Tot el que sentireu en aquest programa ha passat. Els fets i els llocs són reals alguns diàlegs estan dramatitzades però el seu contingut consta en documents de testimonis que eren al lloc dels fets. En algunes descripcions aquest programa podria ferir sensibilitats relaten crims reals la realitat i la mort no entenen de sensibilitats o de tothom.

Carles Porta per escoltar nos i de Bernstein és una ciutat d'uns 35.000 habitants al sud oest d'Alemanya coneguda per la seua indústria de pedres precioses. és un destí habitual de turisme de cap de setmana famós per l'església de la Roca una petita capella que està literalment encastada dins d'una gran roca. Una llegenda explica que dos germans que vivien al castell que hi ha sobre el castell de bossa Holstein es van enamorar de la mateixa noia i un dia que un germà no era al castell l'altre van aprofitar per casar s'hi.

Quan el germà que havia marxat del castell va tornar i se'n va assabentar va tirar el germà que l'havia traït daltabaix de la Roca. Va acabar confessant el crim a un abat i aquest com a càstig li va fer excavar amb les seues pròpies mans una església al lloc on es va trobar el cos del germà just 50 metres sota el castell. Això és només una llegenda però el que us explicarem avui tot i que sembli mentida va passar de veritat. Un assassí sense rostre atemoreix a Alemanya França i àustria amb un final sorprenent i m'atreviria a dir que patètic.

Intentarem posar llum a la foscor. Comencem. Aquí sí que diu així fins que perden la escrita i de bones. Crims. Perquè em deixin començar amb més dient. Recordeu que hi ha electrònica. El relat dels moments foscos de la nostra societat crims.

En Carles Porta 23 de maig de 1993 titula obres Stein Alemanya Lotus Lange una jubilada de 63 anys és al menjador de casa seua acabant de preparar un centre de flors per posar a la taula del menjador. Queden pocs minuts perquè arribin les seues amigues amb qui com cada setmana ha quedat per prendre. Avui a més és festa grossa perquè és l'aniversari d'una d'elles. Ja té el ram de flors gairebé acabat. Només li falta lligar lo amb un filferro perquè s'aguanta bé i no es desfaci.

De cop sent uns passos l'Alison pensa que es deu haver deixat la porta entreoberta i que alguna amiga que hi ha arribat. Així que sense girar se a veure qui és continuen les flors passa passa sóc al menjador però no és cap de les seues amigues.

Algú ha entrat a casa seua li ha pres el filferro que tenia a les mans i l'ha fet servir per estrangular la. Al cap d'uns minuts ara sí les primeres amigues comencen a arribar a casa de la lies loc la porta és oberta. Però això no els estranya perquè sovint ni és un barri tranquil i tots els veïns es coneixen. és aquest quan la policia arriba i fa sortir les amigues de casa que amb l'estona que ha passat ja han arribat tots els de la científica.

Es posen a buscar l'escena del crim. Alguna pista que els ajudi a descobrir l'autor dels fets però no troben res ni tan sols cap empremta d'una cullereta. Això sí aconsegueixen extreure una mostra d'ADN i se l'endú per analitzar quan ja ho han regirat tot. La comitiva judicial s'encarrega de fer l'aixecament del cadàver. Qui voldria matar una senyora jubilada. La policia no ho sap i tot i que s'investigui amb els anys el cas acaba quedant oblidat sense resoldre. Vuit anys després el març de l'any 2001 en una altra ciutat alemanya Friburg un home de 62 anys de nom Józef també ha mort escanyat amb un filferro de jardineria mentre feia néixer per la seva botiga d'antiguitats.

Quan la policia hi arriba no troba cap pista ni empremta però sí unes traces d'ADN en un calaix que recullen per enviar al laboratori d'una mort a l'altra i a vuit anys de diferència i gairebé 300 quilòmetres. Però tot i això la mort del József li recorda la de l'àlies Slot. Tots dos tenien la mateixa edat i tots dos havien estat morts de la mateixa manera estranyats amb un filferro. Així doncs la policia d'una zona es posa en contacte amb la de l'altre i el cas de l'àlies lot que ja s'havia arxivat es reobre.

A part de les coincidències en l'edat de les víctimes i en l'arma del crim en cap dels dos escenaris s'han pogut recollir empremtes només restes biològiques. L'únic que la policia pot fer és enviar les al laboratori. Els resultats són clars. L'ADN trobat a casa de la senyora i el trobat a la botiga d'antiguitats és idèntic. A més l'anàlisi els dóna una pista clau. Es tracta d'una dona. La policia està molt sorpresa. Té sobre la taula un assassinat recent que algú per casualitats de la vida ha relacionat amb un assassinat de fa vuit anys i l'ha encertat.

No poden assegurar que la nena sigui de l'assassí però sí que es trobava en les dues escenes del crim. La premsa se'n fa ressò i comencen a parlar ne molt. L'anomenen la dona sense rostre. L'assassinat del propietari de la botiga d'antiguitats del József s'investiga però amb el pas del temps també acaba quedant oblidat perquè no apareix cap pista que ajudi a resoldre. La policia està desconcertada cada vegada que es troben en una escena del crim estranya sense empremtes ni pistes ni tan sols indicis però amb alguna mostra d'ADN per prendre demanen que es compari amb el de la dona sense rostre perquè quan ho fan no paren de trobar hi coincidències en troben en diferents escenaris assassinats però també en robatoris furts o en entrades violentes a domicilis.

La policia té cada vegada més efectius desplegats per aquest mateix cas han de trobar l'assassina aviat i saben que no serà fàcil és molt ràpida molt violenta i el que més els complica la feina molt meticulosa creuen que tenen al davant la primera dona assassina en sèrie de la història d'Alemanya.

Al cap de set mesos l'octubre del 2001 apareix una nova pista l'assassina que tots buscaven és addicta a l'heroïna. El seu ADN ha estat trobat en una xeringa amb restes d'aquesta droga en una zona boscosa de Querol a l'oest d'Alemanya a una hora i mitja de casa de la senyora d'Olot. Qui ha trobat la xeringa ha estat un nen de 7 anys. L'han trobat al lloc on va sempre la seua família a passejar el gos un camí molt tranquil a prop de casa seva que sempre agafa per anar al parc.

Els pares han avisat la policia molt enfadats i han exigit que s'investigui com ha arribat la xeringa i que una troballa així no es torni a repetir la imatge que la policia en tenia fins ara canvia.

Es pensaven que estaven perseguint una professional del crim que no els deixava cap fil per estirar però ara que hagi deixat una xeringa amb droga en un lloc on crida molt l'atenció i on hi passen nens els fa pensar que no és pas tan professional o bé que delinqüents per pagar se la droga. Si és així si es tracta d'una droga addicta creuen que en algun moment de fallida i que aconseguiran trobar la. Diverses patrulles de policia es desplacen fins allà i estableixen un radi molt ampli on buscar la dona sense rostre però quan tot just estan planificant la cerca reben un altre avís que fa saltar totes les alarmes en una ciutat a 200 quilòmetres d'on s'ha trobat la xeringa amb heroïna.

La policia descobreix restes del mateix ADN en una galeta mig menja aturen el pla de cerca que estaven desplegant i els dos agents es fan tornar a analitzar per assegurar que són coincidents i que no es tracta d'un error. Mentre aquest estudi s'està fent el mateix ADN es troba en una pedra que es fa servir per trencar una finestra per entrar en un xalet. Després en una òptica que ha estat assaltada en una veïna de bala d'una baralla entre dos germans i fins i tot en una piscina pública abandonada.

Tot això en diferents ciutats i en diferents moments. La policia rectifica totes les seues hipòtesis i ara el que més tem és que es tracti d'un clan organitzat que deixa l'ADN de la mateixa persona per tot arreu per confondre'ls. Sigui així o no la policia està molt confosa. Aquesta situació s'allarga en els anys i es converteix en un misteri per a la societat alemanya. L'any 2004 en una petita ciutat francesa àrdua es comet un robatori de pedres precioses vietnamites del lloc dels fets i queda una pistola de joguina i la policia analitza l'ADN que hi resulta.

Resulta no els diu massa cosa però sí que aquell perfil genètic correspon a una dona. De sobte un membre del cos li ve al cap la situació que fa anys que viuen els seus col·legues alemanys amb la dona sense rostre i se'n recorda també del primer cas conegut d'aquesta l'àlies lot.

Si heu estat atents potser recordeu que al principi del capítol posem ha explicat que la ciutat de l'àlies Lot i de Stein és coneguda per la seva indústria de pedres precioses igual que aquesta ciutat francesa on s'ha trobat la pistola de joguina. Així doncs de pedres precioses amb pedres precioses l'ADN es fa analitzar i altra vegada coincideix l'assassina sense rostre ha travessat fronteres. Ara no només és la policia alemanya qui la busca ara també ho fa la policia francesa. I ben aviat ho farà també la policia d'un tercer país perquè un any després el 2005 la dona sense rostre torna a travessar fronteres per anar se'n fins a àustria.

El seu perfil genètic el troben en més d'una vintena de robatoris de cotxes i motos a la zona del Tirol a l'oest del país. Quan s'envia a analitzar es descobreix una cosa nova. A banda de tractar se d'una dona és probable que sigui d'Europa de l'Est o de Rússia. Fins ara això no ho havia dit mai la policia alemanya perquè allà les anàlisis de mostres biològiques amb procediments penals no es poden fer servir per determinar característiques personals més enllà del sexe. I això és degut en gran part a l'herència de l'Holocaust.

La genètica es va convertir en una eina del genocidi per tot allò d'aconseguir la raça ària i per això ara la llei marca unes limitacions molt estrictes pel que fa als registres de feina. Passen dos anys i el 2006 molt a prop d'estudis que és a dir altre cop a Alemanya la policia troba ADN de la dona sense rostre en diverses casetes de jardí. Creuen que estan a prop d'ella perquè ho interpreten com que en aquestes casetes de jardí és on passen les nits.

Us n'hem explicat uns quants però l'ADN d'aquesta dona es relaciona amb més de quaranta crims diferents des de l'any 93 per la policia. Aquesta és una situació de. I decideixen donar un cop de puny sobre la taula. Estan convençuts que ara si la dona és per la zona i l'han de trobar comencen un rastreig actiu com una mena de cribatge prenen mostres de saliva amb més de 3.000 dones busquen indigents sense sostre i addictes a l'heroïna o altres drogues. Aquestes dues característiques són les úniques pistes que tenen de la dona.

Busquen alguna possible coincidència però a mesura que passen els dies les esperances que tenien es van reduint a zero no troben absolutament res. De fet mentre estan prenent aquestes mostres salten avisos de coincidències d'ADN en llocs molt allunyats d'on estan fent el rastreig tal com havia passat quan s'havien posat a buscar en el bosc on s'havia trobat la xeringa Marina. L'estratègia se'n va en orris i senten que una altra vegada l'han tingut a prop i se'ls ha escapat.

La investigació està en un punt molt complicat i frustrant per a la policia la disparitat geogràfica dels crims i la manca d'un patró criminal a seguir els desorientar. A més per algun dels crims en què s'ha trobat ADN de l'assassina s'ha condemnat altres persones de les quals també s'havia trobat perfil genètic i quan aquestes persones han estat interrogades totes s'han negat que hi hagués una dona amb ells en el moment del delicte. Alguns delictes com el robatori de l'òptica han estat enregistrats per les càmeres de seguretat dels establiments i en les gravacions es poden veure els assaltants.

I tot i que la definició de les imatges no és gaire alta en cap sembla haver hi una dona. Pel que fa als testimonis que hi ha que diuen haver vist alguna cosa tots coincideixen que si s'haguessin de aventurar a descriure algú diríem que és un home. La policia fa un retrat robot de la que podria ser la sospitosa i la imatge que el sud és molt masculina. Té els cabells foscos i curts les orelles grosses però no sortides les celles primes i asimètriques els ulls petits el nas prominent i els llavis fins i d'una barba tipus perilla.

Fins ara en cap moment ho havien adoptat el perfil genètic trobat a tot arreu. Era d'una dona i per tant ells buscaven una dona amb aspecte de dona. Ara però es plantegen si la persona que busquen podria ser un transsexual. El retrat robot que surt de seguida el difonen i diversos testimonis expliquen haver vist aquella persona intentant entrar en un pis en una altra ciutat alemanya. L'any 2006 la policia recupere les mostres d'ADN que es van recollir en aquest succés. Les compara amb la dona sense rostre i altra vegada són coincidents.

Podria ser un cas més de la llista però aquest els indica que no van equivocats en l'aspecte de la persona que busquen perquè algú l'ha reconegut i ha coincidit. L'abril del 2007 a la ciutat del Born al sud oest d'Alemanya passa un fet que omple portades de diaris i minuts i minuts en els mitjans de comunicació Miquel i suen te una jove agent de policia de només 22 anys ha mort tirotejada en un pàrquing de la ciutat quan estava en mig d'una operació contra el tràfic de drogues.

Tot ha passat mentre Miguel i un company seu no gaire més gran que ella de 25 anys feien una pausa per dinar. Estaven asseguts als seients del davant d'un cotxe patrulla de la Policia i de cop i volta els assaltants que sembla que han estat dos pel que poden explicar alguns testimonis han obert les portes del darrere i amb mig cos a dintre del vehicle cadascun ha disparat al cap del policia que tenia al seu davant. Ha estat un atac molt ràpid del qual ni Miquel ni el seu company tot i anar armats s'han pogut defensar.

La Miquel ha mort a l'acte. El seu company ha estat traslladat a l'hospital i estarà mesos en coma fins que li podran retirar la bala que li ha quedat dins del crani concretament darrere de l'ull dret. Tot el cos de policia queda parat davant d'aquests fets. No només per la mort de dos companys també perquè l'atac els sembla totalment aleatori i sense cap mòbil evident ni tan sols ha estat per robar gairebé res no s'han endut ni el cotxe ni les armes ni els telèfons.

Només s'han emportat unes manilles que eren als seients del darrere és d'allà dels seients posteriors d'on la policia aconsegueix extreure ADN un ADN que es fa analitzar i que altre cop coincideix amb el de la dona sense rostre comparar l'ADN de la dona sense rostre amb el que es troba en les diferents escenes criminals i s'ha convertit gairebé en part del protocol. L'assassinat de la miceli i l'atac al seu company commouen el país feia temps que la premsa només parlava de la dona sense rostre en ocasions puntuals però ara totes les principals capçaleres expliquen els fets remuntant se als seus orígens des de l'any 1993.

Per a molta gent aquesta és la primera vegada que coneixen la història. Així que és en aquest punt en el qual la premsa li canvia el nom i que tots aquests anys havia estat la dona o assassina sense rostre. Ara passa a ser el fantasma de Brom el nom del fantasma de Heilbronn. Li escau la policia fa quinze anys que sembla literalment que estigui perseguint un fantasma un fantasma que el febrer del 2008 torni a aparèixer. La policia troba els cossos de tres venedors de cotxes georgians en un riu a una altra ciutat del sud oest d'Alemanya.

Per aquest triple homicidi la policia té dos sospitosos un home de l'Iraq i un altre de Somàlia. Tots dos són investigats i en el cotxe de l'home iraquià la policia troba traces de cadena de la dona sense rostre o del fantasma de Brown com vulgueu. La policia per resoldre el triple homicidi posa el focus al damunt de l'home iraquià però sobretot perquè creuen que a través d'ell podran arribar la persona que busquen de cop i volta. Mentrestant enmig d'una investigació que s'ha allargat força els culpables de matar els tres georgians confessen els fets són detinguts i després interrogats.

I és llavors quan la policia insisteix en si amb ells hi ha hagut mai una dona i la resposta és rotunda no. Els diaris parlen de la dona sense rostre i la gent també però sobretot el que parlen és de la incompetència de la policia alemanya així que no els queda altre remei que explicar se que ho fan davant la premsa. En els últims anys el ritme amb el qual hem anat trobant ha anat de la dona sense rostre s'ha accelerat molt més de cent agents del cos s'han dedicat en algun moment en exclusiva a aquest cas.

En total calculem que portem unes 20.000 hores de feina que es tradueixen en uns 25 milions d'euros invertits. Amb això volem traslladar a la societat que els esforços que estem fent són totals però que necessitem l'ajuda de tots. A partir d'ara s'ofereixen 300.000 euros per a la persona que trobi una pista fiable que ens permeti descobrir la dona sense rostre. Electrònica crims. El relat dels moments foscos de la nostra societat. Col·legi. Amb Carles Porta la policia rep trucades i visites de molta gent que diu creure saber qui és la dona sense rostre però cap resulta ser útil per trobar la.

Entre totes aquestes trucades el març del 2009 arriba el que tothom pensa que serà el final d'aquesta història. Un home sol·licitant d'asil apareix cremat a França i salta a la vista que el seu ADN. Hi ha coincidències amb el de la dona sense rostre. Això és possible ja que prèviament l'any 2004 quan hi va haver el robatori de pedres precioses vietnamites rebutjar les bases de dades de perfils genètics dels dos països. S'havien posat en comú malgrat tot la coincidència els trenca els esquemes perquè la víctima és un home i ells busquen una dona.

La policia científica alçar la veu és molt poc probable que les mostres d'ADN de dues persones s'assemblin tant per arribar se a confondre i tenint en compte que aquesta ADN s'associa amb tants i tants altres casos s'ensorren totes les seves teories. Sentim el cap de la policia científica. és possible que alguna persona propera a la investigació sigui pel motiu que sigui hagi deixat les seves empremtes i per tant el seu material genètic en les diferents escenes criminals el nombre i la diversitat dels crims és el que ens ha fet aixecar aquesta sospita de contaminació s'han transferit totes les mostres a l'equip forense i després d'una exhaustiva anàlisi les investigacions criminals s'han traslladat al punt de partida i hi estem treballant.

Canvien d'estratègia i comencen un rastreig massiu per trobar a qui correspon aquella. Quantes dones hi deu haver Alemanya milions però contra tot pronòstic trobem la propietària de l'ADN que els està fent parar bojos des de l'any 1993. Esteu preparats per flipant. Estem parlant d'Alemanya la primera potència europea. Atenció troben l'assassina i que descobreixen és que no és una assassina. La dona que fa 16 anys que busquen és una treballadora de la fàbrica de bastonets per els bastonets amb els quals la policia gasta tot aquest temps prenent les mostres d'ADN.

La dona d'origen serbi del nom de la qual mai s'ha arribat a fer públic resulta que havia estat tot aquest temps contaminant els bastonets amb el seu ADN sense saber ho i de manera totalment involuntària treballava sense guants això que sentireu ara són les declaracions que el propietari de la fàbrica de bastonets va fer a la premsa. Els bastonets que nosaltres fabriquem no són estèrils i per tant no estan certificats com a lliura esterlina en cap moment estan pensats per prendre mostres biològiques aquest no és el seu ús.

Sigui qui sigui la culpa d'aquesta situació que al principi de tot ja us hem dit que semblava increïble ha suposat 16 anys de casos sense resoldre i això vol dir moltes famílies que no han trobat la veritat del que sigui que els ha tocat passar i molts criminals sense ser enxampats. El portaveu de l'Associació d'Advocats de Berlín arran d'aquest cas aprofita per denunciar una situació que diu porten molts anys reclamant. és molt important que la policia centri les seves investigacions en les restes d'ADN trobar restes biològiques d'algú l'escena d'un crim pot ser molt útil però no n'hi ha prou.

No hi ha cap manera de determinar ni quan ni com aquella ha arribat allà. Aquesta manera de treballar pot portar a errors tan grans com el de la dona sense rostre.

Arran d'aquest cas i per evitar que una història com aquesta es pugui repetir es crea l'estàndard ISO 18 1358. Les certificacions ISO són un seguit de normes internacionals que garanteixen processos que es du a terme una empresa i que alhora els atorguen reputació Lisa 18 1358 serveix per minimitzar el risc de contaminació en va dir 9 de productes que es facin servir per recollir governar o analitzar el material biològic amb finalitats forenses. és la primera vegada que s'estableix una norma que faci referència a una cosa així.

De fet més que una norma és més aviat una guia que indica els fabricants d'aquests productes com reduir al màxim el perill de contaminació i els ofereix la possibilitat de tastar els seus productes per veure si realment són adequats per fer servir amb finalitats científiques o no. Si aproven i obtenen la certificació això dóna la seguretat i la confiança als compradors que allò és totalment lliure de nena i que si per exemple la policia ho fa servir no li passarà com en el cas de la dona sense rostre.

Aquesta no ha estat. I l'última vegada que l'ADN hi ha jugat males passades a la policia alemanya i si als alemanys els ha passat això no em vull ni imaginar què ha passat en altres llocs del món. A tot arreu. L'ús més freqüent que es dóna al perfil genètic és per trobar el nom del pare d'un infant però no sempre s'aconsegueix trobar la resposta i això és el que va passar a l'oest d'Alemanya a finals del 2008. Un jutge va obligar un home a fer de pare d'un fill de la seva dona quan aquesta feia temps que mantenia relacions sexuals amb el seu germà bessó.

L'argument dels tribunals va ser que l'ADN dels dos germans era idèntic que no es podia determinar amb certesa quin dels dos n'era el pare i per una qüestió de probabilitats. El jutge va decidir que el pare del nen havia de ser el marit. Suposo que és més a prop. Bé bé no fem metàfores que són temes delicats.

Un altre exemple també a Alemanya és el de dos germans també bessons d'origen libanès el 25 de gener del 2009. Un lladre es va endur d'uns grans magatzems de luxe joies i rellotges valorats en més de cinc milions d'euros. La policia va trobar un guant amb un perfil genètic que coincidia amb el dels germans Habash i farsant però mai s'ha pogut determinar quin dels dos va ser i per tant després de ser investigats van ser tots dos absolts.

Les proves d'ADN han sigut sense cap mena de dubte un important avenç per resoldre crims. La ciència i la tècnica milloren cada vegada més i són més precises però no ha sigut sempre així. Heu sentit Alemanya el país capdavanter en aquests aspectes es van gastar més de 25 milions d'euros perseguint un fantasma una assassina sense rostre i tot perquè una dona en la cadena de fabricació de bastonets no portava guants.

Gràcies per escoltar nos. Tornem tan aviat com puguem.

Crim guionistes Lydia Orriols Albert Mercadé i Silvia Comet. Cas de buit Marta Freixenet. Producció Núria Ventura muntador musical Sergi Cutillas direcció artística Dolors Martínez. Direcció Guió i presentació. Carles Porta amb les veus de Catalunya Ràdio Estel. Ja que era un tipus de. Mitja. Mitjà.