigrants homosexuals militants d'esquerres i independentistes que també eren assenyalats pels seus fanzines i que es convertien en objectius i les seues ràtzies de carrer. Acció radical es va acabar convertint en el grup neonazi més actiu al País Valencià i de tot Espanya al temps.

Jordi Sebastià volia saber si la colla de Marcel·lí és actuaven com un escamot que seguia ordres d'una trama ben organitzada. Com més investigava però més li semblava que el seu perfil no era aquest jo personalment crec que és un grup aïllat de cert Millars amb un component lumpen molt important i no crec que hi haja darrere una trama que confon amb el que hi va haver en el qual l'extrema dreta vulgui eliminar. Núria Cadenes. L'autora de Guillem està convençuda de la motivació política del crim però tampoc creu que els de marxar Helena complissin ordres de més amunt.

Ara bé cadenes avisa que no entendrem res del que va passar a Montanejos i encara menys del judici posterior. Sense el context polític valencià que venia de la transició abans de tirar endavant escoltem aquest ambient perquè va acabar aquesta manera de fer callar s'ha anat gestant durant anys al País Valencià especialment però especialment a l'anomenada transició que va ser molt violenta.

Sanchis Guarner a les llibreries sense aquest context no es pot entendre tampoc la reacció al crim d'una part de la societat valenciana i del mateix Burjassot. En aquesta reacció segons Jordi Sebastià hi tindrà molt a veure la imatge de Guillem que projecta en alguns mitjans de premsa començant per les províncies aleshores l'òrgan del regionalisme de dretes i ferotgement anticatalanista. Els mesos i anys següents les províncies parlarà molt més del puny americà que la colla de Marcel·lí i més afirma que Guillem portava la nit del crim que no pas de la navalla amb què Cuevas el va matar amb una navalla que encara no s'havia trobat.

Per això divendres 16 d'abril la jutgessa americà mi Albert va ordenar buscar l'arma al riu Millars allà on Pedro Cuevas deia que l'havia llençada un equip de busseig de la Guàrdia Civil es va capbussar al Millars però no hi va trobar la navalla. Aleshores la jutgessa va decidir traslladar Cuevas de la presó a Montanejos perquè indiqués el lloc exacte on s'havia desprès de la navalla. La nit del crim més immersions tampoc cap resultat de la recerca. Quan la furgoneta policial traslladava un altre cop cap a Sogorb Cuevas va sorprendre demanant de tornar a Montanejos.

Un cop allà va anar fins a un cert PIC va decretar per terra i va recuperar la seva navalla. Ara era aquesta l'arma del crim. Calia esperar els resultats de l'informe de l'Institut Nacional de Toxicologia. A l'espera d'aquest informe continuaven els interrogatoris al jutjat de Sogorb. El 5 de març xilenes com Els Amics de Guillem i els altres testimonis del crim el 24 d'abril d'aquell 1993 la jutgessa va decidir tornar a empresonar el Modi el pitjor i el Pollo a qui havia deixat en llibertat sota fiança després dels primers interrogatoris.

Era clar que els altres dos és a dir Pedro Cuevas i Gerardo Mora havien tingut un paper principal en la mort de Guillem. Però quin paper hi havien tingut aquests tres que havien col·laborat en el crim on havien estat només espectadors. La jutgessa semblava decantar se per la primera possibilitat que els advocats de mogui fitxa i Pollo hi van presentar recurs. El 4 d'agost l'Audiència Provincial de Castelló va resoldre el recurs de los elementos que obren en la causa les declaracions de testigos a inculpar dos configuren una situación en la que varias personas y sus dos compañeros inculpats els envien pendó i a correlat de l'altre a qui no obliguen àrbitre Feder para finalmente analizar si la crisi en dos integrantes del grupo por simples cuestiones de espacio físico según la declaración de Gerardo dice éramos muchos los que intentava pegar la comunicades mientras que los otros tres restantes se mantenien cerca vigilant la víctima i contribuyendo a la persecución Palisa hasta que sucedió hace fatal.

Passats prop de quatre mesos del crim la conclusió provisional de l'Audiència Provincial de Castelló denega el recurs i mantenint les ordres de presó perquè dóna versemblança a un possible homicidi amb cinc presumptes. Dos d'ells Pedro Cuevas i Gerardo Mora hi haurien tingut un paper protagonista. Els altres tres és a dir el mòdic i el pitjor i el Pollo hi haurien participat també tot i que al final de l'agressió se'n van apartar una mica perquè el carrer era molt estret i no hi cabien tots.

Per poder pagar el Guillem com hem sentit l'Audiència donava molta importància a una declaració de Gerardo Mora éramos muchos los que intentava mossegar polimerases però en part de l'opinió pública valenciana s'estenia la idea que a Montanejos hi havia hagut una baralla entre bandes d'ultres volés i no pas un crim polític. Segons Jordi Sebastià les províncies llavors dirigit per María Consuelo Reyna van fer una campanya per presentar Guillem com un perillós boig noi apareix una notícia que un grup d'ultres del Barça havien atacat a un grup de simpatitzants valencianista del València i en quin partit ja havien pegat a un xiquet en un pal d'una bandera al cap i que el que li havia pegat era li diem avui i recorda que l'entrevista està el xic aquí.

Home si em dieu que ha sigut Guillem però jo realment no puc dir ho era una invenció absurda una més. Però tot això anava sumant no. Qui és en Carles Porta. Només una setmana després del crim dos ultres de la Penya i Olmos del València Club de Futbol ja havien desplegat una pancarta que deia Guillem jo DT a l'estadi Carlos Belmonte al camp de l'Albacete en un partit contra el València. Qui eren els abusadors.

Els amos eren una penya fundada als anys vuitanta amb joves de diverses tribus urbanes però a començament dels noranta ja era un domini dels neonazis. Ocupaven el fons nord del Camp de Mestalla que llavors es deia encara Luis Casanova on desplegaven banderes amb l'àguila franquista i creus celtes utilitzades aquestes últimes pels neonazis com a símbol. Com va passar durant molts anys en molts clubs de futbol. Els murs van ser tolerats i sovint animats i fins i tot finançats per les directives. De fet els dos membres de John Bush que van desplegar la pancarta amb el Guillem de T al Carlos Belmonte d'Albacete hi van accedir amb les entrades pagades per un directiu.

La participació de Pedro Cuevas i dels seus amics de marxa en les activitats d'Acció Radical sembla ben acreditada pels treballs d'investigació periodístics. Tot i això la policia de València va fer un informe per a la jutgessa de Sogorb en què descrivia la colla de Marc Salinas com un grupo de jóvenes que realiza las actividades normales de un barrio i descartava qualsevol afinitat amb la ultradreta. Potser poc convençuda la jutgessa va demanar a la policia una ampliació d'aquest informe la instrucció havia avançat molt i el mes d'octubre semblava a punt d'enllestir se.

Això ho va anunciar el diari Levante. Se trata de una de las investigaciones sumarial és más largas conflictives i polèmiques instruïdes por el juzgado de la capital del Palencia en la que testigos presencials amigos del fallecido tutores de los detenidos médicos forenses i Policía Judicial además de los implicados han prestado reiteradas declaraciones. A lo largo de más de seis meses la jutgessa va emetre les actes de processament el 28 de gener de 1994 i el 5 de marxar plenes van ser acusats d'un delicte d'assassinat per la mort de Guillem Agulló i de dues faltes de lesions per les conseqüències de les agressions a dos dels seus amics.

El fiscal demanava per a tots cinc entre 26 i 30 anys de presó. En l'acte de processament feta per la jutgessa hi consta amb detall el relat del que segons ella havia passat la matinada del diumenge 11 d'abril de 1993 a Montanejos. Aquella nit Guillem Agulló havia detectat que pel poble voltava una colla de nazis i ho havia dit als companys. Cap a dos quarts de dues de la matinada i a cinc nois al davant del papa Latorre al centre de Montanejos es tracta de Pedro Cuevas Gerardo Mora Juan Manuel Sánchez Josué cunyat i Francisco García Cuevas se separa del grup i s'acosta a Guillem Agulló que xerra amb una amiga l'Anna.

A pocs metres de distància del Parc Cuevas li etziba en to groller d'un tall xaval que tenia la Pegatina antimàfia. Just en aquell moment el Boro un amic de Guillem l'avisa que per allà hi ha la colla de marxar plenes. Quan Cuevas sent el nom del seu barri de València reacciona de manera agressiva. Llegim el sumari. Pedro Cuevas se giró y diciendo que él era de marxar apenas le propina un punyeta en la cara y otro en la espalda que le desequilibrio e hizo que Otero su estado saliendo tras él.

Pedro Cuevas quien para suscitar las raíces de sus compañeros hacía además de correr tras Foro el tiempo que le decía a gritar índole que te pillo que te pillo i mira como corres el Cabrón. Mentrestant Gerard II comença a barallar amb Guillem i aconsegueix fer lo retrocedir amb alguns cops s'interposa en alguns amics de Guillem per aturar la baralla. Però Cuevas torna a perseguir Boro i sense dir ni mitja paraula li clava un cop de puny a l'ull a un altre dels amics de Guillem i el deixa estabornit.

Ara són els cinc de marxa lemes contra Guillem. Una vez movilizado se abalançar sobre Guillem todos los imputados quienes le rodea y comenzaron a pegar haciendo que poco a poco fuera retirarse viendo por la calle San Vicente pero como la reducida es dimensiones de la calle San Vicente no permitía que todos los ocupados que había informado un córner al rec del Norte pudieran seguir pegant y encontrar José Pedro Cuevas frente a Guillem precisamente acuerda que fuera Pedro Cuevas. Y en segundo lugar Gerardo Mora quienes assumien en mayor protagonismo en la pelea mientras los demás permanecen próximos a la SECO mirando a estos de la acción pescadora de terceros.

Tres amigues de Guillem I també altres amics i coneguts intenten diverses vegades posar se en metge per parar l'agressió i demanen els de nord xilenes que deixin de plegar Guillem. Arribats al carrer del cantó es treu una navalla automàtica bastant antiga amb el mànec de color marró propietat de Gerardo Mora que aquest li havia donat moments abans. Guillem ja no té forces. A penes es pot aguantar dret. Arriba el desenllaç. Pedro Cuevas traça Tirana que se había colocado delante de tiene que ser apartada o si no la majoria ella también intentava en repetides ocasions clavar la navaja a Guillem siendo este o travessen vuelto por los vinculados a golpes impecables le hicieron retrocedir nuevamente hasta aproximadamente la mitad de la calle Cantón donde corriendo Pedro Cuevas por el cuello y mientras éste era a su también porque Edgardo Mora y otros dos inculpar dos.

Pedro Cuevas le inclina hacia él y un golpe directo con fuerza le però que no una bajada en el pecho. La navalla penetra el cos de Guillem entre la quarta i la cinquena costella esquerra travessa la paret toràcica i s'endinsa 4 centímetres al cor els de marxa lents fugien corrents. Almenys un d'ells es giri i fa la salutació feixista en direcció cap al lloc on agonitzava Guillem Agulló per Jordi Sebastià. El cas queda prou clar amb més documents que hi ha coses que eren molt clares.

Un grupet sí que ja el coneixia prèviament que té lligats amb l'extrema dreta la seva cara d'ell. El grup té armes blanques. Ell està desarmat no s'ha trobat cap arma. El maten. Cap de la cara al sol i se'n van. El relat de la jutgessa d'instrucció feia una reconstrucció prou exacta del que havia passat a Montanejos. A criteri de molts amics de Guillem per aquesta banda hi havia l'esperança d'un judici com cal. Les actes de processament es van emetre el gener del 94 però va caldre esperar encara un any i mig perquè se celebrés el judici que va començar el 16 d'octubre del 96.

L'expectació era molt gran. Les sales de l'Audiència de Castelló resultaven massa petites per acollir les defenses i les acusacions particulars i populars. Per això s'habilita el saló d'actes de Bancaixa el primer dia de la vista es concentren a l'exterior alguns centenars de joves molts d'ells vinguts en autocar des de València i convocats pel grup Maulets. Ho diu Jordi Sebastià jo vaig anar un d'aquells dies. Bé doncs això manifestacions. Per Castelló grups de joves que protestaren contra la manipulació que s'estava produint allà amb unes càrregues policíaques realment bàrbares.

I això després amplificat per la premsa doncs donava també sorolls violents que estaven mirant. La policia ha tingut que ha actuat perquè mira el que estan fent. Aquella mateixa tarda dos autocars amb un centenar de joves tornen cap a València des de Castelló on havien seguit el primer dia del judici. La policia els espera amb un gran dispositiu a l'autopista als afores de la ciutat aturen els autocars i després els fan anar custodiats per furgonetes policials cap a comissaria. Els joves asseguren que allà dins els han vexat amenaçat i insulta.

Tornem a la sala de judici on s'espera que declari el principal acusat Pedro Cuevas autor de la ganivetada a la Guàrdia Civil i la jutge instructora. Cuevas havia dit que va traure la navalla per defensar se quan Guillem se li va tirar al damunt i que llavors el va punxar. El judici diu una altra cosa. La conclusió que s'emetia un tercero por ahí había mucha gente perdía varias veces de vista. La conclusió que saco és que confundir Cuevas intenta aprofitar que no hi ha la certesa absoluta que s'hagi trobat l'arma del crim.

Recordem que durant la instrucció Cuevas va desenterrar la seua navalla sota un pi de Montanejos. Aquella però no era la navalla amb què va matar Guillem. La jutgessa va ordenar aleshores d'escorcollar les cases de tots els acusats a Casa Gerardo Mora n'hi van trobar una que coincidia amb la descripció de l'arma del crim. Era la mateixa no es podia saber amb el 100 per cent de seguretat perquè estava cremada i era impossible trobar hi restes de sang i de teixits. En el judici els advocats de les defenses aconsegueixen que es parli menys de la navalla del crim del puny americà que Cuevas afirmava que duia Guillem.

Això recorda Núria Cadenes cal com a les pel·lícules del perro i mai no treuen el puny americà una polsera transparent no hi era no hi era. No hi era no existeix i malgrat tot vam fer verbalment que existís i amb això construïen la imatge del Guillem home com a persona agressiva.

El tribunal rebutja molts dels testimonis proposats per l'acusació particular que representa la família i les acusacions populars impulsades per diversos grups polítics i sindicals. En canvi excepte la testimoni que presenta una de les defenses per abonar la tesi del puny americà que és la testimoni tics que el tribunal decideix protegir conservant ne l'anonimat i permetent que declari darrere d'una pantalla. Aquest és el tracte que es dóna als penedits d'organitzacions mafioses que temen per la seva vida. Jordi Sebastià i Núria Cadenes diuen que se'n desprenen un missatge molt clar Els Amics de Guillem i per tant el mateix Guillem són gent perillosa.

Núria Cadenes va assistir a algunes sessions del judici.

El que em va impressionar més era un intangible de la qual escriure no és la referència que tenien. Sí sí des del mateix guàrdia i al mateix temps la duresa amb què tractava els pares. Per exemple quan anaven al judici els pares aquesta sensació palpable que el taller que mostrava que nosaltres érem a l'altra banda un dels cavalls de batalla és el component polític del crim.

El tribunal no ha acceptat cap pregunta sobre la ideologia dels acusats cosa que escandalitza els Agulló que els jutges tampoc permeten esbrinar els seus vincles amb grups ultres valencians en concret amb Acción Radical. Precisament a finals d'octubre el Jutjat Penal número 8 de València decreta la dissolució d'aquest grup neonazi però castiga amb només dos mesos d'arrest els nou processats. El judici s'allargui 28 dies exactament fins al 19 de febrer de 1996. La sentència es fa pública el 10 de maig. La firmen els magistrats Felipe de la Cueva Vázquez i Luisa Gómez Santana i Antonio Martínez Zamora.

Quina és la sentència del. L'Audiència de Castelló ha absolt quatre dels cinc processats i castiga Pedro Cuevas amb catorze anys de presó per un delicte d'homicidi. Set mesos de presó per un de lesions i sis darrers per una falta de lesions. La sentència queda molt lluny de les peticions del mateix fiscal que demanava entre 26 i 30 anys de presó per a cadascun dels cinc de Barcelones per l'assassinat de Guillem.

L'Audiència de Castelló refà el relat de la jutgessa de Sogorb i converteix l'agressió en baralla i per tant el presumpte assassinat un homicidi llegim no i por supuesto trampa filada o en busca d'alguna cuando se trata de una pelea frente a frente entre dos grupos de persones al mismo nivel balear cuya Iniciación no acaba a atribuir claramente u otro grupo más que una agresión de muchos contra uno se produce una pelea entre Pedro Cuevas i Guillem Agulló. Per tant el tribunal nega que a Guillem se'l pugui considerar només com a víctima.

Amb aquesta argumentació tampoc ho acaba de qualificar de víctima indefensa a un joven de 18 anys 1,8 metres d'estatura constitucional l'ètica com botes de punta metàl·lica armado con un puny americà. No hi ha apoyado en todo momento por dos xicots i tres xiques.

El tribunal no va tenir en compte que concretament les tres noies van intervenir per intentar aturar la batussa i no per participar hi. D'altra banda com hem vist la sentència donava per fet que Guillem duia un puny americà tot i que aquesta arma no va aparèixer mai ni tampoc es va presentar cap prova que Guillem li hagués pegat amb aquell puny. El tribunal es va basar en un informe forense que establia que les ferides de Guillem en una mà eren compatibles amb l'ús d'un puny americà hi havia un altre informe però que deia que se les havia pogut fer en una escalada per Montanejos i sobre l'arma del crim que deia el Tribunal feia constar que sospitava que la navalla del crim era de Gerardo Mora que li hauria donat a Cuevas abans de clavar li a Guillem.

Però una cosa és la sospita i una altra la certesa i com que no es podia demostrar Gerardo Mora es beneficiava del principi d'innocència. En el cas dels seus amics Modi Pollo i pitjar el tribunal no veia aprovada la voluntat de comparar una acció destinada a matar i per tant els assolia. També hi ha la qüestió del mòbil polític del crim. El mateix tribunal recordava que la motivació racista o discriminatòria no era cap agreujant d'acord amb el codi penal vigent llavors però que s'havia de tenir en compte si n'hi havia.

Però el tribunal ho descartava. L'origen del enfrentamiento inicial entre los grupos parece proceder de un intercambio de mirades de Rafel o de burla de provocacions a més que el tribunal considera que la tendència política de Pedro Cuevas no estava prou demostrada i que només s'havia acreditat una cierta relación passada ja lejano en el tiempo con personas o actividades de carácter fascista. Una certa relació passava el futur no gaire llunyà oferirà proves concloents de la ideologia de Cuevas. Ho veurem aviat que els pares del Guillem les sentències com una segona mort del seu fill un segon crim del pare Guillem Agulló Lozano declari que l'assassinat ha sortit molt barat als seus autors i afirma que el seu fill el van matar perquè era nacionalista i anti racista i que tot i això el tribunal no havia volgut investigar la trama feixista del cas des del crim.

Els pares han estat víctimes d'una campanya constant d'hostilitat ho expliquin Núria Cadenes que ells des del primer moment van mostrar aquella serenitat i van denunciar des del primer moment que era un crim polític. No els ho han perdonat o han intentat enfrontar lo de totes les maneres possibles sí mirat o ho han aconseguit. I malgrat tot la llei sí que feien pintades insultants dient que hi havia gent que feia pintades i l'altre cas barrejava l'aparell. I al final hi va haver més gent que netejava la paret que les i insultar el negoci de fabricació de aixetes que el pare havia muntat amb un amic.

De cop i volta es va quedar sense comandes la família va haver de demanar préstecs es va haver de vendre l'or que tenia els Agulló Salvador van sobreviure com van poder. Enmig d'aquest suplici l'any 2000 van rebre la notícia que Pedro Cuevas sortir en llibertat condicional de la presó per bona conducta. Havien passat només quatre anys de la sentència. Set anys des del crim va passar temps però tampoc gaire abans que el nom de Pedro Cuevas el Ventosa va tornar a sortir en una nota de la Guàrdia Civil.

Era un dels 22 detinguts en l'anomenada Operació Pansa el nom que es presentava com l'operació més important dirigida. L'extrema dreta a Espanya el setembre del 2005 la Guàrdia Civil va escorcollar cases i locals en una dotzena de localitats valencianes i va confiscar pistoles catalanes navalles Ballestes Escopetes retallades i un llançagranades. Algunes d'aquestes armes procedien de l'exèrcit espanyol. Entre els detinguts hi havia dos militars a casa de Cuevas a València. La Guàrdia Civil hi va trobar 40 braçalets amb esvàstiques una daga nazi i punys americans prohibits també motlles per a produir sivelles amb l'emblema de la CCC que Cuevas fabricava.

La notícia va escandalitzar la família i els amics de Guillem però no els va sorprendre en absolut al contrari i veient la confirmació de la ideologia neonazi Pedro Cuevas que l'Audiència de Castelló havia desestimat com a mòbil del crim de Guillem Agulló La Guàrdia Civil havia fet escoltes telefòniques a tot el grup. Cuevas l'havia enxampat dient això lleva un pinxo i a fer pupa a quedar les dient los Marea dos. Aquestes paraules eren d'una conversa privada mantinguda per Pedro Cuevas l'agost del 2005 enregistrada per la Guàrdia Civil i filtrada al diari El País.

Va dir alguna cosa semblant. La nit del crim de Montanejos aquell estiu del 2005 Cuevas apareixia implicat en la pallissa a un Pancho a Villena a l'Alt Vinalopó. D'altra banda en les converses enregistrades Cuevas s'oferia com a subministrador d'un gerro és a dir d'una pistola o revòlver i també de punys americans xic millors. Però l'Audiència de València no va donar per bones aquestes escoltes telefòniques quan va jutjar el cas al cap de nou anys el 2014. En aquest temps a més la Guàrdia Civil va destruir se suposa que per error l'Arsenal intervingut als detinguts a la banqueta dels acusats hi havia 18 suposats neonazis entre ells Pedro Cuevas com a integrants del Frente Antisistema FAS dedicat a fer propaganda a les xarxes del Tercer Reich a negar l'Holocaust i a finançar se amb la venda d'armes.

Voleu flipant una mica més que els acusats van ser absolts. Cuevas va reclamar aleshores que li tornessin el material confiscat. L'Audiència de València li va donar la raó i l'assassí de Guillem va recuperar les esvàstiques les creus daurades amb l'emblema del Tercer Reich un Mein Kampf i imatges de Xile i altres elements de parafernàlia Nazi. Ja el 2017 el Consell General del Poder Judicial va decidir que indemnitzin els processats per l'operació Panzer per la destrucció del material bèl·lic que els havien confiscat l'any 2005.

Tot això tampoc no va ser cap sorpresa per a la família i els amics de Guillem Agulló. Han passat més de 27 anys del crim i continua viu el crit de Guillem Agulló ni oblit ni perdó. Pels pares i amics de Guillem és impossible oblidar ho i perdoneu. El pare de Guillem diu que podrien perdonar si algú els demanés perdó però no els ho ha demanat mai ningú. Hem intentat posar llum a la foscor. Gràcies per escoltar nos. Tornem tan aviat com puguem.

Jo no sé si tinc País Tinc el meu poble. Jo no sé si tinc un canvi. Tinc que el meu amic. Jo no entenc la llibertat sinó amb seny lliure. Crims guionistes Lídia Orriols Mercè Folch i Adolf Beltran cas d'avui Adolf Beltran muntadors musicals Benja Estacio i Sergi Cutillas. Direcció Artística Dolors Martínez. Direcció Guió i presentació. Carles Porta amb les veus de Catalunya Ràdio Maria. Torni a.