Tot el que sentireu en aquest programa ha passat. Els fets els noms i els llocs són reals alguns diàlegs estan dramatitzades però el seu contingut consta en documents de testimonis que eren al lloc dels fets en algunes descripcions. Aquest programa podria ferir sensibilitats relaten crims reals la realitat i la mort no entenen de sensibilitats. Des de primera hora de la tarda del 8 de maig del 1998 un individu amb xandall i una gorra de beisbol entre la granja andina i el carrer Taquígraf Garriga del barri de Les Corts de Barcelona demana un paquet de tabac a l'amo.

Quan l'amo gira per el paquet el tinent treu una pistola i li clava un tret al clatell a boca de canó. No el maten. Potser pitjor. La bala blindada de 9 mil·límetres Parabellum disparada amb una pistola FAI està crisi amb la medul·la espinal a l'altura de la segona vèrtebra hi ha molta gent que té motius per relaxar se que Josep Gilad l'amo de la Nina es debati ara entre la vida i la mort. Hola tothom sóc Carles Porta per escoltar nos.

Un pistoler deixa malferit l'amo d'un bar a Barcelona disparant li un tret al clatell. La víctima de l'atac es diu Josep Gilad i el local on l'han disparat es diu Tina. és el barri de Les Corts. No és el primer bar o cafeteria que regenta i ja n'havia tingut un altre anys enrere a prop de la Gran Via a la Dreta de l'Eixample. El bar és l'opi que després es faria famós entre periodistes però Aguilar també s'havia dedicat a altres negocis més lucratius i més perillosos.

és un home amb molts enemics. Quin d'ells l'ha volgut matar. I encara ho voldran rematar. Intentarem posar el llum a la foscor. Comencem. CiU ha decidit de no fer invents per no tenir una mesquita i ho vol fer. Crims. Per començar amb més vendes recordeu que. El relat dels moments foscos que la nostra societat crims.

En Carles Porta la història que us expliquem avui va passar l'any 98 però per fer bé el relat hem d'anar uns anys enrere. Ens heu de permetre que fem una volta.

Divendres 17 de desembre de 1993 Francisco Sáenz surt a dos quarts de vuit del matí de casa seva de Sant Boi de Llobregat per anar a la feina. Treballa i la Seguretat Social en concret a les oficines de la Unitat de recaptació executiva al Paral·lel de Barcelona. és inspector recaptador i a finals de desembre té dies de molta feina. Cal cobrar les últimes factures de l'any. En alguns casos a més s'han de reclamar deutes acumulats sota amenaça d'embargament. El Francisco fitxa a l'oficina a les vuit i al cap de pocs minuts ja és fora per començar a fer la ronda pel centre de la ciutat.

Molts pagaments es fan encara en metàl·lic després d'unes gestions i aporten 50.000 pessetes en efectiu a la butxaca. Al migdia l'inspector no passa per l'oficina ni torna a casa la seva dona tampoc no en sap res. Al llarg de la tarda molt estranyada truca a un germà del Francisco l'Antonio que és guàrdia civil i està destinat a la brigada de trànsit. L'Antonio ha preferit que no enregistra amb la seua veu però ens ha donat permís per reproduir el que ens ha dit.

AVISO A mi hermano era muy familiar determina la hora de trabajar en paral·lel. Al cabo de media hora el cuarto el lligava a casa en Sant Boi cunyades s'estranya mucho sobre la ONCE de la noche me llama mai me dice que Morrazo Francisco que ha ofert teléfono ni Jamal ni la Bisbal ni nada. La familia presenta la denúncia per desaparició i el Jutjat d'Instrucció número 3 de Sant Boi obre diligències. L'Antonio amb l'ajuda d'alguns companys de la Guàrdia Civil de Trànsit ja ha començat a buscar el seu germà.

L'endemà dissabte a primera hora del matí van a les oficines de la Seguretat Social del Paral·lel al damunt de la taula del Francisco i el full de treball del dia anterior. Hi consta que l'inspector havia de passar pel Bar by Lorca Balmes amb Gran Via. Els guàrdies civils s'hi presenten. L'amo que es diu Rafael i els confirma que el Francisco hi va anar a fer un cafè i que després tenia previst de passar per les 9 h un altre bar a 10 minuts a peu d'allà al xamfrà de Gran Via amb Roger de Llúria Rafel els adverteix que el propietari del nucli és un paio estrany de qui no s'han de fiar massa el seu nom.

. Josep Vilà Navarro aquí és Adolf.

Josep Navarro té 37 anys. Va néixer a Alpicat al Segrià on el seu primer cognom és prou comú. A finals dels anys 70 va entrar d'agent a la Policia Nacional i va estar només dos anys. En aquest temps va acumular expedients entre altres motius perquè es va ficar en una xarxa de joc il·legal. Finalment va entregar la placa just abans de l'expulsió cinc anys més tard el trobem dedicat al gremi de la restauració. Havia treballat de cambrer al bar Viloca. En aquell any 1983 regenta el bar és un pi no gaire lluny.

Passa per ser un home de tracte desagradable fins i tot violent que fa valdre el seu domini d'arts marcials per fer por. és un home amb deutes amb la Seguretat Social de 20 milions de pessetes. No és l'únic deute que té amb la desaparició de Francisco SA. En fi treballa en el seu germà Antonio i altres companys del seu departament. Són guàrdies civils de trànsit. No han investigat mai desaparicions ni homicidis més enllà de casos de atropellament amb fugida posterior a dreta llei.

Aquesta investigació es pot considerar irregular però per l'Antonio el més important és trobar el seu germà i els seus superiors el deixen fer. Ell es queixa que tampoc no l'ajuden gaire. Va seguir aferrada determina molt localitzen d'Aguilar i en su casa en la calle Consell de Cent. Ho sento sense saber per què. A Abrera em negava que hubiera Víctor birmana. Li quedava negada i negava ella sabia lo que tenia deudas con la Seguridad Social. Referent del bar Viloca s'havia dit que era un hombre peligroso.

L'Antonio encara recorda l'estat de les dependències interiors de nucli lamentable. és dissabte al vespre i Gilad ja és el principal sospitós de la desaparició de Francisco Sáenz. Però no hi ha cap prova contra ell per poder lo detenir caldrà avançar en les investigacions. Això dóna vigilar unes hores que seran decisives en el cas. Ja ho veurem. L'Antonio i els seus companys. Descansen treballen dia i nit. Després de girar localitzen els treballadors de les noti que poden aportar uns testimonis clau.

D'entrada el cuiner i els cambrers diuen que no saben res del desaparegut que divendres no l'havien vist però els guàrdies civils noten que parlen poc convençuts. Sembla que tinguin por. Amb el pas de les Hores. Algun d'ells s'està bé i reconeix que Francisco Sáez l'inspector de la Seguretat Social sí que havia passat per les nucli havia ampliava el equipo de trabajo para encontrar a los Caballeros pero confirmaron que Francisco si ja havia entrat en el nucli del Barça fueron al pàrquing subterrani annex al local.

En la investigació descobreixen que Gila no només és un morós de la Seguretat Social també deu diners als propietaris del local on es troba el nucli i un d'ells fa una setmana que també ha desaparegut. Es diu Climent Vinyes nascut a Berga fa 64 anys i l'últim cop que l'han vist és el diumenge anterior a la desaparició de Francisco Sáez va fer el cafè de la sobretaula a la cafeteria Núria de la plaça Catalunya. Des de llavors cap conegut l'ha tornat a veure ni n'ha sabut res.

El seu germà Josep en va denunciar la desaparició a començaments de setmana. Ho va fer a la prefectura de policia de Via Laietana però la policia no es va afanyar a buscar lo lamenta Antoni Saez. Creo que la policía tuvo un exigente cierto que este señor se el protocolo por desaparición era mucho más lento que hoy en día. Entonces se tardava incluso una semana empezará a buscar un desaparecido. és una de esas cosas que el caso de mi hermano ha contribuido a canviar.

Però he pensat que hermano de vinyes no li tira mucho caso cuando fue a denunciar su desaparición. Si la policía hubiera llegado a hasta Aguilar no se hubiera podido salvar aquell 1993 navals s'esqueia en dissabte. Han passat molts anys i l'Antonio ja no recorda el dia exacte en què van detenir Gilad. En tot cas creu que va ser dijous o divendres. Gil Lara havia anat a Alpicat al Segrià al seu poble on encara hi tenia la mare quan torna en tren.

La Guàrdia Civil l'està esperant a l'estació de Sants amb una ordre de detenció. També detenen tres empleats de les núpcies que es resistien a parlar. Per això els investigadors els insisteixen i els fan entendre que s'hi juguen molt si cobreixen Girard. El comissari de la Policia Nacional José Jacinto Pérez no treballava encara en el cas però va ser l'encarregat anys més tard de resoldre l'intent d'assassinat de Gilad. Per això coneix molt bé la personalitat de l'amo del nucli i entén que li tinguessin por que trabajaba quan ell era un ex policia i que además ha sido el de la policia per una conducta inapropiada i como se lo había cada día.

Además tenía cinturón negre cuando i no era digamos una personalidad un poco dialogat. Però davant la gravetat de les acusacions contra Vilar i de la possibilitat de ser acusats de còmplices els treballadors de les l'opi recuperen la memòria. Recorden que la setmana que van desaparèixer Viñes i Sáez van sentir una pudor terrible que venia del soterrani i que hi van aparèixer unes mosques molt grosses d'aquelles que surten quan hi ha carn que s'ha fet malbé. També recorden que Gilad els va advertir que no diguessin res a la policia si hi anava a preguntar per uns desapareguts i que va afegir a tall d'amenaça encara desapareixerà algú més.

No va ser l'única conversa sospitosa d'aquella setmana. L'encarregat Gilad li va demanar si sabia quants anys queien per un assassinat. L'encarregat de respondre que li semblava que 25 o 30 ja es veu que Gilad va replicar Bé prou hauran de demostrar això lliga Adolf.

En un altre episodi fosc de la vida de Gilad cal remuntar se dos anys enrere el 1991 abans d'acabar semblés nucli Gilbert havia treballat al Lorca un local a més amb Gran Via segons ens explica l'Antonio una noia que també hi treballava va entrar un dia al local molt esperada pràcticament en estat de pànic. La ella va dir que acabava de veure com Gilad havia llançat daltabaix de la finestra la companya amb qui convivia però ningú va gosar denunciar el crim i per la policia va ser impossible esbrinar si havia estat un homicidi un suïcidi o un accident.

L'art en va sortir impune. Així s'entén millor el comentari que va fer al circuit. Ho hauran de demostrar i per demostrar que s'ha produït un crim els cadàvers són una prova importantíssima sobretot en aquella època però els cossos de vinyes i Sáez continuen sense aparèixer. Passat el Nadal la policia científica fa un escorcoll al fons de les nucli hi trobes restes de sang minúscules restes que s'han salvat de la neteja sistemàtica que n'havia fet Gilad. L'Institut de Toxicologia confirma que és sang humana però de qui hauran de buscar l'ADN de les dues víctimes del nucli per poder comparar de Climent Vinyes n'acaben trobant en els resultats d'una biòpsia de feia quinze anys que encara es conservava a l'hospital de Francisco Sánchez es troben en unes cartes que ell havia segellat amb saliva.

Així es pot determinar que la sang trobada al soterrani és del recaptador i la de la cuina del propietari de l'edifici però on són els cossos. Un cop detingut Josep Vilà el guàrdia civil Antonio Sáez germà del recaptador desaparegut reclama a Aguilar que per humanitat li digui què ha fet amb els cossos vigilar parla per el cuartel de Navas que s'havia matado i que havia robat de los cuerpos en bolsas i maletes a un contenidor del Paral·lel. Però creu que té la seu a Sitges una zona que conocía bien.

Sospito que no sense raó el cimientos de un edificio que estaban construyendo. Falta trobar els cadàvers però hi ha les restes de sang. Els testimonis dels cambrers i la documentació fraudulenta interceptada els investigadors estan convençuts de poder reconstruir en bona part les circumstàncies del crim. Creuen que així va matar primer Climent Vinyes i després Francisco Sáenz. Potser amb les mans o bé amb arma blanca als soterranis de les núpcies els havia fet anar i amb la promesa de pagar los els deutes.

Després sempre segons s'imaginen els investigadors va amagar els cadàvers segurament trossejat en un annex d'un soterrani encara hi eren. Aquell dissabte que Gilad va obrir les núpcies l'Antonio i els altres guàrdies civils recordem que a falta de proves no el van detenir i els agents creuen que Pilar va aprofitar l'endemà al matí per fer desaparèixer els cadàvers al costat mateix de les nuvi. Hi havia un pàrquing i la vigilant va veure com Gilad s'aturava davant de la porta d'accés als soterranis i carregava bosses i maletes molt pesades.

Després va conduir cap a la sortida i se'n va anar a un l'Antonio ajudat pels Bombers de la Generalitat va buscar els dos cossos del seu germà i el de Climent Vinyes al massís del Garraf sense cap resultat. També els abocadors d'escombraries de Gavà i Viladecans i a la planta incineradora de Sant Adrià de Besòs. Ni rastre. Hores després d'aquest viatge en cotxe misteriós Gilad se'n va anar al seu poble al picar a vegades els assassins necessiten l'últim consol d'una mare. Més endavant sabreu perquè fem aquest comentari però potser és només banal picat.

Amagar proves. Quan va tornar el van detenir els guàrdies civils estaven convençuts que ell era l'assassí i sabien quin era el seu mòbil.

Gilbert tenia un deute de 20 milions de pessetes amb la Seguretat Social sinó el liquidada. Se'ns posava de perdre la seva participació a l'empresa Vyborg societat anònima on era el soci minoritari amb el 45 per cent d'accions. A més perdria de retruc tots els diners que havia anat pagant tard i malament a la Seguretat Social. En aquest cas l'estratègia de Gilad consistia a fer creure que havia pagat el deute i que l'inspector Sáinz havia fugit després amb els diners.

Cómo se encontraron el posteriorment instrumento para falsificar si si desaparece el señor Sáez se queda con esta documentación podia alleugerir en un futuro cuando se diera por desaparecido quedará d'alguna manera despejar d'Odessa investigación aflorar que había efectuado esos pagos i que no tenien ninguna deuda con la Seguridad Social. El domicili de Gilad i a les núpcies va trobar una escriptura de compravenda segons la qual Gilbert adquirí el barris nucli per 34 milions de pessetes. Però els agents de la notaria que suposadament avalava l'operació eren falsos.

A més Gilad s'havia quedat amb les lletres de canvi del deute de prop de 3 milions de pessetes que tenia en Climent Vinyes en la imaginació i llegir aquesta documentació i la desaparició de vinyes li permetrien convertir se en el propietari del Pi i a més net de deutes.

Però Climent Vinyes no era l'únic propietari del local del Pi i això va deixar en l'aire la sospita que Gilad havia planejat una tercera desaparició. Se'n feia ressò La Vanguardia del 4 d'abril de 1994 aunque quizá nunca se podrá provar. La policia cree que l'acusada planejava otro crimen porque porque su local era propietat de dos personas. Clemente Vinyes que tras falsificar una escritura de compraventa de una mujer el detenido había preparado otra falsificación para aparentar que había comprado el local sólo faltava una cosa afortunadamente la policia llegó a tiempo.

La instrucció semblava sòlida però tenia un problema de base. La investigació l'havia dirigida un Guàrdia Civil de Trànsit que a més a més era germà d'un dels desapareguts. El jutge instructor va retreure aquestes irregularitats en una conversa amb Antonio Sáez que se'n va defensar dient que qualsevol persona en el seu lloc hauria fet el mateix i intentar trobar el seu germà. Però Antonio Sáez no era una persona qualsevol sinó un guàrdia civil sense competències per investigar uns possibles assassinats com pot passar això amb la resolució del cas.

De moment l'Antonio està tranquil en aquest sentit malgrat les pedres del jutge instructor. Ja en parlarem en tot cas l'acte de processament enllestida el maig de 1900. Va imputar Josep Vilà les morts de vinyes i Sáez i també un delicte de falsedat documental. De moment Gilad quedava en presó preventiva per a tots els qui li tenien diu que era molt millor que fos a la garjola que no pas al carrer. Per tot això resulta tan sorprenent que el juliol de 1995 Gila quedés en llibertat provisional i a més a més sense haver de pagar cap fiança.

Josep Navarro l'home que regentava aquest bar de la Gran Via de Barcelona sobre el qual hi ha una petició fiscal de 71 anys de presó per dos assassinats comesos l'any 93 ha sortit de la presó de la roca on estava ingressat per ordre de l'Audiència de Barcelona. L'acte d'excarceració ha estat redactat per la Secció Vuitena del penal que presideix el magistrat Santiago Pozo. D'acord amb l'article 504 de la llei d'enjudiciament criminal perquè l'acusat no té antecedents hi ha garanties que no dirà la justícia però l'article estableix l'excarceració mitjançant fiança i ja no ha hagut de pagar ni una pesseta per abandonar la presó.

Els cossos de les dues la decisió va causar estupor a causa de la gravetat dels càrrecs pels quals el fiscal demanava Gilan un total de 71 anys de presó i 28 anys perquè l'escull dels assassinats i 15 per falsificació de documents. L'ordre de llibertat condicional sense fiança la va decretar el jutge Santiago Pozo que acabava de tornar d'una llarga baixa per depressió. Repsol va justificar la per les irregularitats formals en la investigació i per suposada falta de proves penalista de llarga trajectòria es posaven les mans al cap i asseguraven que no havien vist mai res igual.

Aguilar però la llibertat només li va durar un any.

Des del mateix moment que va sortir de Quatre Camins Antonio Sainz i la Guàrdia Civil van començar a vigilar lo Gilad no havia escarmentat i de seguida va tornar al món de la delinqüència. Va entrar en una banda que cometia robatoris importants sobretot a l'àrea de Lleida i que després destinava els diners a comprar drogues per traficar al Baix Llobregat i el Vallès. El juny de 1996 la Guàrdia Civil va detenir un dels suposats caps de la banda que per cert era també un ex policia José Ramón Fernández conegut com a J.R.

A finals de juliol van detenir Gilad a Terrassa. Ginard va tornar a la presó quan faltaven ja només sis mesos per la celebració del judici pel cas de les famílies de les víctimes veient ja però a l'hora de la Justícia Antonio Sainz tenia un motiu extra per confiar que l'art del condemnaria pel doble assassinat de repulsa en contra en un Club Calipso donde había acudido por razones profesionales. Jo tenia relación con el dueño i Un día me dijo que estaba ell la va retrobant i que si lo quería que no fuera.

Lo presentó i reposa me dijo no te preocupa. Antonio Santiago va ser condenado porque todos sabemos que lo mató él. Al cabo de tres o cuatro semana me volvió a decir lo mismo. El 4 de febrer de 1997 quatre anys després que desapareguessin el recaptador d'impostos i el propietari del bar es comença el judici a la secció vuitena de l'Audiència de Barcelona.

Fred dur i impertorbable. José Giral principal acusat dels crims del Bages no havia negat totes les imputacions a l'inici de la vista oral girà l'expolicia cinturó negre de taekwondo. S'enfronta a una pena de 71 anys de presó per les morts de l'antic propietari del bar i d'un agent de la Seguretat Social entitat amb la qual l'acusat tenia importants deutes. L'acusació es basa sobretot en les restes de sang trobades al local i que segons proves d'ADN corresponen a Viñas i Sáez.

Tot i no haver se han trobat els cadàvers els familiars tenen clar que estan morts i que l'acusat n'és el responsable i mirar lo i mirar los debates sobre girar el pesa. El judici va ser exiliat i es declara innocent dels assassinats i només admet haver falsificat documents per fer creure que dissolvent a algun periodista l'anomena l'assassí més fred. I és cert que Gila es mostra sempre glacial fins i tot quan algun dels familiars de les víctimes l'insult intenta agredir lo i tampoc no s'hi muta.

Quan una testimoni cridada per l'acusació declara que va llançar per la finestra una amiga seva amb qui Gilad convivia però el jutge reposa la talla de seguida perquè diu que aquell cas ara no toca. Durant el judici les famílies dels desapareguts estan convençudes que les proves d'ADN i la multitud de proves circumstancials acabaran la condemna per assassinat de encara que no s'hagin trobat els cadàvers. Antonio Sáez recorda allò que li va dir el jutge reposa a la barra d'un bar que no es preocupés que tothom sabia que Gilad havia mort el seu germà i Climent Vinyes.

Però dos mesos i mig després de l'inici de la vista el 21 de març de 1997 obté la sorpresa polèmica sentència que ha dictat avui l'Audiència de Barcelona en una resolució que segur que portarà cua.

El tribunal ha absolt l'únic acusat del doble crim del bar. Recordin que els dos cadàvers mai els van trobar. Doncs bé aquest ha estat l'argument fonamental perquè l'acusat l'expolicia José Giral hagi sortit finalment absolt. L'assassinat i la desaparició de dues persones al Bages no queden de moment sense resoldre.

La sentència dictada pel president de la secció vuitena de l'Audiència Provincial de Barcelona Santiago Pozzo absol Josep Vilar de l'acusació de doble assassinat i només el castiga amb 19 mesos de presó per falsedat documental. Recordem que el fiscal li demanava un total de 71 anys de presó 56 per als dos crims de sang i els altres 15 anys pel frau en els documents. La sentència provoca estupefacció també per la manera com està redactada la Vanguardia titula Un jutge cita tàcit per absoldre l'acusat de dos dels crims més freds de Barcelona.

Segons aquest diari la sentència és críptica enrevessada farcida de matinades termes en desús i referències als clàssics. En total són 56 folis dels quals 35 els ocupen un sol paràgraf sense cap punt amb 1.300 línies plenes com és i subordinades escoltem ne un petit exemple les anul·lacions i setmanes de Clemente vinyes i Francisco Sánchez no constituint ni un término determinado ciertos ciertos cuando ni indeterminada ciertos ni insectos cuando sinó eventual insectos han insectos cuando segons la sentència doncs la seua mort era només una hipòtesi perquè no se n'havien trobat els cadàvers.

El jutge invalidar les proves d'ADN perquè les mostres de sang s'havien agafat sense la presència de cap funcionari judicial. El jutge Pozo considerava que l'escorcoll de les dependències interiors del nucli havia estat il·legal perquè eren tan privades com la Casa de Gila. Per descomptat la gravació de la confessió de Gilad al quarter de Navas no valia perquè no va assistir cap època. En definitiva tota l'acusació s'ensorrava com un castell de cartes per raons bàsicament formals. La sentència va ser considerada pintoresca per la seua redacció i els familiars i amics de Climent Vinyes i Francisco Sainz que no tenien cap dubte sobre la culpabilitat vigilar se la van prendre com una punyalada difícil d'entendre.

El jutge repasso. Llegir l'art i a més pretenia fer literatura a costa del seu dolor. La periodista Neus Sala especialitzada en informació de tribunals coneixia el jutge Pozo i sabia com les gastava.

La sentència del recolzo és considerada una de les sentències destudi per als escenaris de la història judicial de l'Audiència de Barcelona. Tots els que hem estat tants judicis del repressor sabíem i veia el tarannà d'aquest jutjat que per exemple havia dit a la sala.

Aquí hi destaca puertas para adentro el rei i jo i els dies tothom va tenir clar que el caràcter i les maneres del jutge Pozo van influir molt per arribar a aquella sentència l'absolució. També van influir sens dubte les irregularitats en la instrucció que ja hem anat assenyalant una de les més importants que el principal investigador Antonio Sáez fos Guàrdia Civil de Trànsit i germà d'una de les víctimes. Però per l'Antonio més mal pensat l'explicació última de la sentència de Repsol és una altra era un corrupte Jordi de la sala de l'Audiència.

Però això no lo digo yo recuerdo que dos años el va apartar de la carrera judicial por corrupción después de su sentencia. La familia ja sólo podia esperar que Dios i fuera la justicia que un juez no quiso hacer con creces.

Absolt del cas Pi Gila continuava a la presó a l'espera del judici per tràfic de drogues. Però al cap de només dos mesos el maig del 97 ja tornava a ser al carrer en llibertat provisional sota fiança de dos milions de pessetes. Aquesta vegada l'ordre la va emetre la secció cinquena de l'Audiència Provincial de Barcelona. No pas la vuitena del jutge reposa la justícia i fer confiança però Aguilar va tornar de seguida al món de la delinqüència i també el de la Restauració.

Va agafar un local que es deia La Granja andina el carrer Taquígraf Garriga de les Corts. Allà el trobem la tarda del divendres 8 de maig de 1998 després d'un llarg flaix. Hem arribat a l'escenari inicial del programa d'avui. Sembla que hi hagi pla les coses li van bé davant de l'andana hi té aparcat el seu cotxe de luxe un Jaguar. Però la seua sort està a punt de canviar. L'expolicia nacional José Gilad que va ser acusat del doble crim del nou Pi de Barcelona i que va ser absolt en una decisió judicial que va provocar força polèmica està en estat molt greu després d'haver li disparat dos trets un assassí a sou que no ha pogut ser detingut i està ingressat a la residència de la Vall d'Hebron de Barcelona i corre el risc de quedar se tetraplègic.

La policia pensa que pot ser un home de pell morena i bigoti fi xandall blau i gorra de beisbol entre la granja andina de Gilad aquell divendres 8 de maig a primera hora de la tarda. Demana tabac quan Gilad es tomba. Li dispara un tret al clatell. La bala li surt per un ull després de segar li la segona vèrtebra de la medul·la espinal.

Tot seguit l'agressor se'n va sense córrer deu creure que ja l'ha mort. Però Gilad sobreviu malferit i el traslladen primer al Clínic i després a la Vall d'Hebron. Allà els treballadors veuen rondar pels passadissos algú que sembla decidit a rematar lo i que només gira cua i se'n va quan veu dos policies a la porta de l'UCI. és el mateix pistoler de la granja andina que vol acabar la feina. Es tracta d'una revenja entre mafiosos narcotraficants i té alguna cosa a veure el cas estúpid del qual l'havien absolt.

Conèixer qui és en Carles Porta. Capítol em. El 8 de maig de 1998 Josep Vilar va rebre un tret a la nuca al seu local la granja andina de les Corts ja que va ser policia de jove. Ja fa anys que es dedicava a la delinqüència i traficava amb armes i droga. Gila havia sigut absolt en el cas es noti on dues persones un inspector de la Seguretat Social i un propietari del local als quals Pilar devia diners van desaparèixer pràcticament tothom excepte el jutge creia que ell els havia assassinat.

Gilad era un home amb molts enemics però quin d'ells l'havia volgut matar. Aquesta vegada el cap de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil de Barcelona el coronel Miguel Gómez Alarcón sospita que el tret contra Pilar té a veure amb el cas nucli. Algú intenta fer justícia pel seu compte després de l'absolució de Gila. El coronel Alarcón ordena el seguiment telefònic d'Antonio Sáenz. El guàrdia civil de trànsit germà de l'inspector de la Seguretat Social Francisco Sáenz suposada víctima de Gilad. Els dies següents totes les converses que manté l'Antonio per telèfon són minuciosament controlades.

El tret al clatell vigilat fa tota la pinta de ser una feina d'encàrrec. Qui ha fet l'encàrrec al pistoler. El cas està també sobre la taula de la Brigada d'Homicidis on treballa José Jacinto Pérez. La Brigada d'Homicidis de la Policia Nacional aviat rebran un cop de mà per resoldre. Serà una ajuda a un preu molt alt. Hem d'avançar només uns dies fins al dimecres 20 de maig de 1998.

Aquell no és un dimecres qualsevol per als aficionats al futbol i menys per als aficionats madridistes com el policia Javier Guerra i el seu equip juga a Amsterdam. La final de la Champions contra la Juventus de Torí. Javier Guerra no se la vol perdre per res del món. El Javier que té 25 anys i s'acaba de casar és agent de la Brigada de Delinqüència Urbana i està destinat a la comissaria de Ciutat Vella. Sol treballar a les tardes i li ha demanat a un company un canvi de torn per poder veure el partit.

Però el Javier no podrà veure el gol de mitjà Tobias que va donar al Madrid la séptima la setena Copa d'Europa.

El Xavier i el seu company patrullen a peu de paisà pel barri del Raval. Ells no ho saben però poc abans del migdia hi ha hagut un atracament a l'oficina de La Caixa al carrer Villarroel amb Sepúlveda. Els dos atracadors molt nerviosos i passats de voltes han amenaçat empleats i clients amb les pistoles i han acabat fugint amb 65.000 pessetes tot i que demanaven un milió. A la sortida han agafat un taxi però s'han trobat un embús a la ronda Sant Antoni i han optat per baixar del vehicle i continuar a peu.

Han girat pel carrer Sant Antoni que és molt estret i s'interna cap al Raval. Allí topen de Frente amb els policies que patrullen. Tenen una actitud sospitosa com si acabessin de cometre un delicte. Per això els barren el pas i els demanen la documentació. Però en lloc de papers aquells dos treuen les pistoles. L'un fuig sense disparar l'altre disparen Javier Guerra un tret a l'abdomen mortal de necessitat. Tot seguit busquen refugi en un bar del mateix carrer Sant Antoni.

El bar Abril i allà es produeix una escena que el mateix comissari de la Policia Nacional José Jacinto Pérez qualifica de surrealista a refugiar se en un bar però també ho és. Tanto el dueño como los padres del dueño. I això que la mercaderia telefona su madre con su madre para luego decir que quería suïcidar se está dentro del local. I sorprendente mente poco Bueno fueron los propios dueños del local los que le tuvieron que convèncer per retirar l'arma pròpia de la boca perquè no se causarà la muerte.

Finalmente l'actitud de Joan Manel Salvador i centre detingut i identificar el seu nom Dino. Marcelo Milá té 29 anys és un vell conegut de la policia. Des del seu primer atracament a una perruqueria de la Bonanova llavors la comissaria estava fet un flam a la Via Laietana. Els policies veterans encara recorden que van parlar amb la mare a qui Dino havia trucat com a últim recurs quan estava acorralat i es volia suïcidar al bar del carrer Sant Antoni. I sabeu què va dir la mare a la policia.

Quan el van detenir per primer cop ja se'l podien quedar que no era com un gra al cul. Però la família recordeu que Gilad també se'n va anar a veure la mare al picat després de suposadament fer desaparèixer dues persones. Curiós. Després hi tornarem però no va trobar la seua mare i va haver de deixar un missatge al contestador sobre els orígens. Què dir no.

La periodista Neus Sala ens fa un aclariment quan tu tens al cap un sicari. Imagina't com a les pel·lícules. T'imagines una persona freda sense sentiments sense cultura dels barris baixos. No dir no era un noi de família benestant hispano colombià que s'havia criat al barri de Les Corts que sempre havia estudiat amb bons col·legues però que va entrar en el consum de la cocaïna i el consum de la cocaïna el va portar a entrar en un món delinqüencial. No en va saber sortir.

Prova d'això és que el dir no aquell 20 de maig torna a haver de ser a comissaria i ara com a assassí d'un policia. Segons el relat que fa Enrique Figueiredo al llibre Barcelona negra Dino no vol col·laborar ni dóna cap pista sobre el seu company de l'atracament a la caixa. Es tanca en banda però l'interrogatori fa un tomb de cop i volta Dino acaba cantant però no allò que esperaven els policies de la brigada d'atracaments ara diciendo que contigo por qué no acabar molts ja no importa tot el va enviar a matar dos personas más a l'antic hotel propi i a un xaval Fleming.

Però qui era aquesta tercera víctima del dir no. Aquest xaval del PAP Fleming Adolf.

El crim havia tingut lloc el 14 de març en un parc del carrer Enric Granados a l'Eixample de Barcelona. 19 celebrava que li havia sortit bé un atracament que havia fet a Madrid. Anava passant de voltes pel consum d'alcohol i cocaïna. Un noi per equivocació li va agafar la culpa i no s'ho va prendre molt malament va acabar traient una navalla i li va clavar una ganivetada al fetge. El noi que es deia Sa Palomera i era veí d'Argentona va agonitzant a la porta del local i no va poder fugir.

Al cap del temps Dino en va parlar amb la sala. Ell mateix diu no tengo Perdón pero t'asseguro que no sabía que estaba haciendo. No sabía el demonio estaba dentro de mi y me daba igual tot. L'únic que volia i que buscava és estar posat en el grau de cocaïna que ell necessitava perquè matem.

Ens preguntem sempre en aquest programa. Segurament el Dino va matar per un dels motius més absurds que un es pot imaginar. Un dels investigadors del Grup d'Homicidis em deia tras la muerte el motivo más absurdo por el que he visto matar. Quan dino de ser Carles és el xaval pot equivocar se quan Copa no parlàvem de la maldat o de los motivos que llevaron a la persona a matar. Ell em deia això no sap que la por los por dinero por venganza.

Però pot perdonar la Copa del otro és a dir no Marcelo Miller i la cocaïna en un.

Després de confessar sobre els casos Snoopy Fleming Dino es continua negant a revelar qui era el seu còmplice en l'atracament de la caixa una joia ajuda als policies. és una cadena d'or que portava al canell i que tenia gravada una dedicatòria que deia de tu amigo Emilio. Podria ser un amic del temps a la presó. Aquest Emilio les gestions a la Model donen fruit. Dir no s'havia fet molt col·lega d'un tal Emilio Girón un altre atracador amb un expedient de més de 40 detencions que es trobava en cerca i captura.

Aquell mateix vespre del 20 de maig la policia el localitza a Granollers. Dos agents de paisà se li acosten pel carrer fent veure que són madridistes que celebren la Champions. Per sorpresa se li tiren al damunt i el detenen Emilio Girón es retrobarà ben aviat amb el seu amic Dino Marcelo. A comissaria on dino havia confessat la seva participació en els crims de la granja andina i el parc Fleming. La brigada d'atracaments avisa els domicilis. El comissari José Jacinto Pérez es disposa a interrogar dinou Marcelo Milá nombre seguido de si parte de los antecedentes que tenía un perfil de Bueno que le daba lo mismo que 80 consumia grandes cantidades de estupefacientes típico perfil de una persona que puede cambiar tranquilo convertirse en muy violenta.

No la policía científica determina que l'arma intervinguda no Marcelo miler és d'on havien sortit els trets contra el policia Javier R. I contra l'expolicia i traficant de drogues Josep Gilad. Però per què havia volgut matar Gilad tenir res a veure amb el cas és nucli del qual Gilad va ser absolt. Recordem que el coronel Miguel Gómez Alarcón de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil havia ordenat fer un seguiment telefònic d'Antonio Sáez germà d'una de les víctimes de Gilad. A comissaria Dino es negava a dir per què havia atacat vigilar lo reconoció lo Berengena en sede policial pero no hizo ningún comentario sobre l'autoria intelectual es decir aquella persona que d'alguna forma podía haber pagado para que se dirigía era qui li ha causat la mort no descartar tampoco que no pudiera también formar parte de algún grupo de alguien que ha tenido por bueno algún tipo de relación comercial.

Me refiero dentro de tráfico de drogas con Lluís Llach després davant del jutge. Dir no es desdiu de la confessió de Via Laietana i assegura que no havia disparat contra Aguilar. Que un tal José li havia donat la pistola només uns dies abans de l'atracament a la caixa però que no sabia qui era aquest José. Aquestes explicacions confuses no colen les proves de balística i les declaracions de testimonis són clares. No havia disparat contra Gilad. Molt probablement un intent d'assassinat per encàrrec però per encàrrec de qui una relación con el és l'opi evidentemente Aguilar Bueno era una persona que tenía antecedentes tenía una conducta delinqüencial la hipótesis que nosotros vorejava es que se trataba de un ajuste de cuentas digno.

No ho va explicar mai el món del narcotràfic. és com a les pel·lícules arxivat o no paga. No sabia que estaria vint anys a la presó però més val 20 anys de presó ajusticiat que cantar. Qui t'ha fet l'encàrrec per acabar morint en aquesta presó en mans d'un altre sicari com ell. Per tant ell sicari sap perfectament com funciona el món dels sicaris. I què és el que s'ha de callar. I què és el que es pot explicar.

Dino. Marcelo Miller té un record molt confús d'aquella primavera de 1998 en què va matar dues persones i em va deixar tetraplègic un altre al dir no té aquell mes en el seu cap com una autèntica nebulosa. Ell mateix explica a la policia que porta i que pot aguantar fins a cinc i sis dies sense dormir sense menjar només mantenint se a base de coca i amb una situació de despit de violència brutal. Però la coca s'ha de pagar. Paga i el que comença amb un encàrrec que pot ser un atracament pot acabar quan tu deus diners.

Hi ha gent perillosa pot acabar amb altre tipus d'encàrrecs i aquí és on el diner rep l'encàrrec de matar Gerard. El maig de 1999 la secció sisena de l'Audiència de Barcelona va condemnar dinou Marcelo humil era a 14 anys de presó per l'assassinat frustrat de Gilad. També li va imposar una indemnització de 50 milions de pessetes a la seva víctima. Una curiositat. Aquesta sentència va ser la primera que va incloure l'equivalència en euros exactament 300.000 507. No es va aclarir si no havia actuat per encàrrec d'altres persones.

Poc després el mes de juliol el Tribunal Suprem va anul·lar la sentència que havia exculpat Josep Vilar pel cas estúpid. El Suprem considerava que no hi havia hagut cap irregularitat en la recollida de restes de sang al soterrani del bar restaurant de la Gran Via i ordenava que es dictés una nova sentència o bé que se celebrés un nou judici contra Pilar. En un altre tribunal en aquell moment reposa estava suspès acusat de prevaricació un càrrec pel qual acabarien inhabilitat. L'anul·lació de l'absolució de Gilad era una victòria per als familiars de les seues víctimes i també pels investigadors però Gila ja no estava en condicions de ser jutjat.

El tret de dir no l'havia deixat tetraplègic i mut era pràcticament impossible que pogués dir on havia amagat els cossos de Climent Vinyes i Francisco Sáez. Encara que volgués. Això és el que es pensava tothom però sempre hi ha algú persistent. Marc Llanas és una periodista que treballava a tant la peça és a dir l'article al diari La Razón fundat feia poc temps. L'ordre d'anar a entrevistar Aguilar va venir d'un cap de la redacció a Madrid que es pensava que l'assassí de les nuvi estava en cadira de rodes i podia parlar.

La Marta s'ho pensava però quan va arribar a la Guttmann es va trobar Aguilar postrat al llit connectat a un respirador artificial amb capacitat només de bellugar les parpelles i una mica els llavis però sense emetre cap so. Però també va descobrir que gràcies a aquest mínim moviment Gila es podia comunicar amb la seua mare i amb la infermera. La mare va aconseguir guanyar se la confiança de la mare entre la mare i una infermera.

M'ensenya en un estable elles on es diferenciaven les lletres i les vocals i es dividien en uns unes cartilles i les hores quan jo li preguntava ell m'anava senyalitzat amb els ulls per dir me si la lletra que jo li senyalava era la correcta per construir tota la frase. Per fer l'entrevista. La mare va estar unes quantes setmanes de 1999 anant i venint de la Guttmann sense que cap altre periodista ho sabés. Valia la pena si resolia les dues grans qüestions pendents del cas on havia enterrat els cadàvers de les seves víctimes de les núpcies.

I per què l'havien volgut matar. Aquesta era la missió que tenia encarregada Marc Llanas o agafa li ensenyes un mapa de Catalunya o d'Espanya perquè tu li vagi assenyalen i et diguin on estan els cadàvers i ho va anava. Aleshores intentava treure aquest tema i ell no volia saber ne res. Ell no tenia res a veure amb aquell tema i que se li havien disparat. Era perquè havia estat amb temes de tràfic de drogues. Gilad estava postrat en un llit condemnat a un càstig pitjor que la presó i segurament que la mort com reconeixia la seva mare ni així tenia la humanitat de revelar que havia fet amb els cossos de les seues víctimes.

No volia dir res que el comprometés. Era fred. Era molt fred. No semblava estar penedit. Ell tenia visió de futur que podia sortir d'aquest pitjor càstig que era tetraplègic des de la Segona Edat. Em sembla que tenia una lesió medul·lar que se'n podia sortir i que avui dia seria lliure i per si de cas no deia res. Els metges no li donaven més enllà de deu anys de vida. A falta d'aclarir el cas és l'opi. Gilmore donava almenys en la seva versió sobre l'origen del tret que li va disparar dir no Marcelo Miller a la granja em dina tot el seu expedient.

Tenia a veure amb el tracte que tenia amb el narcotràfic gallec en què havia tingut relacions i on havia tingut. Jo crec que era membre d'una banda de narcotràfic i es veu que ha tret Cali li tira XIX era una venjança per temes de narcotràfic. No tenia res a veure el tret amb el mal. Cases no.

L'article de la mà Juanes es va publicar a finals de juliol d'aquell 1999 al diari La Razón amb el titular éste es el peor Castigo que se puede tener la campanya una foto de Gila ara al llit de la clínica Guttman de cintura cap amunt amb barba negra i una mirada fixa i intensa a la foto no hi surt la mare però sempre era al seu costat aquest home té la pitjor pena que es pot tenir que és estar empresonat en el seu propi cos i no disposar de res de la seva vida i de prendre el cent per cent de total que el mantenia viu.

Tot i que la mare que era una dona gran una dona de Lleida el cuidava amb tot el seu amor i la mare va dir hagi fet el que hagi fet el meu fill lluitaré fins al darrer dia és el meu fill. Després de fer desaparèixer Climent Vinyes i Francisco s'ha entre les nucli Gila se'n va anar a casa de la seva mare Alpicat. No sabem si per buscar algun consol o per amagar alguna prova i recordem que l'home que després el va deixar tetraplègic Dino Marcelo també va trucar a la seva mare després de matar un policia xilè.

L'assassí més fred i Vino l'assassí embogit pel consum de cocaïna i vés a saber què més. Tan diferents. Però tots dos amb una relació molt especial amb les seves mares. Neus sola ha conegut altres casos similars.

Quan tractes amb els delinqüents per exemple com a tot Malo o El Vaquilla violadors per exemple Serafín Arbilla que va matar la seva la seva nòvia a Lleida. Si hi ha alguna cosa que conservà fins al final és la seva mare i el punt d'humanitat que tenen. Aquest contacte amb la mare i l'últim que fan sempre és parlar de la mare. No sempre tenia la seva boca la mare. No va tenir aquest punt de buscar potser aquell retorn per un moment a la innocència de la infància.

No dir s'acomiada de la persona l'única persona probablement que els desperti a molts d'ells. Un sentiment que és la seva mare.

Llàstima que no pensessin abans també en les mares de les seues víctimes.

Pels dos assassinats que va cometre i el tercer que va intentar i per altres delictes no a Marcelo Milá va ser condemnat a més de seixanta anys de presó.

Josep Vilar va sobreviure dos anys i quatre mesos el tret que li va disparar el 19. Va morir el setembre de l'any 2000 en un centre de la Creu Roja de Lleida. Imaginem que la mare i el seu costat els cossos de Climent Viñes i Francisco sang no s'han arribat a trobar mai. Gràcies per escoltar nos. Tornem tan aviat com puguem. Guionistes Lydia Orriols Mercè Folch i Adolf Beltran d'avui Adolf Beltran muntadors musicals ben estació i Sergi Cutillas direcció artística Dolors Martínez.

Direcció Guió i presentació. Carles Porta amb les veus de Catalunya Ràdio Feliu un. I no només. Conèixer un bon gironí és. Si el seu. No és senzill anar se'n més. Segons. Fou temps. I no és. Pes l'eix. Bennet. Els metges. Va ser.