Tot el que sentireu en aquest programa ha passat els fets i els llocs són reals. Alguns diàlegs estan dramatitzades però el seu contingut consta en documents de testimonis que eren al lloc dels fets. En algunes descripcions aquest programa podria ferir sensibilitats. Relaten crims reals la realitat i la mort no entenen de sensibilitats. El febrer de l'any 2000 a Lleida desapareix un home de 63 anys que es diu Llorenç Soler és un amic seu que és qui avisa als Mossos d'Esquadra. Explica que havien quedat el dia anterior i que Llorenç no s'hi va presentar per descartar que hagi marxat voluntàriament perquè veuen que és un home sense gaires lligams.

La policia analitza els comptes bancaris de Solbes i observen que hi ha diverses extraccions de diners a hores estranyes. Aleshores es fixen que la càmera d'un caixer automàtic ha captat com es realitzava alguna d'aquestes operacions. El que hi veuen no els agrada gens ni mica. Hola tothom sóc Carles Porta. Gràcies per escoltar nos. Investiguen la desaparició de Llorenç Solbes. Els Mossos es van topar amb un home que durant anys havia fet parar bojos als policies de Lleida. La Policia Nacional havia arribat a la conclusió que aquest home era el responsable d'una sèrie de crims que havien quedat sense resoldre però no en tenien proves.

Ara la policia catalana temia que la història es repetís. Qui era aquell home. Un assassí en sèrie. Campanya per Lleida intentarem posar llum a la foscor. Comencem.

Sí. Així el principal que perdería diputat del PSC i no vol lo sols. Crims. Perquè et deixin començar dient nos recordeu que. El relat dels moments foscos de la nostra societat. Quins. En Carles Porta el febrer de l'any 2000 els Mossos d'Esquadra acabaven d'arribar a Lleida a la capital del Segrià. La comissaria s'havia inaugurat tres mesos enrere el 31 d'octubre del 99. Fins aleshores les competències les tenien els cossos de seguretat espanyols.

La Policia Nacional i la Guàrdia Civil per tant aquest va ser un dels primers casos que va investigar la policia catalana a ponent el divendres 18 de febrer d'aquell any 2000 entra a la comissaria de Lleida un home de mitjana edat molt nerviós vol denunciar una desaparició diu que fa dos dies des de dimecres que no pot localitzar el seu amic un jubilat de 63 anys que es diu Llorenç Solbes.

Expliqui als Mossos que el Llorenç i ell havien quedat per anar de copes però el seu amic no es va presentar tot i que havia estat ell qui li havia proposat el pla. Després li va estar trucant però no li va agafar el telèfon ni li va tornar les trucades. I al final es va preocupar i va anar fins a casa de Llorens al carrer Maria Sauret que queda a prop de l'estació de Renfe. Va picar a la porta i va esperar una estona però el seu amic tampoc no semblava que fos a casa.

El denunciant patir però no era el seu amic Llorenç Solbes. L'agent dels Mossos Antoni Jiménez de la Unitat Territorial d'Investigació Criminal va formar part del grup encarregat del cas estava a la unitat d'investigació que tractava més sobretot temes de delinqüència urbana. Feia molt temps sobretot en aquella època hi havia mort robatori interior de vehicle teníem atracaments violents pel carrer i la denúncia d'aquest senyor aquest senyor company de Solbes ho denuncia a la UAB. Què fa quan depèn. Quins tipus. De denúncies que s'han investigat les passarà a la Unitat d'Investigació l'eslovac les Oficines d'Atenció a la ciutadania estan en totes les comissaries dels Mossos i són les que s'encarreguen de gestionar les denúncies dins l'àmbit penal.

A partir de l'OAC de Lleida doncs aquesta denúncia arriba a la unitat d'investigació a la qual pertany l'agent Gimenez.

Primer de tot ell i els seus companys es fixen en qui és l'home desaparegut aquest home resulta ser un jubilat que es diu Llorenç Solbes i l'agent era un home que llavors vivia la seva vida de solter i no freqüenta sovint els ambients nocturns dels clubs de Lleida. No vivia sol estar sol fer la seva vida però tenia familiars d'aquests però no sé si era una filla o una neboda. Fora de Lleida qui. Però vull dir que no teníem massa relació o no era un home familiar.

En un primer moment els Mossos no descarten que el Llorenç hagi pogut marxar voluntàriament de Lleida perquè sembla que és un home sense gaires lligams a Catalunya cada dia es denuncien de mitjana unes 12 desaparicions moltes de les quals acaben amb la persona tornant voluntàriament i sense haver sofert cap mal. Podria ser que el Llorenç hagués decidit desaparèixer una temporada o simplement que hagués sortit de Lleida per qualsevol motiu i sense avisar ningú. Però el seu amic el que va posar la denúncia no ho veia possible.

El ple convenciment que algú li havia passat perquè no era normal que ell no fes no el truqués perquè era molt insistent sap també que la gent hi insistia i trobar lo i que no li digués cap altra cosa. A ell li va fer sospitar fermament que li havia passat el Govern. El que sí que va fer sabíem que tenia un compte a la caixa i es va demanar els moviments de la targeta consultant els moviments bancaris. Podrien veure per exemple si Llorens havia fet algun pagament fora de Lleida i seria més fàcil localitzar lo mentre esperen l'autorització judicial per fer aquesta gestió.

Els investigadors esbrinar més coses de l'home desaparegut l'agent Antoni Jiménez ens ha dit fa un instant que Llorens freqüentava els clubs nocturns de Lleida però en realitat n'hi havia un al qual anava més sovint un que estava en una de les entrades de la ciutat. Si en un petit tall a la carretera Saragossa per estar al cantó recordeu el que era abans el Restaurant Nàutic que després va ser el Rincón de Colòmbia. és tal com surt de Lleida després de la benzinera Colomers.

Hi va haver un petit restaurant i seguidament hi havia aquest. Era un club petit terme de carretera hi havia abans era Lleida estan tancats per la normativa. Els mossos parlen amb el propietari i amb les cambreres del club i descobreixen un detall que els crida l'atenció. Segons els diuen l'amo del club tenia problemes de diners i en Llorenç l'home desaparegut havia dit alguns clients habituals que volien invertir uns estalvis. Els testimonis fan veure als investigadors que l'home semblava força interessat en aquella inversió i que fins i tot li feia il·lusió per la qual cosa tot s'estranya que hagi pogut marxar de Lleida sense dir res a ningú.

és clar que també podria haver se penedit de voler fer la inversió en un club nocturn perquè la gent canviem de pensament. Però ja es veurà quan arriben els extractes bancaris de Solbes. Els investigadors es queden estranyats perquè diu Orriols perquè en el compte corrent de Llorenç Solbes hi ha registrades cinc extraccions de diners entre el 17 de febrer. El dia després que el veiéssim per última vegada i el dimarts 19 l'endemà que el seu amic en denunciés la desaparició. La primera extracció es va fer el dia 17 a les 22 19 de la nit en una oficina de La Caixa al barri de La Bordeta de Lleida i va ser de 50.000 pessetes que serien 300 euros.

Una hora després a les 23 i a les 23 17 es van treure diners dues vegades en un caixer de Benavent de Segrià un poblet a uns 10 quilòmetres de Lleida i ja de matinada a la zona 40 del 18 de febrer. Es treuen diners una altra vegada a la capital del Segrià al carrer Cristòfol de voler. El dia 19 hi ha registrada la darrera extracció. També a la ciutat de Lleida. En total es van retirar 285.000 pessetes uns 1.700 euros és a dir que suposadament Solbes va treure 1.700 euros en tres dies sempre de nit o de matinada i ho va fer a Lleida i a Benavent de Segrià.

Però per què en cinc vegades en comptes de fer ho en una o dues. I per a aquelles hores els Mossos els sembla un comportament estrany. A més tampoc no troben cap relació entre l'home desaparegut i Benavent del poble en què es van retirar els diners a deu quilòmetres de Lleida. Per això el segon que fan és mirar si algun dels caixers automàtics utilitzats guarden. De seguretat d'aquells dies es troben que moltes no estan disponibles. Recordeu que estem parlant de l'any 2000 les versions en cintes de casset segueixen la majoria i moltes troballes o el cap de setmana s'havien trepitjat les imatges perquè només guardaven 24 hores i l'altre només 48.

Per sort sí que hi ha un caixer que les guarda del barri de La Bordeta de Lleida via activament a l'hora de l'extracció dels diners de la targeta de Llorenç Solbes.

Veiem com entren a la sucursal un home amb un nurag i un morro de llana gran i una senyora una noia amb una melena característica amb una trena molt llarga fins a baix a l'esquena i que evidentment això i veiem que no és on són la gent.

Antoni Ximénez que estava amb un company d'unitat que es diu Rubén reconeix l'home de la Nora que immediatament company ho comenta i a la unitat no diu Escolta Mira quién gestora i això ja que aquesta gent que dóna els diners no són Duran que ens fiquem a mirar. Me'n recordo que jo vaig dir Rubén aquest home que està traient els diners. Albert Calderó qui és l'Albert Calderó qui diu que el coneix aquest mosso per respondre aquesta pregunta hem de retrocedir fins a l'any 92.

Albert Calderó Bray va néixer a Lleida el novembre del 1966 però va passar part de la seva infància a Bilbao perquè el seu pare que era guàrdia civil i va estar destinat l'any 92 però Calderó ja vivia a Lleida i formava part del món delinqüencial de la ciutat. Aleshores tenia 26 anys i ja des de ben jovenet de petit es catalogat com a delinqüents juvenils. Vull antecedents des de fa molts anys amb aquest noi ha tingut problemes des de petit. En aquell temps Calderó tenia un company que com ell es movia en els ambients de delinqüència de la ciutat de Lleida un noi que es deia Juan quan Risco Portillo que era un company seu són un delinqüent habitual traficant de drogues també proxeneta que anaven junts i sempre a treballar junts.

L'any 1992 d'un dia per l'altre el Juan va desaparèixer sense deixar rastre. En un principi la seva família va pensar que potser s'havia hagut d'amagar perquè coneixien la vida que portava però aviat van notar que aquella vegada la cosa era diferent. és molt estrany que una persona a part també ens diuen que aquest noi era molt esperat a sa mare. Aquest podia estar poblat de la policia perquè ja et dic que era un delinqüent habitual va protagonitzar amb bastantes fugides de la policia que no havia estat en recerca i presa bastant temps i sempre per qualsevol cosa.

Mare sempre la tenia el dia de tot. En canvi aquella vegada el Juan no es va posar en contacte amb la seva mare i la dona es va preocupar tant que va anar a denunciar ho. Aleshores la Policia Nacional es va fixar en una persona molt propera al noi desaparegut l'Albert Calderó. Hi havia testimonis que deien que Calderó i el desaparegut anaven sempre junts però Calderó assegurava que no sabia res del risc. Portillo per molt que el van investigar no van trobar res que el relacionés amb aquella desaparició.

La família estava convençuda que Calderón l'havia matat. Segons la seua família tenen dir. Perquè tenen un afer familiar d'una relació sentimental amb la dona de Risco i a part del negoci que portaven entre ells. Fos com fos de Juan Risco no se'n va saber mai més res. Qui sí era mort no va aparèixer mai el seu cos. Era la primera vegada que passava això amb una persona de l'entorn de Calderón però no seria l'últim. L'agent dels Mossos d'Esquadra Antoni Jiménez ho sabia quan va veure la imatge de Calderó traient diners d'un caixer de la Bordeta amb la targeta del desaparegut Llorenç Solbes.

Però l'historial de l'Albert Calderó no s'acaba aquí. A banda de ser sospitós de la desaparició de Juan Risco l'any 92 Calderón va ser condemnat a 14 anys de presó per una violació en va complir cinc i el 24 de desembre del 98 sis anys després de la de Risco una nova desaparició va tornar a esquitxar lo. Aleshores tenia 32 anys i era una persona molt coneguda en el món delinqüencial de la ciutat de Lleida. Aquella vegada el desaparegut va ser un amic seu que es deia José Cabrera Hidalgo de 42 anys.

Aquest noi que per cert no hi era un conegut també ell molt estretament relacionat amb ell. L'última persona que se'l veu és un vell i de bon temps desapareix sempre així que va cobrar uns diners d'una casa. La policia va creure que era massa coincidència que Cabrera desaparegués just després de cobrar 24.000 euros. Immediatament van pensar en l'Albert Calderó i com havia passat després de la desaparició de Juan Risco el van estar vigilant i van buscar si hi havia algun rastre de Cabrera dels pocs llocs on es movia Calderó.

Fins i tot van intentar localitzar un home a qui li deien el gallego que havia treballat per ell per Calderó però tampoc no va aparèixer per enlloc. Els investigadors van tornar a quedar decebuts de Cabrera. Tampoc no en van trobar res a excepció del seu cotxe que va aparèixer al canal de Seròs l'abril de 1999. I encara més coses el currículum de l'Albert Calderó. A veure currículum indirecte. A més d'aquestes dues desaparicions dos mesos abans de la de Cabrera que el 12 d'octubre de 1998 s'havia produït un fet que la policia espanyola també va relacionar amb l'Albert Calderó va aparèixer el cadàver d'una noia que es diu Carmen de boira.

Precisament va aparèixer al lloc pròxim on queda el Restaurant Nàutic l'antic Rincón de Colòmbia què passaria. Aquesta nena sempre es relacionava també amb gent així una mica de l'AMPA de Lleida per dir ho així i ningú va denunciar mai a Calderó amb aquest nom l'autor d'aquesta d'aquesta mort. Però a nosaltres ens consta i ens han dit diferent de gent que evidentment comprèn que són del món millor. No ens han volgut mai declarar per escrit. Evidentment que tenen ple convenciment que aquesta mort també podia haver causat que la policia creia que Calderó podia haver matat el seu company Juan Risco per un problema familiar perquè suposadament tenia una relació secreta amb la dona de Risco i aquest ho hauria descobert a José Cabrera.

En canvi pensaven que el va matar per quedar se els diners que acabava de cobrar d'una casa. Però aquesta noia per què l'hauria matat. Aquesta segona ens arriba per diferents conductes de l'hampa. Sabeu que aquest Calderó sembla que la volia prostituir la nena no volia prostituir se. Però això dit de la Carmen Losada tot diguéssim una mica el cadàver existeix i va trobar però tot el que diuen és una mica amb pinces que diuen la gent de l'entorn de la Carme.

O sigui allò que ha pogut extreure d'un expedient és una mica vox populi. L'agent Antoni Jiménez dels Mossos d'Esquadra resumeix així la trajectòria d'aquest personatge l'Albert Calderón Lleida el que podríem dir en altres el que se'n diu som un soci de manual. Va ser considerat així fins i tot la seva carrera delictiva de molts anys enrere. La majoria està implicada sempre en delictes violents contra les persones. Va estar a la presó per violació infinitat de robatoris violents pallisses lesions. és un tio que bé tota la vida s'ha dedicat a això és succió per no vulnerar els drets i les llibertats de les persones sobretot de manera violenta.

Però que quedi molt clar que en aquell moment l'any 2000 l'Albert Calderó no havia estat ni imputat per cap d'aquells suposats tres crims. Quins. En Carles Porta. Tornem ara al febrer de l'any 2000 a la investigació del cas Llorenç Solbes quan els Mossos revisen les cintes de seguretat del caixer automàtic de La Bordeta. Veuen que és l'Albert Calderó qui ha tret diners amb la targeta del desaparegut i comencen a preocupar se davant de probablement el que seria l'assassí en sèrie autòcton lleidatà més important de fa 15 o 20 anys i des d'allà van saltar les alarmes i va ser quan van dir que no va fallar com pot ser que una desaparició no voluntària ara ja era sospitós d'haver fet algun fet similar al que estàvem investigant comencem a parlar amb la gent del seu entorn.

Veiem que la muller que l'acompanya digués el detall pugui identificar aquesta noia que tenia una trena molt llarga fins gairebé a baix a l'esquena. Acabem sabent que la Navarcles. I a partir d'aquí intentem esbrinar on viu trobem que viu en una torre a la partida Torres de Sanuy i les patrulles comencen a intentar localitzar lo per portar lo a comissaria Calderó. No apareix ni per torres de Sanuy ni per Lleida. Pot ser que l'home sàpiga que l'estan buscant i s'hagi amagat.

El 28 de febrer del 2000 deu dies després que es denunciés la desaparició de Llorenç Solbes a la comissaria de Lleida reben una visita inesperada. Ben tranquil entre ni més ni menys que l'Albert Calderó preguntant per què l'estan buscant. Els Mossos no s'ho acaben de creure però no deixen passar l'oportunitat i allí mateix han decidit detenir lo i baixar Roger Argelaguer perquè tenim el ple convenciment que aquest senyor responsable de la desaparició de Solbes quan l'interrogant igual que quan havia entrat a comissaria Calderó està molt tranquil i molt segur d'ell mateix.

Manuel Calderón és un delinqüent habitual ja molt bregat en tot aquest tema. Té diferents antecedents és un tio molt ferm és un tio que està molt granat amb tot el pes de tensió sobre el que són garjola sobre el que expresso ha passat per presons diferents de Catalunya. I ell sap que la policia no col·labora però sap que el silenci és la seva millor arma i vull dir tot fent ni deixa d'ofendre és un tio gelat és un home que vull dir tu per tu ensenya la meua.

Això és un joc. Un dia guanyarà un lleu guanyarà allò. La policia no té cap prova contra Calderó. A banda de la gravació del caixer automàtic però volen retenir lo el màxim de temps possible procediment de detenció. Tot i amb el risc evidentment com havia passat en altres cossos policials de no tenir el cos ni la certesa encara d'eixir el senyor Solbes viu o mort no el poden deixar marxar. No podem deixar marxar perquè tenim davant nostre un soci que intenta treure'l de la ciutat de Lleida perquè sabíem que això anava passant sovint i ara teníem a comissaria els Mossos tenen calderó a les garjoles de la comissaria de Lleida però hem dit que els investigadors havien localitzat la dona que l'acompanyava.

Qui és. El seu nom és Maria Pilar. Quan treballava es feia dir Ana. L'any 2000 tenia 31 anys i des de feia dos mesos des del desembre del 99 tenia una relació amb l'Albert Calderó. A més coneixia el senyor Solbes perquè ella treballava al club en el qual el desaparegut volia invertir hi diners. La Maria Pilar els Mossos la localitzen en un piset de la zona del Clot de les granotes de Lleida i la porten a comissaria. Ella a diferència del seu company no està gaire tranquil·la.

Ja dèiem que la seva cara era expressió. No era la mateixa Calderó la cara i després una persona normal que algú li oprimeix el pit i que allà els primers moments però que veiem que està en si teníem un punt feble amb la quarta Calderó teníem una parella. Vet aquí doncs que Calderó i la seva suposada nòvia quan va desaparèixer el Llorenç Solbes estan a les mateixes garjoles. No ben bé la mateixa. Si entressin a les garjoles de la comissaria de Lleida us trobaríem amb un passadís recte que l'esquerra té les cel·les destinades als homes i a la dreta les de les dones.

Entre unes i altres hi ha un passadís que és el que s'anomena la zona de custòdia on hi ha un mosso que vigilen mentre són allà tancats l'alberg Calderó i la Maria Pilar no es poden veure físicament perquè les dues zones de garjoles estan separades també per una porta de ferro opaca. Però tots dos saben que a la mateixa habitació a la mateixa zona i a l'altre des del primer moment els Mossos noten que la dona està espantada per la presència de Calderó i que potser per això no acaba de dir tot el que sap ella.

No és una delinqüent habitual com podia ser Calderó no està tan bregat nodes que donen impuls i formacions així una mica comptagotes. No és que la càrrega li pesa les esquenes però no s'acaba de saltar allí. El cantó té molt pròxim i està a la garjola de dones i homes. Però vull dir. La Pobla domina en aquell moment i els Mossos no tenen cap informació d'on pot ser. Llorenç Solbes però creuen que si aconsegueixen que la dona se senti segura els explicarà el que volen saber.

Nosaltres vam tindre molt contacte amb una gorga amb moltes hores de conversa perquè sabíem que era la testimoni principal del cas. Aleshores bé nosaltres el que teníem que fer guanyar nos la confiança com podíem. No podíem enganyar la. Sobretot el que no podíem fer és enganyar lo i li vam dir la veritat. L'única manera que sortit d'una manera més o menys bé dient la veritat i col·laborant amb la policia quan parlen amb ella donen per fet que saben que l'home desaparegut és mort per veure si la Maria Pilar que recordeu que també es feia diana els confirma aquesta sospita.

Nosaltres ja sabem que potser tu no tens res a veure directament amb aquesta mort que sí que està implicada que tindrà la teva pena que anirà a la presó. Però canvia molt d'estar a la presó. 3 4 5 anys que estan ni 25 o 30 la mateixa i la noia això ho entén ell. Així ho van tenir des del primer moment que ja tenia por. Tenia molta por. Tot i aquesta por la Maria Pilar li pesa està tancada a les garjoles perquè no és un lloc agradable per a ningú i perquè a més no hi està acostumada com pot estar ho Calderó.

Els investigadors s'adonen de la seua incomoditat i en lloc d'interrogar lo o de parlar amb ella a les mateixes garjoles se l'endú a un despatx de comissaria. Lluny de Calderó i en un ambient de normalitat no pas darrere dels barrots i els funciona sol. és el que feia el que dèiem abans freqüenta molt l'ambient nocturn Club visitar la seva esposa Maria Pilar Vargas baixant Ferrón neu ja en tenia 30 a 35.000 euros i aquesta dona diu d'alguna manera parell de Calderó i tal li comenta Calderó alarma.

En aquell moment segons la Maria Pilar Albert Calderó veu una oportunitat per aconseguir diners i li demana ella que faci d'esquer per captar el Llorenç Solbes ja sigui durant la tarda del dia 17 de febrer de l'any 2000. Maria Pilar siguiendo las instrucciones de Albert i en varias ocasiones el teléfono móvil de Llorenç hasta que finalmente el tercer coronel en el barco el lugar se desplazaron en el vehículo conducido por Albert marca Nissan Patrol. Una vez allí Maria Pilar se encontró con Llorenç i Bueno van quedar allí en un negoci metálico o bé per escoltar se la amb ella va fer pujar el cotxe puja el cotxe i el va tindre del cotxe pujar i això que el tenia des del bar gol que és al carrer Valentí Almirall a tocar de la Guàrdia Urbana de Lleida.

Calderó porta. Llorenç Solbes fins a una finca a la vora del barranc quinze minuts en cotxe. Allà sempre segons la versió de la testimoni li fa això una vez en el interior de aquella vivienda alberg que el sujeto violentament a Llorenç Solbes és una silla utilizando para ello una cinta adhesiva plàstic ficada con la que rodea Sofía Tura i Pies i a continuación con una escopeta exigiendo que la intriga era todo el dinero que tenía al tiempo que amenaçava con cortar los dedos con unas cifras de poder matar li.

I com era que Llorenç le decía que no tenía el dinero que le pedía sino tan sólo unes 200 o 300.000 pessetes. BANGKOK Alberg el 0 favorecido empezó a colpejar violentament utilizando incluso un bastón que allí se encontraba con sus golpes a fracturar la mandíbula consiguiendo así que Llorens le dije era su número secreto bancario para poder operar en el cajero automático. Després de la confessió de Maria Pilar la companya de Calderó els Mossos van anar a aquesta casa a la vora de Albatàrrec a veure si troben alguna cosa.

Mentrestant el principal sospitós de la desaparició de Llorenç Solbes continua a les garjoles i allà diu una frase que la gent Jiménez recorda molt bé perquè la seva màxima era aquesta si no hi cuerpo no hay delito. El que ell fonamentat tota la seva tranquil·litat fins i tot això li va comentar amb un company que havia custòdia i que fins i tot això li van fer declarar Bé fer se en parella amb això pero per bé que ja estem molt tranquils. Aquesta era la imatge podeu fer el que vulgueu que si no el trobeu no en podreu.

Recordeu que l'alberg Calderó ja havia estat investigat per la Policia Nacional i per la Guàrdia Civil per les desaparicions de dos amics seus. Quan Risco l'any 92 i José Cabrera l'any 98 també sospitaven que podia ser el responsable de la mort d'una noia que es deia Carmen Losada de la Carmen sí que en va aparèixer el cos a la zona on hi havia el club en el qual Calderó va conèixer Llorenç Solbes. En canvi els dos desapareguts anteriors no van aparèixer mai. No se'n va trobar cap resta.

Amb aquesta frase de Calderó sin cuerpo no hay delito. Els Mossos es convencen encara més de la seva possible implicació. Escolteu ara què troben els investigadors a la casa del barri. El menjador que és on segons la noia Calderó va torturar la víctima la Policia Científica troba unes gotetes de sang que podrien ser de l'home desaparegut. A la taula també hi apareix una empremta dactilar però a part d'això n'hi ha dins de la casa ni als terrenys del voltant. Apareix el cadàver del desaparegut.

L'element més curiós que trobem és un grumolls de plàstic desfet al terra del menjador. Atenció a aquest grumolls de plàstic desfet de seguida hi tornarem per tant amb la inspecció ocular a la casa on se suposa que van torturar Llorenç Solbes no poden confirmar encara que l'home estigui mort. Recullen això sí el grumolls de plàstic desfet del terra del menjador. Ja veurem què em dirà en les anàlisis del laboratori continua. Per norma general un ciutadà espanyol pot estar detingut un màxim de 72 hores.

és a dir tres dies. Passat aquest temps si el jutge no decideix que entri a presó la policia l'ha d'alliberar. En teoria hauria de servir per evitar detencions arbitràries perquè en teoria també sense proves no es pot enviar algú a la presó. De totes maneres en cas de delictes greus el mateix jutge pot decidir allargar la detenció abans no es decideixi sobre la presó provisional. I precisament això és el que va passar amb la Maria Pilar i l'Albert Calderó per Calderó.

Estar al calabós és un inconvenient és clar però no és cap drama. Ja hi està acostumat. En canvi cada dia que passa la seva company està més nerviosa i més enfonsada. D'una banda perquè no està acostumada a estar privada de llibertat de l'altre ja ho hem dit perquè diu que li té pànic Calderó i estan ben bé a tocar això i el fet que tingui al cap les imatges de la brutal tortura Llorenç Solbes faran que no trigui gaire a tornar a parlar abans però és important que ens aturem a saber els resultats de les proves del laboratori.

Una primera conclusió important de les anàlisis és que la sang que hi havia a la casa de l'Horta de Lleida és compatible amb l'ADN del Lloret sol. Res. D'altra banda conclouen que l'empremta dactilar de la taula és d'Albert Calderó. Per tant els investigadors veuen que es confirma que tant l'un com l'altre van ser a la casa i a més que Llorenç Solbes va resultar ferit. Tot i això no es pot determinar exactament quant de temps portava allà l'empremta de calderó és a dir que no es pot provar només amb això que Llorenç Solbes i Calderó estiguessin al mateix temps dins de la casa.

La seva defensa podria dir que calderó hi va ser abans que oferissin Solbes i que no hi té res a veure. Però no ens avancem encara ens queda pendent un detall més.

La policia científica va trobar se amb un got de plàstic cremat que es va recollir lo i fer les proves pertinents. Van coincidir que efectivament la composició del plàstic corresponent a la composició del plàstic d'un document nacional d'identitat i qui era aquest DNI. Doncs segons va explicar també la companya de Calderó era el de la víctima del Llorenç Solbes. L'agent Antoni Jiménez dels Mossos ens expliqui la seva hipòtesi amb què va veure com el de Lleida s'hi trobaven el cadàver dels fets de la identitat li va donar mala llet perquè tenir un cop a terra a la vora així no pot ser de.

Els Mossos havien detingut tant Calderó com la Maria Pilar el 28 de febrer del 2010 deu dies després que l'amic del Llorenç Solbes denunciés que havia desaparegut. Els dos sospitosos es passen a les garjoles de la comissaria de Lleida cinc dies perquè el jutge permet a la policia allargar la detenció. En aquell temps els Mossos van guanyant se la confiança de la noia. Volen que se senti còmoda i segura perquè tenen la intuïció que podria acabar confessant ho tot. Aquesta que sentireu és una de les revelacions més importants és la veu real de la Maria Pilar que la va matar perquè que ella no volia matar aquells que no han estat aplicat de Monforte ha acabat amb la vida però els Mossos no en tenen prou amb una confessió d'aquesta mena.

El problema és quan ens diria o si mai ho sabríem o trobarien el cos autista del programa i això no era el que ens deia el que no acabava de dir. Aquesta era la cirereta del pastís però el cos perquè ja sabíem les les en què va sortir indemne que no es va trobar el cos. Tothom està al voltant del lladre. Els Mossos mouen cel i terra per buscar el cadàver del Llorenç Solbes a la partida Torres de Sanuy a 10 quilòmetres de Lleida escorcollen la casa d'Albert Calderó i les finques dels voltants.

També es desplacen fins a la Portella on el pare del detingut hi té una granja de porcs i fins i tot arriben a buidar una fossa de purins. Però ni els agents especialitzats ni els gossos ensinistrats ni les màquines excavadores aconsegueixen trobar les restes de Solbes. és possible que una vegada més es compleixi la màxima que Calderó sin cuerpo no hay delito. Els investigadors creuen que la decisió del jutge instructor va ser determinant. Ens vam trobar en l'avinentesa que tot i no tenir cadàver el jutge va decretar l'ingrés a presó.

Albert Calderó com Pilar Vargas aquesta noia a la presó va ser quan se va sentir segura perquè ja està molt a la presó de dones i està a la presó d'homes sabia que Calderó. Allí ja no li podia fer res. Sabia que ara era el moment i quan els Mossos traslladaven la noia des de les garjoles a la presó només entrar al recinte del centre penitenciari els va fer un penúltim regalat en forma de pista per investigar i quan ella es va veure dins de la presó ens va dir a Rubén carrera i a mi el meu company.

Sobretot busqueu una casa amb una campana una casa que té una campana i va ser el moment d'entrar. No vam poder parlar més i ens vam quedar una mica així gelats en una casa en una que hem perdut sí però hi ha prop on viu ell. Què fem nosaltres en contacte amb la gent que teníem els grups a rural que busquin una casa amb una campana i la vora la partida de Sanuy on vivia Valdero i ens troben això el que era antic cap a de Montagut que era un autocar de Montagut.

El que veia és una casa gran que té una campana molt gran i una altra això li fem saber al jutge escolta ens ha dit això l'hem trobat. Els Mossos demanen al jutge instructor que autoritzi de manera excepcional l'excarceració de la noia perquè ara si senten que estan molt a prop de trobar el cadàver. Teníem aquella sensació que ella ens amagava algun jove per poc que es va sentir més segura per dir nos ho perquè ens va donar aquesta pista al moment de ficar el peu a la presó com dient Si me doneu algú més.

Jo us ajudaré més.

El jutge decideix donar un vot de confiança a la dona que fins aleshores sembli que ha dit tota la veritat. Els Mossos la treuen de la presó de Lleida i la porten fins a Montagut on suposadament hi ha enterrat el cadàver de Llorenç soles. Quan vam arribar allí va dir Sí així ha estat la casa i vam dir bon dia sí sí. Sembla ser que en aquell moment ja està decidida a dir nos on estaria el cadàver de Solbes i ens va fer una sèrie de camins uns camins allò de dir de saber ho eren bastant pròxims detalla Calderó i fins i tot van arribar a arribar a un lloc que ja havien arrencat com una mena de Havre bastants arbres no hi havia molts com molts cops remoguts i jo estic com a sospitós i ens va anar fins a un indret així com dit i ens va dir parlar amb ella i li va explicar que bé això col·laboració seria important.

Al final la noia acaba assenyalant el lloc i el forat per on està enterrat va assenyalar. Un cop ens va dir allà on està he fet va cedir. Vam anar fins a comissaria i vam explicar bé el que ens havia comprat d'aquesta noia que teníem al lloc on possiblement ha estat enterrat en aquell moment cap investigació. El sergent Rafel Comes i el que és avui cap de la Guàrdia Urbana de Lleida Ramon Juan Ramon Ibarz. I així van batejar la comitiva judicial la científica i tots vam anar cap al lloc.

Evidentment només amb la paraula d'aquesta dona però teníem el convenciment de que no ens enganya que ho teníem bastant clar.

Abans de buscar el cadàver els Mossos pentinen la zona per veure si hi ha alguna evidència que els pugui ajudar. L'únic que troben són unes marques de neumàtics força grans com els que porten els tot terrenys. Resulta que l'Albert Calderó conduïa un Nissan Patrol. Quan ho tenen tot obert pels agents comencen a excavar allà on assenyala la testimoni. Això succeeix el 6 de març de l'any 2000. Han passat dues setmanes i tres dies de la denúncia per desaparició de Llorenç Solbes i una setmana des que Calderó va ser detingut ho van fer d'una manera molt tradicional i amb molta cura perquè sabien que evidentment i el cos ja tenien molt de cuidado perquè vam anar traient molta terra traient el poder i apartant lo fins que es va trobar el cos totalment nu i amb què el senyor Solbes així ho va explicar a TV3.

Els Mossos d'Esquadra han trobat enterrat en aquest forat de l'Horta de Lleida el cos que podria pertànyer a Llorenç Solbes l'home de 63 anys que va desaparèixer el 16 de febrer i que presumptament va ser assassinat. El cos ha aparegut enterrat en calç viva i agents de la policia científica i judicial ajudats amb galledes i pales han tardat gairebé dues hores a treure'l del forat.

L'autòpsia va determinar que es tractava del cos de Llorenç Solbes i que havia sofert molta violència al no aconseguir ne Damasc i la tarjeta de crédito i el número secreto i traçabilitat de colpejar brutalment Llorenç aproximadamente durant una hora aparent con un bastón bandoler i un tirador en la zona lumbar e introducir d'origen Surroca decidió finalmente acabar con él con una soca que encontró el pulso con un palo de la llera con lo que hizo un torner que en el cuello del senyor Solbes. Hasta aquí la Triángulo.

Quins. El relat dels moments foscos de la nostra societat. En les portes. El judici per l'assassinat de Llorenç Solbes es va fer a l'Audiència de Lleida a finals del 2001. Un any i mig després de la desaparició la Fiscalia demanava per a l'alberg Calderó 34 anys de presó la seva defensa l'absolució. El seu advocat va ser el penalista Joan Argilés i jo hem portat molts anys així que ha fet un fill. Però normalment era molt tranquil. Aquest senyor em va impressionar una mirada molt forta no et fa por.

Vaig veure molt fred feia fred impressionant per a mi és molt fred vaig veure i vaig veure un home amb escrúpols. Corria el rumor que havia matat tres o quatre i mig ferit. Això que era un sicari.

El testimoni de la noia que també va ser jutjada com a acusada i va tornar a explicar tot el que havia dit als Mossos. Va fer difícil la defensa de Calderó com a defensa meva i vaig humanitat però és que a més a més d'una vegada m'he trobat coses que no vaig fer bé en defensa i en canvi després he trobat matisos. Aquí no vaig trobar cap vergonya d'haver fet saber i fer ho. Va ser que poc podia fer de tot. I a més tal com havia dit Ramírez clavat hi havia a més de Vives testimonis.

Al final del judici va ser curt i sense sorpreses. L'acusat es va limitar a negar ho tot però les proves li anaven en contra. Els magistrats de l'Audiència Provincial de Lleida van valorar sobretot la versemblança del relat de la Maria Pilar que cada vegada que havia declarat havia dit exactament el mateix sense dubtes ni contradiccions.

Van dictar aquesta sentència el processador Albert Calderón ell com a autor penalment responsable de un delito de asesinato qualificat operari Godzilla i ensenyament en tot cas la concurrència de la circunstancia agravante de pobladors a la pena de 23 años de prisión. Además tenemos como autor de un delito de detención ilegal la concurrència de la misma agravante la pena de cinco años de prisión. Finalmente tenemos como autor de un delito de robo con violencia contra concurrencia de la misma agravante de pena de cuatro años de prisión.

Si no em fallen els càlculs en total són 32 anys de presó la qual cosa el va convertir en un dels criminals de Lleida amb una condemna més llarga per darrere de Gilberto Antonio Xamba. El monstre de Marsala que va ser condemnat a 45 anys i Serafín Sevilla a 36. Però és que a més l'Audiència de Lleida va decidir que ja que era un home amb altres causes obertes i que havia comès un crim tan greu Calderó hauria de passar se tant sí com no.

30 anys entre reixes. Això va ser notícia perquè l'habitual era que el màxim fossin 20 anys. Pel que sentireu ara és una notícia que va publicar el diari Segre empresa va complir en Espanya una condemna d'estar apreciant desde la muerte de Franco el Código Penal limitar Veinte años en l'internament impresión. Sin embargo su artículo 76 establece la posibilidad de ampliar el plazo a 25 o 30 años cuando los delitos revista en especial el asesinato de Solbes fue calificado por la mateixa Audiència como atròfia ja que su autor s'ensenya com la víctima de Bailando con ello una especial maldat ja que con sus brutal golpes sometido a la víctima un daño innecessària con el que augmentava inhumana un intenso terror.

La Maria Pilar Vargas la van absoldre de qualsevol responsabilitat en la mort de Llorenç Solbes però va ser declarada com a autora dels delictes de detenció il·legal i robatori amb violència també amb l'agreujant de despoblament. Això últim significa que van triar un lloc apartat per cometre els delictes on era gairebé impossible que algú pogués sentir els crits d'ajuda de la víctima escolta o el que deia la sentència sobre la seva participació en els fets. Con el propósito de apoderar se del dinero que pudiera tener Llorenç Solbes se dirigieron hacia una oficina de la entidad La Caixa situada en el barrio de La Bordeta i una vez allí Albert Calderó ordenó a María Pilar Vargas que realizará una operación de Reina Negro utilizando la tarjeta i el número secret tot obtenint així a les 22 19 euros la quantitat de 50.000 pessetes al comprovar que la targeta i el número secreto funcionaven correctament.

Regresar a la Casa de Campo i una vez allí el cuerpo de Llorenç era un vehículo. Albert además de dos Frades i dos arcos de Cali se dirigieron hacia un lugar apartado situado en la finca clamor de la partida de Montagut de Alcarràs i Calderó ya había preparado tiempo atrás una especie de fossa.

Una vez allí local en su interior i seguidamente el cuerpo de Llorenç amenaçant de apilar terra también si no li ajudava a accedir sí que obriren la fossa radical a la dona la van condemnar a tres anys i mig de presó perquè se li van aplicar atenuants la seva confessió va ajudar a resoldre el crim i el tribunal va considerar que tenia una por insuperable envers lAlbert Calderó. El cas de Llorenç Solbes va ser el primer homicidi que van resoldre els Mossos a la ciutat de Lleida.

Van aconseguir enxampar un criminal que els altres cossos policials havien estat perseguint durant anys i ens vam trobar sol enterrat a Lleida. No ha tornat a haver cap desaparició d'aquesta mena. O sigui per tant tenim moltes referències que Calderó amb aquestes desaparicions també hi podria estar implicat. I a sobre eren persones del seu entorn més estret i més. Però aquí no s'acaba la història de l'Albert Calderó. Quan es va assabentar del que havia passat amb el jubilat assassinat una altra persona va anar a comissaria.

Se'ns presenta la seva germana la germana de Juan Risco i ens diu vengo a denunciar a Calderó por la muerte de mi hermano de la mostra hermano ens explica que el seu germà Juan Risco treballant junts fent les seves malifetes junts i de cop va desaparèixer.

Recordeu que Juan Risco havia desaparegut l'any 92 i que la Policia Nacional no havia trobat el seu cos ni cap altre rastre de manera que no havien pogut jutjar Calderó. Després de resoldre el cas Solbes però els Mossos ho intenten. Quan ja no senyor Solbes després el senyor Solbes van buscar amb un diferents diferent els diferents cossos per vigilar la troballa del cadàver del senyor Solbes ratificada. Totes les investigacions dels altres cossos policials fets des de gua?nyar enrere deu anys enrere amb la desaparició d'altres persones de la ciutat de Lleida.

Ara sabíem tots els cossos policials d'aquesta investigació nostra que efectivament matava gent l'antiga companya de Calderó la que va presenciar la mort de Llorenç Solbes. També els havia donat informació fins i tot segons declaracions d'ella això està declarat tranquil·la. Más de una vez. I fins i tot ella va dir que li havia dit a mi que pensi que és aquest desaparegut que ja havia sentit parlar en cercle que era Juan Risco Portillo un altre. Cabrera no conegui massa la gent de Lleida perquè ella de fora.

Els Mossos van buscar per la zona on va aparèixer el cadàver de Llorenç Solbes a prop de torres de salut però no van trobar hi res ni el cos de Juan Risco ni el de José Cabrera. L'altre conegut Calderó que va desaparèixer l'any 98 després de cobrar els diners d'una casa van passar molts anys fins que van aconseguir nova informació. Recordeu que al principi del capítol us havien parlat d'un home que treballava per calderó a qui li deien el Gallego i que els policies nacionals l'havien estat buscant per preguntar li pel José Cabrera.

Doncs durant gairebé 20 anys aquell home va estar desaparegut però el 2017 els mateixos agents que havien investigat el cas d'en Llorenç Solbes es van endur una gran sorpresa perquè la seguretat social que viu treballava per al cuerpo localitzen en una ciutat del nord d'Espanya i el porten a Catalunya com a detingut.

Els Mossos que s'hagués esfumat just després de la desaparició de José Cabrera no els feia bona espina i un cop a Lleida l'interrogant ell però diu que no en sap res de Cabrera i que el fet que marxés no va tenir res a veure amb el desaparegut. Els Mossos li deuen a la cara que no està sent sincer com havien fet anys abans amb la Maria Pilar la excompanya de Calderó. Al final aconsegueixen que parli. Escolta molt bé el que els va explicar aquest home a qui li deien el gallego.

Ell treballava i aleshores un dia va estar treballant en un camp i li diu que no arriba a Cabrera entre viure i tallarà el motor tot i que Podem que podien dir que el dinero o el dinero que van començar quart metàl·lic que hi va haver un moment quartos com una pistola d'or o quan va caure a terra.

Però recordeu que tot això és el que explica Gallego que treballava per Calderó i que després de la desaparició de José Cabrera va marxar de Lleida. Segons diu Calderó el va obligar a netejar l'escena del crim i com havia fet amb la Maria Pilar també a desfer se del cadàver van carregar el mort al cotxe a Cabrera.

El van abandonar el barri de La Bordeta. Van tenir sort i van anar al barri de La Bordeta i a Abrera. No obstant no han publicat.

Quan els mossos senten aquest testimoni tenen la sensació que podran resoldre per fi la desaparició de José Cabrera. Acompanyats per aquest home van a una partida a prop de Lleida i intenten. Mali on van enterrar el cos però no tenen sort tot i que viuen el mateix de sempre. Però no va poder dir amb certesa la demografia del terreny on creu que van poder enterrar aquest home havia canviat molt de nit. Doncs tornem a la defensa que cal Déu sempre havia fet ben bé.

Quan el nen no troba el cos de Cabrera des del jutjat no es va poder acusa Calderó fermament. La policia científica va pentinar el garatge on segons aquest testimoni es va produir l'assassinat de José Cabrera però gairebé vint anys després no es va trobar res sense el cos del desaparegut i només amb la versió del gallego el cas ni tan sols va arribar als tribunals. Tot i això els Mossos no perden l'esperança que algun dia es pugui resoldre el misteri del moment dels altres.

Jo crec que se'n lliurarà sortirà l'únic que estem nosaltres encara molt pendents del cas Cabrera Cabrera. Que tenim l'esperança que potser algun dia apareix que és una cosa que diem no fa tant temps que les proves a vegades desapareixen però no la tens poden arribar a desaparèixer. També tenim una esperança que vaja. No ho sé si algun dia Calderó perquè aquests crims molts entre ells potser ja hauran prescrit. Si mai ell volgués diguéssim d'alguna manera dir ho doncs quedaria molt clar de moltes persones.

Però la veritat no crec que col·labori mai en cap investigació. Si es confirmessin els crims dels quals se sospita que és l'autor Albert Calderón llibre ell podria ser considerat un assassí en sèrie. Però ha de quedar molt clar que només està condemnat per un assassinat. Els qui el van conèixer i el van tenir com a amic i van sobreviure i el seu advocat defensor i els Mossos que el van investigar diuen que té una mirada freda que fa poc una mirada realment fosca.

Veurem si el temps posi llum a tanta foscor. Gràcies per escoltar nos. Tornem tan aviat com puguem. Crims guionistes Lídia Orriols Albert Mercadé i Sílvia Comes cas de buit i Lídia Orriols producció Núria Ventura muntador musical Sergi Cutillas direcció artística Dolors Martínez. Direcció Guió i presentació. Carles Porta amb les veus de Catalunya Ràdio. Sóc un home molt dolent de mena però és un problema d'inversió i perles que frena molt més tard en un altre. Es fa. Sóc del meu país.

Em fa sentir poderós com un déu deixant un rastre aleatori fet civil. Sóc una mala idea un mal pare una ànima un assassí seria. I alhora un virtuós és un artista mai no mai s'empara en una defensa criminal. No tinc cap. No sóc feminista. No mort pitjor per qüestions d'higiene. Perquè més podia aquest bèstia ho faig per gust. Jo sóc de mena i m'agrada tant per. I que no ho sàpiga ningú. Sentir com es provoca un benestar.

Una passada després de fuma un porro càrrega un taxi tot. No és només una escala que no m'havia fet. Cap treball sigui. I malgrat tot deixa sense remordiments. He viscut molt bé. Fonts. Mai no improvisa. Cal que els pugui viure. Sóc metòdic científics però no. El moment de que vaticina. Dos conductors més. Així l'any germina. Llesques de pa. Bell lloc l'esforç és fum el sofà i encenen llum quan veig un fi. Massa massa una.

Murphy. Crani pla inicial i potes que per cert tremolant Marcet el meu gran tacte. Jo no sóc. Va recuperar L'altra eina de neteja amb cura la CNT i torna a rellançar ruteni. Bon pare i mare i fill temorós bon amago és pitjor. No sabeu pares. I és clar aneu amb compte perquè un servidor si està fent neteja un dia ha unes carpes. Qui sap bé quina mena el tortuós camí més fàcil hom sap que és dolent però que molt dolent.

Dut a terme.