El que sentireu en aquest programa passat. Els fets els noms i els llocs són reals alguns diàlegs estan dramatitzades però el seu contingut consta en documents surt de testimonis que eren al lloc dels fets. En algunes descripcions aquest programa podria ferir sensibilitats. Relaten crims reals la realitat i la mort no entenen de sensibilitats. 16 d'octubre del 1984 en un poble del nord oest de França a prop de la frontera amb Alemanya desapareix un nen de 4 anys que es diu Gregori vilment els seus pares.

Una jove parella de 24 i 26 anys creuen saber qui és el culpable. La mateixa persona que els ha estat amenaçant durant anys per telèfon i per carta un anònim que ha patit el cop. Hola tothom sóc Carles Porta. Gràcies per escoltar nos. El cas de Gregori Vilallonga és un dels més coneguts de la història negra francesa al país veí. El relat de la desaparició i posterior assassinat d'aquell nen de 4 anys va començar fent esgarrifar els ciutadans i es va acabar convertint en un espectacle mediàtic.

L'any 2019 Netflix va estrenar un documental titulat Gregori que retrata molt bé com els rumors i les interferències mediàtiques i també la mala praxis judicial i policial van enterbolir la investigació del cas. és la història d'un assassinat un corb uns quants voltors i molts carrerons sense sortida. Intentarem posar llum a la foscor.

El teixit és el principal producte per nodrir la mesquita i quan es tracta d'això. Crims. Per començar amb més vendes recordeu que ni electrònica. El relat dels moments foscos de la nostra societat. Crims. En Carles Porta l'any 1984 la família filmant li anava tot bé Kristin i ja em va dir una jove parella francesa feia cinc anys que s'havien casat i quatre que havien tingut el seu primer fill Gregori vivien a l'Espanya Bolonya un llogarret d'uns mil habitants al nord oest del país a 400 quilòmetres de París.

El poble està situat en una vall que el formen unes quantes casetes envoltades de camps de pastura i alguna fàbrica. Hi passa el riu on és el departament dels Vosges. Poc abans del 84 Joan Marí membre d'una extensa família d'origen humil que es repartia pels pobles propers als panys havia aconseguit ascendir laboralment de ser un obrer ras. Havia arribat a capatàs d'una de les fàbriques de la zona i gràcies a la seua nova posició va poder comprar se una casa als afores del poble on es va traslladar amb la seva dona Cristina i el seu fill Gregori Juan Mari Kristin que també treballava en una fàbrica.

No arribaven ni a 25 anys i ja tenia un xalet en propietat. Un fill i una vida feliç algunes persones això els feia ràbia fins i tot un familiar de Juan Mari li havia retirat la paraula perquè deia que s'havia convertit en un burgès i havia deixat de banda el seu costat obrer. Malgrat tot Cristina ja em va dir continuaven amb la seua vida sense fer mal a ningú però la seva felicitat es va acabar. Un dia fred i ventós d'octubre 16 d'octubre de 1984 la gendarmeria del districte de Pinal al qual pertanyi el poble de platges reben l'avís que un nen de 4 anys ha desaparegut a plena llum del dia i davant de casa seua la seua mare Kristin explica això el vaig deixar fora i vaig entrar a agafar un gorro perquè estava malalt i li vaig posar.

Vaig tancar la porta. Vaig encendre la ràdio i em vaig posar a planxar em vaig posar còmoda. Després d'una estona pensant em vaig dir a mi mateixa. Vaig a veure Gregori vaig mirar alhora i vaig pensar Ja és hora que entri i no hi era. Vaig buscar i Kristin declara que havia sortit al pati a les 17 i 20 en veure que el seu fill ha desaparegut. La dona va cap a casa de la cangur del nen amb l'esperança que el Gregori hagi anat a veure un amiguet sense avisar la.

Però allà no hi és quan va a casa d'un altre amic. Comprova que tampoc no en saben res. Aleshores comença a preocupar se de debò on és el nen. Dilema desesperada torna a casa i truca el seu marit Juan Mari que encara és a la feina. Junts decideixen que posaran una denúncia per desaparició. Sembla molt improbable que el seu fill de només quatre anys hagi marxat per pròpia voluntat i s'hagi perdut. Creuen que algú se l'ha emportat fins i tot tenen algunes sospites de qui podria haver ho fet una estona després.

Kristin rep una trucada de la seva sogra que els confirma. Aleshores em va trucar la meva sogra i em va dir que l'home que ens havia estat assetjant per telèfon havia segrestat el Gregori i li havia tirat el vol.. El relat de Cristina simplement ens deixa moltes preguntes per respondre. De seguida parlarem d'aquesta trucada que és molt important però abans a què es refereix quan diu que els havia estat assetjant per telèfon explica Lidia Orriols si us plau. Els vilanovins van començar a rebre cartes anònimes i trucades estranyes l'any 1981.

Algú que es feia dir el corb es dedicava a explicar els secrets més íntims de la família per intentar enfrontar els uns amb els altres. El telèfon no només sonava a casa de gent marí de Kristin sinó també a la dels seus pares dels seus tiets i d'altres membres de la família. A l'altra banda hi sentien una veu misteriosa de vegades la família podia rebre fins a 27 trucades en un dia en algunes. Com hem dit el corb es bombada els seus secrets més íntims en d'altres simplement els insultava o no deia res i deixava sonar música.

Amb Juan Marín el pare del nen aquell senyor tenia una obsessió especial li deia leyes que vol dir el cap en francès perquè com ja hem dit havia esdevingut el capatàs d'una fàbrica que era com si la persona darrere del Corb que ells creien que era algú de la família perquè sabia coses prou íntimes li tingués enveja ja el marit. De fet un dia mentre la feina li va trucar i el va amenaçar de cremar li la casa estoicament l'home li va respondre que em podia construir una altra.

No volia mostrar se dèbil davant les amenaces i va actuar exactament igual. Quan l'anònim va amenaçar violar i ferir la seva dona Kristin però en una altra trucada el cop li va dir al Jan marí que podia veure a través d'uns binocles que el seu fill Gregori estava jugant al pati de casa seua no el deixi sortir o un dia tal trobaràs escanyat li va dir això a Joan Marí li va resultar insuportable i va tornar li l'amenaça. Li va prometre que si s'atrevia toca al seu fill el mataria però el cor deia que mai no ho trobaria i que mai sabria qui era per a la tranquil·litat de la família.

Però les amenaces es van aturar el maig de l'any 83. Aquell mes va arribar una última carta anònima de les que rebien juntament amb les trucades que el cor els va dir que els deixaria en pau. Aquesta és la meva darrera carta però mai més tornaré a saber ne res de mi. Us preguntareu Qui sóc. Però mai ho esbrina a Déu. Estimats porcs. Durant un any i mig els vilment especialment Cristina i Josep Maria van respirar tranquils. Pensaven que per fi podrien ser feliços.

Però no perquè la promesa del cor de deixar los en pau no es va complir. L'octubre del 84 va batre les ales negres una altra vegada i es va endur el que més estimaven que el seu fill Gregori. Després de la desaparició del nen el corb torna a trucar a casa del Joan Marí. Era el 16 d'octubre de 1984 i agafa el telèfon d'un germà del Joan Marí que es diu Miquel. En aquell moment no hi havia cap telèfon punxat i el Miquel Gil explica que el cor li va dir això del cap i ha segrestat el seu fill que era el til·ler llençat al riu Bolonya.

La seva mare l'estava buscant però no el trobarà mai. He complert la meva venjança. La trucada deixa tothom incloent hi la policia amb la incògnita de si serà cert que el nen és mort i llençat al riu. Un grup de quinze gendarmes es desplaça a l'Espanya subvención per començar a buscar lo. Els agents de la Gendarmeria que a França s'ocupen de la seguretat sobretot en zones rurals convindria ser qui la Guàrdia Civil busquen pistes pels voltants de la casa dels Vilanant que el que els sembli estrany és que la desaparició del nen s'ha produït a plena llum del dia cap a un quart de sis de la tarda.

Però ningú ha dit res ni la mare ha sentit cap soroll estrany. D'acord que diu que tenia la ràdio posada però com pot ser que hagin segrestat el seu fill a uns metres d'on era ella i no hagi sentit res ni un crit mentre passen les hores els gendarmes amplien la cerca al centre dels panys i als pobles del voltant. Cap a les nou de la nit quan ja és fosc per fi troben el nen.

El comunicant anònim deia la veritat i el cadàver del Gregorio apareix al riu Bolonya. En el tram que passa per dos dels un poble a quatre quilòmetres de panys quan el treuen de l'aigua veuen que està vestit igual que quan va desaparèixer. Porta una nurag de color blau i un gorro. Hi ha un detall però que crida l'atenció dels gendarmes. El Gorro cobreix completament la cara del nen i li arriba fins al coll. A més està lligat de peus i mans.

A part d'això no hi ha cap signe de violència. La roba la té intacta i no té cap ferida visible. El jutge que instrueix el cas Jean Michel Lambert encarrega la investigació als gendarmes en comptes de fer ho a la policia francesa. I això ho fa en un moment en què hi havia una certa rivalitat entre els dos cossos per veure qui resolia més casos. Seria una mica com l'habitual col·lisió entre la Guàrdia Civil i la Policia Nacional en el cas de Catalunya.

Si afegim els Mossos la cosa encara és en Radamès però a França la rivalitat entre gendarmes i policies nacionals era molt gran. Així doncs són els gendarmes els que han d'intentar esbrinar qui ha assassinat Gregori dilema com i per què la resposta a qui és l'autor del crim equival a preguntar se qui és el corb. I això no serà fàcil de saber que el més ràpid de respondre és el com escolten el capità dels gendarmes étienne Sesma quan va explicar els resultats de l'autòpsia davant dels mitjans.

Portava un gorro de llana que li havien abaixat fins a la barbeta i que estava lligat al voltant del coll amb una petita corda. Estava en aquesta posició lligat de mans i peus i amb el burro cobrint li completament la cara. Potser perquè no els veiessin o no els reconeguessin perquè no cridés. Així el van llançar al riu Bolonya. El van llançar viu perquè va morir ofegat. Des del primer moment quan els informen de les amenaces del cor els gendarmes sospiten de l'entorn familiar dels dilemes.

De fet estan tan segurs que ha de ser algú proper que creuen que no trigaran gaire a treure'n l'entrellat. El jutge Lambert un home de 32 anys sense gaire experiència professional també ho creu l'endemà de trobar el cos de Gregori que el 17 d'octubre. Els pares reben una carta sense remitent enviada el dia anterior. Xef. Espero que et moris de la pena. Els diners no et retornaran el teu fill. Una altra vegada el cor deixa veure que sent una enveja malsana vers els fills.

El mòbil de l'assassinat del petit Gregori és des del punt de vista dels gendarmes clarament passional. El problema però és esbrinar d'on ve aquesta ràbia només en l'entorn familiar. Els investigadors tenen una feinada entre pares germans cosins tiets i cunyats. Tenen més de 70 persones a investigar. Això suposa comprovar moltes coartades i saber destriar el gra de la palla per intentar facilitar les coses doncs i com que estan segurs que la persona o persones que hi ha darrere el cor són els responsables de l'assassinat decideixen que a tot aquell qui interroga li faran un dictat per contrastar la seva cal·ligrafia amb la de les cartes anònimes.

Els interrogats hauran d'escriure el contingut de la carta del Corb amb les dues mans a mesura que els gendarmes disposin d'aquest material. Enviaran un expert en grafologia i serà ell qui intentarà trobar entre més d'un centenar de textos algun rastre de la persona que durant anys va assetjar la família Vila i va acabar amb la vida del petit Gregori. El funeral del nen és el 20 d'octubre. Les imatges d'aquell dia hi apareixen els pares del Gregori davant d'un taüt molt petit envoltats de gent al cementiri.

A més de familiars hi ha molts periodistes que intenten captar imatges de la cerimònia en un moment donat. Kristin Lehman es desmaia i se l'han d'emportar a coll. Aleshores els reporters es barallen per aconseguir un primer pla de la mare. Mentre els familiars els increpant i els demanen que respectin el seu dolor. En aquesta història a més d'un corb també hi ha molts voltors. Ja ho anirem veient a l'enterrament. També hi ha alguns gendarmes de paisà perquè veuen bastant probable que l'assassí del nen hi hagi anat.

Creuen que la persona que ha comès el crim no podrà resistir el desig macabre de veure en persona com pateixen Cristina Marín i pensen que amb sort el criminal s'enfonsarà i donarà un senyal per enxampar lo. Però no ningú se surt del paper en l'entorn familiar. De moment ningú no aporta cap detall rellevant però tampoc ho fan els veïns d'elefants ni els que viuen davant d'on es va trobar el cadàver del Gregori. El poble de Gósol. Com és possible que ningú hagi dit res o que ningú obri la boca.

Els investigadors creuen que potser és per por. Potser per això mateix una dona rossa es presenta a la gendarmeria i sense voler donar el seu nom diu que els culpables podrien ser els Solà una parella que és família indirecte de Jan marit dilema. Els gendarmes fan anar ara a comissaria i els interrogant però es troben amb dues persones completament col·locades que no entenen res del que estan dient. Després de comprovar que és impossible que tinguin cap relació amb l'assassinat els deixen marxar tan perduts com han arribat.

Qui hagi assenyalat el Solà s'ha equivocat de ple o està jugant amb els investigadors. Recorden que era una dona rossa. De mica en mica els gendarmes van interrogant els familiars es fan extreure la carta del Corb amb la mà dreta i amb la mà esquerra hi envien els seus textos. A la secció de grafologia és un procés lent i complex perquè hi ha molta gent a interrogar i moltes cartes a analitzar. Per això de manera paral·lela pregunten per comportaments estranys. El dia de la desaparició com en dies anteriors en un principi l'únic que els crida l'atenció és un episodi que passa uns dies abans de la mort del nen quan el germà deixem venir inicial Vilamur.

El va veure a casa seva en un moment donat el pare del Gregori li ensenya el seu germà un sofà que s'acaba de comprar el Miquel si és seu. Se'l mira sorprès i exclama que allò només s'ho pot permetre un cap recordeu qui utilitzava aquesta paraula oi. Exacte. El corb però no correm. Això no és cap prova. Ni de lluny. Però també és cert que el germà és el capatàs de la fàbrica on treballa el Miquel. Per als investigadors és un detall a tenir en compte més coses.

Mentre van interrogant els familiars que els gendarmes intenten esbrinar des de quina part del riu es va llançar el cadàver del Gregori.

Quan vam començar la investigació aviat vam recollir el testimoni d'algú que deia que el 16 d'octubre havia vist un rastre fresc de rodes de cotxe a l'entrada de Düsseldorf. Aquelles marques provenien d'un camí que portava fins al riu. Bolonya ens va interessar el lloc i hi vam anar. Vam portar un ninot que passava el mateix que el Gregori. El vam llançar a l'aigua a l'entrada del poble i vam veure que el ninot mai arribava on vam trobar el cadàver. Utilitzen aquell ninot els investigadors dedueixen que el cos del Gregori s'hauria d'haver topat amb branques i altres obstacles naturals que o bé l'haurien.

El camí o bé li haurien estripat la roba en canvi quan van trobar el cadàver del nen tenir la no edat intacte i cap ferida visible els gendarmes interpreten que el cos no va recórrer tanta distància l'aigua sinó que el van llançar molt a prop d'on el van trobar segurament davant d'un parc de bombers que hi i allà també tenen la hipòtesi que va passar molt poc temps entre el segrest del nen i el seu assassinat. Segons l'autòpsia el van llançar a l'aigua viu segurament inconscient i va morir ofegat.

Passen els dies i a mesura que la gent parla les coses s'acceleren. El propietari d'un bar que hi ha a prop d'on vam trobar el Gregori explica els investigadors que el dia de l'assassinat hi va entrar un home i que no havia vist mai això en un poble remot petit. No és habitual. A més segons diu aquell home estava molt nerviós i mirava contínuament el rellotge. Finalment cap a les cinc i deu de la tarda va veure com marxava Gregori va desaparèixer entre les cinc i tres quan la seva mare el va deixar sol i les cinc i vint.

Quan va tornar a sortir gràcies a la declaració de l'home del bar i d'una altra persona els gendarmes elaboren un retrat robot del possible sospitós. S'hi veu un home amb serrell patilles a l'estil Curro Jiménez i bigoti. I qui és aquest home. Els investigadors encara no ho saben. Per això demanen als mitjans de comunicació que difonguin el retrat robot per si alguna persona els reconeix. El 27 d'octubre onze dies després de l'assassinat del Gregori arriba una notícia important de part dels grafs àlex.

La lletra de la carta del Corb coincideix amb la d'un cosí de Jan marí dilema que es diu Bernard Lerroux. Aquesta persona a més té la mateixa aparença que l'home del retrat robot. Els investigadors doncs pensen que ja tenen el culpable. Només necessiten interrogar lo i comprovar que no tingui coartada per al 16 d'octubre a la gendarmeria. Roig defensa en tot moment la seua innocència però els agents que l'interrogant sembla que es pensen massa el que ha de dir i que actua d'una manera estranya es prenia les coses amb distància.

No semblava que s'adonés o almenys ho feia veure que estava envoltat de gendarmes que buscaven l'assassí d'un nen. Tot i això l'home té una resposta pertot i els fa un relat minuciós del que va fer el dia de l'assassinat del Gregori. Vaig aixecar el cap a la una del migdia vaig anar en cotxe a casa de la meva tieta i VII que viu a uns 200 metres de casa meva per demanar li ajuda. La vaig portar a casa i vam estar guardant llenya fins a dos quarts de quatre.

Després van prendre una copa i la vaig tornar a portar a casa seva. Després vaig anar a casa del meu cosí Miquel Vila i Bou i vam estar parlant de coses sense importància. Més tard cap a les quatre i vint a les quatre i 25 vaig tornar a casa de la meva tieta perquè un amic havia de venir a buscar me per anar junts a buscar vi a casa d'un conegut. Segons explica la Roig va tornar a recollir el vi cap a les 17 20 i quan va arribar a casa de la seva tieta va veure la seua cunyada Muriel que tenia 15 anys.

En aquest interval de temps però la seva explicació és més fluixa segons els gendarmes i és precisament quan se suposa que van segrestar el Gregori i el van llançar al riu a les 5 i 20. Cristina Guillamon va sortir de casa i es va adonar que el seu fill no hi era en aquell moment. Els gendarmes no saben si el nen ja era mort però sí l'assassí hagués estat Lacroix. és molt poc probable que hagués arribat tan aviat a casa de la seva tieta.

El següent pas doncs és confirmar la seva coartada i el primer que fan els investigadors és preguntar a la seva cunyada esperant que confirmi el relat del sospitós. La sorpresa ve quan Muriel una noia de 15 anys els diu just el contrari que quan va arribar de l'Institut Lacroix el marit de la seua germana ja hi era a casa. Qui menteix doncs de seguida ho sabrem. De moment expliquen més coses de la Roig.

Bernard Leroy és cosí per part de mare de Josep Maria Vila Mont i quan eren adolescents tenien una relació molt estreta. De fet juntament amb el Germà de gel marí Miquel Vila mort passaven molt de temps plegats i anaven d'acampada tot sovint la seva relació es va començar a refredar l'any 1976 quan es va casar i va empitjorar quan tres anys després Gemma també va passar per l'altar amb la seva nòvia Kristin a qui l'heroi es considerava una dona altiva. Més endavant quan el seu cosí va ascendir laboralment i es va comprar una casa lluny de la seva família les tibantors i la gelosia van trencar definitivament la relació.

Miquel Vila en canvi va continuar passant molt de temps amb el seu cosí Bernard l'any 1984 quan assassinen Gregori Lara. Viu amb la seva dona i la seva cunyada a Mons i un poble de 500 habitants a 10 quilòmetres d'Alep panys investigant la Croix els gendarmes s'adonen que la dona rossa que havia assenyalat el solar uns parents llunyans d'un nen que no tenien res a veure amb el cas. Era la dona de Bernard Lacroix. Ja veurem si aquesta mala relació entre cosins ens portarà enlloc.

De moment tornem amb la declaració de la cunyada la Muriel de 15 anys. La noia explica als investigadors que el 16 d'octubre va agafar l'autobús escolar per tornar a casa a les 5 de la tarda. Quan li pregunten pel conductor descriu l'home que conduïa el vehicle habitualment. Resulta però que aquell dia justament n'hi havia un de diferent i quan prenen declaració tant el treballador com els companys d'institut de Muriel els diuen que la noia no va pujar a l'autobús aquell dia sinó que va marxar en un cotxe.

Per tant la cunyada de Bernard Lacroix no ha dit la veritat als investigadors de la gendarmeria. Els agents li exposen la contradicció i ella no aguanta la seva versió. En un primer moment només admet que va mentir però a poc a poc comença a parlar sense la presència d'un advocat. La noia aporta una informació clau per atrapar el culpable. Diu que el dia de l'assassinat del Gregori va marxar de l'institut amb el seu cunyat Bernard Lacroix pel que va passar després.

Ho recorda el documental de Netflix. Un dels agents que la va interrogar escolten el Bernard per allà va aparcar davant de l'institut i la va cridar pel seu sobrenom Bíbul grassonet. Li va dir bum bum sóc aquí. Llavors ella va pujar al cotxe. Al vehicle hi havia també el fill de Bernard i Muriel ens va dir d'allà vam anar a un poble que jo no coneixia però recordo que en un moment vaig veure pel camí que hi havia obres a la carretera i que van pujar per un turonet i ens van parar en un aparcament.

Allà Bernard va sortir del vehicle i jo des del meu seient vaig veure una casa amb la façana blanca i la teulada vermella. Ella que és el cotxe es queda amb el fill de la Croix i Bernard surt i aviat torna amb un nen. Des d'allà vam anar a un altre poble ens van parar en una plaça o alguna cosa semblant hi va anar en un moment donat va marxar amb el nen i va tornar sol. Aquesta declaració és com un regal del cel però els investigadors.

Ara si creuen tenir el presumpte assassí de Gregori i Filemón només han de portar la nena al jutjat perquè les repeteixi i després de tenir los la confessió de Muriel davant dels gendarmes es produeix el divendres 2 de novembre però no compareix davant del jutge fins dilluns que els plans dels gendarmes es retarden perquè atenció. El jutge d'instrucció comuniqui als investigadors que se'n va de cap de setmana i no té temps per rebre la noia ja veureu que això no és l'única cosa poc professional que farà aquest home.

En qualsevol cas dilluns tot surt com estava previst. Muriel confirma que va veure com el seu cunyat pujava un nen al cotxe i després baixaven tots dos i ja només va tornar el cunyat sense un nen i es produeix la detenció de Bernard Lerroux. Podríem pensar que aquí s'acaba el cas oi. Això és el mateix que creien els investigadors de la gendarmeria però no perquè el jutge d'instrucció aquell home jove que se n'havia anat de cap de setmana quan hauria d'haver pres declaració a un testimoni crucial del cas no es pot estar callat quan les càmeres de televisió i els micros de les ràdios se li planten al davant.

La persona que suposadament ha de ser el major garant del secret de sumari diu això ja està acusat sigui assassinat que li ha permès acusar lo. Una declaració molt important i en part l'informe d'un expert. La declaració és la de Muriel. Exacte. I què ha dit exactament. No us ho complir. és confidencial. Muriel va acompanyar Bernat Nogué a l'escena del crim. és així. Estava al cotxe si era dins el cotxe. Teniu alguna pista del mòbil.

Enveja gelosia i gelosia. O sí.

Com explica que al principi Muriel li donés una coartada a Bernard per por el fet que el jutge Lambert confirmi davant de la premsa que la cunyada de l'heroi és precisament qui l'ha inculpat posen la noia en una situació compromesa. Els gendarmes pensen que el magistrat s'ha extralimitat més encara perquè ella ha de tornar a casa amb la seua família. Poc després la dona de l'heroi expliqui públicament que la seua germana Muriel s'ho va inventar tot perquè els agents de la Gendarmeria la van pressionar.

I vet aquí la versió que uns dies després farà seva la mateixa Muriel i que mantindrà a partir d'ara. No vaig estar al cotxe de Bernard. Mai ha estat al país ni enlloc com van ofegament. M'han estat alemanys. Un dels agents em va cridar. Vaig tenir por. Em van dir que Bernard l'ARA ho havia fet i ja vaig dir el mateix. Em van ensenyar el camí d'Alemanya. El que deien que va agafar Bernard i jo els vaig ensenyar el mateix.

Em van dir que em enviarien a un centre de menors que si no ho explicava el jutge li enviaria el centre. Bernard és innocent. El meu cunyat és innocent. Mai vaig estar amb el meu cunyat. òbviament els agents neguen aquestes acusacions. és la paraula d'una noia de 15 anys contra la dels gendarmes. Algú va fer córrer que havia canviat la versió perquè un familiar li havia pegat i en aquest punt el cas queda enverinat. La versió de Muriel ja no es pot prendre com a segura perquè la mateixa testimoni l'ha retirat si el mort no és Bernard Lacroix qui és que els investigadors troben una possible pista quan tenen una reunió conjunta amb gran part de la família de Jan marit l'amant i els expliquen la història de les trucades del cor allà uns diuen que estaven segurs que era un home a qui trucava com pensaven els gendarmes.

Però és que n'hi ha que asseguren que era una dona. Per tant hi ha la possibilitat que no hi hagi un corb sinó dos el que és el mateix que hi hagi més d'un implicat en l'assassinat del Grigori un home i una dona sense perdre de vista aquesta informació. Arriba l'hora d'enfrontar la versió original de Muriel amb la dels herois que encara és a la presó. El cara a cara es produeix el 9 de novembre del 84 a la sala. Diversos testimonis confirmen la coartada de Bernard Lacroix segons la qual a les 17:30 del dimarts 16 d'octubre era a casa de la seua tieta i es va trobar amb la seva cunyada Muriel del fet que els companys d'institut i el conductor d'autobús diguessin que ella no hi era aquella tarda.

Ningú em diu res. I amb aquesta bona notícia per al sospitós que els seus advocats demanen que surti en llibertat. Uns. Amb Carles Porta ja anireu veient que en aquest cas hi ha moltes parts fosques molts rumors que mai es confirmen però que enterboleix la investigació. Si voleu seguir amb detall mireu vos els quatre capítols de la sèrie de Netflix. Alguns dels testimonis afirmen que en aquell acarament entre la joveneta Muriel i el seu cunyat Lacroix l'advocat de la rossa Gerard Walser es va apropar molt al jutge Lambert que sembla que era un home fàcilment influenciar Able i el va convèncer que el seu client era innocent.

Això no està confirmat. El que sí que ho està però és que Lambert no va permetre que s'investigués una possible prova. Segons explica el capità dels gendarmes algú va trobar al costat del parc de bombers de 200 on es creu que van llançar el nen al riu una caseta amb una xeringa d'insulina que es podria haver utilitzat per adormir el Gregori. Recordem que segons va determinar l'autòpsia el nen va morir ofegat al riu. Però l'absència de marques tot i estar lligat va suggerir que l'havien deixat inconscient és a dir que ell mateix no s'havia ni intentat deslligar.

és possible que el duguessin en una cerimònia d'insulina. De moment no ho podem saber perquè el jutge es nega a investigar ho quan Lambert descobreix que tenim aquesta pista ens prohibeix que seguim investigant. No volia sentir a parlar de cap element que inculpar Bernard Lacroix per acabar ho d'adobar a finals de 1984 un tribunal d'apel·lació al qual recorren els advocats de la Croix emula els informes grafologia que el relacionen amb el corb. Per un error de procediment. D'aquesta manera la línia al voltant de l'heroi queda més o menys parada.

De moment encara és a la presó però els seus advocats han demanat que la alliberin. El jutge Lambert haurà de prendre la decisió. Aleshores es produeix un altre gir de guió. Quatre dones declaren que han vist Cristina Lehman la mare del nen assassinat entrant a l'oficina de Correus cap a les cinc de la tarda del dia de la desaparició i aquell testimoni es converteix en una acusació acaba semblant que ella mateixa. La mare havia enviat la carta en què el cor confessava l'assassinat del Gregori.

Els gendarmes han sentit familiars dient que alguna trucada del corb tenia veu de dona però creuen que si realment la mare va entrar a Correus a les cinc de la tarda i el nen va desaparèixer a les cinc i vint no tindria lògica que Kristin hagués enviat una carta confessant un crim que encara no hauria comès. Sense estar segura de si es trobaria amb algun impediment. Tanmateix a partir d'aquí comença un autèntic circ mediàtic que acabarà presentant la mare davant de tots els francesos com una autèntica bruixa.

Quan li demanen la seva versió Kristin Guillamon confirma que sí que va anar a l'oficina de Correus però no el 16 d'octubre dia de l'assassinat sinó l'anterior el 15 i diu que hi va anar per demanar que li enviessin una revista per enviar cap carta. La mort del nen va ser l'endemà el dia 16 i ella repeteix que aquell dia va sortir de treballar cap a les 16. 57 va recollir el Gregori de la cangur va anar a casa i es va posar a planxar roba mentre ell jugava al pati del davant cap a les 5 i 20 aproximadament.

La dona va sortir se'n el va trobar per enlloc. A finals de gener de l'any 1985 pel jutge d'instrucció Jean Michel Lambert organitza un cara a cara entre la Muriel la cunyada de Bernard Lacroix i els gendarmes que la van interrogar. Teníem pendent d'enfrontar la versió dels agents amb la de la noia que primer va culpar l'heroi de l'assassinat i després va dir que els gendarmes l'havien pressionat perquè L'inculpat és en aquella sessió els encarregats de l'interrogatori admeten que la van ajudar entre cometes perquè li van dibuixar un mapa de la zona però ella va més enllà i diu que ells mateixos van traçar el camí que suposadament va seguir Lacroix des de mons on vivien fins a Alemanys on hauria segrestat el Gregori i cap a 200 quan suposadament el va llançar al riu és a dir Muriel els acusa d'haver li dictat la declaració.

Sigui per aquestes possibles irregularitats que no es poden provar sigui pel canvi de versió de Muriel o perquè es van anul·lar els informes dels grafs àlex. El jutge decreta la llibertat de Bernat la Roig novetat sobre el cas Gregori. Hem sabut fa una hora que el jutge d'instrucció Jean Michel Lambert ha deixat en llibertat Bernard Leroy amb tres mesos.

La investigació ha avançat molt però a dia d'avui considero que no tenim proves suficients controladors.

Més de tres mesos després de l'assassinat del petit Gregori es torna a la casella de sortida. Això sí es canvien els jugadors els advocats de la Croix presenten queixes contra els gendarmes i el jutge Lambert. Se'ls fa cas i els treu del cas. A partir d'ara se'n ocuparan els policies nacionals. El capità de la Gendarmeria té clar que Lambert se'ls treu de sobre. Perquè insisteixen a provar la culpabilitat de l'arròs i això a ell no li interessa. El jutge em va dir aquest cas és l'oportunitat de la meva vida.

Ell volia aprofitar el cas per sortir de l'anonimat en la seva professió de jutge Pinal per parlar amb periodistes perquè se'n parlés d'ell. No era l'home adequat per portar la instrucció tot i aquest malestar. Els gendarmes no tenen més remei que fer un pas al costat i esperar que la policia ho faci el millor possible. El primer que fan els nous investigadors és interrogar per separat els pares del Gregori una part del documental sobre l'assassinat del nen que ha portat cua. és precisament aquella en què ja curats i el comissari de policia que va agafar les regnes de la investigació explica que l'aparença de la mare del nen li va fer dubtar d'ella.

Escolteu i jutja vosaltres mateixos. La primera impressió que vaig tenir de la parella va ser contradictòria. D'una banda gent Mariví Lemon estava destrossat era algú per qui sentien simpatia de tot cor. En canvi amb ella no hi teníem tanta química. No ho sé perquè ella anava vestida de negre. Sí però la seva roba era sexi diguem ne. Portava un jersei molt ajustat en unes altres circumstàncies. Fins i tot hauríem intentat lligar amb ella. Aleshores vaig pensar és agradable mirar la com a home em va semblar atractiva.

Jo esperava trobar me amb algú plorant sense pentinar vestida de qualsevol manera. Però no va ser així. Això no la feia culpable és clar però teníem algun dubte alguna cosa que havíem d'aclarir. Volíem saber què havia passat exactament perquè no ho oblidem. Ella va ser l'última persona que va veure el Gregori en vida que la mare del nen mort sigui guapa li farà mal més coses. El paper dels mitjans o d'alguns periodistes també té un paper determinant. Recordeu aquest nom Jan que va ser l'únic que va aconseguir apropar se als pares del Gregori i de mica en mica els va semblar que es convertí en el seu amic.

En aquella època parlem dels anys 84 i 85. L'accés al sumaris judicials no era tan fàcil com avui. I a França el secret és molt estricte. De seguida sabreu perquè un dia aquell mateix febrer de 1985 l'advocat de Bernard Lacroix truca al periodista Jan que ja hem dit que era l'únic que parlava amb els pares de la víctima i li diu que l'ajudarà en tot el que pugui. El periodista va al despatx de l'advocat del principal sospitós i li demana que li deixi veure el sumari a França ja ho hem dit el secret de sumari és molt estricte i s'acostuma a complir.

és a dir hi ha molt poques filtracions. Com que aleshores no existien els mòbils que probablement el periodista hauria pogut utilitzar per fer fotos ràpidament de les pàgines del sumari el que fa que és enregistrar la seva pròpia veu mentre llegeix les declaracions del seu heroi el periodista que té previst publicar aquelles declaracions té la sensació que està traint els pares d'una mort i els acaba dient que té aquella informació abans de fer la pública i allò tindrà conseqüències molt importants. El 26 de febrer de 1985 Jan que va a casa dels alemanys i els posa les tres o quatre cintes que ha gravat al despatx de l'advocat de la Croix.

A mesura que els dilemes escolten les declaracions de la família que ells consideren que els ha amargat la vida i han matat el seu fill la parella es va posant més seriosa i quan la gravadora s'atura Juan Mari mira el periodista que és allà com a amic i li demana que es quedi a sopar gairebé sense haver fet ni la digestió ja que sent una cosa que li regira l'estómac.

Ja en Maria es va aixecar i em va dir De totes maneres li dispararia el menor. Li vaig dir espera abans d'estar ne assegut. I ell va dir abans n'estaven segurs. El 80 per cent. Ara ho estem al 99 per cent i amb tots els detalls que coneixem de la instrucció en mà divina que t'ensenya a dir una cosa i em va portar a una petita habitació i em va dir Mira això és el que passarà. Agafa això em va tirar una cosa la vaig agafar amb els braços vaig veure que era un fusell.

Li vaig dir que és això i va dir Això és per matar l'heroi és un fusell que he comprat a un negoci. Li farà un forat així de gran al cap. Són cartutxos per caçar senglars. Els he provat amb taules i si que l'hi explotarà el cap com una carabassa. Josep Maria Vila li explica el periodista que l'endemà Bernard Leroy comença a treballar a les cinc del matí i que la tancarà quan baixi del cotxe per entrar a la feina. En aquell moment el periodista no s'ho pot creure però el pare del nen mort parla seriosament de matar el seu cosí.

De fet li ensenya dues bosses de plàstic amb roba per entregar se a la policia després de cometre l'assassinat ja que intenta convèncer el que no ho faci que no faci cap bogeria. Li demanes si us plau que no me'l gasti la seva vida que no té ni 30 anys. I ell qui sap si per treure se'l de sobre o perquè en aquell moment s'ho repensa. Li promet que no ho farà i que se'n va a dormir a l'hotel més o menys tranquil.

Quatre de la matinada ja encara es desperta nerviós i decideix que per si de cas anirà un treball a Bernard Lacroix per comprovar que estigui sa i estalvi. El que veu quan arriba al poble del municipi on viu la Croix li fa venir una esgarrifança. Vaig veure Kristin el cotxe del setmanari amb el motor en marxa i els fa ser encesos. Aleshores vaig mirar a l'esquerra i vaig veure Juan Mari de genolls en posició de tir apuntant a la carretera que descendia a punt per disparar l'angoixa que en aquell moment el periodista i convertit en amic s'acosta als pares del Gregori.

Se'ls pregunta a crits què dimonis estan fent i els demana que ho deixin estar. Aleshores Kristin Lehman l'insult de von Bingen que un cabró ens va animar a fer justícia i ara no vols que matem l'angoixa fot el camp cabró ja que cap cop torna el cotxe però no se'n va sinó que espera que arribi el cotxe de l'heroi per fer sonar el clàxon i alertar lo perquè no avanci. Finalment no li cal perquè quan el cosí està arribant a Jean Maria amb un fusell a la mà el seu cotxe s'atura i fa marxa enrere.

Poc després passa a tota velocitat davant dels nassos dels vilatans que miren el seu amic i li diuen amb posat seriós. Li ha salvat la vida vernacla Roig pots estar content amb els ànims per terra després d'aquest episodi de tensió. Jan marí Kristin segueixen el periodista fins al seu hotel i allà a l'habitació on s'allotja en què els dos homes mantenen una conversa sense transcendència mentre Kristin dorm en un llit una hora i mitja més tard Juan Marí desperta la seva dona i li diu al periodista que se'n van i que torni a París.

Després d'aquest moment la relació entre els pares del nen mort i el periodista queda tocada. Els Vilafant senten que el seu amic no els ha donat prou suport en un moment de necessitat. El pare del nen assassinat no ha pogut prendre's la justícia pel seu compte. De moment el periodista ja que decideix demanar una reunió amb el jutge d'instrucció per prevenir lo. Que li respon el jutge Lambert quan li explica que ja en marit vol matar el seu cosí el deixa totalment descol·locat si li passa alguna cosa nostra la culpa meva va ser ell qui va voler sortir de la presó i tornar amb la seva família.

Tornem a la investigació. Recordem que Kristin Lehman està en el punt de mira dels nous investigadors del cas. La Policia Nacional el febrer de 1985. La dona fa el mateix que havien hagut de fer la resta de interrogats. Escriure la carta del cor amb les dues mans i mentre espera els resultats dels experts en grafologia. La policia demana al matrimoni que vagi a un interrogatori sense advocat. El motiu no el saben i el seu representant legal dubta que sigui una bona idea.

Malgrat tot la parella decideix que hi anirà perquè creuen que no tenen res a amagar. Per cert en aquell moment Cristina està embarassada per segona vegada. En certa manera com va admetre ella mateixa va concebre el fill entre llàgrimes però creiem que seria una manera de tornar a ser feliços. Després de l'assassinat del nen escoltem com va anar l'interrogatori sense advocat parla d'un dels policies els van preguntar sobre els fets per separat. Pierson i jo vam interrogar Cristina i Climent li van preguntar per la seva vida privada no per la seva vida íntima per casualitat no tindria una amant.

Es podria haver produït un episodi de gelosia. Havíem de preguntar aquestes coses a Kristin Lehman no li troben cap amant si hi ha una cosa en la qual tots els que coneixen la parella estan completament segurs del vincle tan fort que tenen Kristin i Maria s'estimen incondicionalment. I precisament per aquest motiu el marit no pot suportar que la premsa parli de la seva dona. Dia sí dia també per acusar la d'haver assassinat el seu propi fill que el 12 de març de 1985 pel diari França va publicar aquesta notícia.

Va ser una dona qui va escriure la carta enviada el mateix dia del segrest i abans que el petit Gregori Villamarín de quatre anys fos llençat a les aigües fredes del Bolonya. El cor és una dona i el jutge sap qui és però guarda en secret el nom que han assenyalat els experts en grafologia. El xou mediàtic es dispari. A partir d'aquell moment tota la premsa es dóna per segur que els folis assenyalant Kristin dilema i que serà culpable. Les notícies parlen només tímidament de dues dones més de la família que també són sospitoses.

Una tieta de Jan marit i la dona de Bernard Lacroix. Però com pot ser que la mare del Gregori sigui sospitosa. Quin seria el motiu per matar el seu propi fill. Ni el jutge ni els investigadors que ara han canviat no en troben cap de sòlid però focalitzen les investigacions en ella i de rebot s'hi concentra tota l'atenció mediàtica. La cèlebre novel·lista Margarit llogar s'atreveix a escriure que Kristin filmen l'assassinat del seu fill ben jove. Totes les dones sotmeses i obligades a dedicar se a la maternitat i a matar el seu fill era una forma d'alliberament.

òbviament aquesta opinió era que la senyora Duval i no pas la dels encarregats d'investigar el cas però que una persona tan notòria en parlés als mitjans demostra el grau d'interès que va despertar el país veí. El cas del petit Gregori Kristin el jutge Lambert la cita el 25 de març per comunicar li els resultats dels estudis filològics. Abans però passa una cosa que trastoca els seus plans. El dia anterior la cadena de ràdio RTL dóna una notícia d'última hora.

Demà dia decisiu pel cas de l'assassinat del petit Gregori al jutjat de Pidal el jutge d'instrucció revelarà les conclusions dels experts en grafologia sobre les cartes del Corb sigui demà cap a les dues de la tarda. Jean Michel Lambert notificarà els resultats dels experts primer als pares del Gregori i després a Bernard l'Aragó que encara figura com a investigat en la causa. No obstant això tothom ja sap que per als dos experts és Cristina molt la mare del petit assassinat qui probablement va escriure la carta reivindicant el segrest i l'assassinat del Greco Kristin Lehman sent aquesta notícia mentre és al cotxe i té un atac d'ansietat.

Poques hores després té una hemorràgia interna i ha de ser hospitalitzada. Afortunadament tant ella com el nen que porta dins estan bé però ara necessita descansar i recuperar se. Aleshores totes les mirades apunten al jutge Lambert. Tothom es pregunta què farà el magistrat perquè l'endemà Cristina estava citada al jutge i en el seu estat no hi podrà anar. Ajornar la vista doncs no. L'endemà ja ni sant Lambert es presenta a l'hospital acompanyat per dos experts en grafologia i li fan una darrera prova la dona ingressada allà mateix li confirmen amb un 80 per cent de certesa que és ella qui va escriure la carta de confessió de l'assassinat del Gregori.

Evidentment ja s'ho esperava. Però no per això li resulta menys xocant. Kristin manté en tot moment la seva innocència i el seu marit li dóna suport però el jutge sembla estar segur que és la culpable. A tot això el seu marit ja marit i l'amant ha anat a pitjor. Després de l'intent fallit d'assassinar el seu cosí vernacle Roig no pot suportar que s'insinua és que la seva dona podria ser la cruel assassina del seu fill de quatre anys i si no pot aguantar les insinuacions quan s'assabenta que ho confirma el mateix jutge ja no pot més.

Des de l'hospital com un autòmat de l'home i condueix fins al cementiri d'elefants. Allà als peus de la tomba del seu fill li sembla sentir la seva veu que li assenyala un culpable que el seu petit el va matar Lerroux perquè li tenia enveja n'està segur. Més tard la ràdio dóna una notícia d'última hora. Bona tarda ha matat d'un tret. Bernat Clarós. La tragèdia ha tingut lloc avui al matí al domicili d'Anna Roig Jet marit ja s'ha entregat. Al final completament desesperat i creient que mai es faria justícia per l'assassinat del seu fill Juan Marín l'amant va matar el seu cosí ell al contrari que el jutge creia fermament en la culpabilitat de Lerroux i va fer el mateix que li havien fet a ell destrossar una família va deixar una dona viuda i un nen petit orfe de pare i la justícia li va fer pagar.

La història del cas Gregori l'amant però encara ha de fer moltes voltes i a nosaltres se'ns ha acabat el temps. Què passarà amb la Cristina la mare del nen mort una dona a qui per ser guapa se la consideri sospitosa. Aviat ho sabrem. Per cert a França els periodistes en aquest cas no van quedar gaire ben parats. Gràcies per escoltar nos.

Tornem tan aviat com puguem.

Crims guionistes Lídia Orriols Mercè Folch i Adolf Beltran cas Dagoll entre Mini i Montilla. Muntatge musical Sergi Cutillas. Direcció Artística Dolors Martínez. Direcció i Guió i presentació.

Carles Porta amb les veus de Catalunya Ràdio però. I Sergi. Més àrea. Què esperes. Però no és que sóc un déu. Miro és que no plora la deriva. Ull per 1. Per cert cita. Una àrea no era de. Cops de puny ulls de vellut verd sonets. Però sense vendre. Sense vendre fora complexos però amb una modèstia. La memòria falsa d'històries. Pobles. Llàgrimes ploure. Des de sempre és un cocodril moderadors. Hores.

Gemma era exemple de dits sense dir ho fou pas. Escanyolit. Dintre del.