Tot el que sentireu en aquest programa ha passat els fets i els llocs són reals. Alguns diàlegs estan traumatitzats però el seu contingut consta en documents o surt de testimonis que eren al lloc dels fets. En algunes descripcions aquest programa podria ferir sensibilitats. Relaten crims reals la realitat i la mort no entenen de sensibilitats. 3 d'agost del 2002 a la vall paquistanesa de Muret Troben el cadàver de Jordi Magraner un zoòleg valencià que portava 15 anys vivint en aquelles muntanyes. El seu cos sense vida està assegut en una cadira folrada de pell de vaca davant del seu escriptori.

Té el cap inclinat cap a la dreta d'una manera tan tranquil·la que se'n surt quan s'ha trobat. Ha pensat que dormia. El metge que també hi és ha decantat el cap del Jordi fins a descobrir li el coll i té un forat i un tall del qual ja no succeeix. El metge intenta no trepitjar l'enorme bassal de sang seca que envolta la cadira i esquitxos de sang en un petit llac de l'escriptori i en una fotografia emmarcada on es veu el xai surt i dos amics més de la víctima a París.

La sang també ha arribat a un petit pupitre cantoner on hi ha uns paperets cadascun representa una lletra de l'abecedari abans de morir. En Jordi devia estar fent una classe d'escriptura el nen que vivia amb ell al barri on és el bàsic. Ningú el troba. O tothom. Sóc Carles Porta. Gràcies per escoltar nos. El cas de Jordi Magraner és una crònica negra en un indret espectacular el massís muntanyós de l'Hindu Kush entre el Pakistan i l'Afganistan i està protagonitzada per un aventurer d'origen valencià.

El relat té un plus exòtic perquè Magraner havia anat a l'Hindu Kush a buscar el que literàriament es coneix com la abominable home de les Neus. El llatí més enllà de la recerca d'aquella mena de mite la vida a les muntanyes li va agradar tant que s'hi va quedar a viure. La història d'avui parla de com un paradís pot esdevenir infern i explica com Jordi Magraner. Finalment sí que va trobar un cert tipus de monstre em parlarem amb l'escriptor Gabi Martínez que va viure amb els Magraner i va viatjar al Paquistan.

Allà on el 2009 se situava la base d'operacions d'Al-Qaeda el Gabi va quedar tan fascinat amb la història del Jordi que va voler esbrinar qui i per què el van matar i en va escriure un llibre titulat només pedres gegants. Amb ell intentarem posar llum a la foscor. Comencem. Diu Així referint se al grup que perduda i estructural una mesquita i Vol. Crims. Tot i que tots hem de començar dient nos recordeu que hi ha electrònica. Però el relat dels moments foscos de la nostra societat crims amb Carles Porta.

Ell Jordi Magraner havia crescut als barris modestos d'una ciutat mitjana de França que es diu Valença a una hora i vint minuts en cotxe de Lió. El seu pare un republicà valencià nascut a Cullera es va exiliar al Marroc quan era protectorat espanyol. Per això el Jordi havia nascut a Casablanca el 6 de desembre de 1958 i d'allà la família de valencians. Quan ell tenia tres anys es va traslladar a València a València els Magraner vivien en un barri de la perifèria un lloc on s'agrupaven els immigrants.

El Jordi es va criar als conflictiu suburbis on mai es va sentir a gust del tot. Des de nen ja va preferir allunyar se de l'asfalt i escapar se la muntanya s'endinsava en els boscos buscant animals per observar i va aprendre a capturar los. Després va començar a investigar la fauna de forma més metòdica. Es va convertir en un zoòleg autodidacte i mentre treballava catalogant amfibis al Museu d'Història Natural de París li van fer arribar el llibre que va tenir una gran influència en la seua vida.

Era una obra del pare de l'escriptor zoologia d'Alvèrnia. El mas és un crit d'ozó que és de fet el Hergé el creador de Tintín. També va tenir molt tracte amb el jove Holmes perquè li expliqués coses per exemple del llatí i el crític zoòleg clar perquè hi ha una cosa molt simptomàtica que és que molta gent que investiga éssers que suposadament no existeixen acaben descobrint éssers que suposadament no existien encara que no siguin el que estaven buscant. Aleshores el magraner arriba a tenir contacte amb el Max perquè li doni com a mínim dades i algun tipus d'orientació homes.

Hem de pensar que és algú que fa molt més temps que el propi Magraner que està pensant que ja que està possibilitat que existeixi al llatí aquest que ho ha escoltat és l'escriptor Gabi Martínez que ens ajudarà a fer el relat a partir d'aquesta lectura del pare de l'escriptor zoologia Jordi Magraner. Va arribar a obsessionar se amb el Yeti aquesta mena de bípedes tot i que sempre va tenir contacte amb estudiosos de la matèria. Va començar a allunyar se de l'ortodòxia científica i va organitzar una primera expedició al nord del Pakistan convençut que allà trobaria una versió local de la mina Able home de les Neus.

Es va instal·lar a les salvatges muntanyes de l'Hindu Kush on no va veure Ligeti però sí que va trobar un poble singular calaix una ètnia pagana que vivia envoltada de veïns musulmans. Jordi Magraner va arribar a les muntanyes pakistaneses el 1987 quan tenia 29 anys. La recerca de Ligeti l'havia ajudat a sortir de Valença on com ja han dit els Magraner eren immigrants espanyols residents en una vall de majoria musulmana i on alguns membres de la família el mateix Jordi entre ells s'hi sentien estrangers per partida doble.

Ell no volia quedar se aquí. No era urbà. Per començar era molt de muntanya i no volia tampoc conviure amb una gent que no s'acabava de trobar a gust. Per una banda amb els francesos perquè els veia com una mica estirats i per una altra banda amb uns veïns musulmans la majoria en el 90 per cent on tampoc s'acabava de trobar es va trobar la combinació perfecta en la recerca abominable hombre de las Nieves. Allà l'Hindu Kush no hi va trobar que aquesta era una molt bona excusa tant per desenvolupar la seva el seu esperit aventurer com per fer la recerca científica que feia temps que estava esperant i sobretot per viure d'una altra manera i se'n va l'Hindu Kush per canviar el seu estil de vida.

Al Pakistan el Jordi va contactar amb gent de muntanya dura i directa que discutia sense hipocresies i de tant en tant etzibar un mastegot si arribava el cas. Es va reconèixer en aquell món més salvatge tan diferent dels francesos que sovint el treien de polleguera amb la seva diplomàcia occidental. I en aquell entorn entre musulmans i pagans el Jordi s'hi va trobar tan bé que s'hi va quedar a viure. Jordi Magraner quan arriba els primers anys i el començament dorm a casa de prínceps musulmans a la part de baix Chitral a la zona de baix durant uns anys i viu en aquesta zona de la Vall de Baix.

Fora de bombolla no viu amb els pagans. De fet el primer contacte amb els pagans és molt és molt dur i desagradable per ell perquè arriba un dia on estan tots allà fumant un grup fumant mirant la tele a tota pastilla fumant porros i no es treu allò que ella esperava trobar li dóna una volta i comença els primers anys a relacionar se sobretot amb els musulmans i en concret amb la musulmana. Els prínceps que el porten a casa que conviden a casa seva i que el fan sentir molt bé no es conformava passant el temps.

La concepció que té del calaix canvia perquè allò va ser un moment amb un grup de gent molt determinada però comença a veure que els kalash el que estan fent és resistir. Són un poble que aguanta en un punt molt complicat. Sobrevisqueren envoltat de gent que de fet intenta fer los fora d'allà i el que fa és projectar se en els calaix i veu que la seva història alternativa ha de pagar d'interessar se per rèptils i amfibis de mirar sempre cap a cantons com la resta de la societat no està mirant.

Té molt a veure amb els calaix i aquesta projecció li farà que comenci a apropar se cada vegada més el calaix fins al punt de voler viure amb ells al seu poble. Es modera a viure a cavall a la part baixa de la vall. A la part més alta i començarà a conviure i a defensar els valors calaix d'abans dels musulmans que estan personal. Jordi havia anat a parlar d'un mite de les muntanyes i interessar se per les històries dels pastors dels camperols.

Així que aviat es va convertir en un personatge apreciat com ens ha explicat el Gabi arribe a Chitral a la part baixa de la vall i des d'allà comença a fer excursions a la part alta per explorar la zona i un dels primers llocs que visita és un hotel propietat d'un senyor que es diu Abdul que també es paga és el seu hotel on trobarà tota aquesta colla de Pagans fumant porros i veient la tele a tota pastilla que li van causar tan mala impressió en un primer moment.

Però en lloc li agrada i he sentit dir que Abdul a més de l'hotel també és propietari d'una casa que podria estar bé d'un li ensenya la casa i el Jordi Guillot. Aquesta casa té un nom la xara cap Faus retenir lo perquè anirà sortint entre la xara Faus i l'hotel de la Abdul. Hi ha uns deu minuts a peu a tot estirar quinze sempre en línia recta. Quan s'acabi el nucli de cases a dalt de tot del camí que fa pujada i a la xarxa és una mica aïllada des d'aquesta casa en Jordi sortirà sovint d'expedició vestit de camuflatge per confondre's al bosc portant un fusell carregat de dards narcòtics per adormir Ligeti i ulleres infraroges perquè diuen que la bèstia acostuma a moure's de nit i al llarg dels anys noranta mentre segueix entestat a atrapar l'enigmàtica criatura s'anirà convertint en un calaix més.

El Jordi practicava el paganisme i els calaix eren un ancestral comunitat pagana. Va pensar que per aconseguir el seu objectiu havia de vestir parlar i seguir els costums d'aquells que asseguraven haver vist el llatí i va aprendre a moure's per les muntanyes com ho feien ells. El 1995 vuit anys després que Jordi hagués arribat a les muntanyes de l'Hindu Kush passa una cosa que el comença a canviar ho tot. El 24 de març d'aquell any Jordi escriu una carta a la seua mare Dolores i al seu germà Andrés i els expliquen la novetat.

Fa uns mesos una nova força afganesa els talibans han conquerit bona part de la capital. Ningú no sap qui mana aquests talibans són religiosos i també són fonamentalistes reben les ordres del Pakistan i les armes i els calés vénen dels Estats Units. La llista és també un centre de terroristes musulmans. A partir d'aquell moment les coses canviaran però el Jordi posa en un context Lídia Orriols explica. Si us plau. L'any 1995 els talibans estaven en el punt de mira internacional.

Aquesta milícia va néixer el 1994. Les escoles alcorànica de l'Afganistan i el Pakistan les anomenades madrasses després de la retirada de les tropes soviètiques els talibans van voler unificar i homogeneïtzar culturalment i religiosament el país. Molts els van veure com una força d'alliberament després de 15 anys de guerra i van arribar a controlar el 90 per cent de l'Afganistan però només el Pakistan l'Aràbia Saudita i els emirats àrabs els van reconèixer que la resta del món van ser unànimes a l'hora de condemnar aquest règim fonamentalista que violava sistemàticament els drets humans especialment els de les dones.

Els talibans feien una interpretació extrema de l'islam amb una idea molt estricta del que havia de ser la vida d'un musulmà. Les dones es van haver de tapar amb el burca fins als peus. No podien estudiar més enllà dels 8 anys i només podien aprendre l'Alcorà. Si se les descobrien en escola clandestinament corrien el risc de ser executades. Els talibans va lligat el nom d'Ossama bin Laden líder del grup terrorista Al-Qaida. El 9 de setembre del 2001 Al-Qaida assassina el líder dels anti talibans Ahmad Xah Massud.

Dos dies després ja els atemptats a les Torres Bessones de Nova York l'atac terrorista més gran de la història i va morir unes 3.000 persones. Els experts en terrorisme consideren que hi va haver un quid pro quo una cosa per una altra. Al-Qaida havia matat el líder anti talibà i els talibans van donar protecció a Ossama bin Laden després dels atacs de l'11 de setembre. Bin Laden s'havia convertit en el terrorista més buscat dels Estats Units i els talibans li van donar refugi al Pakistan.

En aquest context històric es mou el Jordi Magraner al Pakistan. Fixem nos ara en el seu entorn personal. Quan arriben s'envolta d'un cercle d'amistats molt reduït. El Jordi quan arriba i partides sempre d'un model habitual no té al costat sempre un nen el que vol educa perquè és un idealista i li agradaria a aquest nen aquest nen després liderés la seva gent i la portés a un lloc millor. Aquest és el absurd que és musulmà Luristan tenir el seu germà que és més gran que el Jalil que ell sol portar de casa surten i és un amic seu.

La seva edat després com a paga estel·lar d'un que és qui l'introdueix dins del món dels dels pagans i aquest és el seu nucli. Tres persones se'n surt Felip i Artur. Aquest nucli és el que es mantindrà fins al final perquè sempre encara que hi hagi problemes entre ells els tres sempre estaran presents a la seva vida. Com heu sentit en Jordi fa amistat amb una família pakistanesa musulmana el Jalil és el germà gran i es converteix en el company d'aventures del Jordi que se'n surt és el petit té 8 anys i és el protegit del Jordi.

Em surt l'ajuda a fer les feines de casa. Cuida del fiord. El cost del trineu i a canvi el Jordi li ensenya a llegir i a comportar se de manera accidental. Se'n surt. Recorda amb molta estima aquella època em dramatitzada les converses que va tenir amb el Gabi Martínez que ja us han explicat que es va obsessionar amb la història del Jordi fins al punt que el 2009 va viatjar al Pakistan per buscar respostes al seu assassinat. Se'n surt. Li deia això em portava moltes expedicions.

Vaig viure a Peshawar i fins i tot vam viatjar junts a França. La relació entre Jordi i és estreta i si sinó el cercle d'amistats del Jordi serà important. Fins ara ens han sortit del surt i el Jalil i tots dos germans musulmans i Abdul pagà i propietari de la xara que com viu el Jordi. Aquest era l'entorn més íntim d'en Jordi.

Hi ha una quarta persona que també tindrà molta influència sobre ell una persona que serà molt important més endavant quan encara el jove és el anul·lar que ell és un afganès que es converteix en la persona de confiança del Jordi perquè és un ajudant seu que quan marxa expedició i per cuidar li la casa és algú que té molt a prop i amb qui creu moltíssim i que quan tingui problemes la trucarà fins i tot a i anul·lar per demanar li consell i veure què opina ell de tot allò que està passant no musulmà.

El Jordi s'estimava especialment la immolar era un afganès orfe que el Jordi va contractar el 1995 i que era l'ajudant més responsable eficaç respectuós i bon coneixedor de les muntanyes que havia tingut mai. Van treballar molts anys plegats fins que el noi va tornar a l'Afganistan. El 3 d'agost del 2002 han passat quinze anys des que Jordi va arribar al Pakistan el Sud s'ha fet gran. Té 23 anys. El nou protegit del Jordi és quasi un nen pagà 12 anys i l'entorn del Jordi s'ha modificat i ampliat la immolar ha tornat a l'Afganistan i per això el Jordi ha de contractar nous ajudants.

Serà amb el Mohammad bin i la Sif la gent amb qui treballa durant l'últim any. Són sis que és una Planès també que a al poble fa poc amb la seva família admet dins que també és un altre que ve de fora i el wazir que és qui ocuparà el lloc del Xup surt el nou deixeble. O sigui tornem a tenir un paga en aquest cas però és el nen i dos musulmans que treballen per ell. Però aquests musulmans són treballadors. No té cap tipus de lligam afectiu poderós com el podia tenir amb el camp social.

Ali Muhammad és un veterà refugiat del Luristan que cada nit torna amb la seva família i la Sif és un jove paixtu afganès fort i vigorós que feia quatre anys que vivia a la vall del bomber. Va arribar hi amb la seva família però després es va quedar sol i el Jordi el va contractar perquè el Mohammad bin li deia que necessitava un ajudant Abdul. El propietari de la casa no li va agradar gens que el Jordi contractés la Sif.

Li vaig dir que si estava boig la sida era afganès i et pots fiar dels afganesos. Ell em va respondre que la no era afganès i havia estat el millor ajudant que havia tingut. A més li feia pena la soledat així que el va contractar i li va assignar com a dormitori la petita construcció que hi ha al costat de les cavallerisses. La missió de la cita era el manteniment de la casa i cuidar els cavalls.

Aquell dissabte d'estiu 3 d'agost del 2002 em surt que ja té 23 anys. Surt de casa seva a les 8 del matí per anar a casa del Jordi vol deixar li uns llibres de francès. El Jordi i jo us hem dit que viu al final del poble en un espai on només hi ha tres cases que estan entre la zona calaix la dels pagans i un poble musulmà situat al límit del Pakistan. El camí que continua de pujada s'endinsa a les muntanyes que porten a l'Afganistan quan el Xam surt arriba a casa del Jordi.

El noi entra al jardí i se sorprèn que tot estigui tal com ho havia deixat dues nits enrere. El dijous 1 d'agost quan havien sopat plegats. La porta està tancada però veu la finestra del dormitori entreoberta i posa el cap ni el Jordi ni el wazir. Anem a càrrec del Jordi són el seu llit i se'n surt. Crida Jordi tres vegades no respon. De sobte veu unes fotos tirades al llindar de la porta. Són fotos de dos homes amb barba i Fajol.

El barret típic afganès i pakistanès se'n surt. Se li enterboleix el cap. corre els vint metres que separen la casa del Jordi de la caseta on viu el seu ajudant. La CIF que es cuida del terreny i dels cavalls la porta de la caseta està oberta però la sis tampoc no hi és. Si em surt surt corrents cap al poble tement el pitjor. I mentre corre es creua amb. El propietari de la xara que ve de recollir uns medicaments per a la seva dona que acaba de parir i no se'n surt.

Sobre Occitània li vaig demanar que anava tan de pressa i em va dir que havia cridat en Jordi i no contestava. L'han segrestat em va dir. Com que s'ha gastat no em va fer cas. Anava a buscar la policia em va dir que l'acompanyés. Li vaig respondre que havia de dur medecines a la meva dona però de seguida pujava la casa i ell va continuar corrent cap a la comissaria. Quan Abdul arriba a la xara que AWS només ha passat mitja hora però si em surt ja és allà amb un metge de l'hospital civil i un oficial de la comissaria de la zona.

Com és que el metge se'n surt. Havia parlat d'un segrest. Pensa que tots plegats hem arribat molt de pressa pel que es veu. Algú ha aprofitat la finestra entreoberta del dormitori per entrar a la dependència. L'adult també hi ha entre deu el cos sense vida del Jordi assegut a la cadira folrada amb pèls de vaca davant de l'escriptori amb el cap inclinat a la dreta. El coll té un forat i un tall d'on ja no brolla sang. L'execució havia esquitxat de sang un paper de l'escriptori i una fotografia emmarcada o més bé.

El Jordi se'n surt amb dos amics davant d'una roda de fira a París per la sang seca que envolta la cadira del metge i creu que fa moltes hores que el Jordi és mort mentre el doctor analitza el cadàver l'adult el propietari de la casa mira el petit pupitre Cantona on hi ha els paperets que. Lletres de l'abecedari n'hi ha uns quants tacats de sang. Se'n recorden de poesia i es pregunta un home. Quins. En termes porta. Ningú troba el wazir Abdul sap que el fet que el nen sigui calaix no juga al seu favor escolten perquè ho diu allà tothom sabia que el noi no era la prioritat.

Quina repercussió podia tenir més enllà de les muntanyes la desaparició d'un nen calaix d'un pagà. El problema era el Jordi. Un occidental assassinat. Jordi Magraner l'han degollat i el wazir no apareix enlloc malgrat que més d'una vintena de policies s'han desplaçat ràpidament a casa seva on en aquell moment hi surt un metge i l'adult quan arriben allà ell com a ésser la persona on s'ha trobat a casa seva el cos del mort està obligat a pagar l'aliment de tots els policies que estan fent la investigació i té 21 persones allà a les que ell està en un moment molt crític perquè ja l'estan els talibans i ja no hi ha tanta gent que va a l'hotel doncs a sobre d'estar paguen el menjar d'aquests policies que no estan fent bé la seva feina.

L'adult es preocupa perquè la policia no trobi el wazir. Tots dos són pagans i això els uneix. En aquell moment a la casa també hi haurien de ser les Sif i el Mohammad bin. Els dos musulmans que treballen pel Jordi però tampoc no hi són. La policia interroga els absurd que ha trobat el cadàver Abdul. Els amics més íntims del Jordi escolten que clar el surt. Ell diu que hi surt ja de casa del Jordi surt després d'haver sopat amb ell i el wazir i Aziz surt borratxo i se'n va a casa seva i després torna un dia i mig després per a tornar li el Jordi o anar a donar li uns llibres de francès que ell ja havia utilitzat i que ara el Jordi volia fer servir a Mali quasi perquè aprengués francès.

Jordi el sud a les 6 i al wazir del nen havien sopat junts a la xarxa. El dijous 1 d'agost del 2002 se'n surt reconeix a la policia que va marxar d'allà una mica begut. Assegura que quan va deixar el Jordi tot estava bé. Resumint se'n surt és l'últim que el veu en vida i la persona que el troba mort el dissabte dia 3 al matí. Després crida la policia dient que al llindar de la porta hi ha unes fotos de vermuts entre una cosa i l'altra.

Ha passat prop d'un dia i mig. Continuem.

Hem explicat que Jordi Magraner l'han trobat mort a la seua cadira davant de l'escriptori l'escenari del crim. Insinua doncs que el Jordi estava molt tranquil. Això és principal perquè estava assegut al seu escriptori i donant l'esquena a la persona que la tancarà per darrere. O sigui que sens dubte si no era algun amic seu si que era algú que venia amb el beneplàcit d'un amic seu i que el feia sentir el Jordi suficientment tranquil. L'autòpsia revelarà coses i l'informe forense diu que té un forat i un tall llarg al coll i que a l'hora de fer li el tall li han llançat el cap.

cap endavant amb un és definitiu.

Per començar perquè perquè no pogués cridar li han tallat la laringe i després per matar lo d'una manera efectiva i ràpida. No el que diu el forense i la gent que ha vist i ha llegit el que ha vist el cos ho ha llegit l'informe. Tothom coincideix que això ho ha fet un especialista. Després també té un tall a la mà. Crec que és el polze que hi ha fet un moviment per intentar protegir se. En veure que algú li agafava per darrere amb aquest gest li han tallat els dits el dit i després han anat ràpidament a tallar li les cordes vocals que era principal perquè no cridés ni els germans se'n surt.

I Jalil ni Abdul ni les dues persones que ajuden el Jordi a la casa el ramat ni la Sif responen a aquest perfil. La Sif es cuida dels cavalls i el terreny i Muhammad Din fa el manteniment de la casa. Però hi ha un altre fet que crida l'atenció dels investigadors en aquell moment Jordi tenia tres gossos i cap d'ells havia abordat quan parlem d'homicidi o assassinat. Hi ha un clau molt important que és els gossos els tres gossos que tenia el Jordi no borden la nit del crim i se'ls troben que van dormir durant més d'un dia.

Si algú els havia drogat si algú droga els gossos és qui sap molt bé el que va fer. Hem dit que l'escena del crim indica que el Jordi estava molt tranquil al seu despatx quan el van matar. No hi ha senyals de lluita. Estava confiat fins i tot distret. Tot fa pensar que l'hem agafat per darrere i desprevingut. Era una de les poques formes d'atrapar lo. Ara veureu per què els qui coneixien el Jordi coincideixen a dir que no era gaire alt però sí fort molt fort i que a més sempre estava en guàrdia.

Havia tingut diferents disputes i era foraster i a part que sempre s'havia cuidat de protegir se davant de possibles atacs. Quan els talibans van aparèixer a la regió van augmentar encara més les precaucions. Hi ha una precaució fonamental que tothom que el va tractar coneixia escoltem l'anglès. Una amiga geologia que el va acompanyar a diverses expedicions sempre tancava al despatx amb clau. Era el seu espai privat on només deixava entrar les persones d'absoluta confiança al Jalil. Ja se'n surt. Hi tenien accés i alguns ajudants de molta confiança com l'any.

Però ja està en el seu despatx era d'allò més rigorós. De fet em vaig sentir una privilegiada quan em va convidar a entrar a Leclerc. Li va permetre l'accés i explica com era aquella mena de santuari. Tenia trofeus de caça com banyes de Marco dagues ganivets espases ferradures teles quadres de rèptils d'ocells precedits per l'enorme bandera valenciana penjada a la paret sobre la qual recolzava el llit i entre tot destacava una foto dels seus pares i avis i a una altra persona que també pot entrar al despatx del Jordi.

Abdul. El propietari de la casa. En aquell despatx només entraven els Germans Musulmans Jalil i se'n surt i Abdul pagà i propietari de la casa la insular que va ser el primer ajudant que va tenir el Jordi. També hi havia entrat alguna vegada i per això existeix la possibilitat que algun dels actuals criats la CIA o el Muhammad bin també ho fessin de tant en tant. També hi havien entrat els amics que alguna vegada havien vingut d'Europa. El cas és que quan el Jordi obre la porta se sospita que deixa entrar algú que coneix força bé i que ell està suficientment tranquil per donar li l'esquena.

L'endemà del crim els diaris van difondre la notícia de l'assassinat del Jordi Magraner suggerint un munt de mòbils. Deien que podien haver matat el Jordi per espia per deutes econòmics perquè havia tingut una disputa amb un delegat del Govern regional que hauria acabat agafant se a la justícia per la seva mà. També es comentava que el Jordi podia haver participat en un complot polític en Massud el líder talibà i que per això el van eliminar i altres apuntaven cap a això absurd. Deien que estava gelós perquè el nen que ja havia ocupat el seu lloc d'alumne protegit.

Es tractaria doncs d'un crim passional. La investigació comença amb tots aquests mòbils sobre la taula la investigació la porta al començament. La policia pakistanesa i dividit fins que arriben tres agents de fora però no recordo si és de Peshawar o ho és d'Islamabad. Tres agents de fora que són els que es fan càrrec del cas. Aquests tres policies vinguts de fora seran importants per a la investigació. Arribaré continua. La primera hipòtesi és que el matessin per espia però això em surt havia explicat que quan el va trobar mort al despatx hi havia unes fotografies de barbuts.

La presència dels talibans havia capgirat la visió de moltes coses i era evident que aquell noi que anys enrere era acceptat com un simpàtic aventurer que utilitzava exòtiques eines per capturar el Getty ara s'havia convertit en un estranger que ficava el nas a cada vall vestit de camuflatge armat amb un fusell i portant ulleres de visió nocturna. Escolta Esperanza Magraner germana del Jordi. Durant anys havia guiat expedicions amb col·legues fotògrafs naturalistes paleontòlegs. Tot allò es veia ara d'una manera diferent el llatí semblava un argument massa dèbil per justificar tanta expedició i les sospites sobre ell augmentaven tenint en compte que el Jordi va treballar durant una temporada a l'Aliança Francesa de pesca ward de la que havia estat director.

L'Aliança és una delegació centrada a difondre la cultura francesa al món que té a veure que el Jordi fos director de l'Aliança Francesa amb el fet que el poguessin haver matat per espia. L'escriptor Gabi Martínez ens ho explica el francès com vàries persones que han treballat allà viuen en zones com aquesta fa d'agent encobert de l'estat francès i filtren informacions que poden ser útils per França. I aleshores fan una tasca d'espionatge encoberta. Això ho diuen vàries persones que han estat allà i aleshores quan parlo amb persones per exemple amb l'Eric Bloom que és un amic íntim que ha estat amb el Jordi fent expedicions per la zona i que té un tracte habitual també amb d'altres individus que han treballat allà.

Ell mateix diu que va ser convidat a donar informació als aliats. Al Jordi li diu a la seva família que ha rebut propostes per part de l'Aliança francès per per filtrar informació. O sigui que l'espionatge està com a mínim corroborar de viva veu per persones trobades proves de tot això després és molt complicat però hi ha persones que li han dit a persones que han estat convidades a espiar per l'Aliança. Va passar informació dels talibans d'informació dels talibans i de quina és la gent amb la que s'estan relacionant càrrecs polítics amb els que tenen relació i que poden ser sospitosos de tenir relació amb talibans.

En aquell moment la ciutat de Xauen està ben considerada un dels nuclis de concentració de talibans més importants del món però que se li havia perdut allà. Jordi Magraner no havia anat a buscar aliats. Fixeu vos que diu la Maria Luis una administrativa de l'Aliança francès amb qui el Jordi va compartir casa pensava Jordi va anar a parar allà perquè necessitava diners per continuar la recerca del llatí. Era algú singular no gaire fàcil. Posseïa un coneixement del territori difícil d'igualar i el van contractar.

Van fer bona amistat fins al punt de compartir casa i a nivell City un barri residencial blindat pels empresaris i diplomàtics estrangers. Vivia amb ell amb nosaltres. Jordi volia que prengués francès i donar li una educació que les valls era inabastable. La qüestió era que la nova responsabilitat institucional havia posat el Jordi en el punt de mira de molta gent que no només desconfiava d'ell sinó que volia tombar lo. Per començar. Tothom sabia que els serveis secrets pakistanesos l'ISIS el vigilaven de prop potser massa i tot entre les històries que li havia explicat la María Luis.

Recordava molt bé la d'un francès que treballava a l'ambaixada francesa. La història deia que el dia en tornar de l'ambaixada francesa es va trobar la casa destrossada i el seu criat assassinat al lavabo estava convençut que havien estat els serveis secrets. Repetia que havien intentat treure informació al caiac sobre el seu cap és a dir sobre ell mateix però els de l'ISIS es van passar de la ratlla i el van matar. La responsabilitat del Jordi al capdavant de l'aliança francesa no només havia aixecat suspicàcies entre els serveis secrets pakistanesos sinó que també havia provocat algunes enveges en determinats cercles i persones.

Ara bé Europa ja heu sentit la Maria Luis com explicava que el Jordi estava il·lusionat amb la seva nova vida al costat del Sud. El mateix Jordi ho escriu en una carta que envia una col·laboradora seu a França. Sóc feliç amb l'idea de dutxa em surt definitivament amb mi. Ell està boig d'alegria amb la idea de viure junts. I jo li dic que m'hi sento molt unit. Aquest xaval m'ha adoptat i en conseqüència jo també. La veritat és que no vull separar me he fet el necessari per inscriure com a alumne dels cursos per correspondència de Maçanet.

és la solució somiada.

No aniré a l'escola i el podré educar a la meva manera que els cursos per correspondència però si em surt no van funcionar. El noi no volia estudiar i menys tancat amb un adult. Jordi va decidir que aprovaria matricular lo en una escola convencional. Tampoc va anar bé. Absurd no estava fet per espais tancats ni ciutats. La Maria Luis va viure en primera persona els problemes sorgits de la negativa a deixar em a l'escola. Ella vivia a l'altra ala de la casa que era gran però escoltava els crits i fins i tot les clatellades que donava el Jordi el seu surt per obligar lo a anar a classe.

Ell se'n surt. Recorda aquells cops. D'aquesta forma és el millor record que tinc del Jordi. Volia obligar me anar a escola. Va ser com un germà gran per mi. Avui això seria molt difícil d'entendre i de provar. No podem jutjar los a partir dels nostres paràmetres Sant surt valora que el pagués per fer lo anar a l'escola perquè comprèn el pas del temps que això és una cosa anar a l'escola que li hagués pogut ajudar. L'estreta relació del Jordi el Xaxu va cridar l'atenció d'una funcionària marroquina de l'Aliança.

Que aspirava a dirigir la institució llavors governada pel Jordi i va estendre el rumor que entre l'adult i el nen hi havia hagut sexe. En Jordi es va encendre però la María Luisa li va dir que estigués tranquil que aquestes difamacions eren normals a moltes organitzacions i empreses. Ella vivia amb els dos i podia acreditar que tot estava bé. El tema de la pederàstia queda aquí. De moment tornem a l'espionatge. Jordi va espiar o no per França el Javi Martínez s'ha apropat a les respostes del seu llibre només per gegants.

Apareix una conversa explícita sobre el tema de l'espionatge. La germana del Jordi esperança Magraner i el Gabi Martínez. Aquesta pot ser una hipòtesi però ja et dic que els moviments que fa allà dins i el que dura dins de l'aliança Faces.

Jo crec que no és no jo no penso en tota la gent amb qui he parlat la hipòtesi que arribés a espiar no la manega ningú l'esperança em va dir que l'havien proposat. Però no em va dir que ell ho hagués portat endavant. També és veritat que això és un buit. Abans hem sentit el gaudi que ens parlava de l'Eric com l'amic íntim que va acompanyar Jordi Magraner a la primera expedició al Pakistan. Va reconèixer que quan va tornar a les Valls l'any 98 és a dir onze anys després ell mateix va rebre una proposta per espiar escolta amb els detalls.

Un amic que treballava a l'ambaixada francesa ens va demanar en Jordi i a mi que obrissin bé les orelles i sentir en parlar d'Ossama bin Laden. Era el 1998 quan Bin Laden encara no era Bin Laden. és molt possible que d'altres consideressin que Jordi era un espia però jo no ho veig en aquest paper no ho hauria acceptat.

No ho estimava prou França com per espiar per a ETA el que diu l'Eric Bloom que el Jordi no s'estimava gaire França.

Va ser un problema a l'hora de desenvolupar la investigació. Quan la família Magraner demana ajuda al govern francès per localitzar l'assassí li deneguen responen que el Jordi no era ciutadà francès. Havia viscut a França des dels tres anys però no tenia la nacionalitat d'on era. Doncs quin país els podia ajudar. Esperança Magraner va explicar el i Martínez que el seu germà tenia nacionalitat espanyola havia nascut a Casablanca durant el Protectorat Espanyol al Marroc però quan la família Magraner van demanar ajuda al govern espanyol tampoc van rebre el.

Vol saber ne les raons escriu i mails. Qui era l'ambaixador d'Espanya al Paquistan quan van matar el Jordi Antonio Segura morís en un còctel. L'ambaixador havia dit que es tractava d'un crim passional malgrat la falta de proves. El Gaby li demana per què l'ambaixada no va actuar per resoldre l'assassinat i el diplomàtic que el 2009 estava destinat a Xangai respon en una llei que jo sàpiga no va ser un assassinat sinó un homicidi.

Com vostè sap no és el mateix el que es desenvolupi en determinades circumstàncies agreujants per convertir l'homicidi en assassinat i en el moment de la seva mort. Jordi Magraner tenia crec recordar nacionalitat francesa és a dir Segura morisc suggereix que com que el Jordi és francès l'ambaixada espanyola no ha de fer res en aquell cas però en canvi insisteix i aleshores li envia una còpia del DNI espanyol del Jordi Magraner. El diplomàtic queda en fals i reacciona responent que per raons de secret professional no li és lícit.

Aquesta és l'expressió que utilitza. Parlar de l'assumpte per què ni l'Ambaixada francesa ni l'espanyola actuen. El misteri envolta la mort del Jordi Magraner. Fixeu vos que el primer mai funcionari ha posat èmfasi a subratllar que es tracta d'un homicidi en què es basa l'ambaixador per determinar què és homicidi en lloc d'assassinat l'homicidi identifica a qui ha matat d'una forma més aviat sobtada. Fins i tot involuntària mentre que assassí és algú que sabia molt bé el que es feia a l'hora de matar.

I potser fins i tot ho hauria preparat i per l'informe forense. Tot plegat sembla més aviat obra d'un professional que ho tenia tot molt ben calculat. L'ambaixador espanyol prefereix pensar que la mort de Jordi Magraner ha estat un homicidi. Això permetria tancar el tema sense investigar gaire més. La mort havia estat per culpa d'un rampell s'identifiqués o no el culpable. La cosa no anava més enllà d'un crim per desamor o gelosia i els polítics es podien rentar les mans. Així que malgrat els dubtes evidents la versió del crim passional s'estén de seguida per cercles diplomàtics donant la per bona.

Tothom apunta el seu absurd estaria gelós de l'oasi malgrat que no hi ha proves contra ell o no s'ensenyen els arguments del noi descol·loca els investigadors. L'escriptor Martínez per exemple quan parla de les fotos dels barbuts que havia trobat a la porta ell em diu que es va trobar unes fotografies però ho diu amb la boca petita perquè diu Cervera ella es troba que ha d'inventar se una història ràpidament per intentar seguir per part exculpar se a ell i culpar els talibans o barbuts que passaven per allà.

No podria ser que hagués trobat aquestes fotografies però tot això es sosté. Tampoc és que no sé de quina manera ni tan sols argumentar lo jo no per intentar trobar quin ha estat el procés reflexiu del absurd. A mi em sembla una improvisació. Ningú va trobar res que incriminar és absurd però la policia el va assenyalar com a sospitós obligant lo a anar a fitxar periòdicament a comissaria. Res més que no s'hagués descobert cap prova contra ell. No volia dir que no fos culpable.

I si no havia estat ell podien pensar que fos cosa del seu germà Jalil que segons deien feia temps que volia netejar el nom de la família. Després que es difongués que Jordi era un pederasta que havia abusat del seu germà petit durant anys l'escriptor Gabi Martínez no parava de donar voltes per qui la policia i els polítics tenien tanta pressa tancar l'expedient o per què no investigar a fons l'assassinat del Jordi. Quin. El relat dels moments foscos de la nostra societat.

El col·legi. En termes porta. En poques hores des que s'ha trobat el cadàver del Jordi s'ha estès la idea que la surt està darrere del crim. és sospitós principal fins que apareix una informació que dóna un tomb a la investigació. La policia interroga Abdul propietari de la casa i els diu això. Els vaig dir que aquell matí quan encara era fosc havia vist amb Martin engegant un xic sense passatgers i amb més com anava sol. Abdul l'havia vist marxar ben d'hora al matí el dia que van trobar el Jordi mort.

Segons la policia el Jordi tractava bé el matin el musulmà no tenia cap raó aparent per matar lo excepte que necessitava diners. Els investigadors pensen que potser va acceptar l'encàrrec d'algú però Abdul exculpa qui es creu que hauria esperat fins al darrer moment per marxar si ell fos l'assassí o li va recomanar que marxés perquè si no li carregaria la culpa del que havia passat i va seguir el consell. Recordeu que el cos del Jordi estava envoltat d'un bassal de sang seca. Feia hores que era mort Muhammad bin.

Un dels ajudants passa a ser el principal sospitós tot i que no és l'únic que tenia accés directe a la casa. La Sif. L'altre ajudant també el tenia però també hi ha la possibilitat que tant el matin com la Sif descobrissin el cadàver i prefereixin fugir per por de ser considerats culpables. Al cap i a la fi els dos eren estrangers afganesos i no seria la primera vegada que un foraster li carreguen un mort literalment parlant. De moment el Mohammad VI ni la Sif continuen desapareguts igual que l'oasi.

Més de 20 policies continuen buscant el nen mentre es mengen els queviures que els va oferint l'adult. Els policies són musulmans i Abdul és un calaix en un hotel que ja ningú visita. Trenta dues hores després de trobar el cadàver del Jordi d'un moment molt important per a la investigació. La policia troba l'oasi és mort dins de la latrina. El cas de l'oasi diuen que hi ha hagut fins i tot acarnissament perquè com que es paga sembla que importa menys.

Tampoc a l'oasi tampoc és una cosa que ens volen dur a la investigació.

I els mateixos pagans diuen que és pagar tampoc es trencarà amb el cap per trobar lo però sí que ho han trobat el cadàver.

Han vist que hi ha una mena de carn i sabem perquè tenen el cap pràcticament separat del cos perquè se l'han tallat a poc a poc i d'una manera molt bestial.

El propietari de la casa Abdul està indignat que hagin trigat tant a trobar el cos del nen. Com s'explica això. Hi havia policies per totes bandes només havien d'obrir una porta una porta i han trigat dos dies en trobar ho.

Però és que encara hi ha més coses sorprenents. Pensar que algú es dirà Paris el seu cos amb la sang encara fresca després de trenta dues hores la sang del Jordi està seca però la de l'oasi està ben fresca i l'hem trobat 32 hores més tard quan van trobar el cadàver del Jordi. Es calcula que feia gairebé un dia i mig que era mort. Si algú si l'haguessin matat al mateix moment hauria de portar tres dies descomponent se i la sang fresca indica tot el contrari.

Fa pensar que l'oasi va estar retingut en algun lloc pensant què fem amb aquest home i quan vam veure que no hi havia manera de confiar ho de fer lo tornar i que donés una versió creïble a qui sigui. Volia que l'oasi donés doncs van decidir matar lo i van posar la cosa s'embolica qui va matar al wazir. La mateixa persona que havia matat el Jordi. Si la casa estava encerclada de policies com van poder posar el cadàver a la latrina els familiars de Jordi Magraner van viatjar a l'Hindu Kush però davant la impossibilitat d'aclarir res van tornar a França.

Van tornar sense el cos del seu germà perquè cap govern va voler col·laborar econòmicament en el retorn del cadàver a Europa. Els francesos deien que era espanyol i els espanyols que era francès la família no podia permetre's la despesa de la repatriació.

De moment deixarien el cos a les valls de l'Hindu Kush entre les mínimes coses que els havia quedat clares els familiars que els ajudants no podien ser els autors del crim perquè l'informe forense i un militar retirat amic de la família els havia dit que el Jordi l'havia matat un professional. L'assassí li va tallar les cordes vocals perquè no pogués cridar els seus ajudants tot i que havien fugit. Vivien de recollir castanyes al bosc i d'ajudar lo a organitzar expedicions per buscar aliats i.

Els familiars de magraner tornen amb la impressió que la mort d'aquell home valencià que havia nascut a Casa Blanca s'havia criat a França i els últims anys de la seua vida havia viscut al Paquistan. és incòmode de resoldre per la policia i les autoritats i en aquest punt apareix un periodista i escriptor que decideix anar personalment a l'Hindu Kush a investigar. El que va trobar ho sabrem en el proper capítol avui sense acabat el temps gràcies per escoltar nos tornem tan aviat com puguem.

Grips guionistes Lídia Orriols Albert Mercadé i Sílvia comet cas d'avui Gabi Martínez i Lídia Orriols. Producció Núria Ventura muntador musical Sergi Cutillas direcció artística Dolors Martínez. Direcció Guió i presentació. Carles Porta amb les veus de Catalunya Ràdio.