Tot el que sentireu en aquest programa ha passat els fets els noms i els llocs són reals. Alguns diàlegs estan dramatitzades però el seu contingut consta en documents o surt de testimonis que eren al lloc dels fets. En algunes descripcions aquest programa podria ferir sensibilitats. Relaten crims reals la realitat i la mort no entenen de sensibilitats. Siempre hay un Porqué aunque sea absurdo no se puede afirmar de Molló riesgo o si no hi una motivación muy importante. Jo creia tenerlo no podia estar más equivocado.

Diumenge 14 d'octubre del 2001 Lleida s'ha convertit en una ratera. Els Mossos custodien totes les sortides de la ciutat i pentinen els carrers d'un en un. Dos delinqüents Manuel Brito i Francisco Javier picat auster s'han escapat del centre penitenciari de Ponent després d'una fuga espectacular i violenta que ja ha deixat dos mossos d'esquadra ferits greus. Segons la premsa a primera hora de la tarda el cotxe que han utilitzat per a la fugida ha estat localitzat al barri dels Magraners una zona de la perifèria envoltada de polígons industrials.

La policia adverteix als veïns que extremin les precaucions van armats i són molt perillosos. Tenen clar que no han pogut marxar de la ciutat però sembla que han desaparegut per art de màgia. El que ningú sospita és que aquest serà un dels casos més complicats de la història dels Mossos d'Esquadra. La recerca s'allargarà més de trenta dies i deixarà pel camí un homicidi i una violació. El rastre de sang que deixaran aquests dos fugitius trasbalsat de tot el país i fins i tot farà perillar la continuïtat del cos dels Mossos d'Esquadra.

Hola sóc Carles Porta. Gràcies per escoltar nos. Els Mossos d'Esquadra com a cos policial no ho han tingut gens fàcil. L'any 2001 quan feia molt poc que s'acabaven de desplegar a tot Catalunya van haver de superar una prova molt difícil. Dos presoners es van escapar del Centre Penitenciari Ponent deixant un rastre de sang que anava en augment. La història d'aquella fugida sembla una pel·lícula americana. Intentarem posar llum a la foscor. Comencem. L'objectiu. Així el principal producte per obtenir les bones xifres el.

Crim. Per a Luis Suárez amb més de 100 gols. El relat dels moments foscos de la nostra societat crims. En Carles Porta són les 11:30 del diumenge 14 d'octubre de l'any 2001 els agents Eduard Cuscó Lluís Claret Xavier Murillo traslladen un intern del Centre Penitenciari Ponent a l'Hospital Arnau de Vilanova i cinc minuts en cotxe. L'Eduard porta tres anys donant servei als Mossos d'Esquadra. En Xavier està encara en pràctiques a punt d'aconseguir el que ha estat el somni de la seva vida convertir se en policia.

és la primera vegada que participa en un trasllat. No ha rebut cap formació específica però el seu company li va explicant el que ha de fer sobre la marxa a la presó. No els han donat indicacions especials a tenir en compte. Només els han dit que el pres s'ha fet mal al braç i que l'equip mèdic ha decidit derivar lo a l'hospital. Es tracta de Manuel Brito compleix una condemna de 30 anys per homicidi. Escoltem el mateix Eduard Coscubiela explica durant el judici celebrat l'any 2005.

Què va passar durant aquest trasllat. Sentirem que es refereix a la sala. La sala és l'oficina de comandament dels Mossos.

Des de la sala això explica anava allà. Cuando yo veo veo veo que està condemnada a homicidio le. Una arma de fuego hòsties.

Més endavant us explicarem com va ser aquest crim a hòsties per entendre una mica millor la personalitat de Brito. Continuem a l'Hospital Arnau de Vilanova mentre Brito el porten a l'hospital a fer li radiografies al colze. Francisco Javier pica Tost espera a prop de la porta d'urgències pica. També és intern del centre penitenciari de Ponent però des del 5 d'octubre és fora de la presó perquè no ha tornat després d'un permís de 48 hores per estar amb la seva família. Això que escoltarà és la carta que va escriure el mateix Piqué.

Poc temps després de ser detingut explicant tot el que havia succeït durant la seva fugida sentireu com com proven diverses coses del cotxe entre elles un tornavís. No és que el porti per si de cas s'ha d'arreglar alguna cosa és que el cotxe robat i el tornavís fa les funcions clau per engegar lo. Sense el cotxe comprovo el mòbil cargolar me unes portes mal dejo bajada media venta Villa de conductor dejo preparado el destorb milla d'or arranque bien salvo apostes las gafas i el collar reconozca la fona no ha llegado a ningún cotxe patrulla de mossos con ninguna ambulancia.

Empezará la espera a les 17:30. Más o menos. Llegan dos ambulancias i dos cotxes de los Mossos entran en la zona de acceso sólo ambulancias. Hacer lo más posible sin entrar en la zona. Impossible saber quines eren salen por detrás de la ambulancia y entran directamente ni tres metros a Palos. Mal tiempo. Però sé que Brito se arreglarà per aire en cotxe. Aunque ni siquiera sé si està entre el que tenía que romper el coco debía ser una llamada desde dentro para avisar me.

Pero no lo ha hecho el que tenía que romper el cos diu picadors. I és que Brito no s'ha fet mal accidentalment sinó que està tot planejat. La idea era que algú li provoqués una lesió al braç i dir als funcionaris de la presó que havia caigut per les escales. L'objectiu és ser traslladat a l'hospital on l'està esperant pica pica. és allà però les coses no van com havien d'anar. Hi ha més cotxes dels Mossos dels que esperaven i han aparcat a un lloc inaccessible per a ell.

Les complicacions no han fet més que començar. Pasar el tiempo sigue habiendo los cuatro mossos i dos internos uno de los Mossos Sale i canviar el cotxe de sitio está pasando arriba abajo dissimulant con el móvil pero es demasiado tiempo al descubierto. Ya me han visto en muchas personas. Ja passen de las doce i media i no han salido. Miro incrèdul acaba de llegar a otro cotxe de los Mossos pero sin ambulància aparquen salía un mosso Moreno i un mosso ahí se van dentro.

Estoy a punto de ir cientos de coses passen por mi mente visualizar todas les formes possibles i Veo que si solo están dos se puede hacer igual. Sólo canviaria el tiempo de respuesta. Habría que córrer massa en una huida en la zona más alejado pero con buena visibilidad para cuando salgan unos cuarenta metros por unos quince metros que tendrían que recorrer de ellos poniendo que era el primer cotxe más difícil. Mentre pica fa càlculs i avaluen les diferents possibilitats. Brito és a dins de l'hospital.

La sentència explica així el que passa en la consulta del metge de l'hospital diagnóstico que Manuel Brito sofria una Vitis caps polítics i le fue immobilitzada el brazo. Los agentes consideraren que el traslado no podía efectuar ello sin el vínculo policial que había quedado estacionado sobre una acera en la puerta del servicio de Urgencias absolutos és una inflamació de les articulacions provocada habitualment per un cop li indiquen el braç la qual cosa impedeix posar li les manilles al pres. Així que a les 13:30 del migdia Manuel Brito surt per la porta d'urgències amb les dues mans lliures és quasi la una i mèdica se li dos mossos i el Brito con el brazo izquierdo Escayola van directamente el primer vehículo bajo la Cuesta paso ligero a medio camino veo una mosso Rubia Bordeta l'entrada llamando por el móvil mierda pienso i ahora el mosso Rubio va ser a la porta del conductor i veu que Brito mira i lo llama el mosso se acerca a él i hablan algo.

Yo estoy casi llegando. Miro a mi derecha Veo a la mosso que sigue hablando por el móvil Divisó a otro mosso Moreno. Al final del pasillo solo dentro están los otros dos mossos i el otro interno entro en una zona de aparcamiento de acceso a peatones. Observo sus posiciones Brito en la puerta derecha de atrás que estaba abierta. El mosso Rubio está hablando con él al lado de la puerta delantera derecha. El otro mosso Moreno mirando para ellos. Miro al otro lado i hay unos quince metros a donde está la mosso Rubia alcanzar pienso.

Me toco el arma a la espalda. Sé que he dactuar rápido y si ella dispara. Se acabó el arma que llevo no afectaria ni a cinco metros. Quan els mossos que acompanyen Brito estan a punt de pujar al cotxe. Un paio que porta collar i el braç amb cap estrella se'ls apropa. és picadors i és ell a qui escolta.

M'expliquen que va fer el primer mosso d'esquadra que estava acompanyat per una dona. GIRONA Martí Santiago Prieto la porta del cotxe on el mosso segons molts altres demana que el mosso que ja va haver de deixar lo fora de la cel·la. L'escena és de pel·lícula un home amb el braç en què l'estrella s'apropa per sorpresa als dos mossos just quan surten de l'Hospital treu una pistola i dispara gairebé a boca de canó pràcticament sense parlar hi. Els agents no tenen temps de fer res.

Queden estesos a terra malferits. Els dos delinqüents els roben les armes i corren cap al cotxe. Piqué continua amb el seu relat de la fugida miro a mosso Rubia que me mira estupefacte però no s'acaba l arma. Veu que el otro mosso de dentro se acerca corriendo. Gritos de gente. Un guàrdia de seguridad se tira al suelo. Vamos me dice el Brito i se va en direcció equivocada molt por aquí hermano. Vamos a hacer el cotxe. Les portes sabrem mal pero sólo perdem unos segundos todas las armas Si salimos tombant Brito i picadors aconsegueixen escapar.

Havent hi quatre mossos més a l'hospital immediatament salten totes les alarmes. La policia busca els fugitius pels carrers de Lleida i comença a organitzar se l'operatiu per tancar la ciutat. En pocs minuts ja hi ha un munt de policies rastregen els carrers i controlant les sortides de la ciutat. A més a més dels agents que s'encarreguen de rastrejar la ciutat i muntar els controls en una situació com aquesta es posa en marxa un equip més reduït de policies que es dediquen a investigar el cas.

Qui són Brito i picadors. On poden ser i on poden voler anar. Qui els pot haver ajudat. Aquestes són algunes de les preguntes més urgents a resoldre. Escoltem com recorden l'arrencada del cas el sots inspector Toni Domènech el mosso que va dirigir tota la investigació.

Jo era el sergent cap de la Unitat de Delictes contra les persones de la Unitat Central de les unitats centrals de crida de Barcelona de la divisió central d'investigació. I aquell diumenge jo estava sense dormir amb la família tranquil·lament estàvem a punt de preparar el dinar i coses d'aquestes. De cop i volta el que passava i llavors moltíssimes vegades truca escolta què us he de posar en marxa ja veu que han fugit dos presos un no retornat i un que s'ha escapolit i han tirotejat a dos mossos.

Automàticament jo agafo la família la dona i els dos baixem cap a Barcelona. Els deixin me'n vaig a la seu a Bolívia. Allà tenim la nostra. Ja comencem. Començo a trucar tota la gent meva el meu equip són vuit o deu.

Per què s'encarrega el cas a un equip de mossos de Barcelona.

Si els fugitius són a Lleida tot allò que sortís de mare anava parat tot segrestos drogues persones. Pel que sigui la nostra unitat és la que s'encarregava de tot allò que les altres unitats no podien fer tot el lugar o tot allò que deien bé això qui tenia a tenir. La seva unitat perquè la meva unitat era una banda i per això la Unitat Central de Delictes contra les persones s'encarregava del competencial correcte i incorrecte.

Quan l'equip del sergent Domènech es reuneix a la seu central de Barcelona reben la informació sobre el cas que té. Fins aquell moment el primer que m'expliquen a l'hospital de Lleida han tirotejat a dos mossos els malferits tots dos i han fugit amb un vehicle. No recordo quin tipus de vehicle era un vehicle potent que havia estat sostret a Barcelona i havien fugit cap a la sortida de Lleida a Lleida dins el cotxe robat. Brito indica i comencen a notar la pressió del dispositiu policial va molts por el perímetre exterior de Lleida.

és mala hora demasiado el tráfico a una silla i sólo dos semàfors estamos llegando a la salida de la nacional 240 a Tarragona i un control cuando llegamos a veinte metros más o menos paro. El mosso no se estaba contando doy marcha atrás en dirección única. Me voy a encontrar vehículos que describe marxa tras un desvío a la derecha i Magneto entra en un pequeño barrio. Es peligroso seguir una calle con subida i bajada independiente si un claro arriba sube salto al borde ello i dejo el cotxe aparcado al lado de otro cojo la mochila unes botes que lleva en una bolsa i dos armas Brito se quita la escayola no tiene el color roto salimos a paso ligero tiro el collaret debajo de un vehículo i mentre Brito i pica tos segueixen a peu la seva fugida a Lleida cada cop hi ha més policia.

Pla havent pràcticament dos mossos greument ferits. Allà va anar hi tothom. Tothom es va personar els que estaven de baixa els que estaven de festa tots els policies locals.

Tots ells volien participar i van començar a cridar a tota l'illa. Crida tot Lleida vol dir que sense descans la totalitat de les forces policials de Lleida van estar buscant per tot arreu. Cal a més tenir en compte el context en referència als Mossos d'Esquadra en què ens trobem en aquell moment el que sentireu és Carles Fernández aleshores responsable de Comunicació dels Mossos d'Esquadra. Era l'any 2001.

El cos era portava poc temps de desplegament era un desplegament que es feia aleshores progressivament molt lent seguint el model aquell taca d'oli accelerava. Llavors els agents eren joves. L'impacte a Lleida va ser altíssim. Tenim doncs Lleida i la rodalia en estat de setge. Un helicòpter sobrevola constantment la ciutat. Hi ha controls per tot arreu. Els Mossos estan en tensió preparats per al que pugui passar. I preocupats pels seus dos companys que continuen ingressats en estat greu.

Si els fugitius han estat capaços de disparar contra dos mossos a sang freda la violència pot tornar a esclatar en qualsevol moment. Mentrestant a Barcelona l'aleshores sergent Antoni Domènech comença a repartir les tasques entre els seus homes per iniciar la investigació i descobrir on poden ser els fugitius.

Quan ens reunim tots al grup diumenge a la nit ja es donen les instruccions tots s'encarregaran de telèfons. Vol dir portem la màquina dels telèfons al nostre despatx. Comencem a preparem quan nosaltres puguem intervenir telèfons que serà una petició immediata. De dilluns al matí a través de Lleida dos a reconstruir la vida del ritu qui és qui no és com germans té qui és el que fa si tota la seva vida avança. Deixant de banda el crim pel qual estava tancat. Jo vull la seva vida particular.

és clar la seva vida particular li dóna com a resultat una dona dues nenes dos germans per la reconstrucció de la dona. Ja sabem qui és la dona ja sabem on viu ja sabem els nens a quin col·legi van dos homes darrere d'ella. El pare no calia perquè estava bastant delicat. Els germans van aconseguir els seus pares per aconseguir automàticament dilluns al matí intervinguts telèfons de la dona dels dos germans i del pare i el pare té una finca a Santa Maria del Camí que s'ha de trobar que s'ha de trobar.

Bé això ja se n'encarregarà el dilluns al matí registre i començar a mirar aviam aquestes pateixen de trobar picadors i tenir molt poca família i eren tots d'Astúries. Per això en un primer moment les intervencions telefòniques es centren en l'entorn de Brito. Els Mossos també vigilen la dona els germans i el pare però de moment no hi tenen contacte. Queda però la caseta de Santa Maria del Camí de la qual acaben de parlar Antoni Domènech Santa Maria del Camí és una vila molt petita a uns quinze quilòmetres d'Igualada i a uns vuitanta quilòmetres de Lleida.

Quatre amics d'aquests que van venir els destinem a buscar la casa del pare que va trobar la. Déu n'hi do però al final la van trobar. Van trobar les quatre a les cinc de la tarda de dilluns de les quatre a les cinc de la tarda. Em truquen i em diu Antoni. Tenim la casa i quatre motxilles. Clar això han disparat totes les alarmes. Una altra vegada quatre motxilles allà vol dir que estan pujant per recollir les. Muntar un dispositiu especial per si vénen a buscar.

Però que hi ha dins de les motxilles per pensar que són de Brito i picadors i que el més segur és que vinguin a buscar les.

Allà hi havia mapes i hi havien mapes de Collserola. Hi havia un parell de cartes amb codi i també hi havia molta roba de veritat hi havia uns guants i hi havia un passamuntanyes hi havia amb brides. O sigui que estaven gestant alguna cosa perquè és clar. Flowers a la presó el que crec jo el que menys t'interessa. No sé per què tenir un passamuntanyes o una Brides. Això vol dir possiblement que jo vulgui segrestar. Al conèixer el barri. Amb Carles Porta una fugida de la presó.

Un tiroteig amb dos mossos ferits i ara un projecte de segrest a qui volien segrestar Brito i picadors i per què. Anem a pams. Els Mossos troben les quatre motxilles i el sergent Antoni Domènech decideix muntar un dispositiu especial per vigilar el lloc abans de saber com va ser aquest dispositiu. Quins resultats donen. Hi ha una notícia que fa encara més tensa i dura la feina dels Mossos. Escolteu aquest tall de veu extret del Telenotícies de TV3 del dilluns dia 15 al vespre.

és a dir més o menys al mateix temps que els Mossos comencen a vigilar la caseta de Santa Maria del Camí. Al principi del Tall us faré una idea de l'estat de setge en què es trobava la ciutat però atents a la dada que es dóna en el final de la notícia i que posen les coses encara més difícils.

Els Mossos que estan treballant per resoldre el cas tot i que de moment no han donat cap resultat positiu aquesta tarda continuaven els controls policials a les sortides de Lleida per intentar localitzar els dos fugitius. Els Mossos que continuen sospitant que els dos presos continuen a la capital del Segrià miren tots els vehicles. Era el cas de les furgonetes fan baixar els conductors per revisar la càrrega a l'interior de la ciutat els controls policials se centren sobretot a les rodalies de les estacions de trens i autobusos.

Els Mossos demana la col·laboració dels ciutadans que puguin oferir alguna pista alertant que els fugitius van fortament armats. Els dos mossos ferits continuen hospitalitzats. El més greu l'han traslladat aquest migdia fins a l'Hospital de la Vall d'Hebron a Barcelona. Els metges han fet saber aquesta tarda als seus familiars que una de les dues bales que li van impactar al tòrax li va seccionar la columna vertebral per la qual cosa probablement no tornarà a caminar. Josep Maria Soro TV3.

Lleida és a dir mentre Brito i pica tots tres s'amaguen els Mossos de Lleida escorcollen cotxe per cotxe Tothom que vol sortir de la ciutat i l'equip d'investigació de Toni Doménech segueix la pista de les motxilles trobarà des de Santa Maria del Camí la notícia que el mosso tirotejat per hoste no tornarà a caminar mai més. S'escampa entre els agents que treballa en el cas jo els hi vagi la meva unitat o sigui l'impacte dels dos companys ferits. Us permeto deu minuts treballar. Se m'ha acusat sempre de ser molt per petit que sigui no.

Quan tens un míssil puc saber greu que tu vulguis pots plorar el que vulguis deu minuts. Per això cal treballar perquè els teus amb ells hi havia molta gent tocada anímicament hòsties que quedaran per. Seria que no treballa amb aquestes ordres del seu sergent. Els membres de l'equip d'investigació s'enfronten a la primera nit de vigilància de la caseta de Santa Maria del Camí. Allà ja hi són els agents que han trobat les motxilles però sorgeix el primer problema. Qui es queda allà per vigilar Lleida ens ajuda i ens diu Nosaltres farem de dia entre vuit i deu del matí.

Arribarem una dotació de 15 homes. Estarem al costat i nosaltres fem però la nit la teniu que feu vosaltres per la Unitat d'Investigació meva fi únic allà que és molt costós o fos una cosa o altra. El que no pot ser és que facis les vigilàncies de nit amb el que tenim ha estat 12 hores de nit. Allà apostats tapats en fred. Allò que no tenim és superior. Imagini tots els que estaven allà li vaig dir que deu ser. Vaig agafar dues escopetes armes llargues i vaig anar cap allà amb sabates amb pantalons i una jaqueta mes d'octubre.

Bé això va fer fred. Aquella nit va ser terrible. No tinc per què enganyar los. Va ser terrible de fred i de pluja de tot bé allà vigilant un cobert on estaven unes quatre motxilles i destrossat eh. Sense finestres ni res de res. Al final ja havien mort i allà tenien les armes amb tots els copatrons per si entren a tenir poder los detenir i per la banda de fora en tenia quatre més. La primera nit no vaig preparat menjar beure no portar abric.

A més a més estava plovent clar és molt costós això crema crema moltíssim. Aquella primera nit a part de fred i pluja no passa res. Brito i pica no apareixen. Després el sergent donant a entendre als seus caps que necessiten més recursos i aconsegueixo una unitat especial que es dediquen només a la vigilància de la caseta. D'aquesta manera el seu equip pot seguir amb la investigació sense hipoteca. Les nits a Santa Maria del Camí és dimarts. Fa dos dies que Brito i pica tots han desaparegut.

L'única esperança és que apareguin en un moment o altre per la caseta però on s'amaguen ara. Com pot ser que amb tota la Policia de Lleida darrere seu i la ciutat alertada ningú els hagi vist. D'aquells dies en parla Carles Fernández que llavors era el cap de l'Oficina del Portaveu dels Mossos d'Esquadra. Alguna de les informacions que van arribar van ser prou rellevants com per donar li veracitat en el sentit de detectar los que estaven a les hortes de Lleida que estaven fugint d'una manera poc organitzada perquè no hi havia.

No hi havia una assistència. No hi havien terceres persones no hi havien vehicles que els haguessin ajudat a fugir sinó que s'estaven fent bastant bastant ells. Llavors el territori també és el que és amplíssim més complicat. Jo recordo bé que es van organitzar batudes per l'Horta de Lleida en determinats territoris on no donaven resultat però eren molt vistoses a la gent i els periodistes veien molta policia buscant que no trobava clar buscar hi una trobada és el pitjor que pot passar i això que no hi havia terceres persones ja ho anirem veient.

Però sobre el lloc on s'estaven amagant no anaven gens encaminats. Tot i que no ens trobàvem iniciant nos la vida a través todo és Llano parece desèrtic no hay Montaña ni donde resguardar se. Hay helicópteros mucho ruido de cotxes si robes de palla bé Laodicea de la huida es larga. No hace falta detallar Laura solo decir que fueron cuatro dies passarà hambre C i Sueño muchas horas de Caminata a oscuras fixar aquí viviendo en nuestras propias fotos Brito i picadors utilitzen una tècnica senzilla que resulta ser efectiva perquè no els enxampa.

La tècnica ens l'explica i la Lídia Orriols caminen de nit i dormen de dia. Com poden anar amagats als pallers i a les barraques d'eines dels pagesos. Ja heu sentit que el mateix picadors té diu que van ser dies de passar gana set i són l'avituallament capficats que havia reunit per sobreviure amagats en la natura. és a les quatre motxilles que els esperen a la caseta de Santa Maria del Camí a 80 quilòmetres d'on són ara. Per tant els queda un llarg camí per recórrer.

A més a més la policia els va al darrere. Mentrestant la premsa comença a especular sobre els verdaders motius que han dut els dos delinqüents a fugir de la presó. El que sentireu ara és un fragment d'un article de Javier Ricou i Albert Gimeno publicat a La Vanguardia el dia 16 d'octubre. és a dir dos dies després del tiroteig a l'hospital algunes fuentes indicaron que Brito i picadors té ordre en el plan de fuga para ejecutar algún trabajo fuera de la cárcel.

Apunta la possibilitat d'un Ajuste de cuentas o algún encargo de asesinato esta versión no ha sido sin embargo confirmada oficialment la hipòtesi d'aquest article de La Vanguardia no anava mal encaminada. Paral·lelament a la investigació de l'entorn dels fugitius que està portant a terme la Unitat de Toni Domènech un equip de mossos de Lleida regiren les cel·les de Brito i picadors de Brito i troben un munt de cartes escrites en codi on es fa referència a un trabajo tot i que encara no es té clar què pot ser exactament.

No sembla que estiguin parlant de trobar feina. Perquè us en feu una idea. El que sentireu a continuació és un missatge que et pica a tots i li envia a Brito.

Ja sé que un 1 0 1 0 0 és automàtica el que no entendria és lo que dice escaleras bajar del terreno llevarlo a Igualada. és que no se puede si no estar tan por lo que su hermano no sabe nada es possible. Quién ha llevado la USI al terreno aclara Mesto Sr. i dues veïnes es importante para ello saber qué de mover la història d'aquestes cartes en codi mereix un petit parèntesi per explicar vos breument com es va gestar la fugida Brito i picadors.

Es coneixen a la presó comparteixen cel·la allà ràpidament es fan molt amics i segons explica el mateix hoste gràcies a Brito es curi de la profunda depressió que pateix Brito me ayudó a levantar cabeza antidepressius com en les arts marcials és seguir pintant escribiendo trabajando estudiando volia sentir ganes de agradecimiento. Muy grabado. Vivíem escultors trabajar juntos compartir amors todo i hablaba molts de nuestras famílies.

A la presó Brito i picadors són presos exemplars treballen estudien fan esport i no es fiquen en problemes al mateix temps que fan tot això. Comencen a pensar a fugir de la presó. és un pensament recurrent de Brito que està condemnat a 30 anys. Una il·lusió de Brito que acabarà arrossegant el tiempo i l'amistat se iba haciendo cada vez mayor. Hablamos de proyectos juntos que sabíamos que ell quedaven un montón de años nuestros entrenamientos eren cada vez más fuertes. Me hablaba de posibilidades de salir de formes i maneres pero que necesitaba fuera.

A mí me quedaba poco para empezar a salir vamos mucho estoy al final de mi palabra que se quería dir una cosa que va descol·locar tothom apicultors li quedava poc temps per començar a sortir de la presó és a dir a tenir petits permisos per anar a veure la família començar a buscar feina o fer altres gestions relacionades amb la reinserció. Compleix una condemna de tres anys i sis mesos per robatori amb intimidació i trencament de condemna. Aquell octubre del 2001 li quedava molt poc temps dins de la presó.

Tot i així decideix fugir perquè la resposta com tantes coses a la vida no és fàcil i segurament té diversos motius. Un d'ells l'acaben de sentir és que li havia promès a Brito. Sembla però que no és l'únic motiu. També hi ha la seua família els seus pares i els seus germans amb qui se sent profundament en deute per la mala vida que els ha donat. Abans va sentir el següent fragment de carta. Cal que sapigueu una cosa més d'èpica que tenia la sida.

Con el tiempo esperava que entendran por qué lo había hecho que todos mis esfuerzos sí van dirigidos a ellos quedaria la vida canviar la suya. A mí me quedaria poco sabía que sin medicación duraria cinco o seis años i que havia acabat mis dies sabiendo que aunque de forma il·legal había hecho algo por los niños que se sol pensar que el dinero era la solución.

Aquests diners què pensa aconseguir estan relacionats amb el trabajo que tenen pensat realitzar un cop fora però quan ja comencen a planificar seriosament la fugida apareix una nova dificultat. Tal i com esperava picadors havent complert una bona part de la seva condemna en bona conducta comença a estar a la presó en règim semi obert és a dir que té dret a permisos i per tant ha de ser traslladat a un altre mòdul. A l'estar separats en mòduls diferents Brito i picadors no coincideixen en cap moment del dia i no poden parlar.

L'única opció són les cartes però poden ser interceptades i revisades. és aleshores quan picadors té la idea d'utilitzar un codi per comunicar se sentireu la periodista Maica Navarro que va ser una de les que va fer un seguiment més intens del cas i va tenir accés a les cartes en codi. Poc després que els fugitius fossin detinguts va idear una mena de codi increïble de cada paraula clau en la fugida tenia un simbolisme carretera motxilla Hospital i hora cada cosa tenia un simbolisme.

Tots tres sempre li va dir al Brito que totes les cartes que rebia les havia de memoritzar i destruir el moment l'aparició de les cartes va descobrir que el Brito no va complir aquesta petició. En aquell llenguatge encriptat ideat per picadors hi ha ideogrames codis numèrics i paraules clau. En aquestes cartes fins i tot tots dos tenen un llenguatge que es refereix a Brito como Lobo. I de fet en algun moment li parla que tu és millor i l'altre li respon. Quan parla de picadors una de les cartes que va fer escrivia molt menys el Brito que el picadors era Duende i amb aquestes cartes en codi on es barregen les converses personals entre dos amics i el llenguatge.

I els seus plans evolucionen tot i les dificultats de tota mena que es van trobant. El físicament físicamente mal virus raro infecció oportunista gravada estos dies nada grave sólo los problemas de intenso dolor de huesos i cabeza pero no impiden la actividad normal cuerpos activado pero controlades después de realizado un estudio completo ayer de datos numerades. Espero que queden todos claros. El próximo serán Código nueve. Solo este 5 soleta ni para escribir ni codificar ni desxifrar ni nada. Sí que los pasos a les cartes van parlant del tal tambor.

El nom en clau per referir se a algú que els està ajudant fora de la presó. La qüestió és que un cop ja s'han fugat quan els Mossos regiren la sala de Brito hi troben les cartes. S'adonen que tot i que no està clar quin és l'objectiu. La història va més enllà d'una simple fugida per aconseguir la llibertat. Tal com recorda Maica Navarro tenint en compte l'historial delictiu de Manuel Brito es podia esperar qualsevol cosa picadors que no en sabien gairebé res perquè era un delinqüent comú d'Astúries que no tenia delictes de sang però a canvi de la veritat del Brito Navarro sí que en sabia molt i s'havia escrit bastant.

A més a més de seguida el van poder identificar amb fotografies. Va ser el primer en estar identificat per qui havia protagonitzat un assalt violent amb resultat de mort en un pis de Barcelona i per tant la cosa era començava a ser irrellevant perquè un dels fugits era un tiu amb antecedents d'assassinat. Per tant en qualsevol moment podria tornar a fer ho. Toni Domenech també parla així de la perillositat de Brito era brutal. Tot el contrari hi ha una persona pugui tenir els mínims de simpatia.

Aquell home continua sent un animal i no té empatia cap a les persones i qui ha de matar. Qui no i això demostraria segons els investigadors per fer se millor la idea del personatge que estava acampant als afores de Lleida van recuperar l'expedient de Manuel Brito Navarro. Recordeu la conversa que van tenir Brito i el mosso quan era traslladat de la presó a l'hospital. Allò de l'homicidi a hòsties. La Lídia Orriols ens ajuda recorda. Doncs es referia a uns fets que van tenir lloc el 7 de maig de 1996.

Dues prostitutes es posen d'acord amb Manuel Brito i un company seu per entrar a robar a casa d'un client. Les noies saben que el client en qüestió té molts diners al domicili i no els costa convèncer els altres dos acusats. El pla és senzill les noies truquen a la porta. Quan l'home obre amb Brito i l'altre pinxo també s'hi colen ràpidament agredeixen i lliguen i emmordassar l'home amb la víctima immobilitzada registrant la casa de dalt a baix i troben joies i algunes llibretes d'estalvis obliguen l'home que els doni els números secrets dels comptes i les noies baixen al carrer a comprovar que estiguin correctes ho són.

Treuen 20.000 pessetes i quan tornen a casa decideixen concloure el pla. Maten el pobre home perquè no els pugui identificar. Un article publicat a La Vanguardia detalla els fets de la següent manera. Tant ella com qui eren escotilles de la cocina intentaren clavar se aunque no se lo suficientemente grandes. Algunos se reunieron en no lograr el objetivo. Los acusados le gol Pearson con la escopeta reiterada e insistent en la cabeza por delante y por detrás hablar estando Araña. Cinc anys després que això passés el dimecres 17 d'octubre quatre dies després dels fets de l'hospital i mentre Brito i picadors segueixen amagats pels voltants de Lleida la por entre els ciutadans de la ciutat creix.

Escolta Déu és un fragment d'un article de Javier Ricou a La Vanguardia La caza el hombre más espectacular más muntada por los Mossos provoca allí les primeres escenes de pànic on Lleida munta un colegio del barrio de Magraners. Dos mossos vestits de paisà no aparcar un cotxe i bajaron del vehicle les pistoles fundades sus movimientos foren observades des del patio del colegio i los más pequeños corre a les aules mentre escoltaven los malos que vienen los malos. Era l'hora del pati i aclara de la confusión.

La dirección del centro suspendió el Recreo i obligó a todos los escolares a regresar a las aulas en cuestión de minutos. Decenas de Mossos explicaron por el barrio pero l'alarma fue de nuevo falsa. La paradoxa de este operativo és que el despliegue ostentacions d'armament todos los Mossos está creando sensación d'inseguretat ciutadana. El subinspector Toni Domènech i els homes i dones que patrullaven els carrers també van viure situacions que van recordar molt de temps abans de sentir ho. No perdem de vista que la recerca de Brito i pica era el cas més important al que s'havien enfrontat els Mossos fins a aquell moment.

La Setmana de Lluita va ser brutal. Però el que sí que van percebre els Mossos va ser l'estima de la gent la gent estava. La gent estava amb la policia d'aquests timbres que la gent se'n dóna compte de la policia i nosaltres en aquell en aquell llavors estàvem creixent iniciant la gent se'ns feia seva. O sigui que és la nostra policia l'ajuda. Ara bé tot i que els ciutadans valoren i aprecien la feina dels agents que veuen dia a dia treballant al carrer la pressió augmenta cada dia que passa i no els troben.

Cada dia apareixen a la televisió a la ràdio i a la premsa notícies relacionades amb el cas. Primer i el segon dia el focus està passant està centrat en què va passar allà. Qui tenia la responsabilitat perquè se'ls va deixar traslladar d'aquesta manera una altra perquè eren considerats presos no perillosos i després resulta que eren capaços de centrar molt aquí. Però després va passar el pitjor que pot passar a un cos policial. I en aquest cas aquí qui ostenta la responsabilitat de traslladar me la informació és que no hi ha resultats i segueixen fugits i per tant no sap on són i la ciutadania ha dit Qui té por.

Jo recordo que hi havia missatges que arribaven al cos els hem vist per qui els hem vist per allà la tensió la tensió pujava i jo aquesta informació no la traslladava perquè no estava verificada i llagosta. La pressió dels mitjans és encara no hi ha novetats. Aquesta era la pregunta lapidària que gairebé sentenciava No perquè encara no hi ha novetats perquè aquest encara portava associat que quan jo havia dit no hi ha novetats volia dir que la gent continuava neguitós. No només la gent de Lleida continuava neguitosos.

és dimecres després de quatre dies caminant de nit pels camps sense gairebé menjar ni aigua i amb la policia trepitjant els talons. Brito i picadors no poden més. S'adonen que no podran arribar fins a la caseta de Santa Maria del Camí i fins i tot pensen que a hores d'ara la policia ja deu haver trobat l'amagatall. Després del quart dia serà molt poc el mòbil a los colaboradores vinieron a buscar nos i formosa casa diu Sabadell. Allí estalviem nos menys d'un dia justo de recuperar fuerzas que no es a comprar comida sacs de dormir tendes de campanya i varios materiales más básicos.

Después nos dejaron en la montaña. Ara apareixen los colaboradores picadors en la seva carta confessió no donen mai els seus noms. La qüestió és que els col·laboradors arreplega Brito i pica tots l'Espluga Calba un poble petit a trenta vuit quilòmetres i mig de Lleida i els acaben portant a una muntanya. Encara no sabem quina. Mentrestant els Mossos continuen vigilant la caseta de Santa Maria del Camí. Uns dies més estem vigilant la casa. Pràcticament vuit dies 8 dies i quan aixequem la vigilància de la casa és perquè ja tenim la certesa de que estan a Collserola i com arriben aquesta certesa.

Després de 8 dies de vigilar la caseta. Atenció al nou gir que dóna la història. Nosaltres treballem llavors en aquells temps treballant colze a colze amb la Guàrdia Civil Jo havia treballat moltes vegades amb la Guàrdia Civil com a germans. La Guàrdia Civil ens va trucar i ens va dir tenim un confident que si pel tema de la fuga. Bé però vam anar a Huelva i aquest home ens va dir sense embuts eh yo quiero trabajar. Ho fan molts i molts confidents ho fan això creo trabajar con vosotros i tinc notícies de tots dos que així enfocar los per tots el que quieren és una pel·lícula a un traficant de drogues o segrestat o fer li un telèfon.

Llavors nosaltres tenim el confident el telèfon de la Guàrdia Civil les triangulacions de la situació. Perquè això de les triangulacions és molt de pel·lícula clar en diuen 15 quilòmetres quadrats. Busca el confident donen als Mossos el número del telèfon mòbil que duplica ràpidament. Els Mossos li intervenen i fan les triangulacions per saber aproximadament on s'amaguen els fugitius. L'àrea aproximada que determinen les triangulacions és de 15 quilòmetres quadrats i a més a més depèn de properes que estiguin situades les antenes destinades a telefonia que tenen comunicació amb el telèfon en qüestió és a dir que tot i que tenen forts indicis que fan pensar que els fugitius són a Collserola encara no ho poden confirmar al cent per cent.

A més a més cada dia continuen rebent informacions que s'han de confirmar. El relat dels moments foscos de la nostra societat. El col·legi Carles Porta. Quan nosaltres rebíem infinitat de trucades la nostra rebia infinitat de trucades de He visto acrític Piquet hoste en un bar de la calle Aragón automàticament 2 2/3 de nosaltres correm cap allà entrar en prevenció vol dir ser valent i mirar qui ha trucat. Sabíem que no som marxar però clar això que és tan fàcil i tan ràpid de dir aquí al carrer perquè un altre està relativament a prop.

Imagineu vos en un hotel del Pallars. Imagineu vos que un hotel del Montsià com nosaltres que tenim cafè agafar les dotacions que teníem allà les més properes destinar aquest poblet ho van fer al Pallars envoltat a tot el poble. Se'ls hi va dir per telèfon un voltor tot el poble ja està sortint aquests dies estic aquí esperant la resposta. Coses de la vida un fet accidental ajuden a corroborar la nova localització de Brito hípica hoste eren a Collserola i a un dia un diumenge al matí han saltat les alarmes dels que escolten els telèfons en Toni que s'uneix estem escoltant i estant ells sols ha disparat el mòbil que imagina de mòbil s'hauria disparat i estan parlant amb un senyor que està passejant un gos i es fan passar per vigilants rurals.

Nosotros estamos aquí no somos rurales de los de investigación porque aquí hay que les històries eren ells els vam tenir xerrant pràcticament mitja hora. Ara que els han localitzat. Se'ns acaba el temps del programa d'avui. Els Mossos ja saben que els dos fugitius són a Collserola però caldrà concretar la zona perquè els repetidors els donen un espai molt gran per vigilar. El confident que la Guàrdia Civil ha facilitat als Mossos també els ha dit que Brito i picadors tenen intenció de segrestar un narcotraficant o un fill seu.

Encara hi ha molta feina a fer i mentrestant dos espases pengen sobre el cap dels Mossos. Una de les crítiques que reben dels mitjans i dels altres cossos policials se'ls acusa solapament de no ser capaços de resoldre el cas. L'altra espasa els preocupa encara més. Saben que en qualsevol moment Brito i Piqué poden tornar a disparar. Tornem tan aviat com puguem.

Crims. Muntatge musical. Sergi Cutillas documentació guió i entrevistes. Lídia Orriols adaptació i direcció artística. Dolors Martínez. Narració. Guió i direcció Carles Porta amb les veus de Catalunya Ràdio. 2. Si no hi ha. Menjar blanc els cereals. Que això era.